Assegurances-filtracions d'aigua-legitimació activa de la companyia d'assegurances- forma de la demanda i moment d'aportació dels documents - CPC, vista oral i prohibició de la mutuatio libelli (1000069/2022)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

PARTS:

Apel·lant: Carnero

Representant: Sra. Expósito

Advocat: Sr. Querol

Apel·lat: Vara, Mena, Duque

Sres. Bonet i Marcos

Representant: Sr. Amorós

Advocat: Sra. Manzanares

Apel·lat: Sra. Porras

Advocat: Sra. Bueno

Apel·lat: Sra. Vilar

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000312/2022 ORIGEN: 1000069/2022 - 0

NIG: 5300542120220000266

OBJECTE: assegurances-filtracions d'aigua-legitimació activa de la companyia d'assegurances- forma de la demanda i moment d'aportació dels documents - CPC, vista oral i prohibició de la mutuatio libelli

SENTÈNCIA 000075/2023

Andorra la Vella, el 17 de juliol del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- A l'abril del 2021, es va produir un sinistre d'aigua per filtracions en el negoci de les Sres. Bonet i Marcos, ubicat a Andorra la Vella, i assegurat prop de Vara, Mena.

El perit de la companyia va determinar que les filtracions provenien de la mala col·locació de la vàlvula de desguàs del plat de la dutxa del pis situat al damunt, propietat de la Sra. Vilar, i qui el va donar en arrendament a la Sra. Porras.

Com a conseqüència de l'accident, i en execució de l'assegurança pactada, la societat Vara, Mena, va satisfer l'import de 2.274,56.-euros per a les reparacions i la pèrdua d'explotació.

Per correu electrònic del 15-06-2021, Vara, Mena, va reclamar prop de Carnero, però aquesta companyia va manifestar que no volia acceptar cap responsabilitat ja que era l'asseguradora només del propietari, sia segons ella, D.

2.- Per escrit de data del registre 31-03-2022, la representació processal de la societat Vara, Mena, i de les Sres. Bonet i Marcos va presentar demanda civil en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment abreujat en contra la Sra. Porras, la Sra. Vilar i la societat Carnero, Mena, demanant llur condemna solidària a satisfer l'import de 2.477,56.-euros, juntament amb els interessos generats a comptar de la data de la contesta, així com també la totalitat de les costes.

3.- Per escrit del 23-05-2022, la representació processal de la societat Carnero, Mena, va presentar un escrit de contesta a la demanda, aixecant una excepció de manca de legitimació activa en relació Vara, Mena, i una excepció de manca de legitimació passiva, i sol·licitant la seva desestimació.

Per escrit del 24-05-2022, la Sra. Porras va manifestar aplanar-se a la demanda tot i sol·licitant que no se li imposin les costes. Per Aute del 05- 072022, es va decidir admetre l'aplanament i ordenar la continuació del procés.

En data 05-07-2022, es va declarar en rebel·lia processal a la Sra. Vilar.

4.- Després de la celebració del judici oral, en data 21 d'octubre del 2022, la Sra. Batlle va decidir :

"Primer.- Estimar en la seva integritat la demanda formulada per la part agent, la cia Vara Mena juntament amb les senyores Bonet i Marcos i condemnar les demandades senyores Vilar i Porras i la cia Carnero Mena, solidàriament entre elles, a satisfer l'import total de 2.477,57 euros a raó de 1.825,62 euros més altres 150 euros a la cia agent Vara, i a les senyores Bonet i Marcos l'import de 501,95 euros juntament amb els interessos legals devengats a comptar de la data de contesta a la demanda de les quantitats objecte de reclamació.

Segon.- Porrasmnar a la part defenent, també solidàriament i en les costes processals, inclosos en honoraris d'advocat i de procurador i pèrits devengats per la part agent.".

5.- En contra d'aquesta resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Carnero, Mena.

Demana a títol principal la seva revocació apreciant-se l'excepció processal de legitimació activa en relació a Vara, Mena.

Demana a títol subsidiari que es fixi en la quantitat de 810,18 EUR (un cop restat l'excés de superfície de sostre reclamat) més els 150 euros de tancament del negoci, i altres 501 EUR en favor de la Sra. Bonet i la Sra. Marcos, essent condemnada la part agent al pagament de les costes processals inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Fonamenta el seu recurs sobre una incorrecta valoració de la prova i una errònia interpretació de la Llei.

