Recurs d'apel·lació sobre la donació del vehicle i la devolució del préstec

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornella Solà Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

SENTÈNCIA 000005-2026 DE 14/01/2026

Ponent : Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Data : 14/01/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000219/2025

Nig : 5300542120240000895

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00005

SENTÈNCIA 000005/2026

PARTS:

Apel·lant: Sra. Marcos

Advocat: Sr. Querol

Apel·lat: Sr. Serra

Advocada: Sra. Almansa

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Família. Reclamació de quantitat de la part de l'import del vehicle assumit pel progenitor des de la interposició de la demanda d'adopció de mesures paternofilials, envers la progenitora, titular administrativa del mateix i qui el va vendre. Transcendència de la fixació dels fets controvertits.

Andorra la Vella, 14 de gener del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 04/06/2024, la representació processal del senyor Serra interposà demanda d'adopció de mesures paternofilials envers la senyora Marcos, en concret demanava entre altres mesures paternofiials que afectaven a la filla menor conjunta, Seco, la liquidació per part de la senyora Romeu de la part del préstec que mancava per abonar des de la data de la demanda interposada, del vehicle que va adquirir el senyor Alvarado malgrat ésser de titularitat de la senyora Romeu qui, a més, el va vendre. Demanava també la seva condemna a abonar les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, de ser el cas.

2.- En data 26/06/2024, la representació processal de la senyora Romeu va contestar la demanda articulada de contrari, tot oposant-se a la mateixa sol·licitant la seva desestimació i la condemna en costes a la part agent.

3.- En data 08/08/2025, el Tribunal unipersonal del Batlle va dictar Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Primer.- Estimar substancialment la demanda presentada pel Sr. Serra contra la Sra. Marcos i fixar les següents mesures paterno filials i patrimonials: - Pàtria potestat de la filla menor d'edat, Sarabia, que s'exerceixi de forma conjunta entre ambdós progenitors - Fixació del domicili de la menor: el domicili de la menor quedarà establert al Principat d'Andorra. - Guarda i custòdia de la menor serà exercida de forma conjunta per ambdós progenitors, per setmanes alternes, de dilluns a dilluns, efectuant-se el canvi a l'escola. Cada progenitor ha d'assumir en exclusiva, la totalitat de les despeses ordinàries que puguin sorgir en els períodes en que la menor es trobi en la seva companyia, integrant-se dins d'aquestes les despeses d'alimentació, i despeses associades amb aquest en la part corresponent, i higiene, i la resta de les despeses han de ser assumides per meitats estrictes entre els progenitors

- Repartiment de Vacances escolars: El repartiment de les vacances escolars es farà per meitats, de forma justa i equitativa, de la següent forma:

o Durant les vacances escolars de Nadal la menor estarà en companyia del seu pare la primera meitat de les vacances escolars els anys parells, i la segona meitat de les vacances amb la seva mare, i així alternativament.

o Les vacances escolars de Tots Sants i Carnestoltes, o qualsevol altra igual o inferior a una setmana, es seguirà el regim de guarda i custòdia proposat en el punt anterior. o En cas que un dels progenitors volgués marxar de vacances durant tota la setmana amb la menor, es repartiran alternativament en el sentit que al progenitor li correspondrà la setmana de Carnestoltes els anys parells i a la mare la setmana de Tots Sants i els anys senars li correspondrà al progenitor la setmana de Tots Sants i a la progenitora la de Carnestoltes.

o Les vacances escolars de Setmana Santa es repartiran seguint el règim de guarda i custòdia establert en l'apartat anterior. Si no fos possible, dites vacances es repartiran per meitats, passant la primera setmana dels anys parells amb el progenitor i la segona amb la progenitora, i així alternativament.

o Les vacances escolars d'estiu, és repartiran seguint el règim de guarda i custòdia establert en l'apartat anterior. No obstant l'anterior, quan els progenitors tinguin vacances podran gaudir de forma integra de les vacances amb la filla menor. En tot cas els progenitors ho pactaran any a any segons les vacances que els hi corresponguin. Finalment, en cas d'impossibilitat o en cas que la relació entre ambdós progenitors empitjores substancialment, durant els vacances escolars d'estiu els progenitors passaran 15 dies amb la seva filla, li correspondrà al progenitor la primera meitat de juliol i la primera meitat d'agost i a la progenitora li correspondrà la segona quinzena de juliol i la segona quinzena d'agost els anys parells, i així alternativament.

