Sentència 51-2025: Responsabilitat patrimonial per accident de circulació en carril bici a Andorra la Vella

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornella Solà

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000042/2025

ORIGEN.- 2000038/2024 - 0

NIG: 5300545320240000074

SENTÈNCIA 51-2025 DE 20/11/2025

Ponent : Immaculada Barba DÍAZ

Data : 20/11/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000042/2025

Nig : 5300545320240000074

IU : ECLI : AD: TSJA:2025:00051

SENTÈNCIA 051-2025

PARTS

APEL·LANT: Sr. Ramirez, Sres. Drifa i Macias, i els menors Rayan i Martin

Representant i Advocat: Sra. Montserrat BALLART TORREQUEBRADA

APEL·LATS: COMÚ D'ANDORRA LA VELLA i ORG_2, SA (ORG_1)

Representant: Sr. Giner

Advocat: Sr. Pulido

APEL·LATS: GOVERN D'ANDORRA i ORG_0

Representants: Sres. Suárez i Duque (respectivament)

Advocat: Sra. Blasco

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrats: Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Sra. Immaculada Barba DÍAZ

Objecte: RESPONSABILITAT PATRIMONIAL. Accident de circulació en carril bici.

Andorra la Vella, el 20 de novembre de 2025.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000038/2024.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada Barba DÍAZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal dels Srs. Ramirez, Vara, Macias, Ramirez i Martin, va interposar demanda contra el Comú d'Andorra la Vella i el Govern, així com contra les seves asseguradores, en impugnació de la denegació presumpta per silenci administratiu de la reclamació formulada en data 11-01-2024, en què sol·licitava que es declarés la responsabilitat patrimonial del Comú i del Govern d'Andorra, en ocasió de l'accident de trànsit ocorregut el 12-01-2023 en que el Sr. Luís, fill, espòs i pare respectivament dels seus representats va perdre la vida.

2.- La sentència de 12-06-2025 de la Secció Administrativa del Tribunal unipersonal de Batlles va desestimar la demanda.

3.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, la qual es fonamenta en les següents al·legacions:

a) l'existència de grava solta al voltant de la tapa metàl·lica i el deteriorament de l'asfalt, així com la presència de forats en aquest restava acreditat, essent el motiu pel qual el Sr. Mohamed Ramirez va decidir esquivar la tapa metàl·lica tant el dia de l'accident, com l'anterior. En tot cas no era per caprici que va efectuar la mateixa maniobra d'esquiva els dos dies seguits, sinó que ho va fer per evitar una caiguda. El mateix Tribunal admetia que l'estat del paviment no era l'òptim tot i no considerar com a determinant de l'accident. De vegades un accident no és producte només d'una causa sinó que diversos factors hi podien contribuir. Aquest és el cas present doncs considera que l'estat de l'asfalt va afavorir i contribuir a la producció de l'accident. Les esquerdes no només eren presents al marge exterior dret del carril sinó també al mig del carril bici, al costat de la tapa metàl·lica i doncs en el mateix sentit de circulació del patinet, essent obligat a circular per sobre d'aquestes fissures per estar dins de la zona útil i funcional de circulació.

b) la tapa metàl·lica estava al mig del carril bici i el deteriorament de l'asfalt al seu voltant feia que sobresortís del paviment al moment en que es va produir l'accident. Així aquesta tapa havia de ser considerada com a coadjuvant a la producció de l'accident.

c) el carril bici feia una corba a l'esquerra, i a més té un pendent positiu de la voravia del 3%. Aquesta característica si bé no determinant sí que va contribuir a que es produís l'accident. No és necessària la pràctica de cap prova pericial per acreditar que aquesta pendent no suposa una vulneració dels límits tècnicament admissibles i que segurament es respecta els estàndards urbanístics. Però aquest és un punt crític en el transcurs del carril bici.

