Reclamació de comissió en el marc d'un contracte de prestació de serveis. Pacte sobre costes judicials

Sentència

Magistrats

IMMACULADA RODRIGUEZ DIAZ VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000013/2026

ORIGEN: 6000198/2023 - 0

NIG: 5300542120230002063

SENTÈNCIA 000091-2026 DE 11/09/2026

Ponent : Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Data : 11/09/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000013/2026

Nig : 5300542120230002063

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00091

SENTÈNCIA 000091/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Stanley

Representant: Sra. Estrella

Advocada: Sra. Eva

Apel·lat: ORG000

Representant: Sr. Ginés

Advocat: Sr. Lucas

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

OBJECTE: Reclamació de comissió en el marc d'un contracte de prestació de serveis. Pacte sobre costes judicials

Andorra la Vella, a 11 de setembre del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 25/09/2023 la representació processal del Sr. Stanley formulava demanda en reclamació de quantitat, a tramitar pel procediment ordinari, contra la societat ORG000, demanant es dictés Sentència condemnant a la predita a pagar-li:

1. "La quantitat principal TRENTA-SIS MIL CINQUANTA EUROS AMB CINQUANTA-UN CÈNTIMS (36.050,51 €) majorada amb els interessos legals a comptar des de la contesta a la demanda.

2. La quantitat de 10,45.- € en concepte de les despeses extrajudicials ocasionades.

3. La totalitat de les coses judicials ocasionades d'aquesta part, incloent honoraris d'advocat, procurador i eventualment de Saig."

2.- El 16/11/2023, la representació processal de la societat ORG000 contestava la demanda, fent expressa oposició a ella, sol·licitant la seva desestimació, amb expressa condemna en costes judicials.

3.- El dia 21/11/24 es celebrava judici oral, i el 03/12/2025 requeia Sentència desestimant íntegrament la demanda i imposant a la part demandant les costes judicials causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador i eventualment de Saig, a acreditar en període d'execució de sentència.

4.- La representació processal del Sr. Stanley formulava recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant la seva revocació, i que en el seu lloc es dictés Sentència en aquesta alçada, donant lloc íntegrament a la demanda, juntament amb el pagament de les costes processals causades en primera i en segona instància (també per raó també de no haver-se respectat el preavís previst contractualment), segons els arguments que s'exposen seguidament de manera succinta:

La sentència recorreguda considera en essència que la retribució variable per comissions quedava pendent d'un annex mai signat, i que la manca de pagament durant gairebé dos anys demostrava que no hi havia acord vinculant. Basant-se en això, desestima la demanda. Contràriament, sí que va existir un acord de comissions i els correus electrònics entre l'agent i el Sr. Milton ho evidenciava, no sent en cap cas simples propostes preliminars, sinó proves d'un règim de comissions ja assumit. Destaca l'e-mail de 15/12/2021, on el Sr. Milton afirma que les comissions per objectius han de ser majors a l'1% actual, reconeixent implícitament l'existència d'un percentatge vigent (l'agent el corregeix a l'1,5% i el Sr. Milton no el va posteriorment corregir). Aquests correus no van ser impugnats per la demandada, per la qual cosa fan prova plena del seu contingut.

Així mateix la inexistència d'un annex contractual formalitzat, i la manca de pagament no equival a manca d'acord, sinó, en tot cas, a un incompliment posterior. La pròpia conducta de la demandada (negociar per reduir el fix i augmentar el variable, no impugnar mai les factures de comissions emeses i limitar-se a demanar l'ajornament del seu pagament) constitueix una conducta concloent que pressuposa l'existència de l'acord, no de la seva absència.

Tanmateix, encara que el Sr. Milton no tingués mandat formal, és d'aplicació la doctrina de la representació aparent. En efecte, va actuar reiteradament com a interlocutor amb aparença de poder suficient davant d'ell en qüestions relatives a la seva activitat professional i a les seves condicions econòmiques sense que la societat ho desmentís, generant una confiança legítima. A més, un e-mail de 04/04/2022 (obviat per la sentència) mostra que l'administrador únic ja havia acceptat pagar la factura de comissions, i que el retard era només de tresoreria.

Igualment, la sentència apel·lada descarta erròniament els testimonis per ser "de referència" però la prova no va ser proposada per ser directa de la negociació sinó com a element corroborador d'una realitat acreditada mitjançant prova documental i de la que havien tingut coneixement en l'àmbit corporatiu. El document (missatge de Telegram amb "Lo acordado es el 1,5%") també és descartat per manca de context, malgrat que la Sra. Batlle va poder veure la conversa completa al dispositiu durant la vista i el document no va ser impugnat.