Argumenta que no és cert que el sinistre d'aigua es va produir el dia 27 d'abril de 2021 sinó que existien filtracions anteriors i que les titulars del negoci han tardat en comunicar el sinistre, i que han d'assumir la probable major afectació que això va produir ; que l'aportació tardana del justificatiu d'indemnització el dia del judici oral que evidencia que Vara, Mena, en el moment de formular la demanda no comptava amb la legitimació necessària, doncs no li havien estat cedides les accions que legitimarien la seva intervenció ; que ha quedat provat que la superfície de sostre danyada és inferior a la que es vol indemnitzar : i finalment que el tribunal no ha interpretat correctament l'article 8.1 CPC l'article 244 del CPC que expressament preveu que les parts puguin fer un breu resum de les proves practicades i fer les al·legacions corresponents en relació als fets controvertits.

6.- La representació processal de la societat Vara, Mena, i de les Sres. Bonet i Marcos demana la confirmació de la sentència argüint en síntesi que la part recurrent no aconsegueix desvirtuar o rebatre el contingut de l'argumentació de la sentència d'instància ; que l'aplicació de l'article 8 CPC pel tribunal és correcta i que examinar les al·legacions de la part defenent que no foren presentades en la contesta vulneraria el principi de preclusió i li produiria indefensió ; que el fet que no s'aportés el rebut d'indemnització signat en l'escrit de demanda no és motiu suficient per apreciar l'excepció de manca de legitimació activa que va esmenar l'eventual dificultat, aportant el rebut d'indemnització degudament signat per l'assegurat que Carnero, Mena, no havia discutit la superfície dels danys en l'escrit de contesta i no és fins a les conclusions verbals de l'acte del judici oral que ho va fer.

La Sra. Porras manifesta que no s'oposa al recurs. La Sra. Vilar segueix sense comparèixer.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En aquesta alçada, la companyia defenent no discuteix més la seva legitimació passiva.

Quant al seu motiu principal de recurs en relació a la legitimació activa de la companyia Vara, Mena, no s'alça en contra de les consideracions del tribunal que ens trobem front a una acció de subrogació que pertany a l'assegurador qui ha pagat per a la indemnització dels perjudicis soferts pel seu assegurat i que opera en el present cas en aplicació de la clàusula de subrogació pàgina 26 de la pòlissa. Cenyeix la seva argumentació en l'aportació tardana del justificatiu d'indemnització doncs és en l'acta de la vista oral del judici, i emparant-se en l'article 155 i en els articles 1262 i 164.2 CPC que la part agent va aportar un rebut d'indemnització i de cessió d'acció signat per les senyores Bonet i Marcos.

Es veu que la problemàtica plantejada concerneix a la vegada la qüestió de la legitimació activa en si i la qüestió formal de la forma de la demanda (encara que no s'hagi formulat cap excepció processal al respecte).

Pel que fa a la legitimació activa, el CPC la defineix en el seu article 34 com la possibilitat d'actuar en el procés per part dels titulars de la relació jurídica o de l'objecte litigiós que tinguin interès en l'estimació o la desestimació de les pretensions que s'hi exerceixin.

D'aquest punt de vista, no hi ha dubte que una companyia subrogada en els drets del seu assegurat té un interès propi en veure estimades les seves pretensions de reembossament dels imports que ha pagat al seu assegurat o pel seu compte.

En aquesta òptica, com bé ho diu el tribunal, la companyia agent havia de demostrar que efectivament s'havia produït aquella subrogació.

Pel que fa a la forma de la demanda, l'article 121 CPC disposa que, en virtut de la demanda o la contesta, s'han de presentar els documents sobre el fons en què les parts fonamenten el dret a la tutela judicial que pretenen, i l'article 125 relatiu a la preclusió de la presentació dels documents precisa que :

"Les parts han de presentar tots els documents, mitjans i instruments de prova, certificats, notes, dictàmens pericials i informes amb la demanda, la contesta i, si escau, la reconvenció, segons estableixin aquesta Llei i les altres lleis aplicables. En cas que no en disposin en el moment processal en què pertoqui presentar-los, han de designar el lloc on es troben, però no podran presentar-los ni sol·licitar que siguin aportats al procés posteriorment, excepte en els casos que estableix l'article següent. ".

