Divorci-atribució del domicili familiar-pensió compensatòria-liquidació del règim econòmic

Sentència

Magistrats

VINCENT ANIERE JAUME TOR PORTA CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000069/2026

ORIGEN: 4000230/2024 - 0

NIG: 5300542120240000674

SENTÈNCIA 000086-2026 DE 13/09/2026

Ponent : Sr. Vincent ANIÈRE

Data : 13/09/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000069/2026

Nig : 5300542120240000674

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00086

SENTÈNCIA 000086/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Alfons

Representant: Sra. Victòria

Advocat: Sr. Samuel

Apel·lat: Sra. Sheila

Representant: Sr. Eloi

Advocada: Sra. Carina

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Divorci-atribució del domicili familiar-pensió compensatòria-liquidació del règim econòmic

Andorra la Vella, a 13 de setembre del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Del matrimoni celebrat a l'ambaixada espanyola d'Andorra el 19/11/2013 entre la Sra. Sheila (nascuda el NUM000/1974) i el Sr. Alfons (nascut el NUM001/1973), van néixer dos fills, en Stanley, el NUM002/2014, i en Benjamí el NUM003/2016.

El règim econòmic matrimonial era el de la separació de béns.

La família vivia, amb les dues filles de la Sra. Sheila, fruit d'una relació anterior i nascudes al 2005 i al 2006, en el Xalet propietat del Sr. Alfons, situat a LA MASSANA.

Al desembre del 2023, la Sra. Sheila va cursar una denúncia per violència de gènere en contra del Sr. Alfons.

Per Aute del 17/04/2024, a instància de la Sra. Sheila, es van adoptar unes mesures provisionals.

2.- En el procediment de divorci 4000230/2024 instat per la Sra. Sheila en contra del Sr. Alfons, la Sra. Batlle va dictar sentència de data 25/02/2026 decidint :

"Que estimant parcialment la demanda interposada per la representació processal de la Sra. Sheila contra el Sr. Alfons, ha de:

Primer.- Declarar dissolt per divorci el matrimoni civil celebrat a l'ambaixada espanyola del Principat d'Andorra, el 19 de novembre del 2013, així com declarar l'extinció del règim econòmic matrimonial;

Segon.- Mantenir l'autoritat compartida dels progenitors sobre els menors;

Tercer.- Mantenir la guarda i custòdia compartida, amb alternança per setmanes, efectuant-se els intercanvis els divendres a la sortida de l'escola. Els progenitors vetllaran que els menors traslladin amb ells els seus efectes personals, i material escolar necessari, això com els seus documents d'identitat i qualsevol altre efecte o document d'interès;

Quart.- Establir un règim de comunicació entre progenitors i fills - durant la setmana en què no els tinguin en la seva companyia - consistent en contactes lliures per telèfon, càmera web o qualsevol altre sistema audiovisual;

Cinquè.- Fixar el repartiment de les vacances i celebracions com segueix:

Vacances:

- Nadal i, Setmana Santa es fraccionaran per meitats, corresponent la primera meitat a la mare i, la segona al pare els anys parells i, a la inversa els anys senars i, així cada any successivament salvat pacte contrari.

- Estiu: Els mesos de juliol i agost es dividiran per quinzenes i, seran gaudits cada any de manera alterna entre els progenitors, salvat pacte en contra. Els anys parells li correspondran al pare les primeres quinzenes de juliol i d'agost, i a la mare les segones quinzenes i, els anys senars a l'inrevés. En relació al període comprès entre el dia 31 d'agost i el dia d'inici del curs serà repartit entre els progenitors per parts iguals, iniciant el primer període aquell progenitor que no hagi gaudit de la companyia dels menors la segona quinzena d'agost.

- Tots Sants: des de darrer dia lectiu a la sortida de l'escola i fins el matí del primer dia d'escola i, seran gaudides íntegrament per la mare els anys parells i, el pare els anys senars, salvat pacte en contra.

- Carnaval: des del darrer dia lectiu a la sortida de l'escola i, fins el matí del primer dia d'escola i, seran gaudides íntegrament per la mare els anys senars i, el pare els anys parells, salvat pacte en contra.

Els progenitors hauran de comunicar-se recíprocament tot desplaçament dels infants fora del país de residència habitual de manera que en tot moment el cònjuge que no el tingui en la seva companyia conegui l'adreça i, el telèfon del lloc on es troba.

