Renovació d'un passaport provisional (0053/11)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0073-1/2010 TSA: 108/10

S E N T È N C I A NÚM. 53-2011

PARTS:

Apel·lant: Anaya

Representant: Peña

Advocat: Tamarit

Apel·lada: GOVERN

Representant: Catalá

Advocat : Somoza

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de setembre de 2011.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0073-1/2010.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Anaya va interposar recurs contra la desestimació tàcita del Govern de la sol·licitud de renovació de passaport andorrà presentada el dia 22 de juny de 2010.

2.- En la sentencia del 23 de novembre de 2010, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Anaya.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 31 de gener de 2011, la Sra. Anaya manifesta principalment que:

-l'administració central ha renovat anualment l'obtenció del passaport andorrà a la Sra. Anaya en 12 ocasions consecutives quan, evidentment aquesta ja comptava amb més de 19 anys d'edat,

-l'article 15 de la Declaració dels drets humans preveu que ningú no pot ser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del seu dret a canviar de nacionalitat.

La Sra. Anaya ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 28 de març del 2011.

4.- En la seva contesta de data 18 de febrer del 2011, el MI GOVERN manifesta principalment que:

-la Sra. Anaya actualment compta amb 36 anys d'edat no compleix la condició de confirmar la nacionalitat abans dels 19 anys que estableix el segon paràgraf de l'article 6 de la Llei qualificada de la nacionalitat,

-d'altra banda, tampoc pot acreditar el preceptiu període de residència: va residir al Principat durant un any i nou mesos els anys 1999 i 2000 i que actualment hi resideix des del mes de novembre del 2007,

-la Sra Anaya mai ha reunit les condicions legalment establertes per l'atribució de la nacionalitat andorrana a títol definitiu.

El MI GOVERN ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 10 de març del 2011.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Convé en primer lloc presentar un breu resum dels fets que han donat lloc al present litigi:

La Sra. Anaya va néixer el 25 de febrer de 1974 a Pal-La Massana de pares estrangers (veure foli 10, el certificat de naixença).

Se li va concedir la nacionalitat andorrana a títol provisional i va obtenir el passaport provisional segons decret del Consell General n° 79/3011 el 29 de gener del 1980. Desprès d'aquesta data i de nombroses renovacions - 19- d'aquest passaport provisional se li va retirar (veure foli 46).

Per una sol·licitud de data 28 de juliol de 1997, la Sra. Anaya ha demandat que se li atribueixi la « nacionalitat andorrana d'origen » (veure foli 13).

Aquesta sol·licitud ha estat desestimada per un decret de data 18 de febrer de 1998, pel motiu: « ..que l'interessada és nascuda a Andorra, filla de pare i mare estrangers, no complint els pares, ni la interessada, el requisit de residència i domicili principal i permanent requerit per l'article 6 ...que l'enquesta efectuada pel Servei de Policia en data 8 de novembre de 1997 prova que la interessada i els seus pares tenen la seva residència principal a l'estranger » (veure foli 15).

Tercer.- El present litigi s'ha de resoldre aplicant l'article 6 de la Llei qualificada de la nacionalitat del 5 d'octubre de 1992, que disposa:

« És andorrà l'infant nascut al Principat d'Andorra de pare i mare estrangers, si almenys un dels seus progenitors, a l'autoritat del qual està legalment sotmès, té la seva residència principal i permanent al Principat d'Andorra a la data de naixement de l'infant i l'ha tinguda durant els deu anys que han precedit aquest naixement. Si l'esmentat període de deu anys no s'ha complert el dia del naixement de l'infant, la nacionalitat andorrana se li atribueix a títol provisional.

Aquesta nacionalitat provisional s'ha de confirmar, en les condicions de capacitat previstes a l'article 34, abans que l'infant arribi a la majoria d'edat, o dins de l'any següent a la majoria, pel propi interessat. La confirmació no pot tenir lloc fins que els progenitors esmentats al paràgraf primer puguin acreditar un període de residència principal i permanent al Principat d'Andorra de deu anys de forma ininterrompuda, o, si és el cas, fins que l'interessat pugui acreditar que ha residit ell mateix de forma principal i permanent al Principat d'Andorra durant l'esmentat període, de forma ininterrompuda els cinc darrers anys.

La manca de confirmació en les condicions de l'apartat precedent comporta la pèrdua de la nacionalitat andorrana atribuïda a títol provisional per les disposicions d'aquest article. »

Cal fer una aplicació literal d'aquest article. No es discuteix en aquest cas, que la demanda de confirmació de la nacionalitat provisional no s'ha efectuat dins les condicions previstes per l'article 6.

D'altra banda, el fet d'haver obtingut renovacions del passaport provisional no confereix a la interessada cap dret adquirit per l'obtenció de la nacionalitat.

En efecte, l'article 38 a) de la Llei fa efectivament una distinció entre la nacionalitat i el dret d'adquirir-la (si les condicions legals d'aquesta adquisició es compleixen):

« Han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra:

a) Les resolucions definitives del Govern que reconeguin la nacionalitat andorrana o que n'estableixin el dret d'adquisició... »

A més, la Sra. Anaya no aporta cap justificació sobre el fet que es trobés en una situació d'apatrida.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Anaya contra la sentència de la secció administrativa del Tribunal de Batlles de 23 de novembre de 2010, la qual es confirma íntegrament.

Segon : De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.