Factura de treballs de reforma-prova del contracte d'obres

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000292/2023 ORIGEN: 6000001/2022 - 0

NIG: 5300542120210003031

PARTS:

Apel·lant: Badía

Representant: Sra. Palau

Advocat: Sra. Galan

Apel·lat: Soriano

Representant: Sra. Esteban

Advocat: Sra. Cano

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Factura de treballs de reforma-prova del contracte d'obres

SENTÈNCIA 000084/2024

Andorra la Vella, a 13 de maig del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat Soriano, té com activitat principal la de constructora.

La societat Badía, té com a activitat la de gestora administrativa i comptable. Fou registrada al Registre de les societats el 16-11-2018 i al Registre de comerç el 28-02-2019.

Durant l'any 2018, la societat Soriano va realitzar unes obres de condicionament de l'edifici situat a l'XXXX, propietat dels Srs. Castilla, Morillo, Blasco i Girona (Edifici O), i en particular del local 2.7 del qual la societat Badía, va esdevenir arrendatària en mèrits d'un contracte de data 01-01-2019, per exercir-hi la seva activitat, i això fins al novembre del 2021.

La societat Soriano va emetre al nom de la societat Badía un pressupost de data 14-12-2018 per import de 11.348,73.-euros i una factura de data 31-12-2018, per import de 13.470,08.-euros.

Per carta del 10-11-2021, l'advocat de la societat Soriano, va reclamar a la societat Badía, el pagament de la factura.

Però, per correu electrònic del 11-11-2021, l'advocat de la societat Badía, li va contestar que aquesta darrera no endeutava res, per cap obra ni per cap altre concepte.

2.- Per escrit del 23-12-2021, la representació processal de la societat Soriano, va formular en contra de la societat Badía, una demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment abreujat, sol·licitant la seva condemna a pagar-li la quantitat de 13.470,08.-euros, majorada de l'interès legal a partir de la contesta a la demanda, més les costes processals ocasionades.

3.- Per escrit del 03-03-2022, la representació processal de la societat Badía, es va oposar a la demanda sol·licitant la seva desestimació íntegra.

4.- Una vegada celebrat el judici oral i practicades les proves proposades per les parts i declarades pertinents, i després d'evacuar el tràmit de conclusions, en data 04-09-2023, l'Hble. Batlle dictà Sentència, quina part dispositiva estableix:

"Primer.- Estimar de forma íntegra la demanda formulada per la representació processal de la societat Soriano i condemnar la societat Badía a pagar la suma de 13.470,08.-euros, majorada de l'interès legal a partir de la contesta a la demanda el 3 de març del 2022.

Segon.- Fer imposició a la part defenent del pagament de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al Cinquè.- Fonament Jurídic de la present resolució judicial."

5.- Contra aquesta resolució s'alça la representació processal de la societat Badía, sol·licitant la seva revocació íntegra i que se'n dictés una desestimant la demanda, tot imposant a l'adversa el pagament de les costes processals causades, incloent dins de les mateixes els honoraris d'advocat i procurador, tant de primera com de segona instància.

Fonamenta el seu recurs en una infracció de les normes o garanties processals i en un error en la valoració de la prova practicada en primera instància.

Argumenta, en primer lloc, que la Sra. Batlle no ha respectat els fets controvertits i que, contràriament al que diu la sentència, sí que ella sempre ha qüestionat l'existència de les obres litigioses doncs mai va encarregar cap obra a ORG_0 i que no ha existit mai cap contracte d'obra quan justament la demanda és en execució d'un contracte d'obra.

Argumenta, en segon lloc, que la Sra. Batlle ha tingut en compte només dos testimonis (Sr. T i Sr. R) i a més valorant incorrectament la seva declaració judicial ; que si K hagués hagut de realitzar obres en el despatx arrendat a la família RAP, s'hagués fet constar de forma expressa en el referit contracte, i hagués estat necessària la corresponent autorització expressa de la propietat ; que el tribunal no ha tingut en compte que quan les obres del despatx 2.7 foren realitzades, entre l'agost i el setembre del 2018, K no havia estat encara constituïda ; que el fet que el Sr. F fos marit de l'administradora de K no té res a veure amb els fets d'autes, com així s'estableix de forma errònia en la sentència recorreguda, i que tampoc el tribunal ha tingut en compte que les obres litigioses no corresponen a les que fa ORG_0 ni tampoc la documentació aportada, en particular el contracte d'arrendament.

Finalment, palesa que el present procediment forma part d'un abús de dret efectuat per l'actora amb la finalitat clara de "revenja" contra la Sra. A i el Sr. F degut al fet que aquest darrer fou treballador de l'actora fins al 17-09- 2021 i que des de llavors, G, SL va encetar vàries vies judicials en contra d'ells, derivades dels desacords entre les parts al moment del trencament de la relació laboral.