Celebracions:

- Aniversaris i onomàstiques: Cada progenitor podrà gaudir de la companyia dels seus fills el dia del seu aniversari, onomàstica, així com la Diada del pare i/o de la mare, amb independència de quin dels dos progenitors gaudeixi de la companyia dels mateixos. En relació a l'aniversari i, onomàstica dels menors, aquest dia serà repartit entre ambdós progenitors amb independència del règim de relacions paternofilails establert i, sempre i quan aquest fet no perjudiqui les obligacions escolars dels nens o, aquests no es trobin fora del país de vacances. En cas de desacord, la mare els tindrà en la seva companyia els anys parells i, el pare els senars.

Sisè.- Fixar a càrrec del progenitor, Sr. Alfons, una pensió d'aliments consistent en 200.- euros mensuals per cada fill que haurà de satisfer al compte corrent indicat per la mare a l'escrit rector, dins dels 5 dies de cada mes, actualitzable anyalment d'acord amb l'Índex de Preus al Consum, i distribuir el pagament de les despeses ordinàries i extraordinàries en la proporció del 80% a càrrec del pare i, del 20% restant de la mare.

Setè.- Atribuir l'ús del domicili familiar i del parament de la llar a la Sra. Sheila fins l'assoliment de la independència econòmica dels fills menors, havent d'assumir la mateixa les despeses derivades del seu ús (electricitat, gasoil, aigua, telèfon etc, i queden excloses tant les despeses generades per l'oficina llogada als baixos de la vivenda famíliar com les reparacions, en especial aquelles que afectin l'estructura de l'immoble, la coberta, les façanes, i les instal·lacions generals, a títol enunciatiu però no limitatiu, i que correspondran en el seu cas al propietari).

Vuitè.- Establir la liquidació el règim econòmic matrimonial, consistent en atribuir el vehicle de la marca Tesla X100D amb matricula NUM004 a la Sra. Sheila, quedant dispensada aquesta del pagament de l'import de 31.000.- euros corresponen a l'aportació econòmica efectuada pel demandat per l'adquisició del referit vehicle; i condemnar al Sr. Alfons a procedir al retorn de la quantitat de 15.000.- euros en concepte de préstec a la Sra. Sheila.

No efectuar cap pronunciament al respecte de la petició de liquidació dels béns mobles del domicili familiar d'acord amb les consideracions efectuades al Fonament de dret Sisè.

Novè.- No donar lloc a la petició d'atorgament d'una compensació econòmica per raó del treball a favor de la Sra. Sheila, segons allò decidit al Fonament de dret Setè de la present resolució.

Desè.- Establir a càrrec del Sr. Alfons el pagament de la suma mensual de 1.000.- euros en concepte de pensió compensatòria, que es veurà incrementada per la variació que experimenti l'Índex de Preus al Consum, i això durant el termini de 3 anys, a comptar del mes d'abril del 2024 - data en què es dictà l'aute de mesures provisionals -.

Onzè.- Oficiar prop del Registre Civil, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, a fi que la persona encarregada del mateix procedeixi a la inscripció del divorci dels Srs. Alfons i Sheila.

Dotzè.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades."

3.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació el Sr. Alfons demanant la seva revocació parcial en el sentit de :

- Atribuir l'ús del domicili familiar i del parament de la llar al Sr. Alfons.

- Desestimar la reclamació formulada per la Sra. Sheila al Sr. Alfons relativa al retorn de la quantitat de 15.000 euros en el seu dia entregada per la Sra. Sheila.

- Desestimar la reclamació formulada per la Sra. Sheila en concepte de pensió compensatòria.

Fonamenta el seu recurs en una incorrecta valoració de la prova, així com en una incorrecta aplicació del dret.

4.- La Sra. Sheila demana la confirmació íntegra de la sentència, amb imposició de costes al recurrent, incloses les despeses d'advocat i procurador, atesa la seva mala fe i temeritat.

5.- El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat en relació a l'atribució del domicili familiar, deixant a criteri d'aquest Tribunal els altres motius de recurs.