d) la vorera en aquell punt presenta un pendent transversal orientat a la calçada. Tot i que el Tribunal d'instància conclou de la prova actuada que el peralt existent s'ha de considerar conforme a la normativa tècnica d'aplicació, al mateix temps afirma que en el cas que no s'acceptés que el percentatge del peralt no era òptim aquest fet no es podria considerar com a causa directa, immediata i eficient de l'accident sinó que com a molt podia ser un factor coadjuvant, que podria haver influït de manera secundària, un cop el desequilibri del vehicle ja s'havia produït i amb aquesta conclusió es mostrava d'acord. Segons les recomanacions tècniques en matèria de disseny de vies ciclistes del "Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana d'Espanya" com "les Normes tècniques per a la planificació i execució de vies ciclistes" d'alguns ajuntaments o comunitats autònomes espanyoles i les normatives europees UNE-EN relacionades amb infraestructures de mobilitat, es recomana que el carril bici disposi d'una pendent transversal neutra o lleugerament peraltada cap a l'interior i doncs a la vorera o zona segura, per evitar la pèrdua d'estabilitat del ciclista, dificultat de frenada i maniobrabilitat, el desplaçament no voluntari cap al trànsit motoritzat, i l'incompliment del principi de segregació segura. Per tant el peralt negatiu cap a la carretera va ser un factor que va coadjuvar a agreujar el resultat.

e) el fet que no hi hagués barana de protecció va afavorir el desenllaç final i doncs la caiguda a la carretera. Si el Govern va preveure posar en aquell indret baranes de protecció ho era perquè va creure que era necessari protegir i assegurar la via per la perillositat de la zona. Així era perquè aquesta és la carretera més transitada d'Andorra, i la principal via d'entrada i sortida del país i comporta un major grau d'exigència en quant al seu manteniment i quant a les garanties de protecció i seguretat dels usuaris de la via. La manca de normativa clara no podia emparar les administració públiques. La sentència apel·lada no prenia en compte que el Sr. Ramirez va caure al terra i que la inèrcia va fer que el seu cos anés a parar a la Carretera general. Per tant la barana de protecció sí que probablement hauria impedit la caiguda cap a la Carretera. Dit això les baranes que s'haurien d'haver posat en aquell indret haurien de ser -per responsabilitat- les adients per protegir als usuaris del carril bici i els vianants tot i no ser obligatori.

f) no està d'acord amb la qualificació que s'efectua en la sentència en relació amb el que considera era la causa immediata de la caiguda. La maniobra d'esquiva de la tapa de registre de ORG_3 era necessària i no circulava a una velocitat excessiva sinó a una velocitat reduïda. La sentència es basava en la presumpció de que el Sr. Ramirez era inexpert en la conducció de VMP però no hi havia prova d'aquesta circumstància. Ser novell no pressuposava que patiràs un accident de circulació o que no tinguis capacitats per la conducció. El port de casc no hauria evitat la mort donades les característiques de l'accident.

g) el Tribunal a quo ha admès que els fets denunciats podien tenir rellevància des d'una perspectiva global de seguretat viària, i aquest reconeixement no es pot considerar insuficient per atribuir responsabilitat administrativa a les administracions demandades com a conseqüència de la falta de servei en relació al manteniment del carril bici en aquell lloc i per no haver previst totes les mesures de seguretat per evitar la producció de l'accident. Així tots els aspectes denunciats van coadjuvar en la seva mesura i importància a la caiguda.

