RESPONSABILITAT ADMINISTRATIVA. Caiguda a la via pública. No s'acredita una manca de manteniment normal de la vorera. (1000022/2020)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 1000022/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000027/2022

SENTÈNCIA 71-2022

PARTS:

Apel·lant: Sra. Blasco

Representant: Sra. Peña

Advocat: Sr. Ribes

Apel·lat: COMÚ X.

Representant: Sra. Narváez

Advocat: Sr. Vilar

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 30 de setembre de 2022.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000022/2020.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de la Sra. Blasco va interposar demanda contra el COMÚ X., en què impugnava la desestimació presumpta per silenci administratiu de la sol·licitud formulada el 3 d'octubre de 2019, en virtut de la qual reclamava que li fos abonada una indemnització pels perjudicis que havia patit com a conseqüència d'una caiguda a la via pública, ocasionada per un mal estat de manteniment de la vorera.

La sentència de 31 de gener de 2022 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda, declarant que la resolució impugnada era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en resum, en les següents al·legacions:

S'ha produït una indeguda valoració de la prova, ja que l'informe emès per la metgessa que va atendre la interessada considera que les lesions sofertes per aquesta són compatibles i derivades d'una caiguda a la via pública. D'altra banda, encara que el testimoni que ha deposat a les actuacions no va presenciar el moment de la caiguda, sí va veure la interessada estesa a terra instants després, de manera que ha quedat acreditat el nexe causal entre l'accident i l'omissió del Comú.

L'Administració ha reconegut tàcitament el mal estat de la voravia, ja que temps després va procedir a embellir tot el carrer.

Procedeix reconèixer una indemnització de 1.081,88 EUR en concepte d'ITT i de 6.000 EUR pel pretium doloris.

3.- La representació del Comú s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, d'acord amb les següents al·legacions:

No s'ha acreditat que les lesions que presenta la interessada siguin conseqüència d'una caiguda, ja que l'informe pericial només recull les manifestacions de la recurrent i el testimoni no va presenciar com es van produir els fets i, a més, tampoc va ser presentat en la via administrativa, sinó molts mesos després en seu jurisdiccional.

La voravia on es va produir l'accident no és de titularitat pública, sinó que és propietat d'un particular.

L'estat de la vorera no justifica la caiguda de la vianant, especialment quan no hi ha constància de cap altre incident en aquell indret. D'altra banda, la remodelació posterior del carrer no va obeir a aquests fets, sinó que va formar part d'una remodelació més àmplia, que va donar lloc a l'exacció de contribucions especials.

Subsidiàriament, la reclamació en concepte de pretium doloris és excessiva i no hauria de superar els 3.000 EUR.

4.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Es discuteix en aquest procés si ha quedat compromesa la responsabilitat administrativa del Comú d'Encamp com a conseqüència de l'accident que va patir l'agent, consistent en una caiguda a la via pública i, en concret, a l'encreuament de la XXXX i el XXXX.

La recurrent sosté que la caiguda va tenir lloc com a conseqüència del deficient estat de manteniment de la voravia, mentre que el Comú al·lega que no s'ha justificat el nexe causal entre la situació dels panots i l'accident, ja que no hi ha cap constància d'altres caigudes en el mateix lloc. A més, l'Administració al·lega que la voravia és de titularitat privada i que, en tot cas, el defecte existent era de poca entitat, i no podia causar la caiguda d'un vianant que caminés amb la deguda atenció.

Per la seva part, la sentència apel·lada ha conclòs que no existeix prova del nexe causal entre la caiguda i l'acció o l'omissió del Comú, ja que no s'ha justificat que l'accident fos conseqüència dels desperfectes existents a la voravia, a més que els mateixos eren mínims i visibles.

Tercer.- L'adequada resolució de la qüestió litigiosa ha de partir de la reiterada jurisprudència d'aquesta Sala sobre aquesta matèria, la qual estableix que "segons un principi general de la responsabilitat administrativa, la responsabilitat en què incorre l'Administració, segons el punt de vista dels usuaris d'una via pública, es fonamenta en la teoria del "defecte de manteniment normal" de la via. En efecte, els usuaris treuen avantatges de l'ús de les vies i han de fer-se càrrec dels danys que no són la conseqüència d'un defecte de manteniment normal de les obres de les quals es beneficien. En particular, els usuaris han de suportar les conseqüències del mínims defectes o d'aquells que raonablement no es pot exigir de l'Administració que els prevegi" (sentències núm. 12-2005, de 5 de maig, 60-2014, de 19 de desembre, i 32-2019, de 27 de març, entre d'altres).

Quart.- En el supòsit examinat, s'ha de desestimar en primer lloc l'argument de l'Administració sobre la titularitat privada de la voravia. De la documentació incorporada a les actuacions es desprèn que el lloc on es va produir l'accident forma part de la xarxa viària de la població i que, en conseqüència, és d'ús públic i es troba a càrrec del Comú. De fet, la pròpia Administració admet que va procedir després a una remodelació de la zona, que va incloure la voravia de referència, i que va donar lloc a l'exacció de contribucions especials a càrrec dels propietaris beneficiaris de l'obra.

En conseqüència, l'existència d'uns hipotètics defectes de manteniment en la vorera serien susceptibles de comprometre la responsabilitat del Comú.

Cinquè.- Sobre el fons, s'ha de compartir les conclusions a què arriba la sentència apel·lada sobre l'absència en aquest cas d'un nexe causal entre una defectuosa conservació de la vorera i els perjudicis que va patir la interessada.

Encara que el testimoni que va presentar la part agent no observà directament els fets, la seva presència al lloc va ser immediatament posterior als mateixos, de manera que va veure la interessada caiguda al terra i que mancava una rajola o panot a la voravia.

Ara bé, aquest defecte tenia una entitat mínima, era ben visible i podia ser fàcilment evitat per una persona amb una atenció normal a l'estat de la calçada. D'altra banda, com es desprèn de les fotografies aportades per l'agent (folis 35, 36, 38, 39 i 40), es tractava d'una zona en obres, cosa que requeria una cura especial per part dels vianants que transitessin pel lloc.

Aquestes circumstàncies, unides a la manca de qualsevol altre incident en aquell indret, condueixen a concloure que no existeix responsabilitat del Comú en aplicació de la referida teoria del "defecte de manteniment normal" de la via.

Procedeix, en conseqüència, desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada en els seus propis termes.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Blasco contra la sentència dictada el 31 de gener de 2022 pel Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.