6.- Per Aute del 20/05/2026, el magistrat ponent va decidir admetre tots els documents aportats per la part apel·lant amb el seu escrit de recurs menys el document número 11 i no donar lloc a la prova adduïda per la part apel·lada, tot i declarant el recurs d'apel·lació vist per resolució.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- De la situació econòmica de les parts

Donat que bona part dels arguments del recurrent tenen com a premissa la seva anàlisi de la situació econòmica respectiva de les parts, i que, per Aute del 20/05/2026, el magistrat ponent va decidir admetre una sèrie de documents aportats per dita part apel·lant, abans d'abordar en detall els greuges més específics que fa en relació als punts recorreguts, passarem a estudiar aquesta problemàtica seguint l'ordre adoptat per les parts.

Al respecte, l'apel·lant argumenta que el Tribunal efectua una constant referència a una situació econòmica datada del 2024 que no té res a veure amb l'actual situació econòmica dels consorts litigants, i li imposa en consideració d'uns pretesos "ingressos importants" tot un seguit d'obligacions econòmiques que estan molt allunyades de la seva capacitat econòmica real. Apunta que fou acomiadat de la societat mercantil andorrana " ORG000" i que no tindrà mai més els ingressos laborals que percebia quan es va separar, treballant en l'actualitat per compte de l'empresa " ORG001" disposant d'una nòmina de 2.250 euros nets mensuals. Afegeix que la compensació per acomiadament que va percebre va servir per pagar i liquidar les quotes dels diferents préstecs i adquirir un vehicle utilitari. Nega cobrar ingressos fixos en concepte de lloguers i afirma que les rendes que percep van a pagar hipoteques. Pretén que continua sense treure a dia d'avui cap mena de rendiment de les participacions ostentades en les societats en les que ostenta algun tipus de participació. Conclou que no pot fer front a les seves despeses mensuals que ascendeixen a un total de 14.250.-euros sense tenir en compte la pensió i les despeses pels nens.

D'altra banda, sosté que a més del seu salari mensual de 2.887,70 euros, la Sra. Sheila, malgrat haver-ho negat, faltant greument a la veritat, es dedica a realitzar feines d'interiorisme i de restauració de mobles que li aporten uns 1.000/1.500.-euros mensuals aproximadament. Conclou que la mateixa "porta un ritme de vida d'autèntica milionària, tot celebrant regularment festes i festetes en la vivenda familiar."

Però, l'examen detallat dels arguments i de la documentació aportada per l'apel·lant no són suficients per contradir la detallada anàlisi que la Sra. Batlle va fer de la situació econòmica de les parts, i en la qual ja valora els arguments que l'apel·lant pretén que no s'haurien tingut en compte.

Quant a la seva situació salarial, com ho posen de relleu la part apel·lada i el Ministeri fiscal, apareix que el recurrent ha estat contractat per una societat de la qual ell mateix n'és soci, i la documentació que aporta al respecte és del tot incoherent i sorprenent.

En efecte, el contracte de treball data 03/11/2025 aportat pel recurrent menciona un salari mensual de 2.250,00.-euros bruts que és l'import que invoca en aquesta alçada en el seu escrit del 18/03/2026, quan, de l'estudi de l'extracte de punts de la CASS aportat ressurt que durant els mesos de desembre del 2025 i gener del 2026 el salari ascendia prop de 5.000.-euros, però que al febrer del 2026, l'import hauria baixat fins a 2.500.-euros.

D'altra banda, els documents aportats no permeten establir amb claredat com es va utilitzar la compensació per import de 141.434,20.euros que va percebre de la societat ORG000.

En aquest ordre d'idees, l'estudi dels diferents extractes de compte aportats permet constatar l'existència de nombrosos, regulars i importants ingressos;

A més, apareix que és titular de comptes corrents espanyols en els quals existeixen diversos ingressos regulars.

Doncs bé, sobre aquests elements determinants i difícilment compatibles amb la situació financera delicadíssima que exposa, el recurrent no aporta cap explicació suficient.

D'altra banda, el Sr. Alfons és propietari no només del domicili familiar de la Massana, sinó també d'un xalet bastit a proximitat, d'un pis situat a Barcelona, i d'un pis a Salou del qual també percep rendes.

Així les coses, tot i el fet que la situació patrimonial del Sr. Alfons va conèixer certes variacions, i malgrat el fet que existeix certa opacitat sobre dita situació patrimonial, segueix una realitat que té uns ingressos importants i que la seva capacitat econòmica correspon a la que la Sra. Batlle ha tingut en compte.

