Recurs d'alçada contra una expulsió ; proporcionalitat de la mesura d'expulsió. TSJA- 0000045/2015

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

Núm. de Protocol: 1700022/2014 Núm. de Rotlle: TSJA-0000045/2015

SENTÈNCIA 50-2015

PARTS:

Apel·lant: M.I. GOVERN

Representant: Sra. Sandoval

Advocat: Sr. Arnau

Apel·lat: Sra. Manzanares

Representant: Sra. Codina

Advocat: Sra. Codina

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-tres de juliol del dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1700022/2014.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Manzanares va interposar recurs contra la resolució del M.I. GOVERN de data 19 de novembre de 2014 que acorda desestimar el recurs d'alçada formulat contra l'expulsió ordenada pel Ministre de Justícia i Interior del 5 de setembre del 2014.

2.- En la Sentència del 25 de març del 2015 el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda per la Sra. Manzanares..

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 24 d'abril del 2015, el M.I. GOVERN estima en substància que:

atesa la gravetat dels fets que han motivat la mesura d'expulsió, i en ares a protegir la seguretat i l'ordre nacional, no existeix causa suficient per considerar que la mateixa és desproporcionada per les conseqüències perjudicials que se'n puguin derivar.

4.- En la seva contesta de data 27 de maig del 2015, la Sra. Manzanares estima en substància:

el recurs d'apel·lació formulat pel M.I. GOVERN haurà de ser declarat inadmissible al no haver fonamentat el recurs d'apel·lació en temps i forma, per ell presentat el dia 13 d'abril del 2015.

és evident que la mesura d'expulsió del país dictada contra la interessada, on resideix i està escolaritzada la seva filla, la priva del seu legítim dret a mantenir un contacte constant i periòdic amb ella.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre el procediment.

La cronologia del procediment és la següent:

La Sentència recorreguda és de data 25 de març del 2015. El M.I. GOVERN ha presentat un escrit d'apel·lació en data 13 d'abril del 2015 però en aquest escrit el M.I. GOVERN ha omès fonamentar els motius de les seves pretensions.

Per Providència de data 13 d'abril del 2015, el Batlle ha concedit al M.I. GOVERN un termini de 5 dies per tal d'esmenar els defectes continguts en l'escrit presentat en data 13 d'abril del 2015.

La Sra. Manzanares ha presentat un recurs de reposició contra aquesta Providència, en data 27 d'abril del 2015. En substància, la interessada estima que aquest mancament de l'adversa no pot ser l'objecte de cap esmena.

Per Providència de data 4 de maig del 2015, el Batlle decidí: "suspendre la tramitació dels presents autes fins la resolució del recurs de reposició". El M.I. GOVERN ha presentat, en data 11 de maig del 2015, un escrit d'oposició al recurs de reposició presentat per la Sra. Manzanares..

Per Providència de data 12 de maig del 2015, el Batlle decidí: "no donar lloc al recurs de reposició formulat per la Sra. Manzanares.".

En el seu escrit de contesta a l'apel·lació la Sra. Manzanares escriu que el recurs d'apel·lació formulat pel M.I. GOVERN haurà de ser declarat inadmissible.

Segons l'article 160 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d'immigració.

"Contra la Sentència de primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació, que es presenta directament davant del Batlle ponent, en el termini de vuit dies hàbils a comptar de la data de la notificació de la Sentència, mitjançant un escrit d'apel·lació, que inclou tots els fonaments que motiven la pretensió de revocació de la Sentència".

L'article 159 de la mateixa llei es refereix al dret comú en matèria processal.

"Les demandes contra actes o resolucions de l'Administració en matèria d'immigració se substancien segons les modalitats i els terminis del dret comú aplicables als procediments contenciosos administratius, llevat dels terminis següents...".

