Accident de treball prescripció (0142/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-142/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de novembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 18 de maig del 2007 la representació processal del Sr. Alvarado va formular demanda contra el Sr. Barberá, treballador i responsable de l'empresa "Bernat", contra la societat "Diez", en tant que titular administrativa del negoci "Bernat" i, solidàriament amb ella, contra la delegació al Principat de la seva companyia asseguradora "Villegas", la quina és la mútua d'assegurances "Galván", en reclamació de la quantitat de 1.161,61 euros en concepte d'ITT, més 45.000 euros per l'IPP, 21.000 euros pel pretium doloris i 6.000 euros pel perjudici estètic, més les despeses mèdiques o ortopèdiques de tota índole que es poguessin generar en el futur com a conseqüència del sinistre, per tal de compensar al seu mandant pels danys i perjudicis soferts a conseqüència de l'accident que aquest va patir mentre estava realitzant treballs de fusteria al magatzem en obres de l'empresa "Distribucions Orfin" a compte del negoci "Bernat", més interessos i costes.

II.- La representació processal del Sr. Barberá, de la societat "Diez" i de l'entitat "Villegas" va contestar la demanda en data 29 de maig del 2007 formulant conjuntament l'excepció de prescripció de l'acció de responsabilitat tant contractual, com extracontractual, al·legant que les diligències prèvies que es van obrir arrel del sinistre es van iniciar el dia 16 de maig del 2003 i en el seu marc el Sr. Alvarado mai va presentar cap querella criminal, ni va formular cap mena de denúncia, no constituint-se per tant com a part. Respecte del fons, les defenents negaven ser responsables de cap negligència en la producció de l'accident laboral que va causar lesions a l'agent, la responsabilitat del qual entenia que sols a ell es podia imputar, raó per la qual sol·licitava la desestimació de la demanda i la condemna de l'adversa al pagament de les costes del procediment.

III.- La Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 22 d'abril del 2008 va absoldre al Sr. Barberá de les pretensions de la part agent i va condemnar solidàriament a la societat "Diez" i a la companyia d'assegurances "Villegas" a pagar al Sr. Alvarado l'import de 73.161,61 euros, més els interessos legals d'aquesta suma a partir de la contesta a la demanda i les costes del procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Diez" i de l'entitat "Villegas" i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit d'estimar l'excepció formulada pel seu mandant i, subsidiàriament, desestimant la demanda presentada per l'adversa, condemnant-la a pagar les costes d'ambdues instàncies.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Està fora de tota discussió que el Sr. Alvarado va patir un accident laboral el dia 18 d'abril del 2002 quan estava portant a terme uns treballs de fusteria per compte de la societat "Diez" caient de l'escala en la què estava enfilat per tal d'accedir a un altell, a conseqüència del qual va patir importants lesions, raó per la qual va presentar la demanda que dóna origen al present procediment. La part defenent la va contestar oposant l'excepció de prescripció de l'acció, argumentant que l'escrit de citació per tal d'escoltar la demanda es va presentar en data 13 de març del 2007, quan ja havia prescrit tant l'acció per responsabilitat contractual, com extracontractual, sense que les diligències prèvies que es van obrir com a conseqüència del sinistre en data 16 de maig del 2003 poguessin interrompre el termini de prescripció que ja s'havia escolat en aquell moment pel que fa a la responsabilitat extracontractual, i tenint en compte que, en tot cas, el Sr. Alvarado no va presentar mai cap querella, ni tampoc va formular cap denúncia en el marc de les esmentades diligències prèvies, no constituint-se, per tant, en part en aquell procediment.

La Sentència que ara es recorre desestima aquests arguments i entén que l'acció no havia prescrit quan es va presentar l'escrit de citació en data 13 de març del 2007 i, per aquesta raó, la representació de la societat "Diez" i de la companyia d'assegurances "Villegas" s'alça contra aquesta decisió reiterant els arguments que ja van al·legar a la instància i que van ser examinats i rebutjats per l'Hble. Batlle.