Pel que fa a la Sra. Sheila, no es discuteix el salari mensual de 2.887,70.-euros i no existeix cap prova dels invocats ingressos que provindrien de l'activitat de restauració de mobles. El fet que dita senyora menciona aquesta activitat com una passió seva en un perfil d'internet no permet contradir la seva afirmació que es tractava per ella d'una activitat lúdica, i no acredita que en trauria un quelcom ingrés (el recurrent afirma ara que seria d'uns 1.000-1.500.-euros quan deia en el seu escrit de contesta que era d'uns 500.-euros), a excepció dels dos treballs que va reconèixer haver realitzat per amigues durant el judici oral.

Malgrat el Sr. Alfons va contractar un detectiu privat qui va investigar les activitats de la Sra. Sheila durant els mesos de juny i juliol del 2024 per tal d'intentar establir que tenia una activitat remunerada, el resultat de la investigació i les manifestacions del detectiu privat durant el judici oral no permeten acreditar-ho.

Quant a les pensions que hauria d'haver percebut del pare de les seves filles grans fruit d'una unió anterior, ha quedat provat en Autes que el mateix no satisfeia les seves obligacions i que, com la Sra. Sheila ho ha explicat des de l'inici afirmant que des del 2013 el Sr. Alfons havia actuat com a pare, era justament el mateix qui havia tingut de participar al manteniment de les nenes, i que des del 2019, el pare de les seves filles no paga res.

Per tant, i essent clarament determinades en autes les despeses de la Sra. Sheila, res contradiu l'afirmació de la sentència d'instància que els ingressos de la Sra. Sheila són en l'actualitat de 2.887,70.- euros bruts, no disposant en propietat de cap bé immoble i havent de sufragar despeses generades pel domicili familiar que es revelen importants per la superfície de la casa. L'import de 5.000.-euros invocat pel recurrent en res queda acreditat.

Quant a les afirmacions sobre la suposada vida dispendiosa de la Sra. Sheila, queden orfes de tota prova.

En conclusió, la anàlisi de la situació econòmica de les parts que fa la sentència d'instància no queda desvirtuada.

Segon.- Sobre l'atribució de l'ús del domicili familiar

Ningú nega que s'ha d'aplicar l' article 142.2) de la Llei qualificada de la persona i de la família , citat in extenso en la sentència d'instància, la qual conclou que, trobant-nos en una situació de custòdia compartida i essent la Sra. Sheila el progenitor més necessitat de protecció, esqueia atribuir a aquesta darrera lŽús del domicili familiar i del parament de la llar fins l'assoliment de la independència econòmica dels fills menors.

El Sr. Alfons nega que la Sra. Sheila sigui la persona més necessitada en el sentit de l' article 142.2) de la Llei qualificada de la persona i de la família , i afirma que ell no pot sufragar el cost de mantenir l'habitatge familiar, que a més necessita importants treballs; que l'altre habitatge al Principat que té es troba actualment arrendat i segueix pagant-ne l'hipoteca, i no pot pas traslladar-hi la seva residència. En treu la conclusió que necessita recuperar-la per poder vendre-la o eventualment llogar-la, als efectes de poder disposar d'ingressos per assumir les obligacions accessòries i relacionades amb la seva condició de propietari. A més, afirma que l'absència de manteniment de l'habitatge per part de la Sra. Sheila està comportant que la mateixa s'estigui degradant de forma certament alarmant i que té constància que la Sra. Sheila estaria permetent que terceres persones visquessin a l'habitatge tot percebent una contraprestació.

Subsidiàriament, el recurrent insisteix en la seva proposició feta durant el tràmit de conclusió oral però que la Sra. Batlle va rebutjar examinar per extemporània. Sosté al respecte que les parts poden adaptar les seves pretensions el tràmit de conclusions en funció del que hagi quedat acreditat una volta practicades les proves proposades. Per tant, demana que s'analitzi i eventualment s'estimi la seva proposta de recuperar l'habitatge familiar, tot oferint el seu pis de lloguer a la Sra. Sheila contra el pagament de la suma de 500 euros.-mensuals.

