Denuncia en matèria d'urbanisme (0062/07)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0135-1/05 TSA: 46/06

S E N T È N C I A NÚM. 62-2007

PARTS:

Apel·lant: Escolano

Representant: Arnau

Advocat: Alvarado

Apel·lant: GOVERN

Representant: Manzano

Advocat: Pina

Apel·lada: Vives

Representant: Bernat

Advocat : Arnau

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de novembre de 2007

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0135-1/05.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La Sra. Vives va formular demanda contra la resolució de 8 d'abril de 2005 de la Comissió Tècnica d'Urbanisme, que havia estimar el recurs d'alçada interposat pel Sr. Escolano contra una resolució de 21 de desembre de 2004 de l'Hble. Comú d'Ordino, la qual havia acordat declarar la prescripció de les infraccions urbanístiques denunciades pel Sr. B.C. en relació a l'agent. La Comissió Tècnica d'Urbanisme, en considerar que no s'havia consumat la prescripció de la infracció, va retornar l'expedient al Comú d'Ordino per tal de prosseguir la instrucció de l'expedient sancionador contra la Sra. P.B.

2n.- La sentència de 23 de maig de 2006 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar la demanda interposada per l'agent i va declarar la nul·litat de la resolució impugnada de la Comissió Tècnica d'Urbanisme, ja que no s'havia donat trasllat a la interessada del recurs d'alçada formulat per part del Sr. B. de manera que aquella havia patit una situació d'indefensió. En conseqüència, la sentència disposà la retroacció de les actuacions administratives al moment anterior a dictar-se la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme, a fi de què l'autoritat comunal seguís la tramitació d'un expedient sancionador en matèria urbanística.

3r.- La representació del Govern va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia. La impugnació es fonamenta en dos motius fonamentals, que es refereixen a l'excepció de litisconsorci passiu necessari i, d'altra banda, a què el control estrictament de legalitat que duu a terme la Comissió Tècnica d'Urbanisme fa innecessari el tràmit d'al·legacions per part de terceres persones.

4t.- La representació del Sr. Escolano va formular igualment recurs d'apel·lació, que es basa en arguments anàlegs als del Govern, és a dir, en l'excepció de litisconsorci passiu necessari i en la inexistència d'indefensió de la part agent. Quant al fons, nega que s'hagi consumat la prescripció de la infracció urbanística que atribueix a la Sra. P.B.

5è.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Per raons de sistemàtica, convé examinar en primer lloc la concurrència de l'excepció de litisconsorci passiu necessari que invoquen les respectives representacions dels apel·lants.

L'article 24.1 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal estableix que es considerarà part demandada no solament l'Administració autora de l'acte que és objecte d'impugnació, sinó també qualsevulla persona física o jurídica, pública o privada, en favor de la qual l'acte impugnat origini drets. D'altra banda, l'article 25 de la pròpia llei disposa que pot intervenir en el procés com adherent tota persona que tingui un interès directe i legítim en l'objecte del judici.

En el cas que ara s'examina, la impugnació s'adreça contra una resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme, que va revocar una resolució anterior del Comú d'Ordino i va disposar la retroacció de les actuacions administratives, per tal de què l'autoritat comunal seguís la tramitació d'un expedient sancionador en matèria urbanística. En conseqüència, s'ha de considerar en primer lloc com a part demandada el Govern, el qual actua en defensa de la resolució impugnada de la C.T.U., segons els criteris continguts en la sentència d'aquesta Sala núm. 33-2005, de 29 de juny de 2005.

Resulta evident que el Comú d'Ordino no ostenta, d'acord amb els preceptes abans esmentats, la condició de part demandada, ja que l'acte impugnat no origina drets en favor seu, encara que pot comparèixer com a adherent, en els termes de l'article 25 de la Llei, ja que ostenta un evident interès en l'objecte del procés, des del moment en què la resolució de la C.T.U. determina que l'Administració comunal ha de prosseguir el tràmit de l'expedient sancionador.

