Costes Judicials (275/08)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 275/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 12 de febrer de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Escudero va interposar demanda, de data 21-05-2008, envers la mercantil Oller, en virtut de la qual sol·licitava que es dictés sentència condemnant a la defenent al pagament de la quantitat de 920,49 euros.

La mercantil Oller es va oposar a la compareixença del dia 11-03-2008 a la reclamació efectuada en la seva contra.

II.- En data 2-09-2008 es va dictar sentència, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Que estimant íntegrament la demanda interposada per la mercantil Escudero ha de condemnar i condemna a la societat Oller a pagar a la part agent l'import de 920,40 euros, juntament amb els interessos legals des del venciment dels efectes retornats impagats, imposant les costes processals del present litigi a la part defenent".

III.- La part defenent ha interposat recurs contra la resolució dictada a la instància. Així, en data 10-11- 2008, va articular escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació parcial de la sentència. Per el contrari, la part recorreguda va presentar escrit de contesta a les conclusions, de data 1-12-2008, en virtut del qual demana la confirmació de la sentència d'instància, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'únic motiu o greuge en el qual es fonamenta el recurs de la part defenent estriba en la imposició de les costes processals. Considera que, en consonància amb reiterada jurisprudència, els honoraris de lletrat i procurador no han d'integrar les costes processals en els procediments de mínima quantia. Afegeix que la llei del procediment executiu de l'ordre judicial solament imposa al deutor les despeses processals obligatòries, com les taxes processals, però no els honoraris de lletrat i/o procurador.

Per el contrari, la part recorreguda entén que l'actuació de la part defenent la fa creditora a la imposició de les costes processals, tota vegada que, en primer lloc, es va oposar a l'ordre judicial de pagament i, quan es va plantejar el procediment declaratiu, es va aplanar a la demanda interposada.

II.- De l'estudi de les actuacions consta que, en primer terme, es va reclamar a la defenent, ara recurrent, la quantitat deguda mitjançant el procediment contemplat a la Llei de 27-10-2006. Formulada oposició per l'actual defenent i recurrent, es va interposar demanda de reclamació de quantitat, a tramitar pel procediment de mínima quantia, en la que es demanava la condemna a l'abonament de la quantitat de 920,40 euros, amb més els interessos i amb imposició de les costes processals. Consta també a les actuacions que la part defenent, per escrit de 9-7-2008, es va aplanar a la demanda.

Si bé és cert que esdevé doctrina jurisprudencial que en els procediment de mínima quantia, al no ser preceptiva la intervenció de Lletrat i/o procurador, aquesta no pot, excepte casos que la jurisprudència ha considerat rellevants, integrar la partida de les costes processals; en canvi, en el present cas ressurt que el procediment de mínima quantia es justifica en la oposició al pagament de la reclamació abans interposada (petició d'ordre judicial de pagament) i a més en l'aplanament a la demanda que s'interposa, sense que s'efectuï cap salvetat en relació a les costes processals. Per consegüent, s'ha d'entendre adequat, en el cas examinat i en atenció a les circumstàncies indicades, mantenir la imposició de les costes processals a la part defenent, sense que es puguin integrar en les mateixes les despeses d'honoraris professionals derivades de la tramitació del procediment relatiu a "l'orde judicial de pagament" (cfr. Art. 2.3 Llei 27-10-2006).

III.- Les circumstàncies concretes del present cas, explicitades en l'anterior fonament de dret, justifiquen la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada, malgrat la desestimació del recurs (cfr. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la mercantil Oller contra la sentència, de data 2-09-2008, dictada per l'Hble. Batlle i confirmar la seva part decisòria. No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.