Responsabilitat administrativa (0052/10)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0072-2/09 TSA: 014/10

S E N T È N C I A NÚM. 52-2010

PARTS:

Apel·lant: Águila Representant: Seco Advocat: Pérez

Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Daza Advocat : Castrillo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de juliol de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0072-2/09.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- A partir d'unes declaracions publicades a El Periódico d'Andorra el 25 de juliol de 2007, en les que el aleshores Cap de Govern Sr. Serra va expressar-se de manera que l'agent considera ofensiva envers la Sra. Águila, aquesta va presentar davant la Batllia una demanda contra el Sr. Elías en reclamació de 36.000 EUR com indemnització del perjudici que d'aquelles declaracions derivaven per la seva imatge i el seu honor.

Per aute de 30 de setembre de 2009 el Tribunal de Batlles va estimar l'excepció d'incompetència de la jurisdicció civil; presentat l'oportú recurs d'apel·lació, la Sala Civil del Tribunal Superior va dictar un aute el 23 d'abril de 2009 confirmant la incompetència de jurisdicció declarada en la primera instància.

2.- El 13 de maig de 2009 la mateixa persona formula davant el Govern d'Andorra una sol·licitud de responsabilitat administrativa i demana la condemna del Govern al pagament d'una indemnització de 36.000 EUR pels danys morals que se li van derivar de les declaracions fetes pel aleshores Cap de Govern aparegudes en la premsa andorrana el 25 de juliol de 2007.

El Govern, en sessió de 20 de maig de 2009 va desestimar la sol·licitud entenent que havia prescrit el termini legal d'un any per fer-ho i en sessió de 26 d'agost de 2009 el Govern va desestimar el recurs de reposició interposat contra la anterior resolució.

3.- Interposada demanda davant aquesta jurisdicció, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2009-152, de 15 de desembre, va desestimar-la i va declarar d'ofici la incompetència de la jurisdicció administrativa per conèixer de l'objecte de procés, sense fer cap referència a l'excepció de prescripció que havia estat al·legada per la representació processal del Govern. La sentència ha considerat que les declaracions del Sr. Elías estan cobertes per la immunitat i irresponsabilitat del Cap de Govern per opinions fetes en l'exercici de les seves funcions, com va declarar la Sala Civil del Tribunal Superior.

4.- La representació de la Sra. Salas interposa un recurs d'apel·lació adduint que les declaracions del Sr. Elías no poden ser interpretades com l'expressió de la seva llibertat d'expressió i menys com fetes en l'exercici de funcions polítiques que no son fiscalitzables pels Tribunals. En conseqüència, reitera que existeix responsabilitat administrativa en la mesura que el Sr. Elías va fer les seves manifestacions en la seva condició de Cap de Govern. Afegeix que el fet de declarar la incompetència d'aquesta jurisdicció administrativa comporta que aquelles declaracions no siguin jutjades per cap tribunal, de manera que es vulnera el dret a la jurisdicció previst en l'article 10 de la Constitució.

5.- La representació processal del Govern es remet als arguments de la primera instància sens perjudici d'acceptar l'excepció d'incompetència de jurisdicció afirmant, que, en qualsevol cas, el Cap de Govern, com els conselleres generals, son irresponsables pels vots i opinions manifestats en l'exercici de les seves funcions, com diu l'aute de la Sala Civil, insistint en que les declaracions d'autes es van fer en el marc de la llibertat d'expressió i que no ha existit cap prova de que aquelles li hagin ocasionant un dany efectiu.

6.- Les parts han formulat els seus respectius escrits de conclusions i les actuacions han quedat vistes per a deliberar i decidir el tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Contràriament a allò que ha considerat la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, i en la mesura que la part agent exerceix una acció de responsabilitat administrativa, aquesta jurisdicció és competent per conèixer del present assumpte ja que l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia diu que pertanyen en tot cas a la jurisdicció administrativa -apartat d)- els litigis sobre responsabilitat patrimonial de l'Administració Pública i dels seus funcionaris.

En el cas, la part agent exerceix l'acció de responsabilitat administrativa prevista en el Capítol V del Codi de l'Administració, i demana que per aquest títol de responsabilitat se la indemnitzi pels danys morals ocasionats a partir d'unes declaracions emeses en mitjans de comunicació escrita per la persona que ostentava la condició de Cap de Govern, com hem vist en els antecedents d'aquesta sentència.

En conseqüència, cal revocar el pronunciament d'incompetència de jurisdicció i analitzar les qüestions d'ordre públic processal exposades per les parts en la primera instància.

Segon.- Davant la reclamació formulada en via administrativa, el Govern va fer valer la prescripció del dret a reclamar tant en la primera resolució com en la resolutòria del recurs de reposició, excepció que també va adduir en seu jurisdiccional al contestar la demanda i en l'escrit de conclusions.

De conformitat a allò que estableix l'article 61 del Codi de l'Administració, el dret a reclamar prescriu en el termini d'un any a comptar de la data en que es produí el fet, l'acció o l'omissió que el motiva. Si les declaracions que la part agent estima constitutives del dany van aparèixer en la premsa escrita el 25 de juliol de 2007 l'acció per demanar responsabilitat administrativa s'havia d'exercir com a tard el 25 de juliol de 2008 i no es va presentar fins el 13 de maig de 2009. Procedeix, per tant, declarar la prescripció del dret a la reclamació formulada.

La circumstància de que la Sra. Salas escollís la via civil, com va fer, per obtenir un pronunciament favorable als seus interessos, no interromp el termini anyal de prescripció per acudir a la via administrativa perquè es tracta de dues accions totalment independents que res tenen a veure l'una amb l'altre: la civil, personal i exclusiva contra qui va fer les declaracions; la administrativa, com una falta de servei contra l'Administració en la que s'insereix aquella persona per la seva condició de Cap de Govern.

Correspon, per tant, declarar la prescripció del dret a reclamar la responsabilitat administrativa.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit revocar la sentència 2009-152, de 15 de desembre, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, declarant la competència d'aquesta jurisdicció per conèixer de la responsabilitat administrativa plantejada, declarant la prescripció del dret a reclamar, amb desestimació del recurs d'apel·lació interposat contra la sentència. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.