6.- La representació processal de la societat Soriano, demana la desestimació del recurs, amb imposició a la part apel·lant de les costes d'aquesta segona instància.

Argumenta en essència que tota la prova, a excepció de la testifical del Sr. F, demostra que K va encarregar a Soriano la realització dels treballs que consten detallats al pressupost i a la factura objecte dels presents autes, i que els motius pels quals el Sr. F contradiu aquest fet controvertit és perquè manté una relació d'enemistat amb el Sr. M, beneficiari efectiu de G alhora que manté una relació matrimonial amb la Sra. A, beneficiària efectiva de K.

7.- Per Aute de data 05-03-2024, vam decidir no admetre els documents aportats amb l'escrit de recurs per la part apel·lant .

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Pel que fa a la qüestió dels fets controvertits, el punt litigiós del present plet és i sempre ha sigut la prova d'un contracte d'obres entre les dues societats, i que pogués justificar el pressupost i la factura que es van emetre i aportar amb la demanda.

La posició de la part defenent va ser negar l'existència de tal contracte, invocant que no havia firmat cap contracte ni el pressupost, ni havia acceptat la factura.

Per tant, quan motiva :

"La controvèrsia plantejada versa en determinar si hi va haver encàrrec per part de la societat Badía de realitzar els treballs que consten detallats al pressupost i a la factura objecte dels presents autes." (FD primer),

i

"La societat Badía no ha qüestionat que les obres detallades a la factura reclamada hagin estat realitzades per la societat Soriano i el que discuteix és que hagin de ser al seu càrrec en tant que arrendatària del local, a partir del moment en que no van respondre a una voluntat per ella manifestada de voler redistribuir o condicionar de forma diferent el local que pretenia llogar." (FD segon),

no es veu en què la Sra. Batlle no hauria respectat els termes del litigi tal com plantejat per les parts doncs, primer, ha determinat i exposat clarament que el fet controvertit era si Badía havia encarregat les obres realitzades al local 2.7 que ocupava a l'edifici O a Soriano, i que consten detallats al pressupost i factura objecte dels autes, i segon, ha resolt el litigi en atenció a aquesta problemàtica, concloent que sí que existia un encàrrec.

En aquest ordre d'idees, no pot ara la part apel·lant discutir el detall de la factura ni tampoc posar en dubte l'existència del pressupost i de la factura, quan mai ho havia fet en primera instància.

Segon.- Pel que fa a la qüestió de la valoració de la prova, el primer que s'ha de posar de relleu és que queda establert que els treballs facturats foren efectivament realitzats en el local que es va llogar després a la societat defenent. Per tant, no pot afirmar ara la part apel·lant que les obres d'autes no han existit, sobre tot quan afirmava en el seu escrit de contesta que dites obres les havia fet la propietat.

En segon lloc, quant a la prova d'un encàrrec per realitzar dits treballs, donat per K a ORG_0, si bé és veritat que no consta cap contracte d'obra escrit, ni cap firma del pressupost per K, això no és suficient per desestimar la demanda.

En efecte, cal insistir que el contracte d'obres és un contracte no formal sinó consensual que, per tant, no requereix la seva formalització per escrit o per una forma especial per al seu perfeccionament sinó la voluntat comuna de les parts sobre l'obra a fer i el preu que s'hagi de pagar (non verbis, sed consensu contrahitur D 19,2,1).

Un cop revisades totes les proves documentals i visionades les gravacions de la vista oral, constatem que no és cert que existiria una incorrecta valoració de la prova.

Al contrari, arribem a la mateixa conclusió que la Sra. Batlle.

En efecte, s'ha de tenir en compte les circumstàncies particulars que envolten el present cas, ja que ha quedat acreditat en autes, d'una part, que la família propietària de l'edifici va dur a terme la reforma general del mateix, essent ORG_0, la seva "constructora de confiança" (cf. manifestacions del Sr. T) qui va realitzar els treballs, i d'altra part, que al moment de dur a terme les obres litigioses en el local 2.7, el Sr. F, qui és l'espòs de la Sra. A, l'administradora única de la societat K, era també empleat per ORG_0 com a tècnic responsable d'establir els pressupostos-amidaments-factures-certificacions.

És en aquest context que els testimonis que van comparèixer a instància de la part agent van confirmar l'escrit del Sr. Morillo (essent dit escrit coherent amb les factures emeses al nom de O i relatives als treballs assumits per aquesta) que la pràctica habitual de la propietat, qui havia recuperat la gestió de l'immoble de despatxos i el volia reformar per treure'n millor profit, era fer-se càrrec de les obres bàsiques (lavabos i aigua, calefacció, electricitat fins al comptador, ...) i deixar al càrrec del nou arrendatari les obres d'arranjaments interns segons les seves necessitats i el seu gust.

En aquest sentit van ser molt clars els Srs. T, qui fou l'administrador de fet de l'edifici O del 2015 al 2020, i el Sr. R, qui fou director del "family office" l'any 2020, però també la Sra. D, secretària de G, qui va confirmar l'afirmació del Sr. T que es va fer amb el local 2.7 segons la pràctica habitual, és dir deixar a la societat K fer-se càrrec de les obres pròpies de l'arrendatari.

També la Sra. E, arquitecte i arrendatària del local veí, va confirmar que la propietat s'havia encarregat del bàsic i que ella s'havia encarregat de la resta, que G li havia facturat.

Quant al testimoniatge contrari del Sr F, ja hem apuntat la seva peculiar posició, i ha quedat confirmat que és ell qui establia els pressupostos i les factures. Però durant la vista oral, quan se li va voler sotmetre el pressupost del 14-12-2018 i la factura del 31-12-2018, va manifestar directament que no els havia fet, sense però poder explicar res més.

A més, va sostenir que cap representant de la societat K havia intervingut durant els treballs quan el Sr. P, un paleta de G qui va participar als treballs, va declarar que sí que la Sra. A era present i la va reconèixer (ja que va participar a la vista oral ; minut 12:05:13 de la gravació).

Així les coses, és amb bon criteri que la Sra. Batlle va considerar que, essent el Sr. F alhora el responsable de la constructora i el seu marit, es podia presumir que la Sra. A era coneixedora de que s'havia de fer càrrec dels treballs en qüestió.

Quant al contracte d'arrendament, és cert que el mateix indica que el local està en perfecte estat i que no conté cap menció d'unes obres que s'haurien deixat al càrrec de la part arrendatària. Però justament, també ressurt de les manifestacions del Sr. T i del Sr. R que aquest procedir de deixar els arrendataris fer-se càrrec de certes obres no es mencionava en els contractes d'arrendament. I el que ha explicat el Sr. R és que, en el cas que, segons el pactat entre les parts, l'arrendatari no s'hagi de fer càrrec de les obres, això sí que es feia constar al contracte sota la forma d'una carència de rendes, però no pas l'inrevés.

Quant a la relació entre la data de les obres, la data de creació de K i la data del contracte d'arrendament, és veritat que existeix certa confusió al respecte.

En tot cas, la demandant sempre ha explicat que les obres s'havien dut a terme abans de la firma del contracte d'arrendament, i no hi ha res de sorprenent en el fet que els treballs de divisions interiors, d'instal·lació elèctrica complementària i de subministrament-col·locació de prestatges, taules i cadires al local, mencionats en la factura s'haguessin dut a terme, en seguiment dels treballs confiats a la constructora per la propietat, i abans de la formalització del contracte d'arrendament i abans de la registració de la societat arrendatària doncs això correspon al pactat entre les parts.

D'altra banda, Badía no ha explicat de manera convincent perquè es va endur el mobiliari que es trobava en el local (com això ressurt de l'acta de presència del Saig del 10-11-2021) i que justament ha estat facturat en la factura litigiosa, essent precisat que G sigui una constructora no impedeix que subministri i col·loqui taules de treball, prestatges d'arxius i cadires. De fet els paletes, en particular el Sr. S i el Sr.P, han confirmat que havien realitzat dites prestacions en el local 2.7.

Finalment, quant al fet que la present demanda seria el fruit d'una revenja del representant de la societat G, Sr. M, en contra del Sr. F i de la Sra. A, per raó de les discrepàncies i litigis existint entre els dos primers, apareix que la societat no ha dissimulat en el seu escrit de demanda que havia tardat en reclamar la factura ateses les relacions personals amb els Srs. F i A però que, havent el Sr. F deixat de treballar per ella, havia decidit no esperar més.

En tot cas, els elements exposats abans permeten establir la realitat del dret de crèdit de la societat demandant i res permet dir que la seva acció respondria a un altre propòsit que cobrar dit crèdit.

Per tot l'exposat, s'ha de desestimar el recurs i confirmar íntegrament la resolució d'instància.

Tercer.- Quant a les costes causades en aquesta alçada, la desestimació del recurs interposat comporta que s'hagin d'imposar a la part recurrent.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Badía contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 04-09-2023 que confirmem íntegrament.

SEGON.- IMPOSAR a la societat Badía les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.