Sol·licitud d'anul·lació de pagament de sanció i de recàrrecs imposats sobre la taxa de professionals liberals(010/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0073-2/2011 Núm. de Rotlle:TSJA-010/12

S E N T È N C I A NÚM. 47-2012

PARTS:

Apel·lant: M.I. GOVERN

Representant: Galan

Advocat : Peña

Apel·lada: Somoza

Representant: ídem

Advocat: ídem

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el quinze de juny del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0073-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Somoza va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del M.I. GOVERN de data 8 de juny del 2011, confirmant la decisió del 6 de desembre de 2010, sol·licitant la nul·litat de la decisió impugnada i l'anul·lació del pagament de la sanció i dels recàrrecs imposats sobre la taxa de professionals liberals de l'any 2010.

2.- El Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda per la Sra. Somoza mitjançant sentència del 8 de novembre de 2011.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 13 de febrer de 2012, el M.I. GOVERN manifesta principalment que:

la liquidació de la taxa del registre de titulars d'activitats econòmiques va ser enviada a la Sra. Somoza a l'adreça facilitada per la interessada (***) mitjançant l'empresa "V." i, davant la impossibilitat de notificar l'acte administratiu a la interessada, es va notificar el deute tributari al Bopa;

la notificació edictal era eficaç segons la disposició addicional quarta de la llei de la taxa del registre de titulars d'activitats econòmiques i l'article 55.3 de la LBOT;

l'article 55.3 de la LBOT es referia als períodes impositius anyals i no als períodes de cobrament.

4.- En la seva contesta de data 7 de març de 2012, la Sra. Somoza manifesta principalment que:

no havia rebut cap notificació individual prèvia de la taxa;

el M.I. GOVERN disposava de la seva domiciliació bancària;

les liquidacions tributàries es tenien que realitzar segons la forma contemplada al Codi de l'Administració (article 55.1 de la LBOT);

el primer període de liquidació començava l'any 2010 i el segon l'any següent.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El M.I. GOVERN s'alça contra la sentència d'instància perquè considera que el Tribunal a quo ha realitzat una interpretació errònia de la llei de la taxa del registre de titulars d'activitats econòmiques i de la LBOT.

La Sra. Somoza ha recorregut la imposició, per part del GOVERN, d'un recàrrec i d'una sanció per no fer efectiva, en el termini legalment estipulat, la taxa del registre de titulars d'activitats econòmiques corresponent a l'any 2010. En efecte, la demandant estima -a l'ensems que el Tribunal de Batlles- que el GOVERN no li havia notificat prèviament la liquidació de la taxa.

La taxa del registre de titulars d'activitats econòmiques grava la inscripció i la permanència en el Registre de Titulars d'Activitats Econòmiques. L'article 9 preveu que la notificació de la liquidació s'ha de fer personalment i que si l'Administració disposa de la domiciliació bancària del subjecte passiu, la presentació del rebut a la domiciliació bancària té efectes de notificació. La Sra. Somoza manté que l'Administració coneixia la seva adreça i, a més, el seu número de compte bancari.

L'adreça personal de la Sra. Somoza que consta al cens de població (foli 37) coincideix amb aquella que figura en la carta de reclamació de la taxa pendent de pagament (folis 26 i 27). Força és de constatar que res acredita que la carta de liquidació del deute hagi estat mai posada en coneixement de la Sra. Somoza. En efecte, només consta a les actuacions, còpia del sobre que conté la carta i que hauria estat distribuïda per una companyia privada de distribució de correu, però cap mena de dada sobre el seu lliurament efectiu o refús de recepcionar-la per part de l'obligada tributària. En aquestes condicions, l'obligació de notificació personal no ha estat complimentada. A més, en la sol·licitud d'obtenció del número de registre tribunal (NRT), hi figuren també dos números de telèfon i l'adreça de correu electrònic de l'apel·lada (foli 42). Malgrat disposar d'aquestes dades personals, l'Administració tampoc va fer cap ús, en ordre a contactar a la Sra. Somoza.

El GOVERN defensa igualment que podia recórrer a la publicació edictal prevista a la Disposició addicional quarta de la llei de la taxa del registre de titulars d'activitats econòmiques: "Si l'Administració no pot notificar personalment, ja sigui per desconeixement del domicili, per refús de recepció de la carta, per absència o per altres raons, la notificació es practica publicant les informacions escaients al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra". Es desprèn de l'articulat que aquesta possibilitat queda reservada en darrera instància, és a dir en aquells supòsits en què l'Administració ha esgotat totes les eines al seu abast per notificar l'acte tributari. La Sra. Somoza no es trobava en cap d'aquelles circumstàncies, tota vegada que el GOVERN, repetim, era sabedor, com a mínim, del seu domicili.

Per acabar, el recurrent invoca l'article 55.3 de la LBOT: "l'Administració pot notificar col·lectivament per edicte les liquidacions corresponents a tributs de caràcter repetitiu, a partir del segon període". El GOVERN estima que el "segon període" es refereix al període impositiu, el qual hauria debutat l'any 2008, tota vegada que la Sra. Somoza va formalitzar la seva inscripció en el registre l'any 2007. Tampoc és correcta aquesta lectura de la norma perquè les persones inscrites en el Registre de professions liberals (com la Sra. ENTITY_7) no estan subjectades al pagament de la quota fins el "tercer any d'inscripció" (article 5.3 de la LGOTU) i, per tant, el Departament de Finances no pot procedir a lliurar cap liquidació durant el període d'eximent.

Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals d'aquesta segona instància per raó de manca de temeritat.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel M.I. GOVERN contra la sentència 2011-145, de 8 de novembre de 2011, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.