o Aniversaris i onomàstiques: El dia de l'aniversari i onomàstica de la menor, ambdós progenitors intentaran celebrar l'aniversari de la seva filla de forma conjunta. Si no fos possible, mitja jornada amb cadascun dels progenitors i cas d'impossibilitat, un any amb cadascun dels progenitors, podent estar els anys parells amb el progenitor i els anys senars amb la progenitora. El dia de l'aniversari i de l'onomàstica dels progenitors, la menor estarà amb el progenitor que celebri l'aniversari i/o onomàstica, fent excepció del règim de guarda i custòdia establert anteriorment. or estarà amb ell. o Desplaçaments fora d'Andorra: Ambdós progenitors podran gaudir de la companyia de la filla menor a Andorra i a l'estranger (havent d'entregar-se el passaport de la menor cada vegada). El progenitor que tingui la menor haurà d'informar en tot moment a l'altre progenitor del lloc on estarà la menor així com facilitar un número de telèfon de contacte.

o Contactes telefònics: El progenitor no custodi podrà tenir contacte telefònic amb la menor, almenys una vegada al dia, de forma lliure i sota cap supervisió per part de l'altre progenitor. o tot el previst en aquest punt pot modificar-se i adaptar-se en cada cas a les necessitats de la menor i dels progenitors sempre que els canvis s'acordin de mutu acord i amb el consentiment d'ambdós progenitors.

- Ús del domicili conjugal: L'ús del domicili conjugal és atribuït a la mare, deixant absolutament tot el mobiliari i el parament a la lliure disposició de la progenitora i de la filla menor d'edat.

- Despeses extraordinàries: Pel que fa les despeses extraordinàries les mateixes s'abonaran a raó de 60% a compte del progenitor i 40% a compte de la progenitora.

- Condemnar a la Sra. Álvarez a liquidar (en favor del Sr. Alvarado) la part mancant del préstec del seu vehicle a la data de la demanda. Segon.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades."

4.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Romeu en considerar que la mateixa vulnera el principi de congruència processal i els drets a la jurisdicció i a la defensa. En síntesi, es basa en considerar que s'ha produït una infracció del principi de congruència en entendre que la Sentència impugnada ha resolt sobre la liquidació del préstec del vehicle, que no formava part ni de les pretensions principals ni subsidiàries de la demanda inicial. Afirma, al respecte, que aquesta qüestió apareix tangencialment en la demanda, de forma difusa, sense cap fonament jurídic ni haver estat objecte de contradicció ni debat en el procediment oral, a banda de què en la demanda insistia en què no reclamava el préstec. Manifesta també que no ha tingut oportunitat de defensar-se'n i que no s'ha acreditat la realitat del préstec bancari, ni de la destinació que el prestatari va donar al capital prestat. Afegeix, a més, que la mera referència al lliurament del vehicle a la senyora Romeu no pot justificar una condemna dinerària en un procediment de mesures paternofilials d'una parella de fet. Insisteix en què el vehicle fou un regal. Demana la revocació de la resolució impugnada desestimant la condemna de la senyora Romeu a la liquidació del préstec del vehicle.

5.- La representació processal del senyor Alvarado s'oposa al recurs d'apel·lació interposat, sol·licitant la seva desestimació i la imposició de les costes a la part apel·lant, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

6.- El Ministeri Fiscal justifica el seu pronunciament en relació al recurs d'apel·lació interposat en què en el mateix s'invoca vulneració de drets fonamentals. Conclou el Ministeri Públic que, en haver existit en la instància una discrepància entre les parts en relació a la determinació i fixació dels fets controvertits, la jutge a quo s'hi hauria d'haver pronunciat de forma expressa, tot establint clarament els punts de controvèrsia. Demana, doncs i principalment que es declari la nul·litat de les actuacions, amb la seva retroacció fins al moment de fixació dels fets controvertits al judici oral, tot mantenint-se però la vigència de les proves practicades que no es vegin afectades per la petició que es limita a la qüestió del préstec. Subsidiàriament si no consideréssim vulnerat el dret fonamental invocat, deixa la resolució del litigi al millor criteri de la Sala.