I a l'últim, les tres factures reclamades (Doc. 10, 15-2 i 19) detallen clients, imports i pagaments cobrats per la demandada. I sobre els clients discutits, WORLWICE i EOGEN, va poder provar que no existia cap conducta que li pogués ser reprotxada, sinó eventualment a l'empresa. I quant a SILVESFISH, malgrat que és cert que el contacte amb aquest s'efectuà gràcies al Sr. Milton, qui va fer els tractes i tancà les vendes fou el seu representat.

5.- La part apel·lada interessa la desestimació íntegra del recurs i la confirmació de la Sentència amb imposició al recurrent de les costes ocasionades, adduint substancialment que:

L'adversa li dona -erròniament- més rellevància a la literalitat del correu electrònic intercanviat amb el Sr. Milton de data 15/12/2021 que a la literalitat del contracte de prestació de serveis de l'1/03/2021 en el que si bé es preveia una retribució en comissions, aquesta seria a futur, havent estat en qualsevol cas l'única retribució acceptada aquella fixa. Així, si s'hagués assolit un pacte sobre les comissions s'haurien recollit en un annex i signat per les parts, però això no va succeir.

La frase que apareix en el correu del 15/12/2021 "las comissiones por objectivos han de ser mayores al 1% actual" que invoca l'apel·lant s'ha de llegir en el context de la renegociació de la retribució fixa tal i com se'n desprèn de l'anterior correu del 03/11/2021 i en qualsevol cas en el context de que l'empresa no estava satisfeta amb el resultat de les vendes i doncs amb la feina efectuada pel Sr. Stanley. Quan el Sr. Milton es refereix a l'1% actual s'està referint al percentatge que s'havia proposat per part del Sr. Stanley al seu correu de 22/03/2021, però aquesta no fou acceptada.

La no impugnació de l'autenticitat dels correus electrònics no ha de comportar acceptar la interpretació de la contrària, més quan aquesta obvia el context en que van ser enviats, l'estat de la relació professional entre les parts, la manca de bons resultats en les vendes -en contrast amb les expectatives posades en els serveis prestats pel Sr. Stanley- i sobretot en la literalitat del propi contracte, i l'absència de plasmació en el corresponent annex. Sempre l'actitud de la societat apel·lada ha estat congruent i corrobora la inexistència del pacte sobre les comissions que mai havia satisfet, contràriament a la retribució fixa que tot i considerar-la excessiva en atenció als resultats assolits, sempre va satisfer.

Pel que fa a la capacitat de representació del Sr. Milton és pacífic que aquest, malgrat ser un directiu de ORG000, no tenia poder de decisió i que per tant no estava legitimat per acceptar, validar o signar cap pacte en nom de la seva mandant, com tampoc per pagar les factures. El Tribunal d'instància abona aquesta circumstància, basant-se en el propi contracte i en el correu electrònic tramès pel Sr. Milton en data 8/03/2022 en que aquest, en relació a la primera factura per comissions, indica que necessita parlar amb el Sr. Euric d'aquest assumpte. Per tant no pot ser d'aplicació al present cas la doctrina de l'aparença aparent invocada de contrari, doncs el Sr. Stanley era coneixedor de que la persona que representava a ORG000 no era el Sr. Milton sinó el Sr. Euric.

En relació als testimonis Srs. Stephen i Manuel aquests han estat correctament valorats a la sentència apel·lada com a testimonis de referència. A més el Sr. Stephen mai havia estat membre del Consell d'administració, doncs aquest no existia en tractar-se la societat apel·lada d'una SLU, i doncs en ser soci únic el Sr. Euric. A més tampoc és possible que hagués tingut accés al contracte i conegut cap dada de primera mà.

Tanmateix, quant a les ventes quina comissió era objecte de les factures que es reclamaven, restava acreditat en autes que la primera venta efectuada a SILVESFISH no fou realitzada per l'actora sinó pel Sr. Milton, tal i com s'acredita amb els correus que obren en autes. La resta de ventes si bé van ser efectivament realitzades per l'actora, aquest ja era remunerat amb un import fix que va ser l'únic pactat i acceptat per la seva mandant.