II.- Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent en aquest punt, cal posar de relleu que el perjudicat per un sinistre que ha produït danys a la seva persona pot reclamar la seva reparació tant per la via de l'acció de responsabilitat extracontractual, com contractual, si entre el causant del dany i el perjudicat existeix una relació d'aquesta darrera naturalesa i el perjudici sofert és una conseqüència de l'incompliment dels deures assumits contractualment per part del que ha causat el dany, sense que el creditor hagi de provar la culpa del deutor que es presumeix. En aquest cas es produeix un concurs entre unes i altres normes, supòsit en el qual la Sentència d'aquesta Sala de 11 de maig del 2000 considera que "quan un fet danyós suposa la violació d'una obligació contractual i, a l'ensems, del deure general de no fer mal a l'altre es produeix una juxtaposició de responsabilitats -contractual i extracontractual- la qual cosa dóna lloc a accions que poden exercir-se alternativament o subsidiària o optant per l'una o l'altre, o, fins i tot, proporcionant els fets al jutjador per tal que apliqui les normes -en concurs- d'ambdues responsabilitats que més s'acomodin als fets, tot a favor i per interès del damnificat i a fi d'assolir un rescabalament dels danys el més complet possible".

En el cas present l'agent podia optar per exigir la compensació del dany que va patir exercitant qualsevol de les dues accions, ja que va patir uns danys en la seva persona mentre estava treballant per l'empresa defenent i utilitzant els mitjans que aquesta li proporcionava, supòsit en el què la majoria de la doctrina dels països del nostre àmbit cultural entén que la situació es pot emmarcar dins d'una zona mixta relativa a les obligacions de seguretat, protecció o cura que ha d'assumir el patró i que suposa la seva responsabilitat tant contractual com extracontractual en cas que l'empleat pateixi lesions, com destaca la Sentència d'aquesta Sala de 22 de gener del 2004.

La demanda formulada per la representació processal del Sr. Alvarado es fonamenta tant en les normes pròpies de la responsabilitat contractual, com en les que corresponen a l'extracontractual, plantejant els fets al Tribunal per tal que aquest apliqui les normes que consideri més adients i, en el mateix sentit que l'Hble. Batlle, entenem que la responsabilitat de la societat titular del negoci "Bernat" és, en tot cas, contractual, ja que entre les obligacions d'aquell que contracta a una persona en l'àmbit laboral, a part de les expressament pactades en el contracte, està la de proporcionar-li els estris adequats i segurs per portar a terme la tasca que se li encomana, escollint la persona adequada per fer-la i tenint cura de que el treballador conegui les normes sobre seguretat en el treball aplicables al cas i les compleixi, raó per la qual en cas d'incompliment d'aquesta obligació, les normes de responsabilitat contractual són d'aplicació preferent, com precisament defenen els defenents al contestar a la demanda.

Per aquesta raó, l'acció per reclamar la responsabilitat procedent pel dany que va patir el Sr. Alvarado prescrivia en el termini de tres anys, d'acord amb el que disposava tant l'article 13 del Decret de 15 de gener del 1974, vigent en aquell moment, com el que estableix l'article 7 del vigent Decret regulador del contracte de treball, ja que el patró no va complir les obligacions derivades del contracte de treball, com a mínim la d'assegurar-se de que el treballador coneixia les normes de seguretat laboral establertes legalment i les complia.

III.- Atesa aquesta conclusió, malgrat la citació per tal d'escoltar la demanda que dóna origen al present procediment és de data 13 de març del 2007, en data 16 de maig del 2003 es van obrir diligències prèvies com a conseqüència del sinistre que havia tingut lloc el 18 d'abril del 2002 i, en el seu marc, el Sr. Alvarado va comparèixer en data 16 de setembre del 2004, manifestant que volia reclamar els perjudicis que l'accident li havia produït, tot sol·licitant que el Ministeri Fiscal exercís l'acció civil a més de la penal. Per aquesta raó, cal entendre que, malgrat el perjudicat no es constituís formalment en part del procediment i no hagués presentat cap querella o denúncia que posés en marxa el procediment penal, el Ministeri Fiscal estava legitimat per exercitar l'acció civil conjuntament amb la penal tal com se li havia demanat i fins i tot d'ofici, a menys que el perjudicat no s'hagués constituït en actor civil o hagués fet reserva d'aquesta o hagués desistit o renunciat expressament a la seva reclamació civil (cosa que en aquest cas evidentment no es pot entendre perquè el Sr. Alvarado va manifestar precisament el contrari), en virtut del que disposa l'article 18 de la Llei Qualificada de Modificació del Codi de Procediment Penal de data 10 de desembre del 1998. D'altra banda, el perjudicat no podia exercitar l'acció civil fins que hagués estat resolta l'acció penal per sentència ferma o es dictés un aute d'arxiu o de sobreseïment definitiu o provisional de les actuacions, en virtut del que disposa el mateix article, i el procediment penal interrompia el termini de prescripció de l'acció de responsabilitat contractual que el perjudicat pogués exercitar.