7.- Per Aute de data 15/12/2025, es va admetre la prova proposada per ambdues parts litigants.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació interposat es limita a la condemna de la senyora Romeu a què la mateixa liquidi la part mancant de pagament del préstec del seu vehicle a la data de la demanda i que abona el senyor Alvarado.

Segon.- Al respecte, hem de resoldre en primer lloc la qüestió que planteja el Ministeri Fiscal, en poder donar lloc a una vulneració del dret fonamental a la defensa d'una de les parts i poder comportar, en conseqüència, la nul·litat del procediment i consegüent retroacció de les actuacions al moment de la fixació dels fets controvertits en el judici oral de la instància, en no haver-se aclarit la discrepància plantejada per les parts en relació a la seva fixació.

Tercer.- Als efectes d'un millor enteniment de la qüestió plantejada, farem un breu resum històric dels fets ocorreguts:

1.- En el Fet Tercer.- apartat 8.- intitulat càrregues dels progenitors de l'escrit de demanda interposat per la representació processal del senyor Alvarado, es disposava que: "Els progenitors no tenen absolutament cap càrrega en comú a banda d'un vehicle que el progenitor va comprar i pel qual abona una quota mensual per import de 550 EUR, aproximadament.

A més, en la compareixença per l'adopció de les mesures provisionals la senyora Romeu va afirmar que no disposava del vehicle atès que l'havia venut per un import de 10.000 EUR (...)".

Afegint el senyor Alvarado que:

"Resulta del tot inversemblant que el meu mandant estigui abonant una quota per un préstec per un vehicle que no està a nom seu, que no gaudeix i que endemés la progenitora ha venut (...).

Per tant aquesta part no reclama a l'adversa el retorn de les quotes ja abonades fins al moment de la present demanda d'establiment de mesures paternofilials però donat els fets si que requereix que atès que l'adversa ha obtingut un benefici indegut, la mateixa liquidi la part mancant del préstec del seu vehicle, quedant de tal forma ambdues parts completament deslliurades de qualsevol obligació envers l'altra.

Fer referència al fet que ja ha passat un any des dels compareixents es varen separar de fet i que des de llavors el meu mandant ha estat abonant la referida quota bancària, que en el seu total suma l'import de 6.600 EUR i que insisteix aquesta part, que no reclama a l'adversa però essent una dada que ha de tenir-se en copte que V. Hble. Sria, en el moment de dictar Sentència".

2.- En l'escrit de contesta a la demanda, la representació processal de la senyora Romeu en l'apartat VI.7.- dels Fonaments de Dret, va manifestar al respecte:

"La pretensió de l'adversa sembla que és exclusivament que el jutjador tingui en compte l'existència d'una càrrega financera del pare, atès que manifesta expressament que no reclama res a la demanda.

En aquest ordre de coses, aquesta part no s'oposa a què es tingui en compte l'existència de la càrrega econòmica derivada del préstec formalitzat per adquirir el vehicle. Però igualment s'haurà de tenir en compte que el vehicle fou un regal a la demandada, i que per tant, cap obligació se'n pot derivar tampoc envers la persona llavors obsequiada."

3.- En el judici oral que es va celebrar en data 26/11/2024, la part agent va fixar com a fets controvertits, entre altres, el "préstec del vehicle".

Per la seva banda, la part defenent va manifestar que "el vehicle no és objecte del procediment."

I la senyora Batlle a quo no efectuà cap manifestació addicional, en relació a la discrepància sobre els fets controvertits manifestada per les parts litigants.

Tot i així, en la confessió en judici que es va practicar en les persones d'ambdós progenitors, es va demanar expressament a la senyora Romeu si va vendre el vehicle, extrem que ella va confirmar, havent afirmat haver obtingut un import de 10.000 EUR. Afegia, a més, que el senyor Alvarado no va voler cobrar, i que ella ho considera un regal en haver-se formalitzat el préstec només a nom del senyor Alvarado i la carta groga a nom d'ella.

Així mateix en tràmit de conclusions, la representació lletrada del senyor Alvarado efectuà una referència genèrica a la part del préstec pendent d'abonar, volent que ella se'n fes càrrec. La representació lletrada de la senyora Romeu també s'hi referí tot insistint en què es tractava d'un regal i que per tant, només s'havia de prendre en compte per valorar la capacitat econòmica del senyor Alvarado.