A l'últim, quant a les costes, s'ha de confirmar la sentència apel·lada tota vegada que l' article 350 del CPC així ho preveu, sense que els pactes de les parts sobre aquestes vinculin el Tribunal, d'acord amb l'article 355 del mateix Codi. Igualment, no es pot retreure un quelcom incompliment a la seva mandant respecte el termini de preavís doncs va comunicar en temps i forma la finalització de la relació contractual.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El Sr. Stanley exercita, en el marc del contracte de prestació de serveis professionals d'01/03/2021 subscrit amb la societat ORG000 (folis 18-28), en virtut del qual prestava serveis com a "Global Sales Manager", una acció de reclamació de quantitat en concepte de comissions meritades sobre vendes be to be (B2B), calculades a l'1,5% de les vendes brutes, i documentades a les factures números NUM000 de 04/03/2022 (foli 45), NUM001 de 28/04/2023 (foli 65), i NUM002, de 21/09/2023 (foli 118).

Són fets pacífics entre les parts que el dia 01/03/2021 el Sr. Euric, actuant en nom i representació de la societat ORG000, i el Sr. Stanley van subscriure un contracte de prestació de serveis professionals, en virtut del qual aquest darrer prestaria els seus serveis en qualitat de "Global Sales Manager", al marge de tota relació laboral. És igualment admès que dit contracte preveia, d'una banda, una retribució fixa mensual de 5.833,34 €, equivalent a 70.000 € anuals, i, d'altra banda, una retribució variable en concepte de comissions, la determinació de la qual quedava remesa a un annex 1 que havia de fixar-ne les condicions de pagament, sense que consti que aquest annex fos mai subscrit per les parts. Consta acreditat, així mateix, que durant el decurs de la relació contractual, que es va perllongar durant dos anys, la societat ORG000 no va efectuar cap abonament al Sr. Stanley en concepte de retribució variable. Tampoc no ofereix discussió que en data 04/03/2022 el Sr. Stanley va trametre a la societat ORG000 la factura número NUM000, mitjançant la qual reclamava el pagament de l'1,5% sobre les vendes B2B realitzades i pagades entre l'01/02 i l'01/03/2022, en concepte de comissions que qualifica de pactades, factura a la qual en van seguir dues més, la número NUM001, de 28/04/2023, relativa al període comprès entre l'01/03/2022 i el 31/03/2023, i la número NUM002, de 21/09/2023, relativa a les vendes realitzades i pagades fins a l'octubre de 2023. Finalment, no és discuteix que en data 21/02/2023 la societat ORG000 va comunicar al demandant, mitjançant correu electrònic i carta annexa signada per l'administrador únic, la rescissió del contracte d'1/03/2021, atorgant-se un termini de trenta dies des de la data de la comunicació perquè aquella finalització esdevingués efectiva.

En conseqüència, la qüestió controvertida queda circumscrita als extrems següents:

(i) A l'existència de l'acord de comissions. Si, malgrat la manca de formalització de l'annex previst contractualment i l'absència de tot pagament durant la relació, ha de tenir-se per acreditat l'existència d'un acord de voluntats entre les parts pel qual la societat ORG000 va assumir l'obligació de retribuir el demandant amb una comissió de l'1,5% sobre les vendes B2B.

(ii) A L'eficàcia vinculant de la conducta del Sr. Milton. Si els actes i comunicacions del Sr. Milton, en la seva condició de Brand Manager, i desprès Director general (aproximadament des de setembre del 2023), i interlocutor habitual del demandant, són imputables a la societat ORG000 als efectes de tenir per acreditat el consentiment social a l'acord de comissions, sigui per la via del mandat, sigui per la de la representació aparent.

(iii) A l'abast de les vendes generadores de comissió. Si la totalitat de les vendes reflectides a les factures reclamades -i, en particular, la relativa al client SILVERFISCH- han de considerar-se concloses per mediació del demandant als efectes de generar el dret a la comissió reclamada.

(iv) Al compliment del termini de preavís contractual en ocasió de la rescissió del contracte comunicada el 21/02/2023, als efectes de determinar si se'n deriva algun perjudici indemnitzable a favor del demandant, i en particular la imposició de les despeses judicials i extrajudicials.

(v) A la imposició de costes processals, com a conseqüència accessòria i dependent de la resolució dels extrems anteriors, conforme al principi del venciment objectiu establert a l' article 350.1 del Codi de procediment civil .

