Recuperació de domini públic comunal afectant al vial riu d'Os (0079/09)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0139-2/08 TSA: 111/08

S E N T È N C I A NÚM. 79-2009

PARTS:

Apel·lant: Canales

Representant: Vilar

Advocat: Alcalá

Apel·lada: HBLE. COMÚ DE SANT JULIÀ

Representant: Caro

Advocat : Benítez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 14 de setembre de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0139-2/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de data 31 d'octubre de 2008 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per la Sra. Canales contra l'HBLE. COMÚ DE SANT JULIÀ, en què demanava que s'anul·lés l'acte presumpte de desestimació de la seva sol·licitud de 20 de desembre de 2007 i es declarés l'obligació que correspon a l'Administració demandada de dur a terme la recuperació d'ofici d'un camí que existia junt al marge esquerre del riu d'Ós, el qual donava accés per la banda del riu a l'edifici de la seva propietat que es troba situat al terme d'Aixovall, de l'esmentada Parròquia. La sentència del Tribunal a quo, partint del fet de què el camí litigiós va desaparèixer en aquell tram com a conseqüència de la riada de novembre de l'any 1982, i que es va construir en aquella ubicació un mur de protecció, ha considerat que es va produir un canvi d'afectació del seu ús públic, que correspon actualment a l'Administració general, com a titular del domini públic fluvial, de manera que resulta improcedent la recuperació d'ofici del terreny per part del HBLE. COMÚ DE SANT JULIÀ.

2n.- La representació de la Sra. Canales ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual defensa que la Corporació local ha perdut la possessió del bé i que ha de recuperar-lo, sense que pugui ser-ne obstacle l'actual existència d'un mur de protecció front a les crescudes del riu d'Ós, que va ser construït sense que s'observés cap tipus de procediment encaminat a alterar l'afectació del bé de domini públic.

3r.- L'HBLE. COMÚ DE SANT JULIÀ s'ha oposat al recurs, en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La part agent sol·licita que es declari l'obligació del HBLE. COMÚ DE SANT JULIÀ de recuperar la possessió d'un camí que existia junt al marge esquerre del riu d'Ós, el qual donava accés per la banda del riu a l'edifici de la seva propietat que es troba situat al terme d'Aixovall, de l'esmentada Parròquia. La recurrent considera aplicables les prescripcions de l'article 94 del Codi de l'Administració, segons les quals les Administracions públiques poden recuperar per elles mateixes la possessió de llurs béns de domini públic a qualsevol moment, així com també poden recuperar els béns de domini privat dins el termini d'un any a partir de la data de la usurpació.

Tercer.- Com ja va recordar aquesta Sala en la sentència núm. 96- 09, de 6 de març de 1996, correspon a la jurisdicció civil la resolució dels litigis referents al dret de propietat, així com els que afecten tota classe de béns, siguin públics o privats, sense que l'Administració pública disposi en aquest àmbit de potestats exorbitants del dret comú.

Per excepció, l'ordenament jurídic reconeix a l'Administració, per raons d'interès públic, determinades facultats de naturalesa exclusivament possessòria en relació amb els béns de domini públic i els patrimonials, entre les que es poden assenyalar la d'atermenament i la de recuperació d'ofici (interdictum proprium), regulades als articles 93 i 94 del Codi de l'Administració, respectivament.

Pel que fa a aquesta darrera, es preveu que, davant de qualsevol acte que pertorbi la pacífica possessió dels béns públics, l'Administració pot optar per recórrer a la tutela jurisdiccional, com qualsevol particular, o bé fer ús de les facultats extraordinàries abans esmentades, per tal de recuperar per pròpia autoritat els béns usurpats, sempre que concorrin els requisits legalment establerts.

La naturalesa privilegiada de la facultat de recuperació d'ofici dels béns de domini públic o dels patrimonials, així com el caràcter estrictament possessori de la mateixa, constitueix una autèntica acció interdictal exercida i decidida per la pròpia autoritat administrativa que, tanmateix, no prejutja les qüestions de propietat, que podran ser posteriorment plantejades davant dels tribunals civils.

L'exercici d'aquestes facultats es troba subjecte a límits estrictes, més enllà dels quals l'Administració està obligada a recórrer als tribunals per tal d'exercitar l'acció reivindicatòria reconeguda a tot propietari. En aquest sentit, l'exercici vàlid de la potestat de recuperació d'ofici exigeix que quedin acreditats de manera suficient els següents extrems: a) la possessió administrativa o ús públic del terreny discutit, això sens perjudici de la veritable naturalesa de la titularitat dominical; b) que aquest ús hagi estat pertorbat pel particular contra qui s'adreça l'acció administrativa; i c) la identificació de l'immoble litigiós i la determinació de la seva naturalesa, ja que la recuperació d'ofici es pot dur a terme en qualsevol moment quan es tracta de béns de domini públic, però només dins del termini d'un any a partir de la data de la usurpació, en el cas del béns patrimonials, com resulta de l'article 94 del Codi de l'Administració.

D'altra banda, no és imprescindible que s'hagi tramitat un expedient previ d'atermenament o delimitació dels immobles de propietat pública, si bé aquest tràmit pot resultar aconsellable en el cas de que els límits siguin imprecisos o hi hagi dubtes sobre la seva exacta ubicació.

Quart.- En el cas que ara s'examina, el contingut de les actuacions permet concloure que no concorren els requisits que exigeix l'article 94 del Codi de l'Administració, als quals s'acaba de fer referència. En primer lloc, no existeix possessió administrativa comunal ni ús públic del camí litigiós des de l'any 1982, quan va desaparèixer com a conseqüència de la riuada del mes de novembre d'aquell any. En conseqüència, manca el pressupòsit principal sobre el qual descansa l'acció de recuperació, ja que la modificació dels terrenys produïda per l'acció del riu ha fet que sigui actualment inexistent l'objecte sobre que es pretén materialitzar la recuperació.

En segon lloc, no hi ha un acte de pertorbació de l'ús públic que sigui imputable a persona determinada, front a la qual s'hagi d'exercir l'acció de recuperació d'ofici. Com ja s'ha exposat, la desaparició del camí no va tenir lloc com a conseqüència de l'actuació d'un tercer, que l'hagués ocupat en tot o en part, sinó per l'acció de la naturalesa, que va provocar que el lloc on abans s'ubicava el camí passés a formar part de la llera del riu, on es va construir un mur de protecció per tal d'evitar els efectes de futures inundacions. Per això, no existeix un possible destinatari de l'acció de recuperació d'ofici que l'apel·lant vol que s'iniciï.

En darrer terme, no es pot deixar de banda que, com bé afirma la Corporació demandada, la titularitat del domini públic fluvial correspon consuetudinàriament a l'Estat. Aquest domini ho és per naturalesa i no per afectació, la qual cosa comporta que el caràcter demanial dels rius no deriva d'un acte exprés que declari la seva vinculació al domini públic, sinó que resulta directament de la seva pertinença a una determinada categoria de béns. En conseqüència, resulta evident que l'Administració comunal no pot exercir cap tipus d'acció contra l'Administració general, a fi de reivindicar uns terrenys inclosos actualment dins de la llera d'un riu, compresos els que ocupa el mur de protecció existent, tots els quals són de domini públic estatal per la seva pròpia naturalesa.

Per tot això, s'ha de desestimar el present recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència apel·lada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Canales contra la sentència dictada el 31 d'octubre de 2008 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.