Règim de visites (TSJC-226/13)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC-226/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de novembre de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 20 de setembre del 2010 la Sra. Estany va formular demanda de modificació de mesures paternofilials contra el Sr. Zurita sol·licitant que es dictés Sentència:

Primer.- Acordant la guarda i custòdia de la filla del matrimoni Alcalá a favor de la seva mare.

Segon.- Condemnant al Sr. Zurita a pagar a l'agent la quantitat mensual de quatre-cents euros en concepte de pensió d'aliments i educació de la filla del matrimoni, pensió que seria incrementada anyalment en funció de la variació de l'IPC.

Tercer.- Condemnant al Sr. Zurita a pagar a l'agent les tres quartes parts de les despeses extraordinàries de la filla del matrimoni, tals com escolars, extraescolars, APA, transports, assegurances, colònies, mèdiques, para-mèdiques, viatge de fi de curs, cursets etc.

Quart.- Establint en favor del Sr. Zurita el següent règim de visites:

1.- Durant el període lectiu, la nena estaria en companyia del pare un dia a la setmana coincidint amb el dia de festa d'aquest i sense obligació de pernoctar a casa seva.

2.- Durant les vacances escolars, la nena estaria en companyia del pare la meitat de les mateixes, a les tardes, sense obligació de pernoctar a casa seva i tornant al domicili matern a les 21 hores. Concretament el pare gaudiria de la companyia de la seva filla la primera meitat del període els anys parells i la segona meitat els anys senars.

Cinquè.- Imposant les costes del procediment al Sr. Zurita, inclosos els honoraris de pèrits que eventualment es designessin en el procediment.

II.- La representació processal del Sr. Zurita va contestar a la demanda en data 11 d'octubre del 2010 sol·licitant la desestimació de la demanda formulada contra el seu mandant i imposant a l'adversa les costes del procediment. Mitjançant altressí el defenent demanava que la Sra. Estany donés estricte compliment a l'Aute de data 22 de maig del 2009.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 27 de maig del 2013 va decidir estimar la demanda formulada per la Sra. Estany contra el Sr. Zurita acordant les següents mesures reguladores en relació a la filla menor dels litigants ENTITY_6:

1.- Mantenir la pàtria potestat compartida entre ambdós progenitors, atribuint però a la mare la seva guarda i custòdia.

2.- Fixar en benefici del pare un règim de contactes durant un primer temps de caràcter diürn que es materialitzaria un dia per setmana corresponent-se amb el dia festiu del pare, reintegrant a la seva filla al domicili matern a les 21.30 hores, i altres dates assenyalades. Així mateix escau establir que el pare podrà gaudir de la companyia de la seva filla la meitat de les vacances escolars d'aquesta, sempre en règim diürn havent cada vespre de retornar la Alcalá al domicili matern a les 21.30 hores. A manca d'acord, correspondrà al pare la primera meitat els anys parells i a la mare la primera meitat dels anys senars, iniciant el còmput de cada període al moment de la sortida de l'escola de la menor i finalitzant la nit anterior al dia de la represa de l'activitat escolar. Tot això amb la finalitat de que el pare torni a guanyar-se la confiança de la seva filla i es pugui materialitzar un sistema de contactes en període d'execució de la present i a través del corresponent incident es pugui anar ampliant paulatinament.

3.- Fixar a càrrec del pare una pensió d'aliments de 400 euros mensuals a satisfer dins dels primers 5 dies de cada mes a la mare i que experimentarà anyalment la mateixa variació que l'IPC publicat pel M.I. Govern. Alhora el pare haurà de contribuir en el 70% de les despeses extraordinàries que el correcte desenvolupament de la menor pugui requerir.

4.- Sense fer especial pronunciament en costes processals.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Zurita i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que s'estableixi un règim de contactes amb caràcter de mínims consistent en:

Tots els dimecres a la sortida del col·legi amb independència de si vol o no quedar-se a dormir a casa, deixant a la seva lliure elecció el pernoctar o no al domicili del pare.

