RESPONSABILITAT ADMNISTRATIVA. derivada de la caiguda d'unes pedres, causant danys a un vehicle(088/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: AD-0052-2/2010 Núm. de Rotlle: TSJA-088/11

S E N T È N C I A NÚM. 42-2012

PARTS:

Apel·lant: Sra. Tamarit

Representant: Palmer

Advocat: Calatayud

Apel·lada: M.I. Govern

Representant : Gutierrez

Advocat: Nogués

Apel·lada: A.d'A. SA

Representant : Calatayud

Advocat: Nogués

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el disset de maig del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0052-2/2010.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 2 de novembre de 2011 va desestimar la demanda formulada per la Sra. Tamarit contra el M.I. Govern, en què demanava el reconeixement d'una indemnització de 8.063,50 euros, en concepte de responsabilitat administrativa, derivada de la caiguda d'unes pedres de grans dimensions que havien causat danys al seu vehicle, mentre circulava per la carretera general núm. 3, a l'alçada dels túnels de La Massana.

2n.- La representació de la part agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual es defensa que hi havia un risc especial de despreniments en aquell tram de la carretera, que hagués exigit a l'Administració adoptar mesures específiques d'intervenció, com ja s'havia evidenciat per l'existència d'altres despreniments anteriors.

3r.- La representació del M.I. Govern es va oposar al recurs i va sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, en considerar que aquesta havia valorat correctament les proves practicades i aplicat de forma adequada les normes aplicables al cas.

4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Segons l'article 59.1 del Codi de l'Administració, constitueix causa de responsabilitat administrativa, entre d'altres, la falta de servei, ocasionada per la mala organització del servei, pel seu funcionament en condicions il·legals o tècnicament defectuoses, o per la manca de funcionament del servei en aquells supòsits en què estava obligat a fer-ho.

La sentència apel·lada fa una adequada referència a la doctrina d'aquesta Sala sobre l'aplicació de l'esmentat precepte en d'altres supòsits de naturalesa similar a la que ara s'examina. En concret, com ja es va dir en la sentència núm. 2005-12, de 5 de maig de 2005, "segons un principi general de la responsabilitat administrativa, la responsabilitat en què incorre l'Administració, segons el punt de vista dels usuaris d'una via pública, es fonamenta en la teoria del "defecte de manteniment normal" de la via. En efecte, els usuaris treuen avantatges de l'ús de les vies i han de fer-se càrrec dels danys que no són la conseqüència d'un defecte de manteniment normal de les obres de les quals es beneficien. En particular, els usuaris han de suportar les conseqüències del mínims defectes o d'aquells que raonablement no es pot exigir de l'Administració que els prevegi".

En termes generals, cal considerar que la caiguda de pedres o petits blocs rocosos del talús d'una carretera constitueix un supòsit de cas fortuït que no resulta imputable a l'Administració, llevat d'aquells supòsits en què la possibilitat d'un accident fos previsible. Aquesta possibilitat de preveure l'existència d'un risc derivarà normalment de la producció d'incidents anteriors, però també es podrà apreciar quan la situació dels terrenys ho posi de relleu a través d'una exigible activitat de control a càrrec del titular de la carretera.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, la prova practicada, i en especial l'informe elaborat pel Servei de Policia que consta al foli 166 i següents de les actuacions, permet apreciar que en el mateix tram de la CG-3 s'havien produït anteriorment diversos incidents per caigudes de rocs de grans dimensions, blocs de gel o arbres.

D'altra banda, l'informe aportat pel Ministeri d'Ordenament Territorial (folis 93 i següents) fa constar que "l'indret en el qual s'ha produït el despreniment és una zona qualificada com de perillositat alta enfront a despreniments del tipus caiguda de blocs. Segons l'estudi efectuat per E. amb data juliol de 2006, intitulat "Estudi del risc existent a la xarxa general de carreteres del Principat d'Andorra", aquest és un dels tres trams considerats de "RISC MOLT ALT" enfront les caigudes de blocs rocosos".

Aquest conjunt de circumstàncies porta a la conclusió de què, en el tram de la carretera general núm. 3 on es va produir el fet litigiós, existia un risc específic del qual era coneixedora l'Administració titular de la carretera. Resulta especialment significatiu el fet de què, en un informe de l'any 2006, ja es qualifiqués la zona com de risc molt alt. Tanmateix, les mesures adoptades no van ser suficients per impedir la caiguda de blocs rocosos, de manera que s'ha d'apreciar la concurrència d'una falta de servei en el manteniment de la via pública, que determina el naixement d'una responsabilitat administrativa, i en aquest sentit procedeix estimar el recurs que interposa la part agent.

Quart.- Pel que fa a l'import dels danys causats a la interessada, s'accepta la valoració que resulta de l'informe tècnic acompanyat a la demanda, del qual resulta que la valoració dels desperfectes que va patir el vehicle de la recurrent ascendeix a la quantitat de 8.063,50 euros. Tanmateix, ja que l'automòbil no va ser reparat, sinó que va ser venut per la seva propietària, procedeix deduir l'import de 1.500 euros obtingut a través d'aquesta venda, per tal d'evitar una doble indemnització. L'import resultant de 6.563,50 euros meritarà els interessos legals a partir de la data d'aquesta sentència.

Cinquè.- No procedeix fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

1r.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Tamarit contra la sentència dictada el 2 de novembre de 2011 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte.

2n.- Estimar parcialment la demanda formulada per la part agent i, en conseqüència, anul·lar la resolució desestimatòria presumpta per silenci administratiu que és objecte d'aquest procés.

3r.- Declarar el dret de l'agent a què l'Administració demandada l'indemnitzi en la quantitat de 6.563,50 euros, més els interessos legals a partir de la data d'aquesta sentència.

4t.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.