Impagament de factures-prescripció-Enriquiment injust caràcter subsidiari de l'acció -legitimació passiva

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000290/2023 ORIGEN: 7000364/2019 - 0

NIG: 5300542120190003959

PARTS:

Apel·lant: Bonet

Representant: Sr. Viñas

Advocat: Sr. Rius

Apel·lat: Machado

Representant: Sr. Daza

Advocat: Sra. Izquierdo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Impagament de factures-prescripció-Enriquiment injust- caràcter subsidiari de l'acció -legitimació passiva

SENTÈNCIA 000134/2024

Andorra la Vella, a 21 de juny del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Durant els anys 2000-2006, la societat Suárez va promoure a La Massana la construcció en dues fases d'un conjunt immobiliari anomenat "Residencial" format per dotze cases adossades.

Suárez va contractar a la societat Bonet, com a constructora.

La societat Machado va realitzar treballs de lampisteria i fontaneria.

El 21-11-2007, la societat constructora Bonet va formular demanda contra la societat promotora Suárez per raó de la manca de pagament de la totalitat del preu de l'obra realitzada, afirmant que les vivendes havien obtingut, fins i tot, la cèdula d'habitabilitat i que vuit d'elles havien estat venudes a tercers (autes 421-3/2007).

En data 05-03-2014, l'Hble. Tribunal de Batlles va estimar íntegrament la demanda principal i rebutjar la demanda reconvencional, i va condemnar Suárez a satisfer a Bonet la quantitat global de 1.452.259,11.-euros augmentada dels interessos legals corresponents, més les costes.

Per sentència del 27-11-2014, aquesta Sala va estimar parcialment el recurs d'apel·lació formulat per la societat Suárez, i va reformar la sentència d'instància en el sentit d'establir que la condemna havia de ser per import de 774.195,06 EUR, més interessos legals des de la data de fermesa de la present sentència, tot i confirmant la desestimació de la demanda reconvencional i la condemna de Suárez a abonar les costes judicials corresponents, el tot sense efectuar especial condemna en costes judicials de primera (llevat la demanda reconvencional) i segona instància.

En data 29-10-2015, es va declarar la societat Suárez en situació cessació de pagaments i fallida. Essent l'únic creditor la societat constructora Bonet, es va arribar a un acord, homologat judicialment per Aute del 14-11-2018, el qual preveu el pagament de la suma total de 500.000.-euros, el cobrament de la suma embargada de 10.052,43.-euros i la cessió d'una plaça d'aparcament del Conjunt Residencial.

A l'agost del 2019, la societat Bonet es va trobar en liquidació.

2.- La societat Machado havia emès, entre altres factures, entre el setembre i el desembre del 2006 un seguit de 11 factures, totes adreçades a la societat Bonet, que van quedar impagades per un total de 60.883,04.-euros.

Per correu de l'advocat de data 29-11-2019, la societat Machado, indicant que la societat Bonet havia cobrat certs imports com a conseqüència del procediment 421-3/2007 sense pagar-li res en violació del compromís que tenia amb ella, la va requerir de pagar l'import de 60.883,04.-euros, en va.

3.- Per escrit del 07-02-2020, i prèvia petició de citació del 04-12-2019, la representació processal de la societat Machado va formular demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment ordinari, contra la societat Bonet demanant la seva condemna a pagar-li la quantitat de 60.924,84.-euros (60.883,04.-euros + 41,80.-euros de despeses), més els interessos legals a comptar de la data de les factures, o subsidiàriament des de la data del requeriment extrajudicial, o encara més subsidiàriament, des de la contesta a la demanda, així com al pagament de les costes judicials i processals, incloent els honoraris d'advocat, de procurador i de perit.

4.- Per escrit del 13-03-2020, la representació processal de la societat Bonet es va oposar a la demanda formulant a títol principal una excepció peremptòria de manca de legitimació passiva, i de manera subsidiària una excepció peremptòria de prescripció de l'acció.

