Arrendaments urbans - retorn de la possessió (0157/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-157/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, a 22 de juliol de 2010

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 3 d’octubre del 2008 la representació processal de la Sra. Tur, en la seva qualitat de titular del negoci “V.S.V.”, va formular demanda contra el Sr. Diez sol·licitant que es declarés la resolució del contracte d’arrendament formalitzat entre les parts en data 15 de maig del 2003 en relació a l’apartament número 103, situat a la primera planta de l’XXXX, disposant el desnonament del defenent i condemnant-lo a abonar a la seva mandant la suma de 2.754,85 euros, amb els seus interessos, més altres 323,80 euros i un import de 20 euros per dia fins el retorn de la possessió en concepte d’ocupació indeguda, més l’import corresponent a les despeses de calefacció i electricitat per cada mes, o fracció, transcorregut a partir del mes de gener del 2007, encara que posteriorment es va rectificar posant de relleu que es referia al mes de gener del 2008, i fins el moment en què tingués lloc el traspàs possessori, imposant al defenent les costes del procediment.

II.- La representació processal del Sr. Diez va contestar a la demanda en data 27 de maig del 2009 sol·licitant la seva desestimació atès que, segons afirmava, el mes de maig del 2007 va lliurar la possessió de l’apartament que havia tingut arrendat, abonant en aquell moment tots els lloguers que devia i les despeses de calefacció i electricitat dels mesos en què va ocupar l’habitatge.

III.- L’Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, va dictar Sentència en data 23 de març del 2010 desestimant en tots els seus termes la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Tur, titular administrativa del negoci “V.S.V.”, contra el Sr. Diez, absolent al defenent de totes les pretensions que s’hi contenien i imposant a l’actora les costes del procediment.

IV.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal de la Sra. Tur, en la seva qualitat de titular del negoci “V.S.V.”, i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l’estimació íntegra de la demanda formulada per la seva mandant, imposant a l’adversa les costes de les dues instàncies.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el dia 15 de maig del 2003 es va signar un contracte d’arrendament en relació a l’apartament número 103, planta primera, de l’edifici “S.” situat a Soldeu, Parròquia de Canillo, en el qual constava com arrendadora l’agència “V.S.V.” i com arrendatari el Sr. Diez, pel preu de 305 euros mensuals, acordant que el contracte finalitzaria el dia 14 de maig del 2004 i que l’arrendatari perdria la fiança dipositada si el rescindia anticipadament. No es discuteix tampoc que l’arrendatari va abonar totes les mensualitats degudes fins el mes de maig del 2007 i les despeses de calefacció i electricitat generades fins aquell moment, com ell afirma, ja que no se li reclamen.

No obstant, la part agent sol·licita en la demanda que dóna origen a aquest procediments no sols que es declari la resolució del contracte d’arrendament celebrat entre les parts i es disposi el desnonament de l’arrendatari de l’immoble de la seva propietat, sinó també que se’l condemni al pagament dels lloguers vençuts a partir d’aquella data fins el mes de gener de l’any 2008, amb un import total de 2.754,85 euros, més les despeses d’electricitat d’aquest període, més les de calefacció dels mesos d’octubre a gener del 2008, més la quantitat procedent segons contracte per l’ocupació indeguda de l’apartament per part del Sr. Diez, mentre que aquest s’oposa a aquesta pretensió argumentant que el mes de maig del 2007 va abandonar l’habitatge que havia llogat, abonant tots els lloguers i les despeses pendents, arguments que estima la Sentència que ara es recorre.

II.- Com a primer greuge contra l’esmentada resolució la representació processal de la Sra. Tur defensa que no ha quedat acreditat a les actuacions que el mes de maig del 2007 el Sr. Diez abandonés l’habitatge que havia arrendat i que, en tot cas, mai se li va lliurar a ella la seva possessió.

En contra del criteri de la recurrent, aquesta Sala considera que de les proves aportades a les actuacions, valorades en el seu conjunt d’acord amb el criteri de la sana crítica, es dedueix que el Sr. Diez va deixar a disposició de l’agent l’habitatge que tenia arrendat el mes de maig del 2007.

