Inadequació del procediment arrendaments urbans (TSJC-217/13)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC-217/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de novembre de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 13 de març del 2013 el Sr. Viñas va formular demanda contra el Sr. Galan sol·licitant que es condemnés al defenent a abonar-li la suma de 5.000 euros en concepte d'indemnització del danys i perjudicis que li havia produït el seu incompliment del contracte d'arrendament signat entre les parts.

II.- El Sr. Galan no va comparèixer per tal d'escoltar la demanda formulada contra ell i va ser declarat en situació de rebel·lia.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 8 de maig del 2013 va decidir declarar la inadequació procedimental de la demanda formulada pel Sr. Viñas contra el Sr. Galan, que quedava imprejutjada en les seves pretensions, sense perjudici del dret a l'actuació de les pertinents accions en el judici d'arrendament de local per a negoci corresponent, imposant les costes del procediment al demandant.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Viñas i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació, declarant que no existeix inadequació del procediment i, entrant a resoldre el fons de l'assumpte, donar lloc a la demanda formulada per ell i condemnant a l'adversa al pagament de les costes generades pel procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sentència objecte del present recurs entén que el procediment emprat pel Sr. Viñas a l'hora de formular la demanda que dóna origen al procediment no és l'adequat, ja que la indemnització que reclama l'agent és, segons afirma, conseqüència de l'incompliment de les seves obligacions per part del defenent com arrendador del local de negoci del qual ell era arrendatari, de tal manera que l'acció que s'exercia tenia com a finalitat resoldre un litigi derivat d'un contracte d'arrendament i, per tant, en virtut d'allò que estableix la disposició addicional segona de la LAFU, era precís substanciar el procediment d'acord amb les normes d'aquesta Llei.

La part recurrent argumenta en el seu recurs que la citada disposició entén que sols estan legitimats per exercitar aquesta acció aquelles persones que tinguin la possessió real de l'immoble arrendat a títol de propietaris, usufructuaris, o per qualsevol altre concepte que els doni dret a gaudir-ne, i llurs drethavents, però no els arrendataris i és cert que la citada norma disposa, a més a més, que la demanda pot adreçar-se contra els arrendataris i contra els administradors, encarregats, porters, guardes o altres persones que l'arrendador hagi posat dins de les seves finques, però no cita als arrendadors.

II.- No obstant, malgrat la dicció de la Llei, cal entendre que l'arrendatari també està legitimat per interposar la demanda basant-se en el citat procediment, ja que la mateixa disposició a l'apartat tercer preveu que aquest pugui reconvenir sempre en relació a les relacions i obligacions que derivin del contracte i seria incongruent que pogués reconvenir i no pogués formular la demanda.

Malgrat aquesta possibilitat, aquesta Sala entén que el procediment abreujat no és inadequat per resoldre el present litigi, no sols per una raó d'economia processal, sinó concretament pel fet que, fora dels supòsits en què es demana el desnonament de l'arrendatari per manca de pagament en què les normes són específiques per aquesta situació, el fet que el litigi es tramiti d'acord amb allò que es disposa pel procediment abreujat no suposa cap tipus de desprotecció, ans el contrari, per cap de les parts, que fins i tot amb més garanties poden veure resolt el seu contenciós en el marc del mateix.

Per aquestes raons, procedeix estimar el present recurs, però, amb la finalitat de salvaguardar el principi de doble instància, entenem procedent retornar l'expedient a la Batllia per tal que es pronunciï sobre el fons del mateix.

III.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes generades en aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació plantejat pel Sr. Viñas contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 8 de maig del 2013 que REVOQUEM íntegrament ordenant el retorn de les actuacions a la Batllia i la continuació del procediment, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.