Homicidi per imprudència, atropellament sobre un pas de vianants (032/08)

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Josep Maria Pijuan Canadell

Rotlle núm. 32/08 Causa núm. TC-045-5/06 Sentència núm. 01-09

Ponent M.I. Sra. Marie Conte

S E N T È N C I A

Magistrats M.I. Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Marie Conte

Yves Picod

Andorra la Vella, a quinze de gener de l'any dos mil nou.

En el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Castilla, actuant en nom propi i en nom i representació de la seva filla menor d'edat Miró, Sainz, Arcos, Galan i Alcalá, d'una part.

I d'altra part per la representació lletrada dels Srs. Durán, Farré i de la companyia d'assegurances A., contra la sentència de data 10 de juny del 2008 dictada pel M. Iltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, per un delicte d'homicidi per imprudència. Sent part el Magfc. Ministeri Fiscal. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. Il·ltre. Tribunal de Corts dictà sentència de data 10 de juny del 2008 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que hem de condemnar i condemnen Durán com a responsable penal en concepte de autor del delicte major d'homicidi per imprudència tipificat a l'article 191 paràgraf 1 de l'antic Codi Penal, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena d'UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL, a una MULTA DE DOS MIL EUROS (2.000 EUR), així com al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, es condemna a Durán, solidàriament amb la Cia. d'assegurances A. i subsidiàriament amb Farré, a pagar:

A Castilla la quantitat de 25.000 EUR en reparació del perjudici moral.

A Miró la quantitat de 25.000 EUR en reparació del perjudici moral i la de 16.084,90 EUR en reparació del perjudici econòmic.

A Sainz i Arcos la quantitat de 20.000 EUR per cadascú en reparació del perjudici moral.

A Galan i Alcalá la quantitat de 12.000 EUR per cadascú en reparació del perjudici moral

A la CASS la quantitat de 121.261,90 EUR.

II.-RESULTANT: Que el precedent fallo es recolza en els següents fets que la sentència declara provats en el seu primer resultant: "són fets provats que el dia 11 de novembre del 2004, vers les 8h10, el processat Durán, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, circulava al volant d'un camió tipus tractor de marca Iveco matrícula XXXX, amb un semi remolc tipus cisterna carburant matrícula XXXX, propietat d'Farré i assegurat prop de la Cia. d'Assegurances A., per la carretera secundària núm. XXXX en direcció de la carretera general núm. 1, quant arribant a l'alçada de l'encreuament, no observà la presència de Izquierdo que creuava la calçada per sobre d'un pas de vianants, d'esquerra a dreta segons el sentit de la circulació del vehicle.

La vianant era colpida a l'espatlla dreta, amb la part davantera dreta del vehicle, caient violentament al terra a uns metres del lloc de col·lisió, quedant-se en un estat d'inconsciència, el seu cap recolzat sobre la vorera d'una jardinera del refugi de vianants que es trobava al mig de la calçada.

Traslladada primer a l'hospital Nostra Senyora de Meritxell, i després en helicòpter, per raó de la seva gravetat, a l'hospital General de Catalunya a Barcelona, Izquierdo, que era nascuda el XXXX, moria arrel d'un traumatisme craneo-encefàlic, el dia 22 de novembre del 2004, deixant un espòs, Castilla, una filla menor Miró, els pares Sainz i Arcos i els germans Galan i Alcalá.".

III.-RESULTANT: Que contra la referida sentència interposa recurs d'apel·lació la representació processal dels Srs. Castilla, actuant en nom propi i en nom i representació de la seva filla menor d'edat Miró, Sainz, Arcos, Galan i Alcalá.

Tractant-se de l'acció penal estima que els fets han de ser qualificats per l'article 191,2 de l'antic Codi Penal, per motiu de la negligència professional greu imputable al responsable de l'accident. En dedueix que la pena ha de ser augmentada a dos anys de presó part condicional, multa de 3.000 euros i privació del permís de conduir durant un període de 3 anys, posant de relleu que únicament aquesta pena pot afectar el processat, a defecte del pronunciament d'una pena de presó ferma.

