Accident d'esquí- responsabilitat civil extracontractual-responsabilitat de les estacions d'esquí- valoració de la prova

Sentència

Magistrats

VINCENT ANIERE JAUME TOR PORTA CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000036/2026

ORIGEN: 6000021/2020 - 0

NIG: 5300542120200000223

SENTÈNCIA 000085-2026 DE 13/09/2026

Ponent : Sr. Vincent ANIÈRE

Data : 13/09/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000036/2026

Nig : 5300542120200000223

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00085

SENTÈNCIA 000085/2026

PARTS:

Apel·lant: Sra. Vanessa

Representant: Sra. Clàudia

Advocat: Sr. Manuel

Apel·lat: ORG000)

Representant: Sra. Léonie

Advocat: Sr. Carmel

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Accident d'esquí- responsabilitat civil extracontractual-responsabilitat de les estacions d'esquí- valoració de la prova

Andorra la Vella, a 13 de setembre del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 20/03/2019, la Sra. Vanessa qui estava esquiant al sector de Soldeu, a la pista Ós en la zona del teleesquí del bosc, va caure, patint una fractura per enfonsament del platell tibial extern.

2.- En les actuacions 6000021/2020 instades per la Sra. Vanessa en contra de la societat ORG000), en responsabilitat civil extracontractual i en reclamació de quantitat per la indemnització dels perjudicis soferts com a conseqüència de l'accident sobrevingut el 20/03/2019, la Sra. Batlle va dictar resolució en data 08/01/2026, amb la següent part decisòria :

"Primer.- Desestimar íntegrament la demanda interposada per la Sra. Vanessa, el 12 de març del 2020, contra la societat ORG000).

Segon.- Imposar les costes processals ocasionades per raó de la tramitació del present litigi a la part agent.".

3.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Vanessa demanant es vulgui "dictar resolució revocant-la en el sentit interessat per aquesta part, imposant les costes processals a la part recorreguda.".

Fonamenta el seu recurs en una incorrecta valoració de la prova que obra en autes.

De manera resumida, exposa que no comparteix les consideracions de la sentència segons les quals el resultat probatori permetria descartar la possibilitat d'un funcionament anormal del canó de neu, que el canó de neu únicament expulsa neu polvoritzada no compacta, i que el fet que les ulleres de sol que duia posades la perjudicada el dia de l'accident, i que foren aportades a autes, presentin un dany, no acreditaria que hagi estat per haver rebut neu compacta del canó, i que dit dany ha pogut estar causat per motiu de la caiguda.

D'altra banda, impugna la imposició de les costes processals.

4.- La representació processal de la societat defenent s'oposa al recurs i demana dictar resolució desestimant-lo i confirmant en la seva totalitat la sentència dictada en la instància, imposant a l'adversa la totalitat de les costes processals causades per la tramitació del present procés en les seves dues instàncies, quedant-hi inclosos els honoraris de la procuradora i de l'advocat.

De manera resumida, sosté que la sentència efectua una anàlisi detallada, coherent i ajustada a les resultes del material probatori practicat en autes.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Pel que fa a la responsabilitat extracontractual de les estacions d'esquí

En primer lloc, escau recordar que l'acció instada per la demandant ho és en responsabilitat extracontractual. La responsabilitat del fet personal comporta l'obligació de reparar el perjudici resultant de la violació de l'obligació general de no causar cap perjudici a uns altres per la seva culpa, i quan es reuneixen les condicions d'aquesta responsabilitat, el perjudicat té en principi el dret d'obtenir una reparació adequada. El triomf de tal acció imposa demostrar una falta del responsable que, per negligència, imprudència o malícia, ha fallat en el seu deure de no causar cap perjudici a uns altres, un perjudici sofert per la víctima i un vincle de causalitat entre el fet generador de responsabilitat i el perjudici del qual se sol·licita reparació.

En segon lloc, vam poder precisar que :

"Afegirem que a diferència del que succeeix en els ordenaments jurídics del nostre entorn que en determinades circumstàncies admeten un sistema objectiu de responsabilitat (responsabilitat derivada dels danys causats pel fet de productes defectuosos, danys ocasionats per la circulació de vehicles a motor, ···), al Principat d'Andorra la responsabilitat extracontractual és de caire subjectiu i culpabilístic de manera que correspondrà a la part agent acreditar l'efectiva concurrència de tots els requisits que vertebren l'acció que estructura, i això malgrat aquesta exigència es pugui veure atenuada quan l'actuació del causant del dany s'emmarqui en una activitat de risc, o quan el mateix sigui l'únic beneficiari de l'actuació causant del dany en mèrits de la regla "ubi commodum ibi incomodum" -vegi's STSJC 29-11-2007, 17-7-2003), en que hem pogut admetre una inversió de la càrrega de la prova." (STSJ del 28-11-2019 rotlle 520-17).

I també en la nostra sentència del 27-03-2018 (rotlle 433-2017) que :

"L'esquí de la mateixa manera que el surf de neu, són esports en que els seus practicants assumeixen el risc propi i inherent a l'activitat que realitzen (art. 7 de la Llei indicada). No obstant, el fet que un esquiador o surfer assumeixi un risc quan practica l'esport corresponent, no eximeix l'estació de complir les obligacions derivades de la prevenció i de la diligencia degudes, doncs en definitiva l'esquiador accepta el risc intrínsec a l'activitat que practica de conformitat amb el judici probabilístic que pot realitzar, però no aquell que pot resultar d'elements externs, especialment quan són directament imputables a una acció o omissió imputable a l'estació.".

