Demanda d'anul·lació de l'acta del Consell del Comú d'Andorra la Vella. (93-050)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 93-050

S E N T E N C I A NUM: 94-01

PARTS:

Apel.lant: Giner (representat per ENTITY_5)

Representant: Blasco

Advocat: Calderón

Apel.lada: Comú d'Andorra la Vella i Bermudez

Representant : Querol

Advocat: Galan

COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:

President: Bernard Plagnet

Magistrats: LLUIS SAURA LLUVIA

Albert Andrés Pereira

1994.

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de març de

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 93-050.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Jutjat Administratiu i Fiscal va dictar la sentència número 93-51, de 21 d'octubre de 1993, declarant la inadmissibilitat de la demanda formulada pel Sr. Blasco, en nom del Giner, inscrita en el registre de protocol amb el número 93-050, per manca de legitimació activa.

2.- El Giner va interposar recurs d'apel.lació contra l'esmentada sentència el dia 11 de novembre de 1993, recurs que fou contestat per l'Hble. Comú d'Andorra la Vella el 2 de desembre de 1993.

3.- El dia 18 de febrer de 1994, va tenir lloc la vista pública, en la que cadascuna de les parts van manifestar allò que van creure adient a la defensa de llurs interessos.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La sentència del Jutjat Administratiu i Fiscal que és objecte d'aquest recurs d'apel.lació va declarar la inadmissibilitat de la demanda presentada pel Giner en la qual es demanava, com a petició principal, l'anul.lació de l'acta del Consell del Comú d'Andorra la Vella de 4 de gener de 1993 en la que es feia constar l'aprovació dels comptes de l'exercici pressupostari de 1992, amb l'assistència dels Bermudez de la Parròquia.

El Jutjat considera que el partit polític agent careïx de legitimació activa en tant que no acredita un interès legítim i personal suficient en el sentit que exigeix l'article 23 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal.

Segon.- Abans de resoldre sobre la legitimació a la qual hem fet referència caldrà veure si aquest Tribunal és competent per conèixer de la pretensió exercida en la demanda inicial, ja que la manca de competència jurisdiccional impossibilita qualsevol pronunciament, ja sigui formal o material d'aquesta Sala, i la competència -apreciable d'ofici, com en aquest cas- s'ha de resoldre tenint en compte la naturalesa de l'acord que se sotmet al judici de legalitat.

L'Acta del Comú d'Andorra la Vella va consistir en l'aprovació de l'estat de comptes de l'exercici de 1992. Es, per tant, l'expressió d'una forma de control pressupostari que no revesteix la forma d'acte administratiu sinó que deixa constància de que el pressupost es compleix en la forma que reflecteixen les diferents partides.

Mentre els mecanismes de fiscalització dels pressupostos de l'Administració general i de les entitats parapúbliques estan regulats a la Llei general de les finances públiques de 2 de desembre de 1983, al Principat no existeix encara cap norma que reguli amb caràcter general la configuració i el control dels pressupostos de les Administracions Comunals, i en el cas del Comú d'Andorra la Vella, l'únic control que existeix és el polític, que es fa per mitjà de la representació popular que correspon amb caràcter general al propi Consell del Comú i també als Bermudez.

Amb independència que alguns actes concrets i individualitzats d'execució pressupostària puguin ser objecte d'un control extern de legalitat, actualment pels tribunals, l'acte d'aprovació de l'estat de comptes només és susceptible, en l'actualitat, del control que hem exposat, que pot instrumentar-se amb la incorporació de les tècniques comptables que en cada cas corresponguin, com les auditories o altres, però com a tal acte d'aprovació no és un acte de l'Administració Pública subjecte al Dret Administratiu en el sentit de l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Aquesta afirmació no significa, no obstant, que un acte com l'indicat no pugui ser fiscalitzat pels òrgans jurisdiccionals si fós adoptat amb infracció de les normes processals de les que en depèn la validesa (convocatòria irregular, manca de quòrum, etc.).

Per tot el que hem exposat, cal declarar la incompetència ratione materiae de la jurisdicció administrativa per conèixer del recurs.

Tercer.- Com indicavem al principi, la controvèrsia en aquestes actuacions ha estat reduïda a la legitimació activa del Giner per plantejar la demanda, qüestió que desprès de tot el que hem argumentat no és rellevant per a resoldre el recurs.

No obstant, per una major satisfacció en Justícia de la part apel.lant, que en l'acte de la vista oral va fer palès el seu interès en obtenir una resposta de la Sala, i de cara al futur, cal recordar que la Constitució Andorrana diu en l'article 86.4 que: "La defensa jurisdiccional dels interessos generals pot efectuar-se mitjançant l'acció popular en els supòsits regulats per les lleis processals", de manera que el nostre sistema no instaura una acció popular generalitzada sinó circumscrita a la matèria penal, com es veu en l'article 7 de la Llei Qualificada.

Per tant, la legitimació per demandar en l'ordre contenciós administratiu es regirà per l'article 23 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, que només la atribueix a la persona física o jurídica titular d'un interès vinculat a l'acte que es vol impugnar i l'interès en "defensar l'interès general" no es un interès d'aquesta mena com tampoc no ho és l'interès en que "es respecti el principi de legalitat", que són els títols de legitimació que invoca el Giner.

Això no significa que un partit polític no pugui interposar recursos davant la jurisdicció administrativa ja que ho podrà fer en les mateixes condicions que s'exigeixen, des del punt de vista de la legitimació, a tota persona física o jurídica.

Decisio

D E C I S I O

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Desestimar el recurs d'apel.lació interposat pel Giner contra la sentència número 93-51, dictada pel Jutjat Administratiu i Fiscal en data 21 d'octubre de 1993.

Anul.lar la part dispositiva de la sentència i declarar la incompetència ratione materiae de la jurisdicció administrativa per conèixer del recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

NOTIFICACIO:

La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................

..........................................................

.... mitjançant el lliurament d'una còpia certificada.

I llegida, la signen, fet del qual en dono fe.

La secretària,

M. Dolors CERVOS PIFARRE