**** (0133/07)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

SENTÈNCIA

TSJC-133/07

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de desembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de Nuñez va presentar en data 27 de gener del 2005 demanda contra la societat "Recio", que havia estat contractada com administradora de la Comunitat el mes de gener del 2000, en reclamació de la suma de 7.746,01 euros que la demandant entenia que li devia la defenent en concepte de la diferència entre la quantitat de 10.084,09 euros, que aquesta va retirar del seu compte corrent en previsió de les despeses de l'exercici comptable de l'any 2002, i la despesa real de dit exercici, a més de la suma que resultés provada en l'auditoria comptable que es portaria a terme en període probatori, quantitat que sumada a l'anterior no podria ser superior a 12.000 euros, més els interessos d'aquest deute, més les costes judicials.

II.- En data 17 de febrer del 2005 la representació processal de "Recio" va contestar a la demanda argumentant que va ser contractada per administrar la comunitat a finals del mes d'agost del 2000 i va acabar els seus serveis professionals el dia 31 de desembre del 2002, continuant com administradora dels demés Edificis V.N.. Respecte del fons, s'oposava al deute reclamat afirmant que la suma de 10.084,09 euros corresponia pel que fa a 4.697,42 a la part que li pertocava a l'agent de les despeses sufragades pel conjunt de Comunitats dels edificis V.N. (blocs A, B, C, D, E, F, G, h i I) durant l'exercici 2001, pel que fa a la suma de 5.386,67, com reserva per les previsions de l'any 2002 i, en quan al ròssec positiu entre les previsions i les despeses d'aquest any, aquest va ser aplicat acompte de les previstes per l'any 2003. Que en tot cas els 10.084,09 euros van ser carregats al compte de l'agent i traspassats al del Conjunt de Comunitats en base a un acord adoptat el dia 3 de juny del 2002 i que si el compte de la comunitat agent tenia un saldo negatiu era perquè la major part dels propietaris de l'edifici no havien fet front a les seves obligacions envers la Comunitat. Afirmava igualment que no havia comès cap irregularitat, que els honoraris que havia cobrat eren els aprovats i que en tot cas la demanda patia un defecte formal greu en la seva formulació, raó per la què calia desestimar íntegrament la demanda i condemnar a l'adversa a les costes del procediment.

III.- L'Hble. Batlle va dictar Sentència en data 12 d'abril del 2007 desestimant la demanda formulada contra "Recio" i condemnant a Nuñez al pagament de les costes processals.

IV.- Contra l'esmentada Sentència formula recurs d'apel·lació la representació processal de Nuñez i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es condemni a la defenent al pagament de la suma de 8.431,55 euros, més interessos i costes.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La recurrent argumenta en el seu recurs que accepta el que es manifesta als considerants primer, segon i tercer de la Sentència d'instància, però que, pel contrari, no pot compartir les manifestacions contingudes en el seu quart considerant, en primer lloc, perquè en ell es dóna més credibilitat al peritatge emès per G. que no pas al elaborat per F.&M., tractant-se, segons el seu parer d'una apreciació merament subjectiva.

En resposta a les afirmacions de la recurrent cal posar de relleu que els tribunals estan legitimats per valorar els peritatges que s'aporten a les actuacions d'acord amb el criteri de la sana crítica, tenint en compte l'amplitud, el rigor i la imparcialitat amb els què estimin que han estat emesos, sense que no obstant puguin substituir les apreciacions de caràcter tècnic que en ells es recullin per les seves pròpies. En el cas present, consten al procediment dos informes. El primer, portat a terme en període de proves a instàncies de "Recio", elaborat per l'economista Sra. Vilar que pertany al Gabinet d'Auditoria i Consultoria "G.", analitza de forma detallada els ingressos i despeses corresponents als diferents anys en els què la demandada va actuar com administradora de la Comunitat, portant a terme una revisió comptable de la seva gestió, responent àmpliament a les preguntes que se li formulen (folis 774 a 794 de les actuacions) i considerant correcta l'actuació de la defenent. En el segon, sol·licitat per Nuñez de l'Edifici V.N., Bloc A i elaborat pel Sr. Sarabia de l'entitat Auditors i Consultors "F.&M." (folis 813 a 817), es comprova si les despeses registrades per la societat "Recio" estaven degudament justificades, fent una selecció o prova de mostreig referent als exercicis 2000 a 2002 i no pas un estudi complert de la comptabilitat d'aquesta societat, constatant que, malgrat les comprovacions han estat satisfactòries, existien algunes manques de rigor formal. En conjunt, i valorant objectivament els dos informes, s'ha de concloure que el que va elaborar "G." és molt més complert que no pas el portat a terme per "F.&M." i que aquest darrer es limita a constatar que les sumes que Nuñez reclama tenen el seu reflex a la comptabilitat de la defenent, sense analitzar les proves aportades per l'adversa per justificar el destí d'aquestes quantitats i sense detectar altres irregularitats que algunes merament formals. D'altra banda, com posa de relleu la part defenent en resposta a les conclusions del recurs de l'adversa, de la diligència de data 18 de setembre del 2006 que consta al foli 804 de les actuacions es dedueix que aquest informe es va lliurar a l'advocat de Nuñez abans de presentar-se a la Batllia, informant el perit de que això es va fer així perquè se li va demanar que "esperés a la seva conformitat per lliurar-la a la Batllia", i a la Diligència de 5 d'octubre del 2006 (foli 805) es constata que el lletrat de la part agent va manifestar en comparèixer al despatx de la Secretaria que lliurarien l'informe a finals de mes "a manca d'unes rectificacions", raó per la què la imparcialitat del dictamen és com a mínim dubtosa.

