GOVERN - Manca de legitimació de consellera per interposar recurs contra pacte de socis entre Grífols i Govern. (2000077/2021)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 2000077/2021 Núm. Rotlle: TSJA-0000104/2022

SENTÈNCIA 42-2023

PARTS :

Apel·lant: Sra. Sainz

Representant: Sra. Pombo

Advocat: Sr. Azorin

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Montenegro

Advocada: Sra. Toll

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 26 de setembre de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació número TSJA 0000104/2022.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Sainz va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Govern d'Andorra núm. XXXXXX/2021, de 27 d'octubre, per la qual no s'admetia a tràmit el recurs administratiu interposat contra el document anomenat T., formalitzat el 28 d'abril del 2021 entre el Govern, la societat ORG_1 (A. SA), i les societats B. i ORG_2.

2.- En la sentència núm. 50/2022 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, la Sra. Sainz estima, en substància,

que:

S'ha produït una infracció processal per no haver-se resolt la petició continguda en l'escrit presentat per la societat Bernat el 01/06/2022, en el que manifestava que no desitjava intervenir en el procediment.

Infracció processal per manca de pronunciament sobre la petició de la suspensió cautelar del T. de 28/04/2021 i de l'Addenda de data 30/07/2021.

La demanda no era extemporània.

La part agent té legitimació per recórrer el T. per la seva condició de Consellera i la seva funció de control de l'acció polític del Govern, segons disposa l'art. 50 de la Constitució del Principat.

El T. no és un document preparatori ni un acte de tràmit sinó que té eficàcia pròpia, vincula al Govern i suposa una adjudicació directa de la cessió temporal d'ús de la parcel·la "F.", sense publicitat ni concurrència.

Amb posterioritat a la signatura del T. es va presentar al Consell General el projecte de modificació dels art. 89 i 62 del Codi de l'Administració i de l'art. 61 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme per la via d'urgència, per fer-los concordar amb el que prèviament s'havia acordat en el T.

El T. i la seva Addenda són nuls de ple dret.

El Govern ha actuat amb abús de poder.

S'ha vulnerat el principi d'igualtat davant la llei.

4.- En la seva contesta la representació del Govern estima, en substància, que:

No s'ha produït una infracció de les normes o de les garanties processals, ni tampoc dels drets constitucionals, ni s'ha produït cap error en la valoració de cap prova ni transgressió de l'ordenament administratiu.

La rectificació del cognom de l'actora (a la resolució se la va identificar com a CCCx, en comptes de CCC), no va alterar ni modificar el contingut de l'acte, ni va alterar el termini per interposar la demanda.

La part agent no estava legitimada per interposar recurs, sense que es pugui entendre que les facultats del control de l'acció política del Govern atorgui als Consellers cap mena d'acció pública per recórrer qualsevol acte del propi Govern.

El recurs administratiu es va inadmetre de forma motivada.

El Govern no ha actuat amb desviació de poder.

5.- Ambdues parts han confirmat els seus arguments en el seus respectius escrits de conclusions.

Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- De l'expedient administratiu remès pel Govern es comprova que la Sra. Sainz, actuant en qualitat de Consellera General, va interposar recurs en via administrativa contra el T., formalitzat el 28 d'abril del 2021 entre el Govern, la societat ORG_1 (A. SA), i les societats B. i ORG_2, recurs que fou inadmés per la resolució del Govern d'Andorra núm. XXXXXX/2021, de 27 d'octubre (en endavant "T").

Interessa destacar que a aquesta resolució hi havia un error mecanogràfic consistent en que el primer cognom de la part agent es citava com a CCCx, quan és Sainz. Aquesta resolució fou notificada personalment a la interessada el dia 08/11/2021 (foli 339 de les actuacions), i a la notificació es feia constar, de forma correcta, que el recurs que es podia interposar era el contenciós, així com el termini per fer-ho.

Aquest error en el primer cognom fou esmenat mitjançant la carta que es va adreçar a la Sra. Sainz, que fou rebuda per aquesta el 15/11/2021 (folis 340 i 341 de les actuacions), sense atorgar un nou termini per recórrer.

Tercer.- Com a primera qüestió cal analitzar l'al·legació relativa a la infracció processal que es denuncia al recurs d'apel·lació, és a dir, que el Tribunal de Batlles no ha resolt la petició continguda en l'escrit presentat per la societat Bernat el 01/06/2022, en el que manifestava que no desitjava intervenir en el procediment.

Doncs bé, l'aute 20/2022, de 17 d'octubre del 2022, que va rebutjar l'incident de nul·litat d'actuacions, ja s'hi va referir a aquesta manifestació de ORG_0, tot dient que: "ATÈS que salvant l'anterior la nul·litat es centra en l'acceptació de l'adhesió al si del procediment de la societat B., SA quan la mateixa finalment va optar per restar fora del procediment (vid. F 369-370) per tant la qüestió plantejada ha quedat sense objecte".

En qualsevol cas, l'apel·lant no justifica que aquesta suposada infracció processal li hagi causat indefensió, que és el requisit que exigeix l'art. 18 bis 4.c) de la Llei Transitòria de Procediments Judicials per poder acordar una nul·litat d'actuacions.

Quart.- L'art. 40 del Codi de l'Administració disposa que l'Administració sempre pot corregir els errors materials que siguin advertits, i que aquestes correccions no poden modificar en cap mesura el contingut, el sentit o l'abast de l'acte.

En el cas que ens ocupa, és clar que la resolució contenia un error en la identificació del primer cognom de l'actora -es deia CCCX en comptes de CCC-, però aquest error fou esmenat sense alterar el contingut, el sentit o l'abast de l'acte.

