Incompliment contractual recíproc (TSJC 475/2016)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000475/2016 ORIGEN: 4001210/2013 - 00

NIG: 5300542120150005344

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de maig del 2017

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 5.9.13 la representació processal de la societat C. va formular demanda en reclamació de quantitat (2.392EUR) contra el Sr. Gutierrez, imposant a la defenent les costes del procediment.

II.- La representació processal de la part defenent va contestar la demanda en data 19-9-13 oposant-se totalment als arguments exposats a la mateixa, i interposant demanda reconvencional en reclamació de quantitat (4.363,14EUR)

III.- Les parts van presentar oportunament els seus escrits de contestació a la demanda reconvencional, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 15.9.16 i va decidir : "Estimar la demanda formulada en data 5 de setembre de 2013 pel Sr. contra el Sr. Gutierrez i, desestimar la demanda reconvencional; condemnar al defenent a pagar a l'actora la quantitat de 2.392 EUR augmentats amb l'interès legal comptador des de la data de la contesta a l'ordre judicial de pagament, és a dir del 18 de juliol de 2013 i, imposar les costes processals al defenent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador."

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Gutierrez i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació total i que s'estimi la seva demanda reconvencional, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

I.- En el present procediment la part agent, C. el titular de la qual és el Sr. Gomila, reclama contra la part defenent, Sr. Gutierrez, el pagament de la factura corresponent al contracte d'execució d'obra sense aportació de materials que va consistir en la reforma d'una cambra de bany en el domicili del defenent.

Aquesta part s'oposà a la demanda i va formular al seu torn una demanda reconvencional en la que reclamava a la part contrària el pagament de les obres que va tenir que realitzar per a desfer allò mal executat i refer la reforma de la cambra de bany en degudes condicions.

La sentència d'instància estima íntegrament la demanda principal i desestima la demanda reconvencional amb la imposició de les costes a la part defenent Sr. Gutierrez. Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

II.- Considera com a greuge essencial del seu recurs d'apel·lació que s'ha valorat erròniament la prova practicada.

I efectivament compartim de manera parcial aquesta afirmació. Les dues parts s'imputen incompliment del contracte. La part defenent perquè considera l'excepció non adimpleti contracte, en la seva especialitat de non rite adimpleti, perquè els treballs efectuats per la part agent no varen resultar satisfactoris cosa que va justificar la seva resolució contractual. Per contra, la part agent considera que els treballs varen estar ben executats i que si no va poder acabar l'obra va ser perquè no li ho va permetre el comitent en trencar de manera sobtada la relació contractual.

El cas és que la part defenent en veure que s'acumulava aigua en la reforma del bany (substitució de la banyera per una dutxa d'obra) va demanar un informe tècnic a Quesada que va dictaminar que l'execució era incorrecta per diverses causes. La més important i que donem per acreditada és que el terra de la dutxa no tenia el pendent suficient per evacuar l'aigua. En efecte, com es pot comprovar en les fotografies aportades havia de tenir un desnivell mínim d'1 cm i no es va fer així. Tampoc el canal de desaigua va estar ben col·locat doncs la presència del forjat impedia que acomplís la seva funció de desaiguar de manera correcta. I finalment alguns remats de les rajoles no estaven ben acabats (per no estar tallats a inglet). En canvi, no tenim per demostrada la deficient impermeabilització de les parets de la dutxa pel fet que la tela impermeabilitzant estigués mal col·locada doncs tenia una alçada de 30 cm per damunt del terra i la resta del parament ja estava enrajolat, cosa que acompleix la mateixa funció que la tela a partir dels 30 cm.

Cal afegir però, que l'informe tècnic de l'arquitecte que ens ha presentat la part agent (elaborat com a contra-informe) no resulta tan convincent com el de Quesada atès que, si bé compartim la seva conclusió respecte la impermeabilització, no podem compartir que els pendents estaven ben realitzades (de fet en les seves fotografies no s'aprecia amb claredat que hi hagi 1 cm mínim de desnivell entre la part inferior del nivell i el terra del bany) i que contrasta amb les fotografies aportades i amb el certificat de l'empresa constructora que detalla amb precisió els treballs executats amb la corresponent justificació documental. Però és que el propi arquitecte informant ja explica que l'elecció del canal de desaigua no va ser la correcta perquè està dissenyada per anar de punta a punta del pendent i no de manera aïllada, com és va fer en aquest cas. Però no ha d'oblidar-se que el paleta (treballador de la societat titularitat del Sr. Gomila, segon ell reconeix) va ser qui va anar amb la propietat a comprar el material que necessitava cosa que li havia de proporcionar la informació tècnica de com es tenia que col·locar el canal, particularitat que no se li pot exigir a un llec en construcció com era el propietari de l'obra. En altres paraules, el Sr. Cano havia de conèixer que la col·locació que pretenia i va executar en el terra del bany no era la més encertada si no feia quatre pendents en lloc d'una sola. I el mateix cal dir del gres porcel·lànic del terra que va ser triat amb la propietat. Si aquest gres no permetia un tall net de les peces (com diu l'informe), ja no es tenia que haver adquirit i menys col·locat per fer unió entre les pendents diferents. També cal dir que el canal de desguàs no pot afectar al forjat com aquí es va fer segons el propi informe, sinó que cal elevar el terra de tot el bany per donar pendent i espai per col·locar el desguàs sense afectar la biga del forjat, o buscar una altra solució tècnica.