Resten fora de l'objecte d'aquest recurs, per no haver estat objecte de controvèrsia ni de motiu d'impugnació específic, la validesa formal del contracte d'1/03/2021, la naturalesa civil (i no laboral) de la relació entre les parts, i la quantia unitària del percentatge de comissió invocat (1,5%), que ambdues parts admeten com el percentatge efectivament discutit entre elles, amb independència que se n'arribés o no a un acord definitiu.

Segon.- Sobre l'existència de l'acord de comissions

La sentència apel·lada conclou, a partir de la literalitat de la clàusula tercera del contracte d'1/03/2021, que la retribució del demandant es trobava integrada per un import fix mensual i que la retribució variable en concepte de comissions restava diferida a un acord posterior, mai assolit, que havia de plasmar-se en l'annex 1. D'aquesta premissa, el Tribunal a quo n'infereix que la manca de subscripció de l'esmentat annex, unida a la manca de tot abonament durant gairebé dos anys, corrobora la inexistència d'un acord vinculant en aquesta matèria.

Aquest Tribunal no comparteix aquest posicionament pels motius que s'exposen a continuació.

D'una banda perquè el contracte no es limita a esmentar la retribució variable com a possibilitat merament potestativa, sinó que l'estableix com a element retributiu integrant de la relació ("s'oferirà una retribució en comissions"), remetent únicament a un document posterior la concreció dels seus paràmetres de càlcul. D'aquesta previsió es desprèn una voluntat inequívoca de les parts d'incorporar la retribució variable com a component de la contraprestació pactada, restant pendent no el "si" sinó el "com". De fet d'aquí el pacte "quart" del contracte quin disposa que "El CLIENT abonarà al PRESTADOR DEL SERVEI el preu pactat corresponent al servei executat mensualment (un cop rebuda la factura corresponent i sempre que el servei s'hagi lliurat d'acord amb les condicions exigides i amb la qualitat requerida), mitjançant transferència bancària al compte bancari indicat pel PRESTADOR DEL SERVEI a aquest efecte". Cap sentit tindria la inclusió d'aquesta clàusula si no era per al pagament de comissions.

D'altra banda, la resolució d'instància, tot i declarar provat que els correus electrònics aportats acrediten l'existència d'intercanvis i propostes sobre la predita comissió entre el Sr. Stanley i el Sr. Milton, conclou que aquests no poden tenir per acreditada la seva existència, per no existir cap acte atribuïble a la societat que n'acrediti el consentiment. Aquesta conclusió no pot ser compartida per la Sala perquè no confronta suficientment els següents elements documentals:

- El primer, el correu de 15/12/2021 (foli 36), en què el Sr. Milton, desprès d'exposar:

"Van pasando los días, la semanas... y seguimos sin tener nada por parte de los distribuidores a pesar de ser tu responsabilidad diaria. Lamentablemente esta situación empieza a escocer en dirección sin entender por qué no somos capaces de completar esta tarea.

Quiero que comprendas que vender producto en stock es fácil, y que la gracia de tenerte a ti es ir unos pasos más por delante en estrategia de ventas.

No sacamos PP que sí está en stock, incluso siendo campaña de navidad y teniendo push bikes, no cerramos deals con ORG000 ... y como te comento, esto en dirección hace plantearse lo evidente cuando además supones el mayor gasto en plantilla y con diferencia, lo cual ya genera cierto descontento entre el personal debido a lo que se ve que obtenemos a cambio para el grupo.

El resultado de tus Servicios no está siendo lo que se esperaba de una figura con tu experiencia, y no tengo duda de que eres consciente de ello pues ha sido un año muy cómodo, sin presión y con ninguna venta prácticamente.

Nosotros hemos seguido apostando mes a mes a pesar de esta situación de no poder materializar ventas",

Plantejava al demandant una modificació de les condicions econòmiques del contracte -rebaixar la retribució fixa i incrementar-ne la variable-.

Així com el fet que en resposta a aquest correu el Sr. Stanley respongués "si la base va a ser la mitad de lo que recibo ahora entiendo que esto debería repercutir en que el variable se doblara ( el que teníamos acordada si mal no recuerdo era de 1,5% de las ventas a dealers y distribuidores, corrígeme por favor si no estoy en lo cierto)", sense que en cap moment, en el correu posterior del Sr. Milton del 15/12/2021 es rectifiqués, contradigués o desmentís el percentatge de l'1,5% que el propi demandant li invocava en la seva resposta immediata com allò "que teníamos acordado".

