Acció de rescabalament de la CASS (art. 90 Llei de la seguretat social) per pensió d'invalidesa derivada d'un accident satisfeta a l'assegurat contra el responsable, improcedència no és pot acumular amb la indemnització íntegra de l'IPP ja satisfeta per la companyia asseguradora a la víctima (3100177/2012)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000068/2023 ORIGEN: 3100177/2012 - 0

NIG: 5300542120150002651

PARTS:

Apel·lant: CASS

Advocat: Sr. Daza

Apel·lat: Sr. Aguilar

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Acció de rescabalament de la CASS (art. 90 Llei de la seguretat social) per pensió d'invalidesa derivada d'un accident satisfeta a l'assegurat contra el responsable, improcedència no és pot acumular amb la indemnització íntegra de l'IPP ja satisfeta per la companyia asseguradora a la víctima.

SENTÈNCIA 000155/2023

Andorra la Vella, el 5 de desembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 4-12-2010 es produïa un accident de circulació entre el vehicle V1 matrícula espanyola XXXX conduït pel Sr. Vives i el vehicle V2 matrícula andorrana XXXX conduït pel Sr. Querol, assegurat a la companyia Pulido, SA. Aquest darrer traspassava en l'acte i el Sr. Vives patia unes lesions molt importants.

Fruit d'aquest accident, s'iniciava un procediment civil que cloïa amb Sentència dictada per aquesta Sala el 29-4-2016 on atribuíem la plena responsabilitat del mateix al Sr. Querol, condemnant el seu hereu, solidàriament amb la companyia asseguradora indicada, a satisfer la suma global de 238.693,17.- EUR, que en allò que aquí interessa, incloïa una indemnització per IPP a alçada de 191.228,46.- EUR.

El 3-10-2012, la representació processal de la CASS articulava demanda contra els ignorats hereus del Sr. Querol i la companyia Pulido, SA reclamant la seva condemna solidària a satisfer els imports de 27.883,02.- EUR (prestacions econòmiques per incapacitat temporal fins al 30-12-2014); 26.657,63.- EUR derivat de les prestacions de reemborsament i altres 134.697,66.- EUR, en concepte de capitalització de la pensió d'invalidesa per malaltia del grup 2, imports tots ells satisfets al Sr. Vives o pel seu compte. Aquesta reclamació es recolzava en les previsions de l'art. 90 de la Llei de Seguretat Social.

2.- El Sr. Aguilar, hereu de qui fou el Sr. Querol no compareixia a contestar la demanda malgrat haver estat citat per Edictes. Quant a l'acció articulada respecte de la companyia Pulido, SA es suspenia el procediment articulat atesa la cessació de pagaments i fallida en què es troba immersa.

3.- Practicats els mitjans de prova considerats necessaris, i evacuada la fase de conclusions, el dia 6-2-2023 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar parcialment la demanda formulada per la representació processal de la CASS i condemnar conseqüentment el Sr. Aguilar, en la seva condició d'hereu del difunt Querol, a pagar a la part actora la suma total de 54.540,65.- EUR, majorada dels interessos legals produïts a comptar de la contesta a la demanda, a saber el dia 4 de març del 2020, fins al total pagament del deute.

Segon.- No efectuar especial condemna en costes".

4.- La representació processal de la CASS ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta Sentència interessant la seva revocació parcial en el sentit de reconèixer a la CASS, al marge dels imports que s'admetien, la qualitat de tributària d'una indemnització de l'art. 90 de la Llei de Seguretat Social per un import de 134.697,66.- EUR.

Fonamenta aquesta pretensió en els següents motius de recurs. En primer lloc, recorda que el dret per a la CASS de ser parcialment rescabalada enfront del responsable d'un sinistre, s'originava en la Llei, sense que la reclamació de l'import corresponent a la capitalització de la pensió satisfeta a l'assegurat es pogués considerar una indemnització o ampliació d'aquella que va ser satisfeta per la companyia asseguradora; que la Sentència d'aquesta Sala de 28-2-2017, rotlle TSJC-329/2016 en què es fonamentava no resultava d'aplicació atès que no ens trobàvem davant d'un supòsit de fet igual: allà concorria un acord entre l'asseguradora i la CASS per a deduir de la suma global reclamada l'import de la capitalització, el què en el supòsit examinat no succeïa.

Afegia que la reclamació de la CASS no corresponia a la indemnització reconeguda en el procediment civil anterior al Sr. Vives, i que la parapública demandant només perseguia el rescabalament parcial de l'import de la pensió d'invalidesa que havia hagut de reconèixer al Sr. Vives segons les normes de dret públic i no sobre les bases de dret privat en què es sustentà la reclamació anterior existent entre el Sr. Vives i els hereus del Sr. Querol i la seva companyia asseguradora. Insistia que de cap manera es reclamava una indemnització sobre la base de l'IPP sinó el rescabalament d'una prestació pública, sostenint que la tesi mantinguda en la Sentència ara impugnada suposava que la CASS no es podia rescabalar de l'atorgament prematur d'una pensió pública per una acció d'un tercer absolutament contrària a dret.

5.- El Sr. Aguilar continuava sense comparèixer malgrat haver estat novament citat per edictes de 28-3-2023.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- L'objecte de la present resolució implica determinar si l'acció prevista en l'art. 90 de la Llei de seguretat social, permet a la CASS rescabalar-se front al responsable d'un accident, de la pensió d'invalidesa capitalitzada satisfeta a la víctima, quan aquesta ha estat indemnitzada íntegrament per l'IPP per part de la companyia asseguradora del vehicle responsable del sinistre.

La Sentència d'instància, fonamentant-se en la Sentència d'aquesta Sala de 20-1-2021 (rotlle TSJC-160/2021), considera que l'element patrimonial associat al perjudici professional de la persona afectada es trobava degudament integrat en la indemnització en concepte d'IPP que vàrem establir en la nostra Sentència de 29-4-2016, i que en aquesta eventualitat no es podia exigir al demandat pagar per duplicat pel mateix concepte, és a dir, d'una banda, l'import objecte de condemna judicