Responsabilitat patrimonial de l'Administració comunal. (0048/10)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0054-1/09 TSA: 018/10

S E N T È N C I A NÚM. 48-2010

PARTS:

Apel·lant: HBLE. COMÚ D'ORDINO

Representant: Marcos

Advocat: Sanz

Apel·lada: Andrade

Representant: Giner

Advocat : Quesada

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de juliol de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0054-1/09.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2010-21, de 26 de gener, va estimar substancialment la demanda promoguda per la Sra. Andrade i va declarar que la decisió tàcita de refús del HBLE. COMÚ D'ORDINO en relació a la sol·licitud que la Sra. S.D.S. havia formulat en reclamació de responsabilitat administrativa el 2 de maig de 2009 no és ajustada al Dret. En conseqüència, condemna el HBLE. COMÚ D'ORDINO a satisfer-li una indemnització de 15.740,49 EUR, més els interessos legals meritats des de la data de fermesa de la sentència.

La reclamació de la Sra. S.D.S. porta causa d'una caiguda que va patir en relliscar per la voravia, que estava parcialment coberta de neu i gel des de feia varies setmanes.

2.- El HBLE. COMÚ D'ORDINO interposa un recurs d'apel·lació contra la sentència en la que demana la revocació i la subsegüent desestimació de la demanda. Argumenta que no hi ha cap element de prova suficient per acreditar que el dia de la caiguda la voravia estigués coberta de neu i gel ni que es pugi considerar provat que el HBLE. COMÚ D'ORDINO hagués estat dues o tres setmanes sense netejar les voravies, per tot el qual no es pot dir que hi hagi una falta de servei generadora de responsabilitat administrativa. Subsidiàriament sol·licita que s'apreciï la concurrència de culpa de la víctima bé amb caràcter totalment excloent de responsabilitat administrativa, bé amb una reducció de la indemnització resultant del 50 %. Finalment, pel que fa a la indemnització considera que per incapacitat permanent parcial la que correspon és de 6.000 EUR enlloc dels 7.200 EUR reconeguts, sense discutir els altres conceptes d'indemnització.

3.- La part agent contesta el recurs d'apel·lació mantenint, com la sentència, que hi ha responsabilitat administrativa en haver quedat acreditat, per les proves documents i per declaracions del responsable de la treta de neu, que el dia de la caiguda de la Sra. S.D.S. hi havia neu i gel a la vorera, sense que es pugui apreciar cap mena de concurrència de culpes ni sigui procedent la reducció de la quantia de la indemnització.

4.- Les parts han formulat els seus respectius escrits de conclusions i les actuacions han quedat vistes per a deliberar i decidir el tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Aquesta Sala és competent per conèixer del present assumpte, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La sentència apel·lada considera provat que el dia 12 de febrer de 2008 la Sra. Andrade, de 35 anys, en sortir de casa seva a mitja tarda, va relliscar en trepitjar la capa de neu i gel que hi havia sobre la vorera, ocasionant-se la fractura del mal·lèol tibial i piló tibial anterior i posterior, que va precisar tractament quirúrgic amb col·locació de material d'osteosíntesi i tractament rehabilitador, resultant, d'aquestes lesions, una incapacitat parcial permanent del 6%.

Ha considerat que hi ha responsabilitat administrativa del HBLE. COMÚ D'ORDINO en la mesura que sobre la voravia hi havia dipositada una capa de neu i gel que no havia estat netejada pels serveis comunals des de feia dos o tres setmanes, però el HBLE. COMÚ D'ORDINO entén que la prova documental fotogràfica en que es basa aquesta apreciació pot estar manipulada i per tant no es pot tenir com demostrativa de l'estat que es predica de la voravia, i entén que no és possible que la voravia estigués sense netejar el temps que indica la sentència, a més que el carrer estava ben il·luminat i que la Sra. S.D.S. resideix tot just davant on va relliscar i per tant era coneixedora de la situació de la voravia.

La prova documental fotogràfica no és qüestionable pel que fa a la seva autenticitat, com tampoc la valoració que fa la sentència dels informes dels encarregats del servei de neteja, circumstàncies que palesen una falta de servei en el manteniment de la voravia en condicions adequades, per la qual cosa cal apreciar falta de servei en els termes de l'article 59.1 del Codi de l'Administració.

Tercer.- El HBLE. COMÚ D'ORDINO addueix l'excepció de concurrència de culpa de la víctima, el que comporta -com hem recordat en la nostra sentència 34-2010, de 10 de maig- "analitzar si l'obligació de reparar el perjudici causat que estableix l'article 58 del Codi de l'Administració s'ha d'imputar només a l'Administració que en sigui responsable o si s'ha de modular quan la víctima ha dut a terme un comportament negligent i per tant ha participat en la producció del dany de conformitat a allò que estableix l'article 59 en el darrer paràgraf".

De la prova que consta a les actuacions se'n dedueix que la pròpia actuació de la víctima va ser eficient en la relliscada doncs si s'examina la documental fotogràfica s'observa que la vorera, molt ampla, disposa d'un bon tros perfectament practicable ja que es troba lliure de neu i gel i la Sra. S.D.S. -que coneixia l'estat de la vorera perquè viu justament davant i a més hi havia en el lloc il·luminació suficient per veure per on es trepitjava- enlloc de caminar pel lloc lliure de neu ho va fer pel lloc on hi havia el petit gruix de neu gelada.

Per tant, hi ha una clara concurrència de culpa de la víctima en la causació de l'accident, que ha de minorar la quantia de la responsabilitat en el 50 %, per la qual cosa la indemnització que finalment es reconegui serà reduïda en aquest percentatge.

Quart.- Dels conceptes d'indemnització que tracta la sentència el HBLE. COMÚ D'ORDINO discuteix en el seu recurs d'apel·lació el que correspon a la incapacitat permanent parcial del 6 % que la sentència xifra en 7.200 EUR i demana que es quantifiqui a raó de 1.000 EUR per punt d'incapacitat, pretensió que s'estima correcta compte tinguda la lleugera incapacitat que roman i que els altres perjudicis associats a la lesió han estats acceptats i no discutits en aquesta instància.

En conseqüència, amb estimació parcial del recurs d'apel·lació interposat pel HBLE. COMÚ D'ORDINO la indemnització fixada, de 15.740, 49 EUR s'ha de reduir en 1.200 EUR i queda en 14.540,49 EUR i aplicant el percentatge reductor indicat es quantifica en 7.270,25 EUR.

Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del HBLE. COMÚ D'ORDINO contra la sentència núm. 2010-21, de 26 de gener, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es revoca parcialment, condemnant al HBLE. COMÚ D'ORDINO a abonar a la Sra. Andrade una indemnització de 7.270,25 EUR més els interessos que es meritin fins el seu pagament. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segons instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.