Restitució possessió unitat immobiliària- Impossibilitat de presentar nous arguments i noves peticions en segona instància.
- Resolució
- Sentència · 22/04/2024
- ROJ
- STSJAD 206/2024
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2024:206
- Recurs
- 300/2023
- Ponent
- Vincent Aniére
- Magistrats
- Vincent Aniére, Carles Cruz Moratones, Jaume Tor Porta
- Descriptors
- SOCI GARANTIES PROCESSALS LEGITIMACIÓ RECURS D'APEL·LACIÓ MOTIUS D'APEL·LACIÓ
La sentència del Tribunal Superior de Justícia confirma la decisió del Tribunal de Batlles que havia estimat la demanda de la societat Nuñez contra la Sra. Pino, ordenant-li que desallotgi les unitats immobiliàries que ocupa indegudament. La Sra. Pino havia interposat un recurs d'apel·lació argumentant que la decisió de la societat Nuñez havia estat presa de manera irregular i que ella estava en situació d'indefensió. Tanmateix, el tribunal superior considera que les al·legacions de la Sra. Pino no havien estat presentades en la primera instància i que, per tant, no podien ser considerades en la segona instància. El tribunal també destaca que la Sra. Pino no havia denunciat cap infracció de les normes o garanties processals en el moment oportú. Per aquests motius, el recurs d'apel·lació és desestimat i la sentència original és confirmada.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000300/2023 ORIGEN: 7000454/2018 - 0
NIG: 5300542120180002703
PARTS:
Apel·lant: Sra. Pino
Advocat: Sr. Caro
Apel·lat: Nuñez
Representant: Sra. Vélez
Advocat: Sra. Yuste
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sr. Vincent Anière
Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones
Sr. Jaume Tor Porta
OBJECTE: Restitució possessió unitat immobiliària- Impossibilitat de presentar nous arguments i noves peticions en segona instància.
SENTÈNCIA 000059/2024
Andorra la Vella, el 22 d'abril del 2024. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La societat Nuñez és propietària de les unitats immobiliàries número 0, 0, 0 i 0 que corresponen al pis 0, pàrquing número 0 i trasters 0C i 0A, respectivament, del bloc 0 del conjunt residencial d'Escaldes-Engordany.
La Sra. Pino era la companya del Sr. Bernat, qui va morir al 31-05-2014.
El Sr. Bernat era soci únic de la societat P, SA, la qual és sòcia minoritària (49%) de la societat Nuñez.
Per testament del 22-05-2014, el Sr. Bernat va pretendre llegar a la Sra. Pino l'usdefruit vitalici de les esmentades unitats immobiliàries propietat de la societat Nuñez.
Per correu de data 01-06-2018 remes el 18-06-2018, la societat Nuñez va requerir la Sra. Pino de desallotjar les unitats immobiliàries, en va.
2.- Per escrit de data 30-11-2018, la representació processal de la societat Nuñez va formular demanda a tramitar pel procediment ordinari en restitució de la possessió de les unitats immobiliàries pis 0, pàrquing 0 i trasters 0 i 0, respectivament, del bloc 0 del conjunt residencial d'Escaldes-Engordany, tot i demanant que es declari que la Sra. Pino esta ocupant indegudament les referides unitats immobiliàries i se la condemni a desallotjar-les.
3.- El dia previst per celebrar el tràmit de contesta, i per escrit de data 31- 01-2019, la Sra. Pino va formular petició de crida en garantia dels Srs. Herrera i Pina i/o dels seus descendents i/o de la Sra. Arcos, possibles hereus del difunt Sr. Bernat.
Per Aute de data 04-04-2019 rectificat el 29-04-2019 es va desestimar aquesta demanda de crida en garantia.
El dia novament previst per celebrar el tràmit de contesta després de la suspensió de la tramitació dels autes, i per escrit de data 03-07-2019, la Sra. Pino va formular excepció dilatòria de manca de legitimació activa ad processum. Es van tramitar els corresponents autes incidentals i per Aute de data 14-09-2022, es va desestimar l'excepció dilatòria.
El dia novament previst per celebrar el tràmit de contesta, i que li fou personalment comunicat el 30-09-2022, la Sra. Pino no va comparèixer, i per Aute de data 26-10-2022 se la va declarar en rebel·lia processal. Aquest Aute fou degudament notificat a la Sra. Pino el 09-11-2022.
La Sra. Pino va seguir en rebel·lia processal durant el judici de proves però se li va donar trasllat del resultat del període probatori, i va presentar un escrit de conclusions.
4.- Per sentència de data 12-09-2023, el Tribunal de Batlles va decidir : Estimar la demanda interposada per la mercantil andorrana Nuñez. contra la Sra. Pino, en rebel·lia processal, i conseqüentment:
"Primer.- Declarar el dret de la mercantil andorrana Nuñez a posseir les unitats immobiliàries número 0, 0, 0 i 0 que corresponen al pis 0, pàrquing núm. 0 i trasters 0 i 0, respectivament, del bloc 0 del conjunt residencial d'Escaldes-Engordany.
Segon.- Declarar que la Sra. Pino està ocupant indegudament les referides unitats immobiliàries propietat de la societat Nuñez.
Tercer.- Condemnar la Sra. Pino a desallotjar les esmentades unitats immobiliàries i a retornar la possessió de les mateixes a la part agent, en el termini màxim d'un mes a comptar de la fermesa de la present resolució.
Quart.- Condemnar la demandada al pagament de la totalitat de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència."