De tota manera, l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari no actua en el procés administratiu de la mateixa manera que en el procés civil. Segons l'article 34 de la Llei jurisdiccional, l'escrit de demanda ha de contenir les indicacions necessàries per tal d'identificar les persones que ostentin la condició tant de part demandada com de mers interessats, en els termes previstos als articles 24 i 25 de la mateixa llei. Ara bé, el fet de què puguin existir d'altres interessats que no hagin estat identificats inicialment no comporta de forma necessària un obstacle a la viabilitat de la demanda. Amb aquesta finalitat, la pròpia llei preveu la publicació d'un avís al Butlletí Oficial del Principat, per tal de fer saber la interposició de la demanda als possibles adherents, tal com ho disposa l'article 43 de la mateixa, això sens perjudici de la necessitat de què la Batllia procedeixi quan sigui necessari a la notificació personal, com es desprèn de la sentencia del Tribunal Constitucional de 15 de març de 2004. En definitiva, la manca de la necessària notificació als interessats ha de comportar l'esmena d'aquesta deficiència, i no la mera denegació de les pretensions de l'agent.

En aquest cas, el contingut de les actuacions permet concloure que el Comú d'Ordino, que és òbviament interessat en aquest procés, ha pogut conèixer de forma suficient la substanciació del mateix. D'una banda, a través de la publicació del corresponent avís al Butlletí Oficial, el coneixement del qual és lògicament més exigible a una Administració pública que a un particular, i, d'altra banda, atès que en el període probatori es va demanar al Comú l'aportació dels expedients administratius corresponents, de la qual cosa es podia deduir fàcilment l'existència d'aquest procés.

En conseqüència, si l'Administració comunal ha tingut notícia de la tramitació d'aquest procés i, no obstant això, ha optat per no comparèixer a les actuacions, no es pot apreciar cap obstacle processal a la viabilitat de la demanda.

La sentència impugnada, en referir-se a aquest punt, abordar altres qüestions que no estan relacionades pròpiament amb el litisconsorci passiu necessari, com és la possibilitat de que el Comú impugni les decisions de la Comissió Tècnica d'Urbanisme. En conseqüència, no resulta necessari examinar aquesta problemàtica en aquest procés, ja que no es discuteix la possibilitat d'una impugnació per part del Comú, sinó la necessitat de què aquest comparegui com a part demandada o adherent.

Tercer.- La Llei general d'ordenació del territori i urbanisme ha creat la Comissió Tècnica d'Urbanisme i li ha atribuït la competència per a resoldre els recursos d'alçada que s'interposin contra actes de l'Administració comunal en matèria d'ordenació del territori, urbanisme i construcció (article 132.2.a de la referida llei). Aquest recurs ve, doncs, a substituir el recurs d'alçada davant del Govern que regula amb caràcter general el Codi de l'Administració.

Quant al procediment, s'han d'aplicar les disposicions sobre els recursos administratius que es contenen al Capítol IX del Codi. L'article 128 d'aquest text legal disposa que "quan en un recurs administratiu o jurisdiccional es formulin al·legacions que afectin terceres persones o quan la resolució pugui perjudicar-les en llurs drets o interessos, es donarà trasllat del recurs a aquestes persones, atorgant-los un termini de tretze dies perquè presentin les al·legacions que estimin adients en defensa de llurs drets".

En el present cas, resulta evident que la Sra. P.B. tenia un interès directe en el recurs d'alçada interposat pel Sr. B.C. que precisament impugnava la declaració per part del Comú de què havia prescrit una hipotètica infracció urbanística que s'imputava a la primera. En conseqüència, per tal d'evitar la indefensió de la interessada, i en aplicació del que disposa expressament l'article 128 del Codi de l'Administració, calia donar trasllat del recurs a la Sra. Pintat, a fi de què pogués fer les al·legacions que considerés necessàries.

Per tot això, resulta plenament ajustat a dret el pronunciament de la sentència impugnada, que disposa la retroacció de les actuacions al moment hàbil per a que la interessada pugui formular aquestes al·legacions, de manera que s'ha de desestimar el recurs que interposen els apel·lants, sense fer un especial pronunciament en matèria de costes.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que formulen el M.I. Govern i el Sr. Escolano contra la sentència dictada el 23 de maig de 2006 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.