Caps de setmana alterns, des del divendres a la sortida de l'escola fins el dilluns que anirà a l'escola amb independència de si vol o no quedar-se a dormir a casa.

El dia dels aniversaris respectius, onomàstiques i dia del pare, el Sr. Zurita gaudirà de la companyia de la seva filla fins a les 21.30 hores en què la reintegrarà al domicili materns amb independència de si vol o no quedar-se a dormir a casa.

La meitat de les vacances escolars, tot establint que pel que respecta a les vacances d'estiu, s'estableixi el gaudiment per períodes de 15 dies, pernoctant la menor amb el seu mandant, ja que si desitgen desplaçar-se a la costa i/o a l'estranger resulta impossible evitar la pernoctació.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a únic motiu de greuge contra la decisió de la Sentència d'instància, la representació processal del Sr. Zurita argumenta que les circumstàncies evidenciades per la pericial practicada en el curs del procediment en virtut de la què es va dictar la resolució objecte del present recurs han canviat substancialment, de tal manera que en aquest moment les relacions amb la seva filla són cordials, mantenen contactes regulars i la Alcalá desitjava passar amb ell les vacances escolars, cosa que la seva mare no va permetre exigint un compliment estricte de la Sentència dictada, de tal manera que procedeix establir el règim de contactes paternofilials que descriu, però aquest motiu no es pot estimar.

En primer lloc, la finalitat del recurs d'apel·lació no és altre que controlar la correcció de la resolució dictada en la instància i en les circumstàncies que evidenciava la pericial efectuada per la psicòloga Sra. Suárez en data 5 de desembre del 2011 (foli 258), que d'altra banda el Sr. Zurita no nega en el seu escrit de conclusions, la decisió a la què es va arribar era correcta. Cal destacar que en la compareixença de la menor, quan aquesta tenia 14 anys, la Alcalá va manifestar que feia dos anys i mig que no pernoctava al domicili del seu pare, que sentia malestar en la seva companyia i que no volia marxar de vacances amb ell. D'altra banda, en el citat informe es posa de relleu que la Alcalá va manifestar que va deixar de gaudir de la companyia del seu pare a partir del moment que el Sr. Zurita li va fer manifestacions que eren indicatives de menyspreu, desconsideració o insult, que no volia tornar al domicili patern arrel d'una agressió que va patir procedent d'ell i que li tenia por, de tal manera que resulta evident que, com a mínim en el moment en què es va dictar la resolució d'instància, el més correcte era establir un règim de contactes paterno-filials limitat, encara que en un futur es pogués ampliar si resultava oportú per assegurar l'interès de la menor.

II.- Cal tenir en compte igualment que la millora de les relacions entre pare i filla, que evidentment aquesta Sala desitjaria que fos certa, no s'ha acreditat, fet que, en qualsevol cas, impediria atendre les peticions del recurrent. D'altra banda, la mateixa resolució objecte del present recurs destaca que el règim que fixa té caràcter transitori amb la finalitat de que el pare, "actuant amb mà esquerra i amb la col·laboració dels professionals en la matèria si es considera oportú, torni a guanyar-se la confiança de la seva filla i es pugui materialitzar un sistema de contactes que en període d'execució de la present i a través del corresponent incident d'execució es pugui anar ampliant paulatinament", de tal manera que si aquesta millora de les relacions entre pare i filla que exposa el recurrent ja s'ha produït, o si es produeix en el futur, la via per tal que el Sr. Zurita pugui assolir el seu desig de mantenir uns contactes més intensos amb la seva filla és la que se li ha assenyalat, a fi de que en el curs de l'incident endegat es pugui acreditar amb les màximes garanties si la modificació que es demana és beneficiosa per tal d'assegurar un millor desenvolupament integral de la menor, que aquesta Sala no dubta de que resultaria afavorit si les relacions amb el seu pare fossin fluides.

III.- Malgrat desestimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament en relació a les costes d'aquesta alçada atesa la naturalesa del procediment i en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Zurita contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 27 de maig del 2013 que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament en relació a les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.