I aquesta rectificació, en tant que no altera el contingut de l'acte, no reobre el termini per recórrer. Per això, cal confirmar la decisió del Tribunal de Batlles relativa a la inadmissibilitat del recurs contenciós.

D'altra banda, tot i que el recurs era extemporani, la sentència analitza també si l'actora estava legitimada per interposar el recurs contenciós.

Arribats a aquest punt, cal distingir entre el concepte d'interessat en via administrativa i la legitimació activa en el procés contenciós. Així, en el cas dels procediments administratius que s'iniciïn a instància de part, tindrà la condició d'interessat (art. 108 del CAd) la persona que l'hagi iniciat -presentant una sol·licitud o un recurs-, o qualsevol altra que hi pugui comparèixer (art. 121 DAd), però sempre que acrediti tenir un interès. O bé, en el cas dels procediments que s'iniciïn d'ofici, la persona contra la que se segueix aquest.

I cal recordar que la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal (d'aplicació temporal al cas que ens ocupa), disposava al seu art. 23 a) que "pot demandar legítimament davant la jurisdicció administrativa i fiscal qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, en relació amb els actes sotmesos al control de la jurisdicció administrativa i fiscal segons l'article 1, lletra a, d'aquesta Llei". En el mateix sentit, l'art. 11 a) de l'actual Llei del Procés Contenciós estableix que poden demandar legítimament davant de la jurisdicció administrativa qualsevol persona física o jurídica o entitat amb capacitat processal que tingui un dret o un interès legítim.

Doncs bé, s'ha de partir de la dada que l'acte objecte de la demanda és la resolució per la qual s'inadmet a tràmit el recurs administratiu interposat per la Sra. Sainz contra el "T." (en entendre que no era interessada en el procediment administratiu que havia finalitzat amb el "T."). I aquest recurs administratiu és l'acte que inicia un procediment (a instància de part), diferent de l'anterior, i que finalitza amb la resolució de 27 d'octubre del 2021 -que és l'objecte de la demanda- per la qual s'inadmet el recurs administratiu presentat per l'actora contra el "T.".

Per això, tot i que la sentencia apel·lada consideri que no, la Sra. Sainz sí estava legitimada per interposar el recurs contenciós, recurs en el que s'havia de discutir si ella tenia o no la condició d'interessada en el procediment administratiu que va finalitzat amb el repetit "T.", però aquesta legitimació processal no deriva de l'art. 50 de la Constitució d'Andorra (CA), sinó del fet que la Sra. Sainz havia presentat un recurs en via administrativa que és el que es va inadmetre per la resolució de 27 d'octubre del 2021.

Tanmateix, aquesta legitimació processal per interposar recurs contra la resolució de data 27 d'octubre del 2021, permet el control judicial d'aquesta resolució, és a dir, faculta per pronunciar-se sobre si la decisió d'inadmetre el recurs administratiu és ajustada a dret, però aquesta legitimació processal no confereix a l'actora la condició d'interessada en el procediment que va finalitzar amb el "T.", llevat, òbviament, que s'hagués justificat en seu judicial aquest interès, i així s'hagués reconegut pel Tribunal.

De fet, amb caràcter general, quan l'Administració inadmet un recurs administratiu per negar a la persona que l'interposa la condició d'interessat en el procediment, i aquesta decisió es objecte d'una demanda judicial, en el cas que es consideri pel Tribunal que el recurrent sí té un interès en aquell procediment, i que, en conseqüència, el seu recurs administratiu s'hauria d'haver admès a tràmit, allò que procediria seria anular la resolució d'inadmissió del recurs, i acordar la retroacció del procediment per tal que l'òrgan administratiu pogués analitzar les al·legacions que, sobre la qüestió de fons, s'havien formulat al recurs administratiu (llevat que als escrits processals de les parts s'hi reproduïssin les al·legacions formulades al recurs administratiu, i que a la demanda s'hagués sol·licitat un pronunciament sobre el fons, compte tingut que a això obliga el principi d'economia processal).

En el cas que ens ocupa, la decisió del Govern d'inadmetre el recurs administratiu sí es ajustada a dret i cal que sigui confirmada. En efecte, al recurs interposat en via administrativa la Sra. Sainz justificava el seu interès tot invocant l'art. 50 de la CA, però aquest precepte atorga al Consell General, la funció de controlar l'acció política del Govern, control que haurà d'exercir-se al si del propi Consell General i d'acord amb el Reglament de 7 de febrer del 2019, que regula el seu funcionament.

Però aquesta funció constitucional no atorga als Consellers la condició d'interessats en qualsevol procediment administratiu tramitat pel Govern, com si es tractés d'una mena d'acció pública universal per poder comparèixer com a interessat en tot tipus de procediment.

En altres paraules, la Sra. Sainz, en el si del propi Consell General, i seguit el procediment que estableix el Reglament de 7 de febrer del 2019, podrà controlar l'acció del Govern, i el podrà interpel·lar sobre la signatura d'aquest "T.", però no pot interposar recurs administratiu contra aquest acte, ja que no té la condició d'interessada en el procediment.

I aquesta conclusió es conté també a la sentència apel·lada que considera, encertadament, que la condició de Consellera General no atorga a l'actora legitimació per recórrer el "T.", per la qual cosa la resolució objecte de la demanda presentada és ajustada a dret.

Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Sainz.

Segon.- Confirmar la decisió de la sentència recorreguda pels fonaments que es contenen en aquesta resolució.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.