Aquesta menció a la possibilitat d'augmentar la retribució variable -a canvi de disminuir la retribució fixa- és expressió inequívoca de la seva existència.

- El segon, el correu de 4/04/2022 en que es reconeix explícitament el percentatge de l'1,5% i es justifica l'impagament no per manca d'acord -com ho diu l'apel·lant-, sinó perquè " Bob estaba esperando que entre un pago más para hacerlo desde ahí, que la semana pasada me cayó una porque no cubrimos ni las nóminas". Aquesta manifestació resulta difícilment compatible amb negar l'existència de les comissions.

Tercer.- Sobre la manca de pagament com a indici de la inexistència del pacte

La sentència apel·lada erigeix la manca de pagament durant gairebé dos anys, juntament amb la manca de subscripció de l'annex, en element corroborador de la inexistència de l'acord. Aquest raonament, tot i no ser il·lògic en abstracte, no confronta l'alternativa igualment versemblant que existís un acord i que la societat, senzillament, no l'hagués honorat.

Per aquest motiu, en la mesura que, segons s'ha raonat al Fonament anterior, la resta de la prova documental no impugnada apunta més aviat cap a l'existència del pacte i el seu incompliment posterior, la Sala considera que la manca de pagament ha de reinterpretar-se en aquest sentit. No com a prova de la inexistència de l'obligació, sinó, en tot cas, com a manifestació del seu incompliment per part de qui hi estava subjecte.

Quart.- Sobre la capacitat de vinculació del Sr. Milton

Tanmateix, la sentència apel·lada nega tota eficàcia vinculant als correus electrònics intercanviats entre el demandant i el Sr. Milton, amb l'argument que aquest darrer no es trobava mandatat per la societat per acordar o concretar la remuneració variable, extrem que fonamenta en el propi contracte i en el correu de 8/03/2022, en què el Sr. Milton manifesta la necessitat de parlar prèviament amb l'administrador abans de donar resposta definitiva sobre les comissions.

Aquest Tribunal no comparteix però el raonament de la resolució recorreguda, per quant parteix d'una concepció excessivament formalista del mandat que obvia la doctrina de la representació aparent, plenament aplicable quan, com en el cas d'autes, la societat, mitjançant la seva tolerància, permet que un dels seus directius actuï com a interlocutor amb aparença de poder suficient davant de tercers. Aquesta institució no exigeix la prova d'un apoderament exprés, sinó la concurrència de: (i) una conducta objectiva i continuada del principal que generi, davant de tercers de bona fe, l'aparença raonable de suficiència de facultats en l'interlocutor; i (ii) l'absència de tot advertiment que hagués pogut dissipar aquesta aparença.

Ambdós elements concorren en el cas d'autes. Durant la totalitat de la relació contractual, el Sr. Milton va ser l'única persona amb qui el demandant va tractar totes les qüestions retributives, incloent-hi la iniciativa de proposar-ne la modificació de les condicions econòmiques, fixes i variables -iniciativa que sobrer és dir excedeix la d'un simple missatger-. La societat, coneixent aquesta pràctica reiterada o havent-la de conèixer, no hi va oposar cap objecció ni advertiment.

Quant al correu de 8/03/2022, en què la Sra. Batlle fonamenta essencialment la seva conclusió, aquest Tribunal en fa una lectura diferent. Això és que la necessitat de parlar prèviament amb l'administrador únicament acredita una validació interna prèvia -pràctica pròpia de qualsevol organització jeràrquica- i no que el demandant tingués, ni hagués de tenir, coneixement que el Sr. Milton mancava de tota capacitat de negociació. De fet, el correu de 4/04/2022, posterior a aquell, el mateix Sr. Milton comunica l'acceptació de les comissions per part de la societat, extrem que reforça objectivament la percepció legítima del demandant que el seu interlocutor ordinari transmetia amb eficàcia vinculant la voluntat social.

Finalment, no es pot passar per alt, com a indici corroborador, que el Sr. Milton ostentava, almenys a la data de la vista oral, el càrrec de director general de la societat, circumstància que posa de manifest la relació de confiança existent entre aquell i l'administrador únic de la societat. Tanmateix la testimoni Sra. Rebeca, persona externa encarregada de la comptabilitat i control de fabrica de l'empresa, va confirmar que el Sr. Milton sí que negociava certs contractes.