4.- La representació del Comú d'Andorra la Vella s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, en base als següents arguments:

a) l'estat del paviment quedava evidenciat en l'informe emès pel Grup d'investigació d'accidents de trànsit del Servei de Policia que havia aixecat un informe molt complert amb tots els elements recollits immediatament desprès de l'accident. En aquest es deia que en el moment de l'accident tant la calçada com la voravia eren completament netes i seques i, les fotografies corroboraven aquest fet. La sentència apel·lada havia pres en consideració la presència d'esquerdes en l'asfalt però que aquestes no eren de grans dimensions ni que comportaven cap desnivell significatiu o discontinuïtat abrupta que generés un risc greu per la circulació d'un patinet. Per tant havia valorat i ponderat la prova arribant a una conclusió que no es podia considerar irracional i arbitrària.

b) l'arqueta de registre de ORG_3 no presentava cap perill i no era la causa de l'accident. La causa més probable ho va ser la maniobra d'evitació de la mateixa que va realitzar la víctima, essent aquesta innecessària i fins i tot perillosa.

c) el pendent positiu de la voravia i el peralt de la vorera eren la mateixa cosa, tot i ser tractats per l'apel·lant en dos apartats diferents. Consisteix en la inclinació de la vorera per disseny i construcció d'un 3% en el sentit transversal i que serveix per l'evacuació de l'aigua de pluja, no sent perillosa. La informació contrària sostinguda per l'apel·lant no era justificada amb l'aportació d'un informe tècnic. La referència a la Guia de recomanacions para "el diseño de infraestructuras ciclistas" era extemporània i mancada de virtualitat probatòria en aquest judici.

d) els carrils bici en la seva majoria no eren protegits per baranes i en aquest cas no transcorria dins la calçada principal sinó damunt la voravia. Les baranes biona presents ara al lloc són baranes de contenció de vehicles essent la seva funció protegir els vehicles automòbils que circulen per la via de les sortides de la via, protegint també d'aquests els vianants o els VMP que circulen per la voravia.

e) El Tribunal a quo ha raonat de forma extensa i detallada sobre les causes immediates de l'accident, això era la innecessària i perillosa maniobra d'esquiva de l'arqueta de registre que no presentava per ella cap perill, i la seva manca d'experiència en la conducció d'aquest tipus de vehicle, essent aquests fets els que van ocasionar que perdés el control, caigués i es precipités sobre la calçada. Així mateix la manca d'ús d'un casc de protecció era un fet admès en la causa i aquest hauria pogut protegir del xoc contra el terra ocasionat per una caiguda a baixa velocitat, essent precisament aquesta la seva funció principal. A més amb tota probabilitat l'hauria protegit del frec amb el lateral del pneumàtic. Per tant no hi havia cap error en el raonament del Tribunal a quo que afirmava que el port d'un casc revestia d'una importància molt determinant, afegint-se que l'informe del Servei de Policia afirmava que l'ús del casc hauria pogut reduir el percentatge de possibilitats de mort.

f) no s'havia provat l'existència d'una falta de servei.

g) subsidiàriament, pel cas que s'estimés el recurs, s'havia de prendre en consideració que la via pública en la qual s'havia produït l'accident era una carretera general i per tant la responsabilitat patrimonial derivada d'un eventual defecte de l'esmentada via no podia ser imputada al Comú d'Andorra la Vella sinó al Govern.

h) sobre la quantificació de la indemnització, s'oposava parcialment a ella, a més de sol·licitar la seva modulació per la concurrència de culpa de la víctima i d'un cas fortuït de manera que els imports haurien de ser reduïts en un 80%.

5.- La representació processal del Govern al seu torn s'ha oposat al recurs, adduint en síntesis que:

a) ha restat acreditat que no l'incumbia a ell el manteniment de l'espai on es va produir l'accident. D'una part perquè el manteniment del carril bici, VMP i similars era responsabilitat del Comú d'Andorra la Vella. D'altra part perquè l'arqueta que havia intentat evitar la víctima era propietat de ORG_3, essent a ella qui incumbia la reparació o manteniment de la mateixa.

b) en l'asfalt en el moment del sinistre únicament hi havien esquerdes que no comportaven un desnivell significatiu o una discontinuïtat abrupta que pogués ser considerada, per si sola, com a generadora d'un risc greu per la circulació d'un patinet elèctric. A més el paviment era sec i net.

c) no existia cap motiu objectivable que justifiqui una desviació respecte del traçat marcat del carril per bicis i VMP, doncs res impedia que la víctima circulés de manera continuada i segura pel carril assenyalat.

e) el pendent transversal del 3% no constituïa un defecte de disseny ni de manteniment de la via.

f) les baranes de protecció de fusta son destinades a contenir els vehicles (com a mesura de protecció dels vianants pel supòsit d'una sortida de vehicles de la calçada) i no com a mesura de protecció o contenció dels vianants per evitar la seva caiguda vers la calçada. De fet la seva presència no hauria impedit la caiguda de la víctima a la carretera atesa la seva alçada.

g) la causa de l'accident ho va ser: una manca de perícia de la víctima, una maniobra d'esquiva innecessària, inadequada i inapropiada així com finalment la manca de protecció de la pròpia víctima.

h) no hi havia constància de que en aquella zona s'haguessin produït prèviament a la data del sinistre d'altres accidents de les mateixes característiques. Tampoc la zona era de risc alt de caiguda o d'inestabilitat que fes necessària la implementació de mesures protectores per securitzar la zona.

i) subsidiàriament s'oposava parcialment a la reclamació efectuada de contrari i a la imposició de costes a l'administració en atenció al fet que no hi havia temeritat o mala fe.

6.- La part apel·lant va renunciar, per escrit del 23-10-2025 al tràmit de conclusions i mitjançant Providència del 27-10-2025 es va declarar la causa conclusa per sentència.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Objecte del procés

Com s'ha exposat en els antecedents, l'objecte d'aquest procés versa sobre el reconeixement de la responsabilitat patrimonial del Comú d'Andorra la Vella i/o del Govern, com a conseqüència de l'accident que va patir el Sr. Luís el 12-01-2023 a l'avinguda Salou (o Carretera General 1), km. 2,500, a l'alçada de l'establiment Fruites Molina, quan va perdre el control del patinet elèctric amb el que circulava pel carril bici habilitat en aquella zona, direcció vers Andorra la Vella, i es precipità a la calçada, morint a l'acte.

La representació processal dels demandants (pares, esposa i fills) sosté que el desenllaç fatal ho va ser per causa d'un deficient manteniment de la vorera i per no haver previst l'administració totes les mesures de seguretat per evitar la producció de l'accident. Així, en particular ha denunciat: a) l'existència de grava solta al voltant de la tapa metàl·lica i el deteriorament de l'asfalt, així com la presència de forats en aquest i d'esquerdes b) que la tapa metàl·lica estava al mig del carril bici i el deteriorament de l'asfalt al seu voltant feia que sobresortís del paviment al moment en que es va produir l'accident; c) que el carril bici feia una corba a l'esquerra i a més tenia un pendent positiu de la voravia del 3% que era orientat a la calçada; d) que no hi havia barana de protecció;

Tot considerant que tots aquests aspectes havien coadjuvat en la seva mesura i importància a la caiguda del a víctima i desenllaç final.

Tercer.- Normativa d'aplicació

Segons l'article 63.1 del Codi de l'administració constitueix causa de responsabilitat administrativa, entre d'altres, la falta de servei, ocasionada per la mala organització del servei, pel seu funcionament en condicions il·legals o tècnicament defectuoses, o per la manca de funcionament del servei en aquells supòsits en què estava obligat a fer-ho.

La sentència apel·lada fa una adequada referència a la doctrina d'aquesta Sala sobre l'aplicació de l'esmentat precepte en d'altres supòsits de naturalesa similar a la que ara s'examina. En concret, com ja es va dir en la sentència núm. 12-2005, de 05-05-2005, entre moltes altres, "segons un principi general de la responsabilitat administrativa, la responsabilitat en què incorre l'Administració, segons el punt de vista dels usuaris d'una via pública, es fonamenta en la teoria del "defecte de manteniment normal" de la via. En efecte, els usuaris treuen avantatges de l'ús de les vies i han de fer-se càrrec dels danys que no són la conseqüència d'un defecte de manteniment normal de les obres de les quals es beneficien. En particular, els usuaris han de suportar les conseqüències del mínims defectes o d'aquells que raonablement no es pot exigir de l'Administració que els prevegi".

