Prova de resolución d'un contracte TSJC 037/14

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000037/2014 ORIGEN: 5000201/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de novembre del 2014,

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 22 de març del 2013 la representació processal de la companyia d'assegurances "Gálvez" va formular demanda contra el Sr. Puga sol·licitant que es dictés Sentència condemnant al defenent a abonar a la seva mandant la suma de 2.025 euros, import de les quotes anuals relatives a l'assegurança del vehicle propietat del Sr. D.C. que no li havien estat honorades, incrementada amb els interessos corresponents, més les costes del procediment.

II.- El Sr. Puga va contestar a la demanda en data 5 d'abril del 2013 oposant-se a la mateixa amb l'argument que ell va donar de baixa verbalment l'assegurança que havia contractat amb l'agent el mes d'octubre del 2009 a través del corredor d'assegurances "S.A.", que era la mateixa entitat amb la què l'havia contractat la pòlissa, havent-la mantingut exclusivament durant un any ja que entenia que la quota era molt cara, raó per la qual va demanar la seva desestimació i que s'imposessin a l'adversa les costes del procediment.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 7 de gener del 2014 va decidir:

PRIMER.- Estimar la demanda formulada en data 22 de març del 2013 per part de "Gálvez" contra el Sr. Puga condemnant a aquesta darrera al pagament de 2.025 euros més els interessos legals meritats a comptar de la data de la contesta a la demanda

SEGON.- Condemnar a la part defenent a satisfer les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Puga i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació íntegra de la demanda formulada contra ell, imposant a l'adversa les costes de les dues instàncies.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 17 de desembre del 2008 el Sr. Puga va subscriure amb la companyia asseguradora "A." una pòlissa d'assegurances en relació a un vehicle propietat de l'assegurat marca "A." tipus A 4 3.0 V6 amb una prima anyal en aquell moment de 584 euros, més altres 54,46 euros per la d'assistència al conductor, a través del corredor "S.A.". En les condicions generals de dita pòlissa es destaca que la rescissió de la mateixa es podria produir per dues vies: o bé fent una declaració a la seu social, o davant de l'agent general de l'entitat en aquest sentit, supòsit en el què se li lliuraria al sol·licitant un resguard, o bé enviant a la companyia, o al seu agent general, una carta certificada (foli 30).

En el cas present, la recurrent argumenta que va demanar verbalment la rescissió del contracte, possibilitat que, segons ella, és perfectament vàlida, i que va fer aquesta manifestació davant del corredor d'assegurances amb el què havia contractat la pòlissa durant el mes d'octubre del 2009, actuació que considera normal i lògica, però aquests arguments no es poden estimar.

II.- En efecte, com posa de relleu la resolució d'instància, l'article 6 de la Llei reguladora de l'actuació de les companyies d'assegurances de data 11 de maig del 1989 defineix quines són les característiques de l'agent i les del corredor i mentre el primer està vinculat a la companyia asseguradora, el segon treballa per compte propi i exerceix la seva professió fent de mediador entre els assegurats i les diferents companyies asseguradores.

Per aquesta raó, és lògic que a les condicions generals de la pòlissa que vinculava a les parts es disposi que la declaració de voluntat de rescindir-la es pot fer verbalment o mitjançant carta certificada, però que en els dos casos la comunicació s'ha de dirigir a la companyia o al seu agent general i en cap cas es fa menció de la possibilitat de comunicar-ho al corredor d'assegurances que hagués actuat com intermediari en la seva formalització. D'altra banda, en cas que es fes una comunicació verbal, la companyia d'assegurances, o el seu agent, havien de lliurar a l'interessat un resguard i, en el cas que no ho fessin, entenem que l'assegurat l'havia d'exigir, ja que quan no s'han signat cap document aquest és un mitjà de prova que una persona mínimament diligent no pot deixar de reclamar.

