Legalitat del POUP (0052/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0209-3/08 TSA: 072/10

S E N T È N C I A NÚM. 52-2011

PARTS:

Apel·lant: Galan

Representant: Macias

Advocat: Badía

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY

Representant: Águila

Advocat : Nuñez

Apel·lada: M.I. GOVERN (CTU)

Representant: Yuste

Advocat : Ramirez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de setembre de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0209-3/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 18 de juny de 2010 va desestimar la demanda formulada pel Sr. Galan contra el M.I. Govern i l'Hble. Comú d'Escaldes-Engordany, en què s'impugnava la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 6 de maig de 2008 que, al seu torn, havia desestimat el recurs d'alçada que havia interposat l'agent contra l'acord d'aprovació definitiva del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial d'Escaldes-Engordany.

2n.- La representació del Sr. Galan va interposar recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, en el qual manifesta la seva disconformitat respecte dels pronunciaments del Tribunal a quo que es refereixen a la ubicació del vial que dóna accés a la unitat d'actuació i al caràcter de la seva finca com a sòl urbà consolidat.

Sobre la primera qüestió, considera que resulta injust que el vial que contempla el Pla urbanístic quedi situat dins de la unitat d'actuació UA- SUNC-03, on s'ubica la propietat de l'agent, mentre que també beneficia una altra unitat d'actuació (la UA-SUC-60), sense que aquesta pateixi cap càrrega derivada de la urbanització del vial. En conseqüència, sol·licita que es desplaci aquest vial fins a situar-lo entre ambdues unitats.

Pel que fa a la classificació del sòl, argumenta que el Comú no pot fer valer l'absència dels serveis necessaris per a considerar els terrenys com a sòl urbà consolidat, quan això obeeix a l'incompliment per part de l'Administració comunal de la seva obligació d'instal·lar aquests serveis, que va assumir quan li va ser cedit el sòl necessari per a l'obertura d'un altre vial que no es contempla actualment en el P.O.U.P.

3r.- Les respectives representacions del Govern i del Comú van sol·licitar la desestimació del recurs, d'acord amb els arguments que resulten dels seus escrits d'oposició, en els quals consideren que la sentència apel·lada resulta ajustada a dret.

4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El primer dels motius d'impugnació que articula la part agent es refereix a la ubicació del vial que, segons el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial que aquí s'impugna, ha de resoldre "la urbanització interna de l'àmbit i buscarà la continuïtat viària amb els sistemes existents".

Com resulta dels antecedents, el recurrent considera que les determinacions del Pla són en aquest punt injustes, en la mesura en què el vial ha de beneficiar també una altra unitat d'actuació (la UA-SUC-60), sense que aquesta assumeixi cap de les càrregues urbanístiques corresponents. Per aquest raó, l'agent sol·licita que s'ubiqui el vial entre les dues unitats d'actuació, com suggereix a títol d'alternativa l'informe pericial practicat en la instància.

Com a punt de partida per a resoldre la qüestió debatuda, convé recordar l'ampli marge d'apreciació de què disposa l'Administració a l'hora de definir el sistema viari, que només pot ser revisat en via judicial en cas de què s'hagi produït una patent arbitrarietat.

En aquest cas, les previsions viàries que el Pla contempla en aquesta unitat d'actuació resulten justificades per dos motius fonamentals, que resulten de les actuacions, que no són altres que el de donar servei a la pròpia unitat, a fi de facilitar l'accés a les parcel·les edificables que resultaran del procés d'urbanització i, en segon lloc, el de donar continuïtat a la xarxa viària ja existent i permetre la connexió amb els vials previstos en la unitat d'actuació UA-SUNC-02.

De fet, el traçat del vial litigiós no queda determinat en el P.O.U.P., ja que aquest es remet a les previsions que contingui el planejament derivat, en virtut de l'article 62.3.c) del Reglament urbanístic, que inclou entre les determinacions pròpies del pla parcial "el traçat i característiques de la xarxa de comunicacions pròpia de l'àmbit ordenat i del seu enllaç amb el sistema general previst al Pla d'ordenació i urbanisme parroquial".

En conseqüència, cal considerar que les manifestacions de l'informe pericial sobre el traçat del vial limitant amb la UA-SUC-60 constitueixen una mera suposició, ja que, com s'ha dit, el P.O.U.P. no defineix la ubicació d'aquest vial, i així ho admet el propi perit, quan afirma que "aquest no té per què passar obligatòriament limitant amb la UA-SUC-60". Els beneficis que aquesta unitat d'actuació hauria de derivar del vial són, per això, merament hipotètics en aquesta fase del planejament.