L'article 126 del CPC disposa que :

"1. Excepcionalment, les parts poden presentar els documents després de la demanda o la contesta en els supòsits següents:

El demandant pot presentar, a l'audiència prèvia si el procés se substancia pel procediment ordinari o en el judici oral si el procés se substancia pel procediment abreujat, els documents l'interès o rellevància dels quals es posi de manifest com a conseqüència de les al*legacions fetes pel demandat en la contesta.

El demandant i el demandat poden presentar, a l'audiència prèvia si el procés se substancia pel procediment ordinari o en el judici oral si el procés se substancia pel procediment abreujat, els documents que fonamentin les al*legacions complementàries que poden formular en aquells actes, sempre que es faci d'acord amb les limitacions establertes en aquesta Llei o les altres Lleis aplicables.

Quan es tracti de documents de data posterior a la demanda, la contesta o, si escau, l'audiència prèvia, sempre que no s'hagin pogut confeccionar. ni obtenir abans d'aquests tràmits o actes processals, a l'inici del judici oral.

Quan es tracti de documents de data anterior a la demanda, la contesta o, si escau, l'audiència prèvia. si la part que els presenta justifica que no ha tingut coneixement de la seva existència anteriorment, a l'inici del judici oral.

2. En cas que es presenti un document després de la demanda o la contesta, el tribunal resol sobre si l'admet o no a l'audiència prèvia si el procés se substancia pel procediment ordinari, o a l'inici del judici oral si el procés se substancia pel procediment abreujat, amb l'audiència de les parts personades en el procés. Tanmateix, si el document es presenta després d'aquests tràmits o actes processals, en els termes que estableixen les lletres c) i d) de l'apartat anterior, el tribunal resol sobre si l'admet o no durant el judici oral, amb l'audiència de les parts personades en el procés. (...)".

L'article 164.2 CPC que pertany al Títol III que tracta del procediment ordinari però que s'aplica mutatis mutandis al procediment abreujat en virtut de l'article 251, afegeix :

"2. El demandant també pot presentar, a l'audiència prèvia, els documents complementaris que puguin tenir interès o rellevància d'acord amb les al*legacions que hagi fet el demandat a la contesta. ".

En el present cas, la companyia demandant va aportar amb el seu escrit de demanda les condicions generals i particulars del contracte d'assegurances, la factura de reparació dels danys, la justificació del volum de negoci, el justificant del pagament del cost de les reparacions directament a l'empresa, el justificant del pagament de la pèrdua d'explotació al compte del negoci perjudicat, i un rebut d'indemnització de dit negoci de data 23-07-2021 però no firmat.

En el seu escrit de contesta, i per fonamentar l'excepció de manca de legitimació activa, la companyia defenent va invocar només el fet que el rebut en qüestió no era firmat.

Però aquest argument era ja insuficient doncs els documents aportats eren idonis per acreditar que havia pagat els imports reclamats i que ho havia fet en execució del contracte d'assegurança, no podent la manca de firma del rebut del 23-07-2021 posar en dubte el seu interès en obtenir el reembossament dels imports en qüestió, sobre tot quan, hem de recordar, les titulars del negoci que va rebre el pagament son codemandants i que per tant s'ha de considerar que són elles també que han aportat el document en qüestió.

Sigui com sigui, l'aportació d'un rebut d'indemnització firmat en el decurs de la vista oral és conforme als articles 1226 i 164.2 citats doncs, ho va portar per contestar a les al·legacions fetes pel demandat a la contesta i aixecar tota dificultat en relació a l'acreditació de la seva legitimació activa.

Per consegüent, no es veu en que existiria una incorrecta valoració de la prova o una aplicació errònia del dret, i el motiu principal del recurs ha de ser desestimat.

Segon.- Pel que fa a l'import de la indemnització, cal precisar d'antuvi que l'argument de l'apel·lant en relació a una suposada deixadesa de les perjudicades en la declaració del sinistre constitueix un argument totalment nou, aixecat durant el judici oral, però fins ara ni s'havia discutit que la data del sinistre fos el 27 d'abril del 2021.

Quant al caràcter extemporani de les al·legacions i pretensions de la part defenent en relació a l'abast del sinistre i l'import de la indemnització, hem de precisar de manera general que l'entrada en vigor del CPC ha comportat donar molta més rellevància a l'oralitat en el procediment civil en relació al sistema anterior.