Encara més subsidiàriament, sobre el fons, va sol·licitar la desestimació íntegra de les pretensions de la part agent, i encara més subsidiàriament, que s'estimés que ha de pagar a l'agent un 35% d'aquelles factures que quedin acreditades en autes han estat tingudes en compte per quantificar la suma que B va pagar a la seva mandant.

En qualsevol dels casos, demanava la imposició a la part agent de les costes processals i extra judicials causades per la intervenció de procurador i advocat.

5.- Evacuats degudament tots els tràmits del procediment ordinari, el Tribunal de Batlles va dictar sentència de data 11-09-2023 decidint :

"Primer.- Estimar parcialment l'excepció de prescripció aixecada per la societat Bonet en el sentit d'establir que es troba prescrita l'acció exercitada per la societat Machado i basada en el pretès dret de crèdit existent entre els litigants, no així aquella basada en l'enriquiment injust del demandat.

Segon.- Estimar parcialment la demanda formulada per la societat Machado contra la societat Bonet en el sentit de condemnar la darrera a abonar a la primera l'import total de 34.446,09EUR, import que ha de ser majorat dels interessos legals corresponents a comptar de la data de contesta a la demanda, és a dir, a partir del 13.03.2020.

Tercer.- No efectuar cap condemna de costes judicials ocasionades, en els termes establerts al darrer Fonament de ret de la present resolució."

6.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Bonet.

Demana la seva revocació parcial en el sentit d'acordar que la deutora de les factures reclamades en les presents actuacions és Suárez i no la seva mandant, que l'acció de reclamació ja estaria prescrita i en tot cas que no hi ha hagut cap enriquiment injust per part de Bonet doncs no va cobrar les referides factures, i per tant estimar les excepcions peremptòries formulades i subsidiàriament, desestimar íntegrament la demanda formulada per l'agent, i en tots el casos condemnar a l'agent al pagament de les costes processals i extrajudicials causades.

Encara més subsidiàriament, en cas de que es considerés que es donen els requisits de l'enriquiment injust, demana reformar la sentència en el sentit d'estimar que Bonet ha de pagar a l'agent un 65,88% de l'import condemnat a pagar a Suárez, és a dir la suma de 22.693,08.-euros.

Fonamenta el seu recurs en una indeguda valoració de la prova practicada a l'hora de concloure que, en el marc de la causa 421-3/2007, C hauria cobrat part de les factures degudes a Machado objecte de reclamació en el present procediment, de manera que s'hauria donat un enriquiment injust per part de C, quan els fets adverats i la prova practicada en autes acreditarien tot el contrari.

Argumenta en primer lloc en relació a l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva que la societat Machado fou contractada per part de la promotora Suárez, i no per la societat Bonet, qui va actuar com a simple intermediària en la organització i pagament d'algunes factures als industrials, i que no és cert que hagi assumit tant el pressupost de l'industrial com les condicions de pagament pactades amb la promotora ; que la relació contractual només existeix entre les dues altres societats ; que a més, la societat Bonet no va percebre res en el marc de la causa 421- 3/2007 en relació a les factures d' Machado.

Argumenta en segon lloc, pel que fa a l'excepció peremptòria de prescripció de l'acció, que estem davant de la reclamació de factures i per tant s'ha d'analitzar la relació des d'un aspecte purament mercantil i no civil i allà que fonamenta la reclamació de l'agent és el cobrament d'uns treballs professionals de lampisteria realitzats, és a dir un tema purament mercantil.

Argumenta en tercer lloc, pel que fa al fons, que no queden reunides les tres condicions per considerar que s'ha produït un enriquiment injust tota vegada que existeix una causa legitima i legal que motivaria el desplaçament patrimonial cap a la seva mandant, quan a més no ha cobrat la totalitat de les factures reclamades i que la suma rebuda no incloïa els treballs d'A ; que és A qui va decidir presentar cap reclamació de les seves factures a la fallida de B ; que donat dita fallida, C no podia cobrar tot el seu deute i el Tribunal no li pot reprotxar no haver cobrat més que l'única suma de diners que disposava la deutora ja que això no correspon a una reducció acceptada; que si A recuperés part de les factures que C va poder cobrar, això sí que provocaria un enriquiment injust.

Argumenta en darrer lloc que pel negat cas que es considerés que sí que es donen el requisits de l'enriquiment injust, no sembla congruent ni ajustat a dret el repartiment realitzat pel tribunal a quo ja que C únicament va percebre una part de la suma finalment fixada per resolució ferma, i entén el tribunal que igualment correspondria a l'agent la totalitat del seu crèdit quan el mateix s'hauria de valorar en 65,88 %, sia 22.693,08.-euros.

7.- La representació processal de la societat Machado demana la desestimació íntegra del recurs i la confirmació de la resolució d'instància amb imposició a l'apel·lant de les costes de segona instància.

De forma resumida, exposa que la pràctica del judici de proves ha aportat els elements suficients per tal de confirmar la legitimació passiva de Bonet, per ésser part demandada en el marc del present procediment i que la promotora Suárez hagi pagat la totalitat de l'obra, o no, a la constructora, no eximeix aquesta darrera del pagament als sots contractistes ; que podia fonamentar la seva reclamació sobre punts de Dret diferents tota vegada que la situació és més complexa que ho seria una simple reclamació de quantitats i que l'acció per l'enriquiment injust que pateix no va prescriure ; que en cap cas, és legítim ni legal que la constructora reclami i cobri uns treballs en el marc d'un procediment en contra de la promotora i, no torni els diners a qui va realitzar els treballs i els va facturar i que sí que va existir un enriquiment injust.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La societat Bonet va intentar presentar-se com un industrial de més i que a partir de cert moment, donat la desorganització de l'obra i els primers impagaments de Suárez, hauria només assumit l'organització dels diferents industrials i avançat els costos de l'obra per permetre l'acabament de la mateixa, sense però haver mai contractat a la societat Machado.

És veritat que el pressupost inicial del 14-04-2004 fou aparentment firmat pels representants de la societat Suárez com a propietària i que en la certificació que Machado va emetre durant el procediment 421-3/2007 en reclamació del pagament dels treballs quedant per pagar, dita societat va indicar que havia estat contractada per la societat Suárez, demandada en el referit procediment.

Però existeixen altres elements més determinants que permeten considerar la legitimació passiva de Bonet.

Constatem que les factures litigioses emeses per Machado ho foren a nom de Bonet. No apareix cap altra raó que el compromís existent entre les dues societats per explicar aquest fet.

Ressurt clarament dels autes 421-3/2007 que la societat Bonet, a través de les corresponents certificacions, facturava a Suárez els treballs realitzats pels industrials i en particular els de la Machado. A títol d'exemple, es pot constatar als folis 37, 41, 57 i 58 de l'expedient aportat per corda fluixa, que les factures que Bonet reclama a Suárez integren formalment les factures 2006-184 a 187, 2006- 312, 2006-441, 206-450 que Machado havia adreçat a Bonet, i que li reclama ara.

A més, sempre en el marc del procediment 421-3/2007, la societat Bonet va reclamar a Suárez les factures litigioses sense pretendre que ho feia pel compte de la societat Machado.

En el marc de dit procediment, va sostenir que si bé en un principi actuava com a simple constructora havia actuat posteriorment com a contractista dels industrials prèviament designats per Suárez (recordem que l'obra s'inicià al 2000 quan les factures que ens interessen són de l'últim trimestre 2006).

I en aquest ordre d'idees, apareix que Bonet no ha rebatut eficaçment l'argument de Machado segons el qual és ella qui li havia pagat més de 150.000.- euros, essent l'import reclamat de 60.883,04.-euros un ròssec del total facturat.

D'altra banda, en data 30-06-2009, el Sr. Castrillo, actuant com a President de Bonet, va certificar que entre les factures que reclamava dita societat a Suárez en el marc del procediment 421-3/2007, es trobaven les factures de Machado, que llista en dita certificació i que corresponen justament a les que Machado reclama ara a Bonet.