Quart.- Anàlisi de les al·legacions plantejades en aquesta instància.

En el supòsit que ara s'examina, consten en les actuacions l'atestat que en ocasió de l'accident va elaborar el Departament de Policia.

En aquest és destaca, sobre l'etiologia, el fet que tindria un origen "fortuït" tot considerant que va ser la maniobra evitativa, en forma de zig zag, que va realitzar la víctima de la tapa metàl·lica, que ocupava tot el carril bici, quina va causar la pèrdua de control del patinet i posterior caiguda del Sr. Luís. En aquest mateix ordre d'idees es referencia que aquest darrer, segons versió de l'esposa Sra. Macias, mai abans havia portat aquest tipus de patinet, adverant-se que tant sols feia 16 dies que s'havia donat d'alta al servei de lloguer i que durant aquest període l'havia fet servir 5 dies, raó per la qual es conclou en l'informe "podem determinar que el Sr. Ramirez és un usuari novell i la caiguda podria ser una manca de perícia portant aquest tipus de transport". Altrament es constata la infracció per part de la víctima de l'article 13 del Reglament de vehicles de mobilitat personal de motor en no dur la indumentària o accessoris reflectors i un casc de protecció homologat, tot precisant-se que el port del casc podria haver disminuït el risc de mort, més tenint en compte la velocitat reduïda a la que circulava. I finalment es posa de relleu que la víctima circulava en ple dia pel carril bici habilitat en la vorera del costat dret de l'avinguda (tenint en compte el sentit de la marxa vers Sant Julià de Lòria), essent la forma de la via recta, amb un pendent negatiu de 3%, amb un tipus de paviment de conglomerat asfàltic, sec i net al moment de l'accident (foli 25).

El mateix informe incorpora fotografies del lloc on es va produir, així com es recullen les declaracions dels testimonis presencials dels fets, de tot el que dedueixen els autors de l'informe policial que el conductor del patinet circulava a uns 20 km/hora (que seria la velocitat màxima que li permetia el vehicle), que va esquivar - de forma totalment innecessària- una tapa metàl·lica que ocupava la totalitat del carril bici, passant entre el carril bici i la carretera -enlloc de seguir recte- i que com a conseqüència d'aquesta maniobra va perdre el control del vehicle, sent projectat vers endavant, a la calçada. D'igual forma informen que el dia anterior va realitzar en el mateix lloc la mateixa maniobra, perdent tanmateix el control del patinet, si bé amb millor fortuna en poder finalment controlar-lo.

Tanmateix, la representació processal dels demandants insisteix sobre el fet que considera que si va fer la maniobra evitativa de la tapa metàl·lica que ocupava el carril bici ho va ser per causa del mal estat del paviment i que la defectuosa configuració del carril bici, així com l'absència de protecció d'aquest tot i la perillositat de la via, eren factors coadjuvants en la seva mesura i importància de la caiguda de la víctima i del seu desenllaç final.

Ja hem vist però que aquesta tesis no es veu recolzada per les conclusions emeses pel Departament de policia que cap anomalia en l'estat del paviment, de la tapa o de la pròpia configuració de la pendent va constatar.

Però tampoc aquest posicionament es veu corroborat amb la restant prova actuada, i que es redueix principalment a les fotografies dels folis 70 a 76 i l'informe emès pel Sr. Barba, Cap d'Àrea del Departament de Territori del Govern dels folis 194 a 199.

En efecte, de la mateixa manera que el Tribunal a quo, la Sala no aprecia en les fotografies grava solta al voltant de la tapa metàl·lica, com tampoc que la tapa sobresortís especialment, o un deteriorament significatiu de l'asfalt -fora d'unes mínimes esquerdes que sí que es veuen al costat de la tapa però que no suposen cap desnivell o obstacle significatiu-.