En aquest sentit, cal destacar que en aquell moment el Sr. Diez va efectuar una transferència a favor de l’arrendadora de 4.000 euros (foli 86), quantitat prou important respecte del preu de lloguer pactat com per a poder presumir que liquidava una situació preexistent. Cal posar de relleu igualment que el Sr. Olmo va manifestar en les seves declaracions que el Sr. Diez es va traslladar en aquella data als baixos 5è de la Urbanització Ribagrossa, edifici C. de Canillo, deixant lliure l’apartament de l’edifici “S.” de Soldeu, i, malgrat el seu testimoni s’ha de prendre amb cautela per la relació d’amistat que tenia amb el defenent, el citat senyor manifesta clarament que coneixia aquest fet perquè el va ajudar al trasllat (foli 189 en relació al 118). En el mateix sentit cal destacar que la Sra. Cepeda, conserge en aquell moment de l’edifici “S.”, que no s’ha acreditat que tingués una mala relació amb el gerent del negoci del què és titular l’agent, fet que en tot cas no tindria cap rellevància en aquest procediment, va declarar que li constava que aquell mes el defenent es va traslladar a viure a un altre lloc, no tornant a residir a l’edifici i accedint el Sr. Águila a l’habitatge (foli 193 en relació al 115). D’altra banda, en recolzament d’aquestes manifestacions s’ha de fer notar que el comptador d’electricitat de l’habitatge es va mantenir en la xifra de 42164 des del mes d’agost al de desembre del 2007 (folis 28 a 31) i cal destacar igualment que s’ha aportat a les actuacions un certificat de “H.”, empresa a on treballa el Sr. Diez, que acredita que el mes de juliol del 2007, moment en el què segons el demandat va acabar les seves vacances, se li va facilitar una vivenda a la XXXX (foli 119) aportant-se a més les factures del lloguer corresponent (folis 120 i 121).

Pel contrari, per desvirtuar aquestes manifestacions l’agent aporta el testimoni del Sr. Águila, que nega haver rebut la possessió de l’habitatge en aquella data(foli 210 en relació al 113), però cal tenir en compte que el Sr. Águila és el gerent del negoci “V.S.V.” i, per tant, té un interès evident en que s’estimi la demanda, i el del Sr. Arcos (foli 212 en relació al 116), que l’únic que manifesta és que el Sr. Águila li va preguntar sobre el parador del Sr. Diez afirmant que li devia lloguers. D’altra banda, el fet que calgués un serraller per entrar a la vivenda per tal de portar a terme la inspecció ocular sol·licitada no significa per si sol que l’agent no disposava de les claus del mateix, ja que era possible igualment que no volgués aportar-les, i el fet que en l’habitatge es trobessin les claus del vehicle del Sr. Diez tampoc pot significar que hi continuava habitant quan en el seu conjunt l’apartament mostrava signes d’haver estat desocupat un llarg temps.

III.- És cert que el fet que el Sr. Diez abandonés l’apartament que havia llogat no significa per si sol que lliurés la seva possessió a l’arrendador, no obstant, la Sra. Cepeda en les seves declaracions afirma que el defenent va introduir les claus del mateix a la bústia de l’agencia a principis de maig del 2007, fet que segons el defenent es deu a que l’agència estava tancada, i que a partir d’aquell moment el Sr. Águila va accedir a l’habitatge i, si bé és cert que aquesta no és la manera correcta de procedir, de les dades que consten a les actuacions es dedueix que el Sr. Águila i el defenent eren amics (com reconeix la mateixa recurrent) fet que potser explica el procediment emprat. En tot cas, cal presumir que l’agencia va rebre les claus que es van posar a la seva disposició perquè es trobaven a la seva bústia a la què en principi sols ella tenia accés i perquè en cas contrari no s’entén que no es presentés la corresponent demanda de desnonament i reclamació de quantitat fins l’onze de març del 2008, ni que no es requerís abans al Sr. Diez per tal que abonés els lloguer corresponents tenint en compte que l’agent coneixia perfectament com localitzar al Sr. Diez a l’empresa a on treballava, com finalment va fer. Altrament no es pot admetre l’argument de l’agent en el sentit que aquests rebuts li van ser tornats impagats, ja que el mateix Sr. Águila reconeix que els va omplir en un sol dia correlativament.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Tur, titular del negoci “V.S.V.”, contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 23 de març del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d’aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.