Dit això, s'exposa en el motius del CPC, entre altres consideracions que :

"El principi d'escriptura regeix, lògicament, a l'inici del procés, en concret en els escrits de demanda i contesta, mentre que l'oralitat preval en el judici oral i en la pràctica de qualsevol acte de prova." ; "El procediment abreujat (...) s'articula mitjançant una fase inicial d'al*legacions per escrit i una altra de judici oral en el qual les parts poden impugnar els documents i demanar la pràctica de la prova..."

; " Les parts han de fer valer en els escrits de demanda i contesta totes les al*legacions i els fonaments de fet o de dret, i acompanyar-los de tots el documents i dictàmens pericials mitjançant els quals pretenguin donar suport a les seves pretensions. Per tant. el demandat inclou a la contesta totes les excepcions que tingui en relació amb el demandant, siguin processals, siguin de fons (...) En el cas del procediment abreujat, el tribunal resol totes les excepcions a l'inici del judici oral si es tracta d'excepcions processals, o en la sentència si es tracta d'excepcions de fons. Regeix el principi de preclusió, de manera que s'han de fer valer tots els fets a l'abast de les parts en virtut de la demanda o la contesta." ; "El judici oral (...) té com a finalitat bàsica practicar la prova.".

De manera més precisa, l'article 8 CPC relatiu al principi de preclusió de les al·legacions de fets i fonaments jurídics, la interpretació del qual es pretén que seria errònia disposa :

"1. Les parts han d'invocar en la demanda i la contesta tots els fets i els fonaments jurídics en els quals fonamentin les seves pretensions, sense que sigui admissible reservar-ne l'al*legació per a un moment processal posterior.

2. La càrrega de l'al*legació dels fets i els fonaments jurídics en virtut dels escrits inicials del procés s'entén sense perjudici de poder formular al*legacions complementàries, o invocar fets nous o de nova notícia, de conformitat amb el que estableix aquesta Llei".

L'article 257 CPC sobre el judici oral en el procediment abreujat indica que :

"(...)... 3. Un cop resoltes les qüestions processals, si n'hi ha, les parts poden fer al*legacions complementàries, aclariments, aportar fets i documents nous o de nova notícia i s'han de pronunciar sobre els documents d'acord amb el que preveuen els articles 162 a 165.

4. El judici oral continua, donant la paraula a les parts personades al judici oral per tal que fixin amb precisió l'objecte del procés i les qüestions de fet o de dret sobre les quals hi hagi controvèrsia entre elles. Si la discrepància queda reduïda a una o diverses qüestions jurídiques, el tribunal declara el procés vist per a sentència.(...).".

En resum, si bé existeix la possibilitat d'al*legacions complementàries, això no permet una modificació dels elements constitutius del litigi doncs el CPC no ha modificat el principi de prohibició de la mutatio libelli segons el qual les pretensions i al*legacions de les parts s'han de presentar en els seus escrits rectors de demanda i contesta per tal de fixar els elements constitutius del litigi, que constitueix al seu torn la matèria del judici oral.

En el present cas, la simple lectura de l'escrit de contesta permet constatar que els danys causats no eren un fet controvertit doncs la companyia defenent va oposar només les seves dues excepcions i les obligacions d'assegurança instituïdes per la LAFU.

Si bé va afirmar que (segons defensava aleshores), no essent l'asseguradora de les altres codemandades, no sabia res del sinistre i de les reparacions, tenia tots els elements per poder formular les al*legacions que ha formulat durant el judici oral, ja que les mateixes es fonamenten en la pericial i la factura que foren aportats amb l'escrit de demanda. En res, l'entitat dels danys causats és un fet nou.

Per tant, la part defenent no podia modificar els termes del debat introduint a partir del moment del judici oral una pretensió i unes al*legacions noves sobre les quals la part contraria no s'ha pogut defensar útilment, en particular proposant les proves oportunes.

En aquestes condicions, és fent una correcta aplicació del dret que la Sra. Batlle ha decidit no examinar aquestes pretensions.

Així les coses, aquest aspecte del recurs també s'ha de desestimar i s'ha de confirmar la sentència d'instància.

Tercer.- De conformitat amb l'article 354.2 del codi de procediment civil, la desestimació del recurs determina imposar les costes d'aquesta alçada a la part apel*lant.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs de la representació processal de la societat Carnero, Mena, contra la Sentència de data 21-10-2022 que confirmem íntegrament ;

Segon.- IMPOSAR les costes de segona instància a la societat Carnero, Mena.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.