D'altra banda contesta les disposicions civils de la decisió.

Sosté que s'ha d'augmentar a les sumes respectives de 30.000EUR, 24.500EUR i 18.500EUR la indemnització del perjudici moral del marit i de la filla de la víctima, dels seus pares i dels seus germans.

En relació a l'avaluació del perjudici econòmic, reprotxa a la sentència recorreguda d'haver deduït del lucre cessant resultant de la mort de la víctima l'import de les pensions pagades per la CASS.

Fa notar que la pensió per viduïtat troba el seu origen en les cotitzacions que la víctima ha pagat a l'organisme Social i per tant no ha de ser tingut en compte en el càlcul del perjudici econòmic patit pel seu cònjuge, el qual per tant pot pretendre al pagament d'una renda anual de 6037,87EUR o del capital corresponent a aquesta renda.

Posa de relleu, a més, que aquesta indemnització ha d'incloure el conjunt dels perjudicis econòmics patits pel Sr. Castilla, que es va veure obligat de reduir el seu horari de treball per ocupar-se de la seva filla menor, cosa que li va comportar una disminució de 405EUR del seu salari mensual a comptar del dia 1r de setembre del 2007.

Tractant-se del perjudici econòmic de la menor Miró, estima que s'ha de calcular sobre la base del 25%, i això fins que ella hagi acabat els seus estudis superiors, sense que es pugui deduir del perjudici la pensió d'orfenesa pagada per la CASS.

Oposant-se al recurs interposat per la part adversa, fa valer que l'existència d'un impacte entre el camió i la víctima queda acreditat per les nombroses testificats obrant en autes, corroborades per les lesions que presentava la Sra. Arcos, que segons les constatacions mèdiques, es tracta d'una mort violenta que no pot ser causada per un desmai, que totes les manifestacions que ha tingut Durán al llarg del procediment es veuen totalment desvirtuades per les proves que obren en autes.

Insisteix en l'actitud del processat, que tot i tenir consciència d'haver ocasionat un greu accident, va marxar dels llocs sense preocupar-se de l'estat de la víctima.

IV.-RESULTANT: Que també interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada dels Srs. Durán, Farré i DE la companyia d'assegurances A., demanant l'absolució del processat de qualsevol responsabilitat en la producció de l'accident, de la companyia A. com a responsable civil solidària i d'Farré com a responsable civil subsidiària.

Sosté en primer lloc que no ha quedat acreditada l'existència d'una col·lisió entre el camió i la víctima, COSA que Durán sempre ha negat.

Observa a aquest efecte que la fractura del crani és la única lesió mèdicament constatada en el cos de la víctima. Que cap dels testimonis va veure un impacte entre el vehicle i el cos, que els elements no tinguts en compte per la sentència, confirmen l'existència d'una patologia anterior que hauria pogut provocar la caiguda de la víctima.

Posa de relleu que els testimonis Manzano i Girona no van identificar de manera certa que el camió que circulava davant d'ells fos el camió del processat en la mesura en la qual no recorden ni el tipus de vehicle ni el seu color.

Precisa que els testimoniatges recollits han de ser apreciats amb precaució, per motiu de la manca de visibilitat, la densitat de la circulació al moment dels fets i el caràcter imprecís o no creïble de les declaracions dels testimonis.

Observa que ni la Dra. Yuste que va assistir la víctima ni el Dr. Manzano metge forense no van constatar la presència d'un hematoma en el braç de la víctima, cosa la qual no necessàriament implicaria l'existència d'una col·lisió i podria provenir de la caiguda de la víctima.

S'oposa al recurs formulat per l'acusació particular, tendint a l'absència de negligència d'imprudència greu, la qual no es pot deduir del resultat danyós o de la sola qualitat de xofer professional del Sr. Durán i objecta que la pena proposada és desproporcionada i conduiria a la pèrdua del treball del processat.