Pel contrari, fins i tot si considerem verídiques les seves afirmacions, el Sr. D.C. no es va dirigir, com havia de fer, a la companyia asseguradora o a un agent seu, de tal manera que, com ell mateix assenyala, era la corredoria la qui havia de comunicar a la companyia que el defenent havia resolt el contracte i si "S.A." no va complir la seva obligació el Sr. D.C. pot, si ho estima oportú, dirigir-se contra ella per reclamar-li els danys i perjudicis que hagués pogut patir com a conseqüència d'aquesta negligència, però això no implica que quedés deslliurat de les seves obligacions davant de la companyia d'assegurances ja que no va seguir el procediment establert per rescindir la pòlissa.

III.- Com a segon motiu del seu recurs argumenta el recurrent que la Sentència d'instància li reprotxa que no es posés en contacte amb la companyia en el moment que va veure que li arribaven rebuts bancaris en data posterior al mes d'octubre del 2009, ja que en aquell moment s'ha d'entendre que coneixia, o podia conèixer emprant la deguda diligència, que a la companyia no li constava la resolució del contracte que ell havia demanant i, per tant, havia de realitzar les gestions precises per aclarir el tema. Pel contrari, el recurrent entén que era la companyia la que s'hauria d'haver dirigit a ell dins dels deu dies següents a la manca de pagament i havia de suspendre la garantia 30 dies després d'haver enviat la citada carta, rescindint el contracte 10 dies després d'aquests 30 dies, com disposa l'article 145 de les condicions generals de la pòlissa i estima la Sentència d'aquesta Sala de data 18 d'abril del 2013.

Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent s'ha de destacar que el citat apartat de les condicions generals (foli 30v) dóna a la companyia la possibilitat d'enviar a l'assegurat, una vegada transcorreguts 10 dies de la manca de pagament d'una quota vençuda, una carta suspenent la garantia durant un termini de 30 dies i, expirat aquest temps, l'asseguradora té dret a rescindir el contracte, però cal destacar que es tracta de facultats que aquesta pot exercitar o no, però no d'obligacions.

IV.- No obstant, tampoc es pot entendre que una companyia d'assegurances actua correctament quan segueix girant les primes corresponents a una pòlissa mentre l'acció no hagi prescrit sense comunicar a l'assegurat la resolució del contracte malgrat li són retornats els rebuts corresponents i pretendre transcorregut aquest temps cobrar els que no li han estat abonats.

En efecte, és lògic, raonable i correcte que, malgrat un assegurat no pagui la prima corresponent a un any, o fins i tot dos quan es tracta d'una assegurança obligatòria com és el cas, la companyia no resolgui el contracte a fi de permetre a l'assegurat que es posi al corrent del pagament. No obstant, aquesta Sala considera que, quan ha transcorregut aquest termini, si els rebuts emesos a càrrec de l'assegurat li són retornats impagats a la companyia asseguradora, aquesta ha de comunicar al seu assegurat la resolució del contracte i posar fi a la garantia establerta, ja que es tracta d'un termini suficient i prudencialment raonable per tal de prendre les mesures corresponents d'acord amb el principi de bona fe que ha de presidir l'execució dels contractes. Admetre que una entitat asseguradora pot perllongar aquesta situació durant el temps que estimi oportú no sols pot comportar un abús per part seva, sinó també portar a que l'assegurat confiï en que es mantén la cobertura de la qual havia G.A.T. o pensi que el contracte s'ha resolt contractant un altre pòlissa amb un altre companyia, creant una situació confusa que no es pot propiciar.

Per aquesta raó, considerem que en el cas present és raonable que la companyia pretengui cobrar els rebuts corresponents a les primes que varen vèncer el 30 de novembre del 2010 i el 30 de novembre del 2011, amb un import total de 1.340 euros, però que a partir d'aquella data el termini escolat era excessiu i s'havia de posar en contacte amb ell comunicant-li la rescissió del contracte, sense que en cap cas pogués pretendre cobrar la prima que va vèncer el 30 de novembre del 2012.

V.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament respecte de les costes de la instància sense imposar tampoc a cap de les parts les d'aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Puga contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 7 de gener del 2014, que REVOQUEM PARCIALMENT en quan condemnem al defenent a abonar a l'agent la suma de 1.340 euros, més els interessos meritats per aquesta suma a partir de la contesta a la demanda i sense fer especial pronunciament en relació a les costes de la instància, ni tampoc pel que fa referència a les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.