ESTRANGERS. Autorització de residència i treball.-AD-0027-1/2004

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira

SENTÈNCIA 2004-49 DE 18 D'OCTUBRE DE 2004

ESTRANGERS. Autorització de residència i treball. Existència d'una situació de risc per a l'ordre públic. El reagrupament familiar no suposa un dret incondicionat.

Ponent : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència dictada el 10 de maig de 2004 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pel Sr. Cañellas contra el M.I. Govern, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions d'aquest òrgan de 12 de novembre de 2003 i 28 de gener de 2004, que van denegar l'atorgament d'una autorització de residència i treball.

2n.- Disconforme l'interessat amb aquesta resolució, va interposar recurs d'apel·lació, que fonamenta al·legant que s'ha infringit en aquest cas el principi de jerarquia normativa, ja que la sentència impugnada no ha aplicat els tractats i convenis internacionals en què és part el Principat d'Andorra, com succeeix amb les prescripcions relatives a la reagrupació familiar de l'Acta Final d'Helsinki i les disposicions que es refereixen a la protecció de la família, contingudes a l'article 12 de la Declaració universal dels drets humans, així com a l'article 13.2 de la pròpia Constitució del Principat.

3r.- La representació del Govern va impugnar el recurs, en considerar que la sentència apel·lada ha realitzat una correcta interpretació de les normes aplicables al cas, com són els articles 42 i 47 c) de la Llei qualificada d'immigració.

4t.- Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va denegar la pràctica de la prova sol·licitada per la part apel·lant i van quedar concloses per adoptar la decisió corresponent.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com resulta de la sentència apel·lada i del contingut de les actuacions, el recorrent va sol·licitar que li fos concedida una autorització de residència i treball, la qual li fou denegada en considerar l'Administració que existia una situació de risc per a l'ordre públic, prevista als articles 42 i 47.c) de la Llei qualificada d'immigració, que deriva dels antecedents de l'interessat, detingut en una ocasió per conduir un vehicle automòbil amb una taxa d'alcoholèmia superior a la permesa i condemnat altra vegada pel Tribunal de Corts com autor d'un delicte major d'introducció i ús de productes estupefaents (cocaïna) i d'un delicte menor d'introducció d'haixix per al propi consum.

La representació de l'apel·lant no discuteix la qualificació d'aquests fets com a constitutius d'una situació de risc per a l'ordre públic, tal i com han considerat les resolucions administratives impugnades, però al·lega que són d'aplicació preferent els instruments de caràcter internacional que invoca, com les referències de l'Acta Final d'Helsinki al reagrupament familiar i l'article 12 de la Declaració universal dels drets humans sobre la protecció de la vida familiar, així com l'article 13.2 de la pròpia Constitució andorrana, que ordena als poders públics la promoció d'una política de protecció de la família. Tots aquests preceptes són invocats en funció del fet de què un fill menor de l'interessat disposa d'autorització de residència al Principat, així com la mare d'aquest, que no està unida amb el recorrent per vincle matrimonial.

Tercer.- Com a qüestió prèvia, convé destacar el fet de què les al·legacions de l'apel·lant sobre el dret al reagrupament familiar i la invocació dels articles 88 i 89 de la Llei qualificada d'immigració no guarden la necessària coherència amb la sol·licitud inicialment formulada en via administrativa, en la qual no es va fer cap tipus de referència a què l'interessat convisqués a Andorra amb algun familiar.

Malgrat tot, s'ha de considerar que les resolucions administratives impugnades han interpretat i aplicat correctament els articles 42 i 47.c) de la Llei qualificada d'immigració, ja que els antecedents de l'interessat posen de relleu objectivament un risc per a l'ordre públic, cosa que no es discuteix en realitat per part de l'apel·lant. El principi general que es desprèn d'aquells preceptes és objecte igualment d'aplicació, en el cas del reagrupament familiar, en l'article 89 de la pròpia llei, que preveu que la sol·licitud de reagrupament pot ser denegada si la persona que es vol reagrupar amb un andorrà o amb el titular d'una autorització de residència i treball representa un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic.

Els instruments internacionals que invoca l'apel·lant, així com l'article 13.2 de la Constitució, relatiu a la protecció de la família, no suposen un dret incondicionat al reagrupament familiar, de manera que són plenament aplicables les clàusules de salvaguarda de la seguretat nacional, la seguretat pública i l'ordre públic que conté l'article 89 de la Llei qualificada d'immigració, que poden donar lloc a la denegació del permís de residència quan concorren supòsits susceptibles de determinar un risc per a la seguretat pública en una societat democràtica, en els termes previstos en l'article 8.2 del Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals.

En conseqüència, s'ha de desestimar el present recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que formula la representació del Sr. Cañellas contra la sentència dictada el 10 de maig de 2004 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.