En conseqüència, el Batlle podia aplicar degudament l'article 40 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal:

"Si el refús es funda en defecte dels requisits de la demanda fixats per l'article 34, atorgarà a la part demandant un termini de cinc dies per a subsanar-los, transcorreguts els quals, sense que es subsanin els defectes, la demanda es considerarà com a no interposada i com a ferm l'acte impugnat".

Cal subratllar que, en aquest procediment, no s'han provocat conseqüències pràctiques consistents en la privació del dret de defensa i en perjudici real i efectiu de la Sra. Manzanares..

En conseqüència, el recurs d'apel·lació presentat pel M.I. GOVERN ha de ser declarat admissible.

Tercer.- Sobre el fons.

La realitat dels fets que han motivat l'ordre d'expulsió no és discutida.

L'únic motiu de greuge presentat contra la Sentència recorreguda és que la mesura d'expulsió ha respectat la proporcionalitat entre la conducta i les conseqüències perjudicials que puguin derivar-se de l'expulsió.

La situació de la Sra. Manzanares s'ha d'analitzar a la llum de l'article 8 del Conveni per a la salvaguarda del drets humans i de la jurisprudència del Tribunal Europeu dels drets humans.

L'article 8.1 del Conveni reconeix el dret al respecte de la vida privada i familiar.

La ingerència en l'exercici d'aquest dret ha d'estar prevista per la llei i ha de constituir una mesura que, en una societat democràtica, és necessària per a la seguretat nacional. (article 8.2 del Conveni.)

Resulta de la jurisprudència del Tribunal Europeu dels drets humans, que el fet d'excloure una persona d'un país on viuen els membres de la seva família pot constituir una ingerència en l'exercici del dret al respecte de la vida privada i familiar (v. per exemple, Sentència Benhebba c. France del 10 de juliol del 2003).

El Tribunal precisa que la mesura d'expulsió ha de respectar un just equilibri entre els interessos en presència, és a dir, el dret a la vida familiar i l'interès de la seguretat pública.

No es discuteix que la Sra. Manzanares viu i resideix al Principat des de fa gairebé 15 anys i que té una filla de 7 anys.

Són fets pacífics QUE: la Sra. Manzanares havia constituït una unió estable de parella amb el Sr. Criado.; fruit d'aquesta unió va néixer una filla, Salas. el 30 de desembre del 2007; els interessats van decidir posar fi a aquesta unió i van concloure un conveni privat regulador de separació de la parella, en data 6 de juliol del 2009 (foli 24); aquest conveni ha estat homologat per una resolució del Batlle de data 17 de març del 2010 (foli 28).

Resulta d'aquest conveni que els interessats "decideixen de comú acord confiar la guàrdia i custòdia de la seva filla menor al seu avi matern ...". Però el conveni precisa, "cada un dels pares podrà contactar amb la seva filla i visitar-la tan sovint com vulgui..." (foli 28).

La Sentència recorreguda exposa que la filla Salas. "no ha conegut pràcticament al seu progenitor i no guarda especialment cap record d'ell". Al contrari, "es desprèn que la Sra. Salas., malgrat no viure amb la seva filla, manté amb ella uns contactes periòdics i assidus, directes o per carta en trobar-se reclusa al Centre Penitenciari".

Aquests fets no estan contradits pel M.I. GOVERN.

Es pot concloure que la interessada té vincles importants amb el Principat: resideix al Principat des de fa pràcticament 15 anys, té un fort lligam amb el seu pare que viu igualment al Principat, manté contactes amb la seva filla nascuda al Principat.

Per conseqüent, l'expulsió de la Sra. Manzanares trencaria el "just equilibri" entre el dret a la vida familiar i la seguretat pública.

Per aquests motius, s'ha de confirmar la Sentència recorreguda.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel M.I. GOVERN.

Segon.- Confirmar la Sentència recorreguda i declarar que la resolució del M.I. GOVERN de data 19 de novembre de 2014 no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa, havent de declarar la seva anul·lació.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.