MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Testament: concepte i característiques.- Testament notarial: concepte, modalitats i el requisit de la unitat d'acte (0168/02)

Resolució
Sentència · 23/01/2003
ROJ
STSJAD 21/2003
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2003:21
Recurs
168/02
Ponent
Jean Louis Vuillemin
Magistrats
Jean Louis Vuillemin, Yves Picod, Antoni Bruguera Manté
Descriptors
TESTAMENT TESTAMENT NOTARIAL TESTAMENT OBERT ADVOCAT AUTES SENTÈNCIA
Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs del Sr. Almansa contra la decisió de l'Honorable Batlle que havia rebutjat la seva demanda per a la protocolització d'un testament obert de la seva tieta, la Sra. Morales. La Sra. Morales havia signat el testament el 16 d'abril de 1997, però no havia pogut protocolitzar-lo davant d'un notari degut a la seva malaltia. El tribunal ha considerat que el document no compleix les condicions de forma necessàries per a un testament notarial obert, ja que no va ser atorgat davant d'un notari i no es va realitzar en un sol acte sense interrupcions. Per tant, el tribunal ha confirmat la decisió inicial i ha condemnat el Sr. Almansa a pagar les costes del procediment.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Yves Picod Antoni Bruguera Manté

-1955-

SENTÈNCIA de 23 de gener de 2003

Testament: concepte i característiques.

- Testament notarial: concepte, modalitats i el requisit de la unitat d'acte

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Yves Picod, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El dia 16 d'abril de 1997, la Sra. Morales, va signar un testament obert en el qual constaven les seves darreres voluntats, instituïa hereu universal, al seu nebot Almansa, però no va poder protocol.litzar el document de referència davant d'un notari públic, ja que va caure malalta, entrant en estat de coma.

II.- El Sr. Almansa, en el marc d'un procediment de jurisdicció voluntària, va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda en adveració de les darreres voluntats atorgades en testament obert, de la Sra. Morales a fi i efecte que poguessin ser protocol.litzades davant d'un notari públic del Principat.

III.- Per Aute de data 16 de setembre del 2002, l'Honorable Batlle va desestimar la pretensió del Sr. Almansa.

IV.- Contra aquesta resolució, el Sr. Almansa ha interposat recurs d'apel·lació.

V.- La part que recorre manifesta: en el seu únic considerant el jutge no ha explicitat raonament ni tampoc ha indicat, en base a quina norma jurídica, rau la seva decisió desestimatòria; que el dret que ha estat efectivament aplicat en el cas d'autes, correspon amb el dret de " fuero juzgo", o fins i tot amb el dret vigent civil català o el vigent dret civil espanyol; que el dret aplicable és el dret romà justinià; que està en estricta observança del dret justinià, quan la Sra. Morales atorga en testament obert en el despatx del seu advocat, les seves darreres voluntats.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- El testament és una creació del dret romà i la seva finalitat és possibilitar que la persona adopti les previsions corresponents respecte a la destinació que vol donar al seu patrimoni, una vegada ocorreguda la mort. És un negoci jurídic essencialment formal; la manca de forma i les formalitats requerides comporta la seva invalidesa. Les formes testamentàries admeses al Principat d'Andorra són: el testament notarial, el testament atorgat davant de rector i el testament hollographum o parentum inter liberos.

II.- El testament notarial és el que es fa amb la intervenció del notari competent. Al Principat s'admeten dues formes testamentàries notarials: el testament obert o nuncupatiu i el testament tancat que són regulats per la legislació notarial i més concretament, per la Llei del Notariat de 28 de novembre de 1996 i el Reglament General del Notariat de 20 de febrer de 1998.

III.- Les darreres voluntats de la Sra. Morales es presenten sota la forma d'un testament obert redactat en el despatx del seu advocat en presència de dos testimonis; per tant no és cap testament notarial, no fou atorgat davant rector i no es tracta d'un testament parentum inter liberos. Pot ser que la Sra. Morales volia perfeccionar el seu testament i protocol.litzar- lo davant d'un notari, però el seu estat de salut no li ha permès aquesta operació i per tant no es pot parlar d'un testament notarial que sempre requereix la intervenció del notari que redacta el document per escrit. No tractant-se d'un testament notarial obert regular, es podria considerar que el document del 16 d'abril de 1996, constitueix l'expressió de voluntat escrita de la Sra. Morales que la mateixa volia fer al Notari al moment de la protocol.lització del testament. Però fins i tot en aquest cas, el testament no podria ser regularitzat en la forma, ja que la condició d'unitat d'acte exigida per les disposicions dels articles 6-3 de la Llei notarial i 36-1 del Reglament: unitat de temps i unitat de lloc, que fan que s'ha de testar sense interrupcions i que han d'estar presents de manera simultània en el mateix lloc, el Notari, el testador i els testimonis, no està complida.

IV.- En conseqüència, no es pot estimar la demanda del Sr. Almansa per mancar el document de totes les condicions de forma exigides per constituir un testament notarial obert i s'ha doncs de confirmar l'Aute recorregut.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_5; confirmar l'Aute de l'Honorable Batlle de data 16 de setembre del 2002; condemnar el Sr. Almansa a les costes del present procediment.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora