CASS. Pensió d'invalidesa Grup II. (0077/09)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-0039-3/07 TSA: 94/08

S E N T È N C I A NÚM. 77-2009

PARTS:

Apel·lant: Pera

Representant: Anaya

Advocat: Ropero

Apel·lada: CASS

Representant: Carnero

Advocat : Águila

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 14 de setembre de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0039-3/07.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de data 23 de setembre de 2008 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda formulada per la Sra. Pera contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava el reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup II. La referida sentència ha considerat que la interessada no presenta una pèrdua de la capacitat de guany d'almenys dos terços, com preveu l'article 28 del Reglament Tècnic de la C.A.S.S., conclusió a la qual arriba en base al resultat dels informes pericials mèdics que s'han dut a terme en el corresponent període probatori.

2n.- La representació de la Sra. G.C. ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta substancialment en dos arguments diferents. Segons el primer, el Tribunal a quo havia d'haver resolt només en base als informes mèdics que va aportar la pròpia part, ja que, en la seva opinió, la C.A.S.S. va adoptar la resolució impugnada a la vista d'aquests documents, de manera que l'objecte del procés quedava circumscrit a la valoració dels mateixos.

3r.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social s'ha oposat al recurs, en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Tal com ja ha declarat aquesta Sala en diverses sentències relatives a supòsits anàlegs al que ara s'examina, la resolució del present recurs d'apel·lació ha de partir del contingut de l'article 1r. del Reglament d'aplicació núm. 18, el qual disposa que la pensió d'invalidesa que resulti d'una malaltia en el sentit de l'article 28 del Reglament Tècnic es pagarà a l'assegurat que sofreixi una disminució de la capacitat de treball d'almenys dos terços. La situació del malalt haurà de ser jutjada tenint en compte l'estat general, l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professionals.

D'altra banda, l'article 2n. del mateix Reglament estableix les tres categories en que poden ser classificats els invàlids, segons acord del control mèdic, en funció de si poden o no realitzar alguna activitat professional, o si requereixen l'assistència d'una tercera persona per a les activitats essencials de la vida.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, la primera i principal de les al·legacions de la part apel·lant es refereix a què la sentència recorreguda havia de ser adoptada només en base als informes mèdics que havia aportat la pròpia part, ja que, en la seva opinió, la C.A.S.S. va adoptar la resolució impugnada a la vista d'aquests documents, de manera que l'objecte del procés quedava circumscrit a la valoració dels mateixos.

Aquesta argumentació no pot ser compartida de cap manera. D'una banda, el propi tenor literal de les resolucions administratives posa de relleu que la decisió de la C.A.S.S. no va ser presa només en vista dels informes mèdics que havia acompanyat la interessada, sinó que també van prendre en consideració els dictàmens de l'assessoria mèdica de l'entitat parapública. A més, cal tenir en compte que, un cop s'ha plantejat un litigi davant dels òrgans jurisdiccionals sobre la procedència o no de l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per malaltia, els Tribunals han de decidir aquesta qüestió previ examen del conjunt del material probatori que s'hagi incorporat a les actuacions, sense que sigui admissible, des de la perspectiva del dret fonamental a la jurisdicció que reconeix l'article 10 del text constitucional, una limitació dels mitjans de prova de què poden valer-se les parts.

En particular, pel que fa a la valoració de les proves practicades en aquest tipus de processos, la Sala ha declarat reiteradament que, en termes generals, resulten prevalents els dictàmens pericials realitzats de manera contradictòria en seu jurisdiccional, sobre els informes mèdics aportats pels interessats, això sens perjudici de la necessitat de realitzar una valoració conjunta de tots els mitjans de prova incorporats a les actuacions.

En conseqüència, s'ha de desestimar la pretensió de l'apel·lant de què el recurs es decideixi exclusivament en base als informes mèdics aportats per la recurrent.

Quart.- La prova pericial practicada en la primera instància (folis 102 a 105 de les actuacions) posa de relleu que la interessada pateix diverses patologies que consisteixen en lumbàlgia crònica, secundària a discopatia lumbar, insuficiència venosa bilateral predominant a nivell d'ambdós peus, molèsties al canell esquerre i disminució del 58,4% a l'oïda esquerra. Ara bé, la valoració de les mateixes, aplicant la regla de Balthazard, arriba a un total de 35,848%, percentatge ben allunyat del 66% de pèrdua de la capacitat de guany que recull l'article 28 del Reglament Tècnic de la C.A.S.S. El mateix informe conclou que la Sra. G.C. pot exercir perfectament la seva activitat professional d'encarregada d'hotel, sense més limitació que la d'evitar aixecar pesos molt importants o realitzar tasques molt pesades.

La part apel·lant considera que, a més d'aquestes patologies funcionals, cal tenir en compte les seqüeles psicológiques que van ser objecte del dictamen pericial emès per l'especialista en psiquiatria Dr. Serra (folis 106 a 110). Aquest va arribar a la conclusió de què la interessada patia una incapacitat total compresa entre el 25 i el 49%, xifra que no distingeix entre les patologies funcionals i les psicològiques, encara que resulta en tot cas inferior als dos terços que contempla el precepte del Reglament Tècnic abans esmentat. Ara bé, en qualsevol cas el dictamen és concloent quan afirma que la recurrent pateix una distímia que no presenta caràcter greu ni sever, de manera que no es troba incapacitada per aquest motiu per a desenvolupar una activitat laboral.

En conseqüència, s'ha de concloure que les seqüeles psiquiàtriques que presenta la interessada no tenen una entitat suficient per incrementar el percentatge global d'invalidesa fins al 66%, com exigeixen els articles 28 del Reglament Tècnic i 1r. del Reglament d'aplicació núm. 18, de manera que s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació que formula la Sra. G.C. i confirmar íntegrament la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Pera contra la sentència dictada el 23 de setembre de 2008 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.