Contesta igualment les pretensions indemnitzadores dels recurrents i subratlla la inadmissió de la demanda del Sr. Castilla relativa a la indemnització del perjudici resultant de la reducció del seu horari de treball, que no va ser invocat en primera instància.

V.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat per la representació lletrada de Durán, la companyia d'assegurances A. i Farré fent seus els fets i fonaments jurídics continguts en la sentència recorreguda.

En relació al recurs presentat per la representació lletrada de Castilla i drethavents de Izquierdo, manifesta respecte a la tipificació dels fets, que els fets jutjats no poden constituir negligència professional greu per la sola raó de la qualitat de xofer del processat.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Sobre l'acció penal: que per retenir la implicació del vehicle conduït per Durán en les ferides mortals patides per Izquierdo, el Tribunal de Corts s'ha fonamentat en primer lloc en les declaracions de 4 testimonis. Així Manzano que circulava al volant del seu vehicle per l'Av. d'Enclar a una velocitat reduïda i amb una perfecta visibilitat del lloc de l'accident, va constatar, a 10 o 15m de distància de l'encreuament que "va sortir projectat una forma fosca i voluminosa" que va resultar ser una persona del sexe femení, precisant que "a la zona de la projecció esmentada es trobà circulant un camió tractor, de color blanc tipus semi-remolc cisterna de carburant".

Girona, que es trobava a l'interior de l'ORG_3 i mirava a l'exterior per la vitrina situada al costat de la porta d'entrada, va afirmar haver vist la part davantera dreta del camió entrar en col·lisió contra una vianant que circulava a l'interior del pas de vianants i que "va sortir projectada vers el seu davant, caient per terra". Aquest testimoni s'apropà del lloc de l'accident i estimant que les explicacions del conductor del camió eren contràries al que ell mateix havia constatat, va prendre el número de matrícula del vehicle.

Raya, passatger d'una furgoneta que seguia el camió, va veure una persona estirada a terra i va baixar del vehicle, amb els altres ocupants, per portar-li socors.

Machado, conductor de la furgoneta, va indicar que circulava darrere el camió i que havia vist una persona estirada al terra, que prèviament estava sobre el pas de vianants i es preparava a creuar. Finalment que el camió no havia fet cap maniobra de desviament.

Aquests testimoniatges, reiterats davant el Batlle instructor i en el curs de la vista oral són compatibles amb les constatacions mèdiques practicades sobre la víctima.

Així fou constatat a l'ORG_1 un hematoma de l'espatlla dreta coincidint amb les declaracions de Girona que descriu un impacte del camió sobre el costat dret de la víctima.

La Dra. Yuste no va constatar aquest hematoma, però va precisar que aquest podia aparèixer vàries hores després.

El Dr. Manzano, metge forense de l'ORG_2 va evocar "una mort violenta arrel d'un accident amb trauma al cap" que ell estima poc compatible amb un "desmai o altra causa de baixa tensió", precisant que en cas de desmai, la caiguda és seqüencial i les lesions no són tan greus.

El Dr. Manzano no va constatar cap hematoma al braç, però explica que van passar varis dies entre l'accident i el dia que ell va veure el cos de la víctima.

Durán va ser desencertadament autoritzat per un agent de circulació a marxar del lloc de l'accident mentre que les seves declaracions no concordaven amb les dels testimonis, de tal manera que no es va poder prendre cap constatació útil sobre el seu vehicle.

La seva versió dels fets està en total contradicció amb la dels quatre testimonis la objectivitat dels quals no es pot posar en dubte, i amb les constatacions mèdiques. La seva responsabilitat en l'accident està establerta. Com ho posa de relleu amb raó el Tribunal de Corts, la falta d'inatenció imputable al processat no pot constituir una negligència professional greu pel sol fet de la qualitat de xofer professional d'aquell.

En absència de tot element que permeti rellevar una falta de conducció d'una gravetat particular, la sentència ha de ser confirmada en quant a la qualificació dels fets delictuosos.

Tractant-se de la pena n'apareix necessari, per a evitar la reiteració de la infracció, i compte tingut de la gravetat extrema del dany i de l'actitud del processat tan després de la producció de l'accident com en el curs de la instrucció, d'afegir a les penes pronunciades pel Tribunal de Corts aquella de privació del permís de conduir per una durada d'un any, observant-se que la necessitat per part de l'autor d'un accident de conservar el seu treball no pot prevaler sobre l'objectiu de garantir la seguretat dels usuaris de la via pública.

II.-CONSIDERANT: sobre l'acció civil: que la sentència recorreguda, que ha analitzat de manera particularment precisa i pertinent el conjunt de les conseqüències danyoses de l'accident mereix la seva sencera confirmació.

En efecte, l'avaluació del perjudici moral sofert per Castilla espòs de la víctima i els drethavents d'aquella és conforme als criteris jurisprudencials existents, per tant no hi ha res a dir.

D'altre costat és amb raó que la sentència, tractant- se del perjudici econòmic d'Miró, menor, de 6 anys d'edat en el moment de la mort de la seva mare, ha calculat aquell sobre la base de 20% del salari mitjà de la difunta (una base del 25% com ho sol·licita la part civil revenint a retenir una part d'autoconsum de la mare inferior a la del pare).

Compte tingut de l'edat jovenívola de la nena, i de la impossibilitat de saber el seu futur escolar, el Tribunal ha procedit a una capitalització fins a l'edat dels 18 anys tot i precisant, amb bon criteri, que es pot sol·licitar una indemnització suplementària davant la jurisdicció civil en cas d'agreujament del perjudici resultant per Miró de prosseguir els seus estudis més enllà dels 18 anys.

D'altra part, les pensions de reversió i d'orfenesa pagades per la CASS han de ser deduïdes de la indemnització del perjudici econòmic. En efecte, d'una part l'absència de deducció comportaria, pel perjudicat, una doble indemnització, d'altra part el responsable no pot ser obligat a reparar dues vegades el mateix perjudici, en la mesura en la qual l'article 16 del Reglament Tècnic de la CASS, no modificat sobre aquest punt per l'article 90.2 del Reglament Tècnic publicat el 27 d'octubre del 2008 autoritza aquest organisme a reclamar al terç responsable, dins del límit de la indemnització fixada pel Tribunal, el pagament de la totalitat de les prestacions satisfetes a la persona assegurada, inclòs el capital de defunció que s'hagi pagat als hereus de la persona afectada. Contràriament al que sosté l'acusació particular, el pagament de la pensió està determinat pel patiment de l'accident i no pel pagament de les cotitzacions. El sistema andorrà de Seguretat Social reposa sobre el principi de solidaritat dels cotitzants.

Finalment Castilla no va presentar en primera instància la demanda tendint a la reparació de la seva pròpia pèrdua de revinguts, avaluada a 405 euros per mes, resultant de la obligació de reduir el seu horari de treball per ocupar-se de la seva filla. A part d'això en el document que aporta intitulat "Canvis de la situació laboral" n'apareix una disminució del salari, però amb un horari de treball idèntic. Canvi que a més va ocórrer el setembre del 2007, sigui quasi tres anys després de l'accident, no quedant establert en conseqüència que sigui a l'origen del canvi ocorregut en la seva situació professional.

La petició efectuada per aquest concepte ha de ser rebutjada.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Estimar parcialment el recurs interposat pels Srs. Castilla, actuant en nom propi i en nom i representació de la seva filla menor d'edat Miró, Sainz, Arcos i Galan i Alcalá.

2.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pels Srs. Durán, Farré i per la companyia d'assegurances A..

3.- Revocar parcialment la sentència dictada en data 10 de juny del 2008 en la causa TC-045-5/06, en el sentit de condemnar Durán com a responsable penal en concepte d'autor del delicte major d'homicidi per imprudència tipificat a l'article 191.1 de l'antic Codi Penal, a la pena d'un any de presó condicional, a una multa de 2.000 euros i privació del permís de conduir per un període d'un any.

4.- Declarar d'ofici les despeses processals causades.

5.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.