5.- Contra aquest resolució ha formulat recurs d'apel·lació la Sra. Pino demanant que :
"es revoqui la sentència i en aplicació de l'article 40 de la citada Llei és declari nul l'acord pel qual es sol·licita insta l'acció de desnonament de la Sra. Pino."(SIC).
Fonamenta el seu recurs en una infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals en la primera instància (article 332.2 del codi de procediment civil).
Argumenta que la decisió d'instar l'acció de la societat Nuñez ha estat presa realment pel 51% del capital social, perquè el restant (el Sr. ENTITY_9) no va ser convocat, que a més d'estar difunt i amb desconeixement dels seus hereus, i d'aquest 51% la decisió va estar presa en la realitat únicament pel 1% del capital, atenent, que el 33% del capital social també està difunt, i que el 66% del capital restant, es troba en parador desconegut des de fa anys (SIC); que els documents aportats per la part agent són falsos i la convocatòria i l'acord són nuls ; que en la gènesi del desnonament s'han omès requisits imprescindibles en la presa de decisions que només poden tenir com a conseqüència la revocació de la sentència per nul·litat dels acords socials perquè s'ha omès el principi de legalitat i en particular l'article 40 de la Llei 20/2007, del 18 d'octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i finalment que ella es troba en situació d'indefensió perquè no ha pogut fer valdre l'usdefruit.
6.- La representació processal de la societat Nuñez demana la desestimació del recurs, amb condemna en costes a la part apel·lant.
De forma resumida, després de descriure l'actuació i forma de procedir de la recurrent en la primera instància i denunciar el seu ànim dilatori, exposa que les al·legacions formulades en segona instància per la Sra. Pino no han estat invocades mai en primera instància, ni tan sols a l'escrit de conclusions de la defenent, que conté unes al·legacions del tot diferents amb les que ara efectua, i que la recurrent no indica quines normes o garanties de caire processal s'han infringit i que cap infracció ha denunciat en el moment processal oportú.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Escau en primer lloc indicar que l'article 332.2 CPC invocat com a motiu de recurs per la part apel·lant disposa que :
"Si el recurs d'apel·lació es fonamenta en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals en la primera instància, l'apel·lant ha d'assenyalar les normes que considera que s'han infringit i argumentar, si escau, la indefensió que ha sofert, i ha d'haver denunciat aquesta infracció en el moment processal oportú.".
L'article 339.3 CPC afegeix que :
" (...) Si el tribunal estima un recurs d'apel·lació que es fonamenta en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals, que no pot ser esmenada en la segona instància i que, per tant, determina la nul·litat de les actuacions, dicta una sentència en què decideix la retroacció d'aquestes actuacions al moment en què es va produir aquesta infracció.".
Aquí doncs, hem de constatar, d'una part, que la part apel·lant no demana la nul·litat sinó "la revocació de la sentència per nul·litat dels acords socials", val a dir la revocació així com la nul·litat d'un acord social i no pas de la sentència.
D'altra part, que en cap moment de la primera instància ha denunciat una infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals que li hauria provocat indefensió en el procediment, infracció que en cap lloc del seu escrit d'apel·lació intenta caracteritzar.
Segon.- Escau en segon lloc indicar recordar que l'article 330 CPC relatiu a l'àmbit del recurs d'apel·lació disposa que :
"1. El recurs d'apel·lació contra les sentències definitives obre la segona instància del procés, que té com a finalitat la revisió de la sentència en els termes dels pronunciaments que s'hi contenen i que han estat impugnats, d'acord amb els motius d'apel·lació que formulin les parts.
2. En la segona instància les parts no poden formular peticions, fer valer fonaments de fet o de dret, o proposar proves que no ho hagin estat en la primera instància, llevat que al·leguin fets nous o de nova notícia o proposin la pràctica de proves d'acord amb el que estableix aquesta secció.".
En el present cas, quant als arguments invocats per a sol·licitar la revocació de la sentència, és veritat que són nous, com també és totalment nova la petició de nul·litat de l'acord social. Són doblement nous en el sentit on es presenten per primera vegada en aquesta alçada, i on tampoc es van presentar per la Sra. Pino en el seu escrit de conclusions.
En efecte, hem de precisar aquí que en primera instància, després d'haver formulat una petició de crida en garantia dels eventuals hereus del Sr. Bernat, petició desestimada, i després d'haver formulat una excepció dilatòria de manca de legitimació activa ad processum de la societat agent, petició també desestimada, no va presentar cap escrit de contesta en el qual hauria pogut plantejar de nou la qüestió de la legitimació activa doncs en l'Aute del 14-09-2022 es va precisar que la desestimació es feia sense perjudici que l'excepció es torni a plantejar com a peremptòria. Tampoc va proposar cap prova, sinó que s'ha posat en posició de rebel·lia processal fins al tràmit de conclusions, efectuant aleshores per la primera vegada unes al·legacions, que òbviament el tribunal no va tenir en compte puix les mateixes no s'havien presentat abans.
A més, en dit escrit de conclusions, res va dir del que exposa ara en el seu escrit d'apel·lació sinó que es va limitar a exposar en substància que gaudia d'un usdefruit i que no se la podia expulsar sense compensar-la.
Així les coses, tampoc aquesta Sala pot tenir en compte les al·legacions contingudes en l'escrit d'apel·lació.
Tercer.- No existint cap motiu per a revocar la sentència d'instància, la mateixa s'ha de confirmar i el recurs s'ha de desestimar.
Quart.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes de segona instància a la part apel·lant vençuda.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Primer.- Desestimar el recurs de la Sra. Pino en contra de la sentència de data 12-09-2023 que confirmem íntegrament.
Segon.- Imposar a la Sra. Pino les costes de segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.