Quart.- Així doncs, la pretesa vulneració de drets fonamentals aixecada pel Ministeri Fiscal, no s'ha produït.

El pagament del préstec del vehicle -quina existència en cap cas ha estat negada per la senyora NIBRA- formava part del debat i les parts van poder efectuar les al·legacions i proposar les proves que van considerar convenients, sense que es pugui afirmar que s'ha produït una vulneració del seu dret de defensa.

En efecte, tot i que la pretensió continguda en la demanda -parcialment transcrita en el Fonament de Dret anterior- pot donar lloc a certa confusió, d'una lectura curosa de la mateixa es conclou que la pretensió de la part agent és la de que se li aboni la part del préstec que manqui per pagar a partir de la data de la demanda. Pretensió que es va anar reproduint al llarg de la tramitació del judici i que la pròpia representació lletrada de la senyora Romeu va contestar -després d'insistir en què al seu entendre només es podia tenir en compte per determinar la capacitat econòmica del progenitor- en què es tractava d'un regal i, per tant, cap quantia no li podia ser reclamada.

Així, del que s'ha exposat es deriva que el préstec del vehicle formava part dels fets controvertits: així es va fer constar en l'acta del judici oral (foli 90) i si la senyora Batlle d'instància no va efectuar altra precisió al respecte, és precisament perquè les parts mantenien una posició enfrontada sobre el mateix, no havent precisat en cap moment la part defenent el motiu pel qual considerava que la qüestió del pagament del préstec del vehicle no formava part del procediment. Ans al contrari, en el judici oral es va practicar prova sobre el mateix per ambdues parts litigants (confessió en judici) i la part defenent va sostenir en tot moment que es tractava d'un regal del senyor Alvarado a la senyora Romeu.

L'article 166.1 del Codi de procediment civil determina que els fets controvertits els fixen les parts, no el Batlle, corresponent en aquest cas a la representació lletrada de la senyora Romeu argumentar per què considerava que aquesta qüestió havia de quedar fora del procediment, i no ho va fer. En tot cas, el pagament del préstec formava part dels fets controvertits, ja que era objecte de discussió entre les parts, no havent-se confós la part defenent sobre el seu abast -concretament sobre la pretensió del senyor Alvarado de què li fos abonat una part del mateix-, ja que en tot moment ha sostingut que el vehicle havia estat un regal seu, als efectes de què no se la condemnés a abonar l'import que se li reclamava en concepte de retorn dels préstec.

Així, les parts coneixien perfectament els termes del debat i van poder practicar les proves que van considerar pertinents sobre els mateixos, no havent-se produït cap indefensió a la senyora Romeu.

Cinquè.- En relació al fons del litigi:

Com hem dit, l'únic objecte del litigi és determinar si la senyora Romeu ha de retornar al senyor Alvarado l'import del préstec derivat de l'adquisició del vehicle per ell sol·licitat i abonat, i això sense perjudici de què en l'escrit de recurs la representació de la senyora Romeu posi en relleu, per primera vegada en el present procediment, que la mera referència al lliurament del vehicle a la senyora Romeu no pot justificar una condemna dinerària en un procediment de mesures paternofilials d'una parella de fet.

Perquè tot i que aquest argument hagués pogut servir com a element d'oposició a la procedència de la reclamació articulada de contrari, en no haver-lo oposat en el moment processal oportú, la seva al·legació en aquesta alçada esdevé extemporània, donant lloc a la màxima "pendente appellatione nihil innovetur", que actualment es troba recollida en l'article 330.2 del Codi de procediment civil.

Sisè.- Cap de les parts ha posat en dubte que el senyor Alvarado hagués demanat un préstec per l'adquisició del vehicle BMW matrícula XXXX, que va comprar i posar a nom de la senyora Romeu, tot i que el dit préstec no consti en autes. Ni tampoc que el senyor Alvarado hagi abonat, en data 11/09/2025, l'import que es deriva de l'extracte de compte de préstec adjuntat en aquesta alçada (9.947,94 EUR, restant en aquella esmentada data per pagar l'import de 14.182,21 EUR), ni que la senyora Romeu va vendre el dit vehicle obtenint un import de 10.000EUR.