En fi, és de considerar amb el Tribunal, i com ho detallarem en el següent Fonament de Dret, que la present reclamació es fonamenta a la vegada sobre la reclamació de les factures i sobre l'enriquiment injust. Dit d'una altra manera, es tracta no només de dir qui havia de pagar les factures sinó també de dir si les circumstàncies del seu impagament poden correspondre a un enriquiment injust al benefici exclusiu de la societat Bonet.

Així les coses, compartim la conclusió del Tribunal que la societat Bonet no pot, sense anar en contra dels seus propis actes, negar la seva legitimació passiva front a l'acció que la societat Machado ha instat en incompliment contractual i en enriquiment injust.

Segon.- Pel que fa a la prescripció, el Tribunal ha decidit estimar parcialment l'excepció de prescripció.

En efecte, el Tribunal ha admès que l'acció de reclamació es trobaria prescrita si fos exclusivament fonamentada sobre l'impagament de les factures reclamades per part de la constructora, i això per haver-se escolat el termini de prescripció triennal de les accions mercantils.

La seva motivació al respecte s'ha de compartir, tot i afegint que, si arribéssim a considerar que hauria existit un compromís específic per part de la societat Bonet per tal de cobrar les factures pel compte de la societat Machado abans de passar comptes, l'acció corresponent també quedaria prescrita pel transcurs del termini de tres anys, ja que la societat Machado no podia ignorar des del 2014 que havia recaigut una sentència condemnatòria al benefici de la societat Bonet.

No obstant, el tribunal ha considerat que l'agent no només fonamenta la seva reclamació en un pretès incompliment contractual que imputa a la constructora per no abonar les factures que li foren presentades, sinó també en un enriquiment injust d'aquesta al obtenir el pagament de més de 500.000EUR de la promotora en execució de la sentència dictada subseqüent a la demanda que interposà i que incloïa la suma relativa a algunes factures d'Machado, SL. Essent el termini de prescripció d'aital acció de 30 anys, el Tribunal ha considerat que la mateixa no havia prescrit.

Es pot entendre aquest plantejament ja que, d'una part, en matèria de prescripció és en base a la realitat factual i a la verdadera natura de les pretensions de l'agent que es pot dir quin termini s'havia d'aplicar, ja que un cop al·legada l'excepció de prescripció, és el Tribunal qui ha de determinar quin termini correspon als fets enjudiciats.

I atès, d'altra part, que en el present cas, s'entén que Bonet ha pogut cobrar uns imports que corresponent a factures degudes a Machado després d'haver deixat aquesta en l'esperança de que podria cobrar al seu torn una vegada ella mateixa hagi rebut les quantitats que havia de percebre en execució de la resolució condemnatòria en els autes 421-3/2007, la part agent podia entaular la seva acció en reclamació de quantitat sobre el doble fonament de l'enriquiment injust (que és el que ha invocat a títol principal en el seu escrit de demanda), i de la reclamació de factures.

Així les coses, no essent prescrita dita acció per enriquiment injust, doncs no és negat que és el termini llarg de l'usatge Omnes causae que s'ha d'aplicar a l'acció d'enriquiment injust (vg. TSJC de data 30-11-2000), apareix comprensible la decisió de la instància d'estimar només parcialment l'excepció peremptòria de prescripció.

Tercer.- No obstant, hem de verificar si queden reunides les condicions per estimar l'acció per enriquiment injust.

Al respecte, considerant el fet que la societat Bonet havia finalment cobrat l'import total de 510.052,43.-euros mentre que la societat Machado patia un empobriment de 60.883,04.-euros, dels quals però només l'import de 34.446,90.-euros correspon a factures que la primera ha cobrat en concepte de les factures d'autes, el tribunal ha considerat que les condicions del succés de l'acció eren reunides ja que no era possible que C segueixi fent seva la quantitat de 34.446,09.-euros dels diners rebuts per la promotora en execució de la sentència dels autes núm. 3100421/2007 sense incórrer en un enriquiment injust, per quant dita suma li corresponia a Machado en remuneració del preu dels treballs realitzats i reconeguts en aquella resolució.