Tot plegat, com ho exposa en el Fonament anterior, no queda desvirtuada la conclusió de la Sra. Batlle que el Sr. Alfons té una capacitat econòmica significativament superior a la de la Sra. Sheila, i en aplicació de les disposicions de l' article 142.2 del CPC i tenint en compte que la guarda i custòdia ha estat fixada de manera compartida, l'atribució del domicili familiar a la Sra. Sheila ha d'ésser confirmada.

Quant a les afirmacions sobre la deterioració important del xalet per part de la Sra. Sheila i sobre un eventual arrendament parcial de la mateixa a tercers no estan mínimament establertes.

Pel que fa a la proposta subsidiària del recurrent, el que no té en compte el mateix és que, com bé ho diu la Sra. Batlle, la mateixa és extemporània pel fet de no haver estat formulada a l'inici del judici oral. En tot cas, tal atribució onerosa seria contrària a les disposicions del citat article 142.2.

Tercer.- Sobre el règim econòmic matrimonial

Al respecte, l'apel·lant exposa que entén que les sumes entregades durant el matrimoni abans de la crisi matrimonial, d'una banda i de l'altra, no poden catalogar-se com a préstecs reemborsables i que amb totes i cadascuna de les quanties i despeses que ell va assumir durant el matrimoni per compte i/o en benefici de la Sra. Sheila com l'entrega de la suma de 31.000 euros perquè adquirís el seu vehicle, l'import de 15.000 euros reclamat de contrari estava més que pagat, compensat i reemborsat.

Afegeix que no té cap mena de sentit que ell hagi pagat la gran majoria dels estudis, manutenció, viatges, activitats extraescolars, etc... de les filles de la Sra. Sheila i, a dia d'avui, la part agent pretengui reclamar-li una suma de diners que ja ha pagat i assumit amb escreix.

Però el Sr. Alfons ha admès que a l'any 2020, la seva alhora esposa separada de béns li va prestar la quantitat de 47.000.-euros per a la construcció de la casa situada al costat del domicili familiar, i que en l'actualitat li deu encara 15.000.-euros.

Així les coses, tot i la realitat i el caràcter lloable (reconegut per la Sra. Sheila) de la implicació del Sr. Alfons en el manteniment de les filles de la seva esposa, no hi ha lloc a la compensació que invoca ara, tota vegada que res té a veure un crèdit resultant de l'obligació de retorn d'un préstec i la participació voluntària en unes despeses familiars. De fet, havent retornat més dels dos tercers del préstec, el Sr. Alfons ha admès que el mateix s'havia de retornar sense que existeixi cap acord o obligació entre les parts per qualsevol compensació.

Quart.- sobre la pensió compensatòria

La sentència d'instància, atenent les circumstàncies concurrents, considera adequat establir a càrrec del Sr. Alfons el pagament de la suma de 1.000.-euros mensuals en concepte de pensió compensatòria, a fi de pal·liar el desequilibri econòmic sofert per raó de la ruptura, i això durant el termini de 3 anys, a comptar del mes d'abril del 2024 - data en què es va dictar l'aute de mesures provisionals -, durada que la sentència considera adequada i suficient per tal que la Sra. Sheila pugui assegurar la seva estabilitat en l'àmbit laboral i obtenir ingressos suficients per reorganitzar la seva situació econòmica i assolir l'autonomia financera.

Al respecte, l'apel·lant argumenta que no es donen les circumstàncies ni els requisits perquè s'hagi d'atorgar una pensió compensatòria a la Sra. Sheila. I, menys encara, de forma retroactiva a comptar del mes d'abril del 2024, quan ha restat acreditat en autes que d'ençà el mes de maig del 2025 l'actora està percebent uns ingressos d'un import global aproximat de 5.000 euros mensuals, havent disposat dels recursos suficients per continuar mantenint el mateix nivell de vida.

Però la sentència fa un detallat i encertat recordatori de la legislació aplicable, en particular l' article 143 de la Llei qualificada de la persona i de la família , i de la nostra jurisprudència en aquesta matèria en particular la sentència del 11/10/2023 (rotlle TSJC-95/2023), i que confirmem de manera regular, com per exemple en la recent sentència del 07/05/2025 (rotlle 241/2024) on vam sintetitzar:

" que la finalitat d'aquesta pensió no és la d'igualar patrimonis ni tampoc la de tenir una participació en els guanys de l'altre progenitor.".