El que discuteixen les parts és si la senyora Romeu ha d'abonar al senyor Alvarado l'import que aquest li reclama per haver adquirit el dit vehicle (limitant-se la reclamació a l'import pagat des de la interposició de la demanda).

En aquest sentit, la senyora Romeu afirma que es va tractar d'un regal. Sosté aquest argument en el fet de què el préstec bancari el va sol·licitar i obtenir únicament el senyor Alvarado tot i haver posat el mateix a nom d'ella la carta groga que es va aportar també en aquesta alçada; ben al contrari, el senyor Alvarado afirma que va demanar ell el préstec perquè a la senyora Romeu no li haguessin atorgat -extrem que ella mateixa confirma en la confessió en judici que li fou practicada en la instància-.

Setè.- De l'anàlisi de la prova practicada, la Sala conclou que efectivament es va tractar d'una liberalitat del senyor Alvarado envers la senyora Romeu. I arribem a aquesta conclusió per quant a diferència del que va succeir en un anterior supòsit similar i que fou resolt en el marc del rotlle TSJC 317/2022, en quest cas l'aparença creada pel senyor Alvarado confirma el seu animus donandi i, doncs, la realitat de la donació efectuada (en aquell altres supòsit el pretès donant va mantenir la carta groga del vehicle al seu nom).

Així, la voluntat de donar deriva:

- del fet d'haver contractat ell sol el préstec per l'adquisició del vehicle i haver-lo satisfet també tot sol, tot i haver posat el vehicle a nom de la senyora Romeu, en constar la carta groga a nom de la mateixa;

- dels whatsapps aportats en aquesta alçada en els quals el senyor Alvarado manifestava a la senyora Romeu que "era una prenda de st. Valentin" i "prenda de anos de estarmos juntos e de natal".

- i, encara, del fet de no reclamar-li el senyor Alvarado la totalitat del préstec abonat, sinó només la part satisfeta a partir del moment de la interposició de la demanda. I és que la donació obeeix a la voluntat de col·laboració que sol existir entre les parelles -noti's que s'ignora la data d'atorgament del préstec, ja que el prestatari no l'ha aportat- i sembla que aquesta es vol modificar a partir del moment en què el senyor Alvarado té coneixement que la senyora Romeu ha venut el vehicle, després de què la seva relació finalitzés.

Elements que confirmem, com hem dit l'animus donandi del senyor Alvarado i desvirtuen la presumpció iuris tantum de què les donacions no es presumeixen, ja que l aprova practicada acredita la realitat de la seva realització.

En tot cas, en relació als requisits que han de concórrer per poder considerar efectuada una donació, vam dir en la Sentència de data 27/10/2016, dictada en el marc del rotlle TSJC 057/2016:

"Com destaca la ben raonada sentència d'instància, es imprescindible en tota donació que existeixi, a més d'un acte voluntari, una atribució de caràcter patrimonial, un empobriment del donant i enriquiment del donatari, uns requisits de forma) aquella voluntat de lliurar a canvi de res alguna cosa a altri (animus donandi). La donació exigeix un acord de voluntats entre donant i donatari sobre el caràcter gratuït de l'atribució (causa donationis), encara que en la modalitat de donació remuneratòria, atès que es vol retribuir un fet passat mitjançant una liberalitat, aquesta és més la causa que el motiu de la donació".

Vuitè.- Conseqüència de l'anterior és que el senyor Alvarado va efectuar voluntàriament la donació del vehicle a la senyora Romeu i que, per tant, aquesta no li ha d'abonar cap import derivat de la seva adquisició.

Novè.- L'estimació del recurs ha de comportar que no s'efectuï un especial pronunciament en relació al pagament de les costes processals ocasionades per causa del mateix.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la repersnetació processal de la senyora Marcos contra la Sentència dictada en data 08/08/2025 pel Tribunal unipersonal del Batlle, en el sentit d'establir que el senyor Serra va efectuar una donació del vehicle litigiós a la senyora Romeu, no havent-li de satisfer aquesta cap quantitat derivada de la seva adquisició. Es confirma la resta de la resolució impugnada.

SEGON.- No efectuar especial imposició en relació al pagament de les costes generades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.