Cinquè.- Sobre la prova testifical

La sentència apel·lada resta eficàcia als testimonis dels Srs. Stephen, Michael, Àlvar i Manuel, en qualificar-los de testimonis de referència sense coneixement directe dels fets relatius a l'eventual pacte de comissions. Aquesta qualificació és, en abstracte, correcta, però no per això es pot privar de tota rellevància quan el seu coneixement deriva precisament de la posició ocupada dins l'estructura de l'empresa. En particular no es té en compte que el Sr. Manuel va exercir el càrrec de director financer de la societat fins al novembre de 2021, posició que li atorgava un coneixement rellevant, per raó del càrrec, de la pràctica retributiva de l'empresa envers el demandant, i que reforça la resta del material probatori documental ja analitzat.

Sisè.- Sobre la documental admesa com a fet nou

Així mateix el Tribunal a quo ha negat eficàcia probatòria al missatge en què s'afirma literalment que "lo acordado es el 1,5% de las ventas facturadas de B2B", amb l'argument que caldria contextualitzar-lo dins d'una conversa més àmplia el contingut íntegre de la qual no va ser aportat a les actuacions.

No obstant, i com bé ho destaca l'apel·lant, consta que, durant la vista oral, tant les parts com l'Hble. Batlle van tenir accés directe a la conversa completa en el dispositiu del testimoni. En tals circumstàncies, la manca d'aportació documental formal resta desproveïda de la seva raó de ser -permetre la contextualització-, que ja s'havia satisfet per una altra via durant la pròpia vista.

Per aquest motiu, la prova no pot quedar desproveïda de valor probatori.

Setè.- Sobre l'acreditació de les vendes i els imports reclamats

Per raó de totes les consideracions anteriors cal considerar acreditada l'existència d'un acord entre el demandant i la societat ORG000 per a la retribució de comissions sobre les ventes i per tant el dret de crèdit que invoca i reclama l'actora.

Amb tot resta per examinar la realitat material de les vendes reflectides a les factures reclamades. La Sra. Batlle, en haver desestimat la demanda pels motius de fons relatius a la inexistència de l'acord, no ha fiscalitzat aquest extrem. Havent-se conclòs doncs que sí que existeix un acord vinculant, correspon a aquest Tribunal entrar a conèixer d'aquest extrem.

I de la prova practicada, i de les pròpies manifestacions de l'apel·lada, cal considerar acreditat que la totalitat de les vendes objecte de les factures reclamades van ser concloses per l'agent demandant, amb l'única excepció eventual de la relativa al client SILVESRFISCH. Doncs bé, respecte d'aquesta, si bé consta i s'admet que el Sr. Milton va intervenir facilitant el contacte inicial, no obra a les actuacions prova suficient que acrediti que la venda -a diferència de la simple mediació en el contacte- fos conclosa per aquest i no per l'agent. La incertesa probatòria sobre aquest extrem concret no permet excloure'n la venda de la base de càlcul de la comissió reclamada, havent-se, doncs, d'estimar acreditada la totalitat de les vendes reflectides a les factures reclamades.

Vuitè.- Sobre el termini de preavís

La sentència apel·lada no es pronuncia sobre la denúncia relativa al termini de preavís contractual de trenta dies, per considerar-la íntimament lligada a la imposició de costes processals i haver desestimat la demanda pels motius de fons al·legats.

I aquest extrem s'ha de confirmar perquè com bé ho diu l'apel·lada l' article 355 del CPC disposa que:

"1. El tribunal s'ha de pronunciar sempre sobre les costes processals, malgrat que les parts no ho hagin sol·licitat, d'acord amb les normes que estableix aquest títol.

2. Els pactes de les parts sobre les costes processals no vinculen el tribunal."

Ara bé, aquesta qüestió esdevé eixorca quan de conformitat amb l'article 350 del mateix Codi les costes s'hauran d'imposar a la part vençuda i per tant ara a la demandada, com a conseqüència de l'estimació íntegra de la demanda.

Nové.- Costes

L'èxit íntegre del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada, de conformitat amb l' article 354.2 del CPC processals.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Stanley contra la Sentència de 3-12-2025.

SEGON.- REVOCAR l'esmentada Sentència i, en el seu lloc, ESTIMAR la demanda formulada pel Sr. Stanley contra la societat ORG000, condemnant aquesta darrera al pagament de la quantitat de 36.050,51 €, més els interessos legals generats des de la contesta a la demanda, això és el 16/11/2023.

TERCER.- IMPOSAR a la societat ORG000 el pagament de les costes processals de la primera instància.

QUART.- No fer especial imposició de les costes d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.