Per aquesta raó, havent presentat l'agent l'escrit de citació per tal d'escoltar la demanda en data 13 de març del 2007, i havent-se dictat l'Aute en virtut del qual s'arxivaven les diligències prèvies penals en data 28 de setembre del 2006, no es pot entendre que en aquell moment hagués prescrit l'acció per tal de reclamar la responsabilitat contractual en la què hagués pogut incórrer el defenent.

III.- El recurs contra la Sentència d'instància es fonamenta en segon lloc en l'argument que la responsabilitat del sinistre correspon exclusivament al Sr. Alvarado, o, com a molt, que aquest és responsable en un 80% de la seva producció i els recurrents del 20% restant.

En el supòsit objecte del present litigi no es discuteix que l'accident va tenir lloc al caure el Sr. Alvarado quan intentava passar d'una escala a un altell situat a tres metres d'alçada. Ha quedat igualment acreditat a les actuacions penals que l'escala a la què es va enfilar el treballador era transformable, de tal manera que es podia utilitzar en posició de tisora, tal com es va fer, o com a escala de mà, i que en la primera posició arribava a una alçada de 3.10 metres, és a dir deu centímetres més que l'altell al què el Sr. Alvarado es volia enfilar, mentre que d'acord amb les normes vigents sobre seguretat en el treball aquesta havia de sobrepassar l'alçada del lloc al que es volia accedir com a mínim en un metre, ja que en cas contrari existia el perill de que, com va succeir, l'escala es desestabilitzés provocant la caiguda de l'operari que la utilitzava.

En aquestes circumstàncies al·lega el recurrent que, com a mínim la culpa va ser del 80% del patró i del 20% de l'operari, però consta a les actuacions penals que l'escala s'utilitzava en posició de tisora per tal d'arribar a l'altell feia més o menys un mes, i que l'escala en qüestió no complia tampoc els requisits establerts legalment d'acord amb l'informe del Servei d'Inspecció de Treball i, en cas d'incompliment de les normes contractuals, siguin principals o accessòries, si es produeix un dany es presumeix la responsabilitat del que les ha incomplert. No obstant, l'empleat tampoc va actuar amb la diligència deguda, ja que disposava de les eines adients per tal de portar a terme el treball que se li havia encomanat amb seguretat, sols era precís que fes servir l'escala que estava utilitzant en posició de mà i no pas de tisora, i, malgrat que no se li haguessin comunicat ni conegués les normes sobre seguretat en el treball, havia de percebre emprant una diligència mitja que era perillós saltar de l'escala a l'altell si aquella no tenia la longitud adequada. En aquestes circumstàncies considerem, malgrat tot, que la negligència del patró era molt superior a la de l'empleat, ja que era ell qui havia de conèixer les normes de seguretat laboral i assegurar-se del seu coneixement i compliment per part dels seus treballadors, especialment quan no es va tractar d'una actuació incorrecta puntual, sinó continuada en el temps.

Per aquesta raó, considerem procedent estimar la responsabilitat del defenent en els danys que va patir l'agent en un 80%.

IV.- Per últim al·lega la part recurrent que la indemnització que concedeix al Sr. Alvarado la Sentència recorreguda és excessiva, però aquest argument no es pot estimar, ja que a la contesta a la demanda formulada per la representació processal dels defenents aquests no es van oposar a les quantitats que l'agent reclamava i ni tan sols ho van fer en el seu escrit de conclusions, motiu pel qual no poden en aquesta alçada introduir motius d'oposició que mai havien al·legat abans, ja que en cas d'admetre aquesta possibilitat col·locaríem a l'agent en una situació d'evident indefensió, en no haver pogut discutir la procedència de les quantitats que reclamava. D'altra banda, el fet que en altres circumstàncies aquesta Sala hagi valorat de diferent manera uns determinats perjudicis no significa que en qualsevol cas les valoracions hagin de ser les mateixes, quan les circumstàncies de cada cas poden ser diferents.

V.- En estimar-se el recurs no procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el capítol X de la Novel·la 82, mantenint en canvi la condemna en costes a la defenent que disposa la Sentència recorreguda pel fet d'entendre que l'estimació de la demanda ha estat substancial, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Diez" i l'entitat "Villegas" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 22 d'abril del 2008 que REVOQUEM PARCIALMENT, condemnant solidàriament a la societat "Diez" i a la companyia d'assegurances "Villegas" a pagar al Sr. Alvarado l'import de 58.529,28 euros, més els interessos legals d'aquesta suma a partir de la contesta a la demanda, imposant les costes de la instància a la part defenent i sense fer especial pronunciament respecte de les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-