Doncs bé, per decidir de l'atribució de tal pensió, la sentència d'instància ha tingut en compte els elements següents, que confirmem, aportant-hi certes precisions o matisacions :

- la situació econòmica respectiva dels dos ex-cònjuges. Ja hem abordat aquesta problemàtica en el primer Fonament, devent-se insistir en què l'import de 5.000.-euros d'ingressos mensuals dels quals la Sra. Sheila seria beneficiària no queda en res acreditat i correspon només a una afirmació del recurrent.

- Al moment de la separació, la Sra. Sheila tenia 49 anys - actualment 52 anys i el Sr. Alfons tenia 50 - actualment 53 anys -, i els dos presenten, aparentment, un bon estat de salut. En tot cas, cap al·legació s'ha fet al respecte.

- La demandant té formació universitària en relacions laborals, no havent-se dedicat laboralment a aquest ram. Quan es van conèixer tenia una feina com a dependenta a Espanya, i exercia durant el matrimoni tasques d'administrativa, primer mitjà jornada, ampliant a l'any 2021 el seu horari a sis hores; actualment treballa per compte d'una empresa d'obra civil i construcció naval, percebent un salari de 2.887,70.-euros. Pel que fa al Sr. Alfons, disposa d'una diplomatura en ciències empresarials i una llicenciatura ADE; ha ostentat durant el matrimoni càrrecs de direcció, essent la seva darrera ocupació director de la societat ORG000 percebent una nòmina de 13.453,00.-euros i de la qual fou acomiadat de manera no causal al mes març del 2025, percebent una indemnització de 141.434,20.-euros bruts. Disposa d'un bagatge formatiu i una trajectòria professional que li permetran accedir novament al mercat laboral sense dificultats. Afegim que té interessos en diverses societats.

- El matrimoni va durar 10 anys, durant el qual van conviure les parts litigants juntament amb els seus dos fills - en l'actualitat tenen 12 i 9 anys-, i també amb les dues filles de la Sra. Sheila que tenien 8 i 7 anys quan es va iniciar la convivència. La progenitora compaginava, tot i tenir ajuda domèstica, la cura dels fills amb les responsabilitats laborals. Aquesta circumstància no és aliena al demandat que reconeix a l'informe pericial que "es va dedicar a treballar i créixer professionalment" (f.368), i que la progenitora assumia "majoritàriament els temes de la salut dels menors" (f. 340) encara que sempre ha estat present pels menors amb una dedicació plena els caps de setmana (f.368). Igualment confirma que aquest ritme laboral intens ha permès a la família "portar un nivell de vida elevat, com comprar una casa, anar de vacances, comprar cotxes de luxe" (f.370). A banda de fer front el defenent a les despeses del préstec hipotecari i les despeses inherents al domicili familiar, no ha estat discutit que la Sra. Sheila disposava d'una tarja de crèdit (f.131), vinculada al compte del Sr. Alfons, amb un crèdit de 1.500.- € per fer front a les despeses relacionades amb la llar i manutenció de la família.

- A resultes de l'Aute de mesures provisionals de data 17/04/2024, els progenitors ostenten la guarda i custòdia dels menors; amb la pensió alimentària fixada a càrrec del Sr. Alfons queden compensades les despeses de manutenció dels dos fills en comú quan es troben en la companyia de la progenitora; la Sra. Sheila es veu atribuir l'ús del domicili familiar (en Benjamí tindrà la majoritat d'edat al 2034) ; la liquidació del règim econòmic matrimonial no ha alterat pràcticament la situació patrimonial de les parts, i no sŽha establert cap compensació econòmica per raó del treball a favor de la demandant.

En tals paràmetres, considerem que sí que es donen els requisits per atorgar una pensió compensatòria tota vegada que la separació ha causat un desequilibri econòmic que ha provocat per l'esposa un empitjorament respecte a la seva situació anterior en el matrimoni, i que la suma de 1.000.-euros mensuals durant 3 anys, a comptar del mes d'abril del 2024, permet compensar aquest desequilibri.

Cinquè.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes d'aquesta alçada al Sr. Alfons.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs del Sr. Alfons en contra de la sentència de data 25/02/2026, que confirmem íntegrament.

SEGON.- Imposar les costes de segona instància al Sr. Alfons.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.