Expulsió per maltratament en l'àmbit domèstic

Sentència

Magistrats

Immaculada Rodríguez Díaz Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornella Solà

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000069/2025

ORIGEN.- 1000045/2025 - 0

NIG: 5300545320250000082

SENTÈNCIA 59-2025 DE 17/12/2025

Ponent : Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Data : 17/12/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000069/2025

Nig : 5300545320250000082

IU : ECLI : AD: TSJA:2025:00059

SENTÈNCIA 59-2025

PARTS:

Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Zurita

Advocat Gabinet Jurídic: Sra. Morales

Apel·lat: Sra. Miró

Representant i Advocat: Sr. Julián

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrats: Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Objecte: IMMIGRACIÓ. Expulsió per maltractament en l'àmbit domèstic. Fet aïllat. No suposa un risc per a l'ordre públic. Advertència d'expulsió.

Andorra la Vella, el dia 17 de desembre de 2025..

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000069/2025.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la quina expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Miró va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava la Resolució del Govern núm. 436440/2025, de data 16-07-2025, que desestimava el recurs formulat contra l'Ordre d'expulsió administrativa del territori nacional d'una durada de 5 anys que era dictada al seu encontre per la M.I. Ministra de Justícia i Interior del 04-06-2025.

La sentència del 28-10-2025 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en composició unipersonal, ha desestimat la demanda, declarant que la resolució impugnada no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa i conseqüentment anul·lant-la.

2.- La representació del Govern ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

- La interessada va ser detinguda com a conseqüència de la comissió d'un delicte de maltractament en l'àmbit domèstic contra la seva parella.

- Aquests fets constitueixen un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic, que justifica la mesura d'expulsió.

- Discrepa del pronunciament de la sentència en quant a la valoració del risc i de la proporcionalitat de la mesura.

- Malgrat no consti que la víctima hagi requerit atenció mèdica la policia sí que havia pogut constatar la marca de la mossegada al braç, essent aquesta actitud constitutiva del risc per a les persones i contra l'ordre públic en tant que agressió física.

- Tot i que l'episodi s'hagi produït un sol cop això no exclou el risc doncs el comportament agressiu evidenciat dins l'àmbit domèstic revela una manca de domini dels seus impulsos i una predisposició a reaccionar de forma violenta, amb el conseqüent risc de reiteració de situacions similars.

- Correspon a l'administració apreciar el risc i l'adopció de mesures preventives com ho era l'expulsió i dins de l'ampli marge d'apreciació del que disposa.

- En relació a la proporcionalitat de la mesura la interessada no figura inscrita com a resident al Principat, circumstància que evidencia la seva manca d'arrelament personal, social o laboral al territori. Igualment la mateixa no mantenia cap vincle jurídic amb la seva parella, en el moment dels fets, i residia habitualment a Espanya. No s'acreditava una convivència efectiva amb la parella resident a Andorra. La inscripció recent com a parella de fet al Registre Civil no permet acreditar un vincle estable, consolidat i previ a la mesura d'expulsió, com tampoc que la seva execució suposi una ingerència greu o desproporcionada en la seva vida familiar. És més la relació de parella podia mantenir-se des de fora del Principat, com ja succeïa abans. Així la mesura no es pot considerar desproporcionada.

3.- La representació de la Sra. Miró s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada. En aquest sentit, s'al·lega que:

- Els fets imputats a la seva representada són aïllats i no constitueixen un risc real, actual i greu per a l'ordre públic que justifiqui una mesura tan severa.

- La mesura resulta manifestament desproporcionada i suposa una ingerència injustificada en la vida familiar de la seva mandant atesa la relació estable i consolidada que manté amb la seva parella que no sols és resident al país, ans també ha obtingut la nacionalitat andorrana.

- El Govern aplicava un automatisme inacceptable en base a una presumpció genèrica de risc ignorant el principi de proporcionalitat i el deure de motivació individualitzada de tot acte administratiu restrictiu de drets.

- La relació de parella era preexistent i estable i l'expulsió de la seva representada suposa una ruptura de facto i forçada del nucli familiar i del seu projecte de convivència. La protecció de la vida familiar és un límit a la potestat per expulsar de l'administració.

4.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, les resolucions administratives impugnades van disposar l'expulsió de l'agent del territori nacional durant un període de cinc anys, en considerar que la seva permanència a Andorra suposa un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic, d'acord amb l'article 122 de la Llei qualificada d'immigració.