II.- La recurrent s'oposa en segon lloc al que es manifesta al considerant IV lletra a) de la Sentència recorreguda, en quan estima que de l'informe elaborat per "F.&M." es dedueix sense cap mena de dubtes que la defenent va carregar en el compte de la Comunitat la suma total de 10.084,09 euros sota el concepte de l'exercici comptable de l'any 2002, quan l'import de la despesa de la Comunitat de Propietaris d'aquell període va ascendir a 2.338,08 euros, raó per la qual existeix un diferencial de 7.746,01 euros que no li ha estat reintegrat i que per això reclama. En front aquest argument, la defenent va argumentat llargament a la seva contesta a la demanda que aquesta quantitat, que no discuteix, es va carregar al compte de l'agent i es va ingressar al de la Comunitat corresponent al conjunt d'edificis V.N. i no pas al seu compte corrent i va servir, en quan a la suma de 4.697,42 euros, per pagar les despeses de la demandant referides a l'exercici 2001, i dels 5.386,67 euros restants, que anaven destinats a les despeses de l'any 2002, es van deduir les despeses que finalment es van produir aquell any, amb un import de 2.338,08 euros, i el ròssec es va aplicar a les despeses previstes pel conjunt de les Comunitats per l'any 2003. La recurrent no s'oposa a aquestes afirmacions, però no estima correcte que el ròssec del 2002 s'apliqués a la previsió de despeses del 2003, en primer lloc, perquè el 4 de novembre del 2002 si li havia notificat a "Recio" que se li rescindia el contracte i deixava de ser administradora del Bloc A amb efectes a 31 de desembre d'aquell any, fet que ha estat admès per l'administradora de la defenent, en segon lloc, perquè no tenia permís ni de la Presidenta, ni de cap representant de la Comunitat del Bloc A, per efectuar aquest càrrec i en tercer lloc, perquè la suma de 9.392,66 euros es va carregar al seu compte amb el concepte de "previsió 2002" i no pas en el de "previsió 2003".

No obstant, per un cantó la suma que en tot cas podria reclamar l'agent seria la d'aquest ròssec de 2.338,08 euros i no pas la de 7.746,01 que reclama, perquè en cap cas discuteix que l'import de 4.697,42 euros era deguda per la demandant com a conseqüència de les despeses de l'any 2001. Pel que fa a l'esmentat ròssec, la defenent va fer un càrrec de determinades quantitats al compte de la Comunitat del Bloc A i en favor de la Comunitat del conjunt d'edificis V.N. en pagament de determinades despeses i en previsió d'altres que finalment van resultar inferiors, càrrec que estava legitimada per fer com administradora del conjunt de les diferents comunitats i en virtut de les previsions acordades en la reunió extraordinària de copropietaris del conjunt d'edificis V.N. celebrada en data 3 de juny del 2002, a la que va assistir la Sra. Tamarit en representació del bloc A (foli 639 i ss). Per aquest motiu, quan a finals de l'any 2002 se li va comunicar que se li rescindia el contracte l'únic que se li pot retreure és que no retornés ròssec al compte de la defenent, no obstant, entenem que aquesta actuació és perfectament legítima i habitual en les comunitats de propietaris, ja que d'aquesta manera es pot fer front a les despeses que vagin sorgint l'any següent sense necessitat de demanar una nova provisió de fons i no precisa de cap autorització de la Comunitat afectada.

D'altra banda, la defenent argumenta que aquesta actuació va deixar en descobert el compte de la Comunitat, però aquest fet constituiria en tot cas un dany que no s'ha acreditat, ni s'ha provat per quina causa es va produir, ni per quin import, i fonamentalment no és la reparació d'aquest dany el que es sol·licitava a la demanda, raó per la qual tampoc es pot estimar ara una reclamació en aquest sentit.

III.- Pel que fa al darrer motiu del recurs, al·lega la recurrent que "Recio" va pagar amb càrrec a la Comunitat les despeses de construir un mur de pedra de la instal·lació de gas a l'empresa constructora "Olmo" i no va reclamar el seu import a l'empresa Luís que se'n havia de fer càrrec i no ho va fer. Malgrat els arguments de la recurrent, s'ha de posar de relleu, per un cantó, que no és objecte de discussió que Luís es va fer càrrec en el seu moment de pagar l'import de col·locació d'una tanca de fusta a la instal·lació de gas, però el que no s'ha acreditat és que en el cas de la construcció del mur aquesta despesa correspongués igualment a aquesta societat i que per tant "Recio" va ser negligent abonant- lo a l'empresa constructora. En aquest sentit, la defenent al·lega que la tanca de fusta primitiva fou literalment trencada per algun veí dels edificis V.N. i la Comunitat va decidir fer construir a les seves costes un mur de pedra, la recurrent no prova el contrari i, de fet, als folis 644 a 653 de les actuacions consta que els presidents d'altres Comunitats del conjunt van aprovar el pressupost de les obres encarregades a "Olmo". D'altra banda, tampoc s'ha acreditat que la Comunitat demanés al seu administrador que reclamés a Luís aquest pagament, ni que cap altre de les Comunitats del conjunt protestés per aquest pagament, ni s'ha provat quin va ser el perjudici que aquesta manca de reclamació li va produir a la recurrent, raó per la què no es pot donar lloc a la reclamació de 685,54 euros que en aquest concepte es formula a la demanda.

IV.- Per últim, al·lega la recurrent la improcedència d'imposar-li a ella les costes de la instància, però aquesta Sala no troba a les actuacions raons per les què no s'hagi de seguir en aquest cas el principi de venciment objectiu que recull el Codi 7,51,5.

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la recurrent en virtut del que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Nuñez contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 12 d'abril del 2007 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.