D'altra banda, no es pot oblidar que la solució proposada per l'agent no resulta ajustada a l'article 3 de les Directrius d'ordenació aprovades per Decret de 22 de febrer de 2006. Segons aquesta disposició, "quan l'amplada dels vials sigui inferior a 10 metres es recomana que les línies divisòries entre unitats d'actuació no s'emplacin a l'eix dels mateixos vials". Encara que el precepte no imposa aquesta solució com a obligatòria, sinó que parla de "recomanació", no es pot oblidar la funció que compleixen aquestes directrius, com a eines de coordinació, i el fet de què vinculen la planificació comunal, segons l'article 54 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme. En conseqüència, també des d'aquest punt de vista resulta justificada la solució adoptada pel P.O.U.P. d'Escaldes-Engordany en aquest punt.

Per tot això, procedeix desestimar aquest motiu d'impugnació.

Tercer.- Sobre la classificació dels terrenys com a sòl urbà consolidat, convé recordar la constant jurisprudència d'aquesta Sala sobre la qüestió litigiosa.

L'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, en la redacció que li va donar la Llei 8/2006, de 21 de juny, disposa que "constitueixen sòl urbà consolidat, i així han de ser qualificats pel Pla d'ordenació i urbanisme parroquial, tots aquells terrenys que disposin almenys d'accés rodat i dels serveis d'aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració, i subministrament d'energia elèctrica, per servir les necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament".

Segons l'article 7.1.a) del Reglament urbanístic, que desenvolupa el precepte anterior, constitueixen el sòl urbà, entre d'altres, els "terrenys amb urbanització consolidada pel fet de posseir els serveis urbanístics bàsics d'accés rodat, aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració i subministrament d'energia elèctrica. Les característiques d'aquests serveis urbanístics bàsics han de ser les adequades per servir les necessitats de les edificacions i els usos previstos pel planejament".

Per la seva banda, l'article 8.1.1 del Reglament urbanístic disposa que "el sòl urbà consolidat està integrat pels terrenys que disposen dels serveis urbanístics bàsics i que el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial ordena directament, sense remetre a l'aprovació ulterior de planejament derivat, i en conseqüència inclou en una unitat d'actuació de gestió directa. Tanmateix, no s'exclou la necessitat de planejament derivat en sòl urbà consolidat en els casos en què pel seu estat de conservació, algunes àrees hagin de ser objecte d'operacions de renovació".

També resulta especialment rellevant l'article 7.2 del Reglament urbanístic, segons el qual la construcció de carreteres i vials de connexió entre poblacions no atorga per sí mateixa a les finques confrontants la condició de sòl urbà.

Com ja va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 37-2008, de 5 de maig, quan un instrument de planejament inclou un terreny en una unitat de sòl urbanitzable, "la substitució d'aquesta adscripció per la classificació del terreny com urbà i a més urbà consolidat, si aquesta pretensió es basa en l'existència dels serveis urbanístics bàsics, passa per una activitat probatòria, en seu judicial, molt precisa i a càrrec de qui la demana. Aquesta activitat consisteix en identificar, amb la demanda, la superfície dels terrenys dels quals es demana la classificació, situant-los exactament sobre els plànols i en demostrar que són els terrenys els que disposen dels serveis bàsics adequats". A més, cal exposar "quin és el grau de compliment de les càrregues urbanístiques que ha de suportar tot terreny en el procés de transformació del sòl i la viabilitat econòmica de la unitat d'actuació del sòl urbanitzable un cop perduda la porció de terreny que per raó de la nova classificació se n'hagi de separar".

En casos com el que ara s'examina, en què es demana la classificació com a sòl urbà consolidat dels terrenys de l'agent, enlloc de com a sòl urbà no consolidat que preveu el Pla urbanístic parroquial, són igualment aplicables les exigències abans esmentades, que es refereixen a la necessitat d'acreditar l'existència dels serveis que contempla l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme i, a més, que els mateixos són suficients per atendre les necessitats del conjunt de la unitat d'actuació, sense que siguin necessàries noves obres d'urbanització.

Quart.- En aquest cas, l'informe pericial és taxatiu quan afirma que els terrenys de la unitat d'actuació no disposen d'accés rodat en la seva totalitat i, per tant, cal planificar i executar la resta de la vialitat necessària per donar servei a les futures edificacions que es podran bastir a la unitat. A més, les xarxes de serveis bàsics (aigua potable, evacuació d'aigües residuals i subministrament elèctric) no arriben a tota la unitat d'actuació.

En conseqüència, és clar que no concorren els requisits que l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme considera imprescindibles per a què els terrenys siguin classificats com a sòl urbà consolidat. Les vicissituds de la urbanització d'un vial que van cedir l'any 1969 els causants del recurrent no desvirtuen aquesta conclusió i no poden comportar que s'atorgui l'esmentada classificació a uns terrenys que no reuneixen els requisits legals.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que formula la part agent, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Galan contra la sentència dictada el 18 de juny de 2010 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.