CASS.Invalidesa malaltiaSS-0049-1/03
- Resolució
- Sentència · 05/05/2005
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 207/2005
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2005:207
- Recurs
- SS-0049-1/03
- Ponent
- Lluís Saura Lluivia
- Magistrats
- Lluís Saura Lluivia
- Àrea
- Administratiu Drets fonamentals Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- BATLLES INFORMES CONCLUSIONS SEGURETAT SOCIAL CASS RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Tejada contra la sentència del Tribunal de Batlles que li havia reconegut una invalidesa del Grup 1. El Sr. Tejada havia demanat el reconeixement d'un grup d'invalidesa del Grup 2, adduint que una resolució de l'Organisme Regulador de la Salut (ORG_0) espanyol li havia reconegut una invalidesa absoluta per tot treball. No obstant això, el tribunal ha considerat que aquesta resolució no canvia les conclusions de la sentència original, basades en informes mèdics que avaluen les lesions del Sr. Tejada com a compatibles amb la realització d'una tasca sedentària amb regularitat. Per tant, el tribunal ha confirmat la sentència original i ha desestimat el recurs d'apel·lació.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Lluís Saura Lluivia
SENTÈNCIA 2005-20 DE 5 DE MAIG DE 2005
CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL. Invalidesa malaltia. Patologia cardíaca i respiratòria. VALORACIÓ DE PROVES. Resolució del ORG_0 espanyol.
Ponent : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2004-96, de 7 de setembre, va desestimar la demanda formulada pel Sr. Tejada i va declarar ajustada al dret la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 25 de setembre de 2003 (que li havia reconegut una invalidesa malaltia del Grup 1) com la de la Comissió contenciosa de la mateixa entitat, de 23 d'octubre de 2003, que havia desestimat el recurs interposat contra l'anterior.
2.- La representació processal del Sr. Tejada interposa un recurs d'apel·lació contra la sentència en el que demana el reconeixement d'un grup d'invalidesa del Grup 2 adduint que en el tràmit de conclusions de la primera instància va aportar una resolució de l'ORG_0 espanyol en la que se li reconeix una invalidesa absoluta per tot treball i que tal com indiquen els informes metges obrants a les actuacions, mereix la el grau que reclama.
3.- De l'anterior escrit se n'ha donat trasllat a la representació de la CASS, que l'ha contestat oposant-se a l'apel·lació i demanant la confirmació de la sentència.
4.- En els tràmits de conclusions escrites, les parts han fet les manifestacions més adients a llurs interessos i les actuacions han quedat vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La sentència del Tribunal de Batlles, valorant les proves practicades i en particular l'informe pericial emès pel Servei de Medicina Forense, atribueix al Sr. Tejada un percentatge d'invalidesa malaltia del 70 % i li reconeix el Grup 1 en atenció a que la possibilitat de dur a terme algun tipus d'activitat professional amb relativa regularitat malgrat les patologies que pateix (cardíaca i respiratòria) no autoritza el reconeixement del Grup 2 que demana en la demanda.
En el recurs d'apel·lació, el Sr. Tejada insisteix en allò que va argumentar en la fase conclusions de la primera instància en el sentit que una resolució -que va aportar- de l'ORG_0 de 4 de març de 2004 valora les lesions de cardiopatia isquèmica amb microcardiopatia dilatada i enfermetat pulmonar obstructiva crònica com una invalidesa absoluta per tot treball. Aquesta resolució, tot i constituint un element a tenir en compte a l'hora d'avaluar l'abast invalidant de les lesions que sofreix l'assegurat, no fa variar les conclusions a les que arriba la sentència del Tribunal de Batlles, fonamentades en informes mèdics que consten a les actuacions, en els propis informes de la parapública i en particular en l'informe pericial que descriu amb tot detall les lesions que cal valorar.
D'altra banda, considera el Sr. Tejada en el seu recurs que tots els informes posen en relleu la permanent necessitat de medicació del que és tributari, que ha de visitar el neuròleg i el cardiòleg molt sovint i que es veu obligat a prendre molta medicació. Tanmateix, aquestes circumstàncies no eliminen la possibilitat de, com diu la sentència, dur a terme una tasca sedentària amb regularitat, cosa que manifesten explícitament els perits que van emetre l'informe en la primera instància.
Per tot el que s'ha exposat s'imposa la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de la sentència.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Tejada contra la sentència número 2004-96, de 7 de setembre, de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.