També hem valorat el fet de la declaració del Sr. Cano que va ser el paleta que realment va realitzar el seu treball i el que va coordinar al lampista i al guixaire també proposats per ell a la propietat. El propi paleta reconeix que va acompanyar a la propietat a l'adquisició del material que ell precisava i que havia anat a demanar informació a la casa que va vendre el canal de desaigua per atendre a com devia col·locar-se. Reconeix que no va esperar a l'opinió del lampista per veure si els tubs vells d'aigua eren o no aprofitables (com va declarar aquell) i que la impermeabilització del terra l'havia col·locat per damunt d'aquells tubs per decisió pròpia, col·locació que va caldre posterior modificar. També afirma que la canal de desaigua no podia anar centrada al terra perquè ho impedia la biga del forjat. Tot això no havia de resoldre la propietat que no era un professional de la construcció i per això no pot justificar-se el paleta en que seguia les instruccions del Sr. Gutierrez. Si estimava que alguna decisió no era la que professionalment corresponia no havia de seguir-la sinó era amb un mandat específic i demostrable de la propietat. I de les seves pròpies manifestacions es constata que no tenia els coneixements de lex artis suficients per a la reforma encarregada que requereix essencialment l'establiment dels desnivells del terra (quatre en aquest cas atesa l'ubicació i longitud del canal de desaigua) per facilitar la sortida de l'aigua i això comporta, en ocasions, certa complexitat tècnica perquè cal salvar l'existència del forjat.

Per tant, podem concloure que l'execució de l'obra era deficient en un extrem tan important com l'evacuació de l'aigua de la dutxa que ja justificava la resolució unilateral del contracte per decisió de la propietat, i que, per tal motiu, no es pot estimar íntegrament la demanda interposada per la part agent. Ara bé, també hem de dir que una part dels treballs, com la retirada de la banyera, treure les rajoles antigues del bany i el transport de runa, són treballs que calia igualment fer i que han de ser retribuïts perquè la part contrària ja no ha calgut tornar a fer i no pot enriquir-se injustament. I tot i la dificultat de poder desglossar de la factura global del constructor (document 4 de la contesta) aquells treballs específics, entenem que el criteri més equitatiu és que si el total d'hores facturades per l'agent era de 115 hores i les hores que reclama la demandant reconvencional per la refecció són 77, podem estimar que aquells treballs no discutits realitzats per la part agent, són la diferència d'hores, 38 hores, equivalent a un 33% del total facturat. Així el total d'hores a facturar per treballs realitzats sense discussió seria un 33% del total de 2.300EUR més el 4% d'impostos indirectes, pujaria a 789,36EUR més els interessos legals des de la contestació a la demanda principal, que la part agent ha de percebre d'aquells treballs no discutits.

Així, la seva demanda seria estimada parcialment.

III.- Pel que fa a la demanda reconvencional hem de dir que es reclamen tres factures (documents 6,7 i 8) de la demanda reconvencional que no han estat discutides, en el seu contingut específic sinó en la seva globalitat per innecessàries, per la demandada reconvencional, però la darrera factura (document 8) d'una nova canal de desguàs no pot ser admesa perquè no consta que la canal instal·lada hagi quedat deteriorada i no fos aprofitable.

Per altra banda, el cost dels dos peritatges (847EUR) ha de ser inclòs entre les despeses ocasionades al Sr. Gutierrez doncs resultava justificada la seva despesa per acreditar que l'obra encarregada no havia estat ben executada.

En conseqüència, la demanda reconvencional també ha de ser estimada parcialment en la suma de 3.846,73EUR (4.363,14EUR menys 520,41EUR de la factura del document 8), més els interessos legals des de la contestació de la demanda reconvencional.

IV.- Quant a les costes, no es farà imposició de cap de les demandes presentades atesa l'estimació parcial d'ambdues.

V.- L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Gutierrez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 15 de setembre de 2015, que revoquem en el sentit de:

ESTIMAR PARCIALMENT la demanda interposada pel Sr. Gomila i succeït per l'herència jacent i condemnar al Sr. Gutierrez a pagar la suma de 789,36EUR més els interessos des de la contesta a la demanda.

ESTIMAR PARCIALMENT la demanda reconvencional interposada pel Sr. Gutierrez i condemnar l'herència jacent del Sr. Gomila a pagar un import de 3.846,73EUR més els interessos legals des de la data de la contestació a la demanda reconvencional.

Un cop liquidades les sumes indicades en fase d'execució de sentència, es practicarà la compensació judicial entre els dos imports finals i es prosseguirà l'execució davant el deutor.

No fem pronunciament de les costes causades en cap de les dues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.