Dit d'una altra manera, si bé una de les finalitats de la Llei relativa a les estacions d'esquí i les instal·lacions de transport per cable, del 09/11/2000, vigent al moment de l'accident d'autes, és regular la seguretat de les estacions d'esquí i garantir la protecció de l'usuari, la responsabilitat de dites estacions d'esquí no és objectiva ni automàtica.

Segon.- Pel que fa a la responsabilitat d' ORG000 en l'accident del 20/03/2019

La resolució del present recurs passa per valorar la prova que les parts van aportar en autes ja que el tribunal no ha admès la versió de l'agent.

Però, cap dels elements invocats per la demandant és suficient per establir la seva versió.

En efecte, en primer lloc, el fet que la Sra. Vanessa, ha mantingut des de l'inici que l'origen de la seva caiguda era l'impacte que va rebre a les ulleres de sol d'una substància expulsada per un canó de neu no és suficient per se. Al respecte, el que dita senyora va dir exactament al moment de la inspecció ocular és que ella es trobava baixant esquiant per aquesta pista i que va ser passat el canó de neu que se li va caure alguna "substancia" a les ulleres que l'impedí veure i acabà caient pocs metres després al lateral esquerra de la pista.

En aquest ordre d'idees, el fet que la metgessa que la va atendre recull al seu informe pericial que la causa de la caiguda va ser que una substància del canó va impactar contra les seves ulleres tampoc és determinant doncs justament es fonamenta exclusivament en l'explicat per la Sra. Vanessa.

En segon lloc, el fet que a l'informe d'accident en pista d'esquí" del 20/03/2019 faci referència a una "col·lisió amb obstacle natural", no és prou específic per avalar la versió de l'agent. Una col·lisió amb obstacle natural no té res a veure amb una projecció d'una substància i es refereix més aviat al fenomen de com es va provocar la fractura.

En tercer lloc, quant al funcionament anormal del canó de neu, la recurrent sosté que el fet que s'havien efectuat els manteniments adients als canons de neu, no comporta que a un moment donat, i de manera aïllada, es pugui produir un funcionament no esperat dels canons. Però es tracta d'una hipòtesi sobre un fet que seria excepcional i que per tant la part agent havia de provar en base a uns elements suficients, cosa que no fa.

En efecte, la prova essencial de la part agent resideix en l'aportació en autes de les ulleres de sol que diu que portava al moment de l'accident. I afirma que l'observació de dites ulleres de sol no deixa lloc a dubtes que els danys que tenen han estat ocasionats per l'impacte d'alguna cosa sòlida generada pels canons (notem el canvi semàntic de "substància" a "cosa solida"). Però, hem observat les ulleres en qüestió i, sense coneixement ni explicacions tècniques, no podem afirmar que els desperfectes que presenten serien el resultat de la projecció d'una "cosa solida" i encara menys expulsada pel canó de neu.

De la mateixa manera no podem afirmar dits desperfectes serien la conseqüència de la caiguda de l'esquiadora. I l'afirmació que en el cas de que els desperfectes serien imputables a la caiguda del tot segur que s'hagués trencat l'estructura, no és més que una altra hipòtesis.

Al respecte, la sentència no afirma que els danys a les ulleres de sol s'han d'imputar a una causa precisa sinó que apunta que no se sap si l'origen dels danys és per haver rebut neu compacta o per raó de la pròpia caiguda.

Al contrari, existeixen elements de prova que no permeten acollir la versió de la demandant sinó que porten a descartar la hipòtesis d'un funcionament anormal d'un canó de neu. El Tribunal d'instància els recull de manera detallada i encertada, de tal manera que compartim les seves consideracions al respecte. No les repetirem doncs, sinó que és suficient indicar que :

- cap normativa i regla de seguretat impedeix fer funcionar els canons perxa durant les hores d'obertura al públic de l'estació d'esquí (en aquesta alçada, aquest extrem que constituïa l'argument principal de la part agent per invocar la negligència de l'estació, no està més discutit).

- queda establert que tots els canons de neu van ser objecte del degut manteniment, inclòs el canó designat per la demandant.

- el dia de l'accident els canons de la pista funcionaven sense incidència, i això contradiu l'afirmació feta per la demandant durant la inspecció ocular que quan encara no havia marxat del lloc dels fets, el canó de neu va deixar de funcionar.

- l'esquiadora havia pogut constatar el funcionament dels canons situats més amunt de la pista.

- el mode de funcionament dels canons, amb només aigua sense additius, i una polvorització controlada de neu cap al cel en un sentit diagonal descendent a la pista, no permet explicar la projecció d'elements sòlids quan un canó mai expulsa neu directament sinó que són gotes d'aigua que es cristal·litzen amb l'influx d'aire. I no existeix cap indici per considerar que el canó incriminat hauria presentat qualsevol especificitat al moment dels fets.

Amb tot això, i fins i tot si es valoren els elements en el seu conjunt segons el criteri de la sana critica, i fins i tot efectuant un judici probabilístic, no sabem perquè l'esquiadora va perdre el control i caure, i no disposem d'elements per a caracteritzar una manca de cura o de diligència per part de l'estació, encara que sigui lleu, i per tant cap element per fonamentar la seva responsabilitat.

Per consegüent, el recurs no pot prosperar.

Tercer.- La confirmació de la desestimació íntegra de la demanda comporta la confirmació de la condemna en costes de la part agent vençuda.

Per tot l'exposat, s'ha de desestimar íntegrament el recurs.

Quart.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part apel·lant.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs de la representació processal de la Sra. Vanessa contra la sentència de data 08/01/2026, que confirmem íntegrament.

SEGON.- IMPOSAR a de la Sra. Vanessa les costes d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.