Taxes (0048/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0097-2/09 TSA: 061/10

S E N T È N C I A NÚM. 48-2011

PARTS:

Apel·lant: HBLE. COMÚ D'ANDORRA

Representant: Salcedo

Advocat: Esparza

Apel·lada: Bermudez

Representant: Herrera

Advocat : Araujo

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Campillo

Advocat : Arcos

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de setembre de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0097-2/09.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 20 d'abril de 2010 va estimar la demanda formulada per l'entitat "Bermudez" contra el M.I. Govern i l'HBLE. COMÚ D'ANDORRA, i va anul·lar les liquidacions corresponents a l'exercici 2009 de les taxes d'higiene pública i enllumenat, amb declaració del dret de l'agent al retorn de les quantitats indegudament percebudes per aquest concepte.

L'esmentada resolució reprodueix els fonaments de la sentència d'aquesta Sala núm. 09-2010, de 3 de març, que va examinar la legalitat d'altres liquidacions tributàries de les mateixes taxes d'higiene pública i enllumenat.

2n.- La representació de l'HBLE. COMÚ D'ANDORRA ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, en el qual al·lega, en primer lloc, que la resolució impugnada s'ha limitat a reproduir els fonaments de la sentència dictada en un altre procés, en lloc de donar resposta a les qüestions plantejades per les parts en aquesta litis, la qual cosa comporta una vulneració de l'article 10 del text constitucional. Quant al fons, addueix que el mètode de càlcul de les taxes, com un percentatge sobre l'impost de radicació, no desvirtua la veritable naturalesa del tribut; que l'informe econòmic elaborat pels serveis del Comú justifica de forma suficient que l'import de les taxes litigioses no supera el cost del servei; i, en darrer terme, que no s'indica el motiu de nul·litat de ple dret en què haurien incorregut les liquidacions impugnades.

3r.- En contestar el recurs, la representació del M.I. Govern va posar de relleu que compartia els arguments de la part apel·lant, mentre que l'entitat "Bermudez" va sol·licitar la desestimació del recurs, en considerar que la sentència apel·lada és plenament ajustada a dret.

4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com posa de relleu la sentència apel·lada, l'objecte del present procés, que versa sobre la legalitat de les liquidacions girades a càrrec de la societat agent pels conceptes de taxa d'higiene i enllumenat, corresponents a l'exercici 2009, és plenament coincident amb el d'aquell litigi anterior que va ser resolt mitjançant la sentència d'aquesta Sala núm. 09-2010, de 3 de març, la qual es referia a les liquidacions girades pels mateixos conceptes i exercici a d'altres obligats tributaris.

En conseqüència, resulta perfectament legítim, en base al principi d'unitat de doctrina, que la resolució d'aquest procés es remeti a les consideracions que van donar lloc a la sentència recaiguda en el procés anterior, sense que això comporti de cap manera una vulneració del dret a la jurisdicció que recull l'article 10 de la Constitució del Principat.

En aquest sentit, convé remarcar que les qüestions fonamentals plantejades per les parts han obtingut deguda resposta en la sentència del Tribunal a quo i que, a més, com va succeir en el cas examinat pel Tribunal Constitucional en l'aute de 15 de novembre de 2001, "el principi iura novit curia s'ha imposat, com constitucionalment ha de reclamar-se, als raonaments jurídics de les parts, però amb un respecte absolut a les seves pretensions oposades".

Tercer.- La sentència impugnada reprodueix a bastament els fonaments de la sentència dictada per aquesta Sala en data 3 de març de 2010, que resulten plenament aplicables en aquest cas i que resulta innecessari tornar a citar in extenso. Tanmateix, per donar adequada resposta a les al·legacions del recurrent convé incidir de nou en els aspectes a que fa referència aquesta part.

Pel que fa al mètode de càlcul de les taxes impugnades, resulta primordial la diferenciació entre les diferents figures de l'impost i de la taxa, que resulten de l'article 11 de la Llei de bases de l'ordenament tributari. Mentre que el primer mai no depèn d'una activitat de l'Administració, la segona és la contrapartida a la prestació d'un servei públic o la realització d'una funció administrativa de sol·licitud o recepció obligatòria que es refereix a l'obligat tributari o l'afecta o el beneficia de manera particular. En conseqüència, com es va dir en la sentència de 3 de març de 2010, "el càlcul (de la taxa) no pot ser forfetari, sinó que s'ha de recolzar sobre elements concrets que permetin apreciar el muntant de la contrapartida de la qual es beneficia l'usuari del servei". Aquest criteri ha estat desconegut en aquest cas, en que l'import de les taxes litigioses es determina a partir d'un percentatge sobre l'impost de radicació, a manera de recàrrec o suplement, la qual cosa no resulta ajustada a la veritable naturalesa de les taxes.

Quart.- Sobre la suficiència de l'informe econòmic, n'hi ha prou amb reproduir els arguments que es contenen sobre el particular en la referida sentència de 3 de març de 2010. Com es va dir llavors, "els elements de càlcul de les taxes es treuen únicament del muntant dels crèdits que figuren en el pressupost, sense que sigui possible controlar el detall d'aquestes xifres (veure folis 74 i 77). És així que cap precisió figura en el document en quant a la naturalesa de les despeses tingudes en compte. En particular, el document no distingeix les despeses d'inversió i les despeses de funcionament; ara bé, aquesta distinció és evidentment essencial per determinar el cost exacte del servei (les despeses d'inversió hauran de ser l'objecte d'una amortització). Els elements tinguts en compte per a la determinació del cost del servei no es refereixen per tant a un anàlisi econòmic de les despeses -com ho exigeix l'article 18 (de la Llei de les finances comunals), ja citat, al mencionar una memòria « econòmica »- però es tracta d'una simple indicació de les dades més generals que figuren en el pressupost del Comú. Sobre aquest punt, els elements tinguts en compte són per tant insuficients per permetre al jutge d'exercir un control sobre les modalitats de determinació de les taxes".

La insuficiència de l'informe econòmic, des de la perspectiva de les finalitats que contempla la llei, així com l'inadequat mètode de càlcul, que es basa en un mer percentatge sobre una altra figura tributària, com és l'impost de radicació, justifiquen suficientment la declaració de què les liquidacions impugnades no resulten ajustades a dret.

Cinquè.- En darrer terme, s'ha de considerar que resulten supèrflues les al·legacions que formula la part recurrent sobre la inexistència d'una nul·litat de ple dret, atès que la sentència apel·lada, com es desprèn de l'apartat 2n. de la seva part dispositiva, s'ha limitat a anul·lar, i no a declarar la nul·litat absoluta, de les liquidacions impugnades.

Per tot això, procedeix desestimar el present recurs d'apel·lació, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades, atès que només existia un precedent, i no una doctrina jurisprudencial consolidada, en el moment de formular-se el recurs.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de l'HBLE. COMÚ D'ANDORRA contra la sentència dictada en aquest procés el 20 d'abril de 2010 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.