Segons disposa l'esmentat precepte:

"1. Com a mesura de prevenció, l'expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d'elements contrastats, del risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que representa l'entrada o la presència, al Principat d'Andorra, de la persona objecte de la mesura".

Tal com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasiones sobre la naturalesa de les potestats administratives en aquesta matèria (v. sentència núm. 32-2014, d'11 de juliol):

"...es tracta d'una mesura enquadrada en el marc de la policia administrativa d'estrangers, la finalitat de la qual no és altra que la salvaguarda de l'ordre i la seguretat públics enfront de conductes que resultin susceptibles de pertorbar-los.

Aquesta mesura de policia té una substantivitat pròpia, no revesteix caràcter sancionador i té una finalitat merament preventiva, basada en l'apreciació d'una conducta, degudament contrastada, que pugui fer racionalment preveure la probabilitat d'ulteriors atemptats contra la tranquil·litat pública".

El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha proclamat igualment el caràcter preventiu i no pròpiament punitiu o sancionador d'aquest tipus de mesures (sentència Üner c. Països Baixos de 18 d'octubre de 2006).

Tercer.- En aquest cas, el procediment administratiu es va iniciar com a conseqüència de la detenció de l'agent com a presumpte responsable d'un delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic, en ocasió d'una discussió amb la seva parella Sr. Moliner i en el decurs de la qual la Sra. Miró li va causar lesions de poca entitat que no van precisar d'assistència mèdica. En concret, l'informe policial fa constar que la interessada es trobava en estat d'embriaguesa, que va mossegar a la seva parella al braç i que la Sra. Miró va ser detinguda i posada a disposició judicial. Així i tot no es coneix quin han estat el desenvolupament del procés penal. El que sí es pacífic és que la interessada manté una unió estable de parella amb el Sr. Moliner -amb independència de que la seva inscripció es realitzés desprès dels fets-, que aquest és resident de llarga durada al Principat i fins i tot - segons es diu en l'escrit de contesta a l'apel·lació- hauria obtingut mentrestant la nacionalitat andorrana.

Com ja va tenir l'ocasió de dir aquesta Sala en la sentència dictada en el rotlle TSJA-0000039/2022 de 20-07-2022 que jutjava uns fets molt similars no és objecte de discussió la transcendència social que té el delicte de maltractaments en l'àmbit domèstic. Ara bé, no són objecte d'aquest procés les conseqüències penals que poden derivar-se d'aquests fets.

Tanmateix, des de la perspectiva que ofereix la Llei qualificada d'immigració, no es pot considerar que els mateixos constitueixin un risc per a les persones i per a l'ordre públic, ni molt menys per a la seguretat de l'Estat. En efecte aquí es tracta, com bé ho ha posat de relleu la Sra. Batlle en la sentència apel·lada, d'uns fets aïllats, ja que no consta l'existència d'antecedents policials o penals de la interessada altres que els que ens ocupa. En conseqüència, no concorren indicis o circumstàncies que permetin preveure racionalment que la Sra. Miró hagi de comportar en el futur un risc per a les persones o per a l'ordre públic. Des d'aquesta perspectiva les resolucions administratives impugnades vinculen de forma genèrica aquest risc al fet de la detenció de l'agent.

A més, si bé és veritat que la interessada no resideix al Principat de forma permanent cal tenir en compte que la mesura d'expulsió li impediria entrar en el territori andorrà, ni tan sols en règim turístic, segons l'article 129 de la Llei qualificada d'immigració, i això incidiria forçosament i negativament sobre la unió estable de parella que manté amb el Sr. Moliner, ço que s'ha de considerar constitueix una ingerència desproporcionada en la seva vida familiar.

En conseqüència, s'ha de concloure que no concorren en aquest cas les circumstàncies que, segons l'article 122.1 de la Llei qualificada d'immigració, justifiquen l'expulsió de la interessada i per aquest motiu s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Govern contra la sentència dictada el 28-10-2025 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en composició unipersonal.

Segon.- Confirmar en els seus propis termes la sentència recorreguda i, en conseqüència declarar que la Resolució del Govern núm. 436440/2025, de data 16 de juliol del 2025, que desestimava el recurs formulat contra l'ordre d'expulsió administrativa del territori nacional d'una durada de 5 anys dictada per la M.I. Ministra de Justícia i Interior el 4 de juny del 2025, no és ajustada a Dret i, als fins que legitimen l'activitat administrativa i, per tant que procedeix anul·lar-la i, revocar l'ordre d'expulsió.

Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.