Sobre aquest aspecte de les coses, s'ha de recordar que dita acció troba el seu origen en el Digest (50,17,206) i es fonamenta sobre raons d'equitat quan l'aplicació del principi general de la relativitat dels contractes portaria a un empobriment del que ha complert les seves obligacions o ha prestat un determinat servei sense ànim de liberalitat, i l'enriquiment correlatiu del qui no ho ha fet i que és el veritable deutor de l'obligació.

Els principis en qüestió queden exposats per exemple en la nostra Sentència de data 28-11-2013 (rotlle 225/13) i en la Sentència de data 23- 12-2015 (rotlle 238/15).

Dit això, si bé el Tribunal ha recordat i analitzat correctament les condicions relatives a l'increment patrimonial al benefici de Bonet, a l'empobriment patrimonial de Machado i a la inexistència de causa legal que els empari, no ha tingut en compte una altra condició essencial : l'acció per enriquiment injust té un caràcter subsidiari.

Aquesta subsidiarietat es fonamenta sobre la necessitat de seguretat jurídica que no permet que l'acció per enriquiment injust permeti alliberar- se de les condicions pròpies de l'acció que s'havia d'exercitar i amenaçar tot el sistema de prescripció.

Això té especial transcendència en el supòsit present on es pretén exercitar una acció per enriquiment injust després que hagi prescrit l'acció en reclamació de les factures la manca de cobrament de les quals s'invoca.

És així que motivàvem en la nostra sentència de data 30-11-2000 :

"I una darrera precisió encara en relació amb el termini de prescripció, que es deriva del fet que I'agent esmenta en el seu escrit de demanda que exerceix, també, una acció d' enriquiment injust, que podria posar en dubte I'oportunitat d'aplicar aquí el termini de prescripció dels tres anys a una acció civil, que es deriva de la circumstància de no poder-se exercir I'acció canviaria per haver prescrit, però que possibilitaria I'exercici de l acció d'enriquiment injust, que segons el dret vigent en el Principat d' Andorra prescriuria als trenta anys, segons l'usatge omnes causae. Però aquesta possibilitat s'ha de refusar d' entrada, ja que per a l'exercici de I'acció derivada de I'enriquiment injust s'exigeix, a més dels tres requisits que ara no interessen, que el creditor no pugui reclamar el deute en base al negoci jurídic causal que va originar la creació de la Iletra de canvi, possibilitat que es donaria si el posseïdor de la lletra fos un tercer, que no hagués establert cap contracte amb el lliurat; però que no es pot prendre en consideració en el cas que ara s'ha de resoldre, ja que el Iliurador de les Iletres de canvi era el venedor i els Iliurats eren els compradors, entre els quals es donen les accions derivades del contracte de compra-venda, que des d'aquesta perspectiva no fa viable l exercici de l'acció subsidiària derivada de l'enriquiment injust.".

Aquesta jurisprudència és perfectament aplicable al present cas on l'acció d'enriquiment injust constitueix clarament un remei contra la prescripció de l'acció en reclamació de les factures.

Conseqüència de tot això és que no es podia admetre l'acció per enriquiment injust exercitada per la part agent.

Per tant, s'ha d'estimar el recurs i revocar la decisió d'instància en el sentit de desestimar la demanda interposada pel la representació processal de societat Machado, SL.

Quart.- En darrer lloc, donada la desestimació de la demanda no escau examinar la petició subsidiària de limitar l'import a pagar al 65% de l'import fixat pel Tribunal.

Cinquè.- Pel que fa a les costes de primera instància, malgrat la desestimació de la demanda, considerem que existiren dificultats de fet i de Dret que justifiquen no efectuar cap imposició de les mateixes.

Sisè.- Pel que fa a les costes de segona instància, l'estimació del recurs comporta no efectuar cap imposició de les mateixes.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- Estimar el recurs de la representació processal de la societat Bonet en contra de la sentència del 11-09-2023, que revoquem decidint al seu lloc desestimar la demanda interposada pel la representació processal de societat Machado, SL, sense efectuar cap imposició de les costes de primera instància.

Segon.- No efectuar cap imposició de les costes de segona instància. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.