Costes processals TSJC 254/14

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000254/2014 ORIGEN: 3100630/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de novembre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal d'Peña va interposar demanda, de data 9-10-2013 envers la mercantil Yuste i els Srs. Escudero i Vall en virtut de la qual demanava la condemna solidària dels defenents a l'abonament a la part agent de l'import de 240,28 i 571.482,56 euros, incrementades amb els interessos i comissions que es demanaven i amb imposició de les costes judicials.

La representació processal de la part defenent es va oposar a la demanda, per escrit de data 30-10-2013, en el que sol·licitava la desestimació de la demanda per impossibilitat de compliment dels deutes existents i sense efectuar imposició de les costes judicials.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 4-06-2014, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: que estimant íntegrament la demanda formulada per l'entitat bancària "Peña" contra la societat mercantil andorrana per participacions "Yuste" així com contra els Srs. Escudero i Vall ha de condemnar i condemna solidàriament a aquests darrers a pagar a la primera les quantitats de dos-cents quaranta euros amb vint-i-vuit cèntims (240,28.- EUROS) i de cinc-cents setanta-un mil quatre-cents vuitanta-dos euros amb cinquanta-sis cèntims (571.482,56.- EUROS), ambdues incrementades dels interessos bancaris liquidats trimestralment i calculats, als tipus per a "descoberts" -quant a l'interès- i per a "préstecs i crèdits" -quant a la comissió- successivament en vigor, segons l'ORG_0, a partir del trenta de setembre de l'any passat -data de les últimes liquidacions practicades- i fins que siguin íntegrament satisfetes, imposant-los les costes judicials causades de conformitat amb el que preveu el darrer Considerant de la present resolució".

III.- La representació processal de la part defenent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 19-09-2014, va presentar llur escrit de conclusions, segons el qual sol·licita la revocació parcial de la sentència.

La part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 26-09-2014, va demanar la desestimació del recurs i la imposició de les costes judicials.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs s'adrecen a combatre la imposició de les costes judicials de la instància. Entén que es troba d'acord amb la condemna solidària de la societat defenent i dels fiadors, però considera que no esdevé justa la imposició de les costes judicials perquè no s'ha pogut fer front al deute, malgrat els esforços no poden complir, han donat garantia a l'entitat financera amb el domini útil de moltes unitats immobiliàries i ha proposat insistentment acords transaccionals a la part agent. Conclou que la manca de mala fe, la impossibilitat real de complir i la positiva posició dels defenents fonamenta la no imposició de les costes judicials.

II.- El present recurs de la part defenent no pot ésser estimat. La imposició de les costes judicials de primera instància ve determinada per l'aplicació de la regla del venciment objectiu, continguda en el Codi 7,51,5. És cert que el criteri del venciment objectiu es pot exceptuar quan existeixen dubtes fàctics o jurídics sobre el tema que s'ha de resoldre i en aquells casos en què, segons les circumstàncies del cas concret, puguin fonamentar una justa causa per a litigar. Però en el cas que ens ocupa s'addueix que existeix una impossibilitat real de complir, que s'han ofert garanties a l'entitat financera i que s'ha proposat una transacció. Cap d'aquests extrems pot justificar la no imposició. En efecte, la manca de possibilitats per complir o les negociacions existents amb l'entitat financera, que no consta a aquesta Sala que de les actuacions hagin obtingut cap fructificació, no pot impedir que s'imposin les costes judicials a la part defenent, quan, malgrat el requeriment extrajudicial, va obligar a la part agent ha impetrar l'auxili judicial per a la satisfacció de les seves pretensions, sense que es pugui copçar una veritable causa per a litigar que impediria imposar les costes judicials de la instància.

III.- Les consideracions anteriors justifiquen la desestimació del recurs i la imposició a la part recurrent de les costes judicials d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Yuste i els Srs. Vall i Escudero contra la sentència, de data 4-06-2014, i confirmar íntegrament la part decisòria de la mateixa. S'escau imposar a la part recurrent les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.