Altrament, no s'ha demostrat -i de fet sembla que ja no es discuteix- que la pendent transversal de la voravia, lleugerament orientada cap a la calçada, no sigui idònia o en tot cas conforme a la normativa tècnica d'aplicació, o que no superi un estàndard mínim de seguretat, essent la seva funció principal justificada en raó de "conduir les aigües pluvials cap al sistema de drenatge de la via, ubicat a la rigola, evitant així que l'aigua s'acumuli a la voravia o que s'escorri de manera descontrolada cap al mur de canalització del riu, fet que podria causar danys prematurs en elements estructurals" com ho deia el tècnic del Ministeri de Territori i Urbanisme del Govern Sr. Barba en el seu informe de l'octubre del 2024 1(folis 195-199), afegint que a més evita que l'aigua fluvial flueixi cap a terrenys privats "ja que això podria causar perjudicis per l'aportació d'aigua bruta, com danys a collites o en soterranis". En qualsevol cas la invocada normativa espanyola és a més d'extemporània totalment aliena a l'andorrana.

I finalment respecte la barana de protecció -entesa com protectora d'una caiguda de ciclistes, vianants o altres cap a la calçada- no hi ha constància de que constituís cap requisit tècnic o normatiu exigible, més tenint en compte que malgrat tractar-se d'una via amb gran intensitat de trànsit, la velocitat màxima permesa és de 60 km/h. De fet i com ho diu la sentència apel·lada no s'ha invocat cap norma que imposi una quelcom obligació en aquest sentit.

De mode que si cap anomalia tècnica en l'estat del paviment, de la tapa o de la pròpia configuració de la pendent s'ha pogut constatar difícilment aquests elements, individualment o conjuntament, poden justificar l'actuació de la víctima que -com es diu en l'informe policial- enlloc de seguir el traçat rectilínia que li marcava el carril bici, i trepitjar en conseqüència la tapa metàl·lica de registre i les petites esquerdes -que no suposaven objectivament cap situació de risc com ja hem dit- va decidir desviar-se respecte del traçat marcat per tal d'evitar la tapa, essent aquesta concreta maniobra -en forma de ziz zag- la que es troba a l'origen de la pèrdua de control i caiguda de la víctima. A major abundament, si la via podia ser percebuda per aquesta com a perillosa -com podria despendre's del fet que el dia anterior dels fets va realitzar exactament la mateixa maniobra d'esquiva- res l'impedia disminuir de forma significativa la velocitat del patinet o sortejar aquest obstacle continuant a peu pel mateix carril bici, i sigui com sigui, evitant aquesta maniobra atenent el risc ja conegut del dia anterior de pèrdua de control del VMP. Contràriament, aquell dia com ho diu el Sr. Batlle "l'usuari no només no va modificar el seu comportament davant un risc ja conegut, sinó que va continuar circulant a una velocitat de 20km/h, que representa la velocitat màxima tècnica del VMP utilitzat."

Per conseqüent, no es pot considerar acreditat ni el funcionament anormal del servei públic, ni el nexe causal entre aquest i el dany, raons que justifiquen la confirmació de la sentència apel·lada i doncs de la desestimació de la demanda sense que així sigui necessari endinsar-nos en el terreny de les hipòtesis i teories que no han estat provades. De la mateixa manera tampoc s'ha d'insistir en aquelles circumstàncies que van poder influir en l'agreujament del resultat (port d'un casc homologat) perquè és evident que aquesta seria imputable a la pròpia víctima.

Procedeix, doncs, desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada en els seus propis termes.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació processal dels Srs. Ramirez, Vara, Macias, Ramirez i Martin contra la sentència de 12-06-2025 de la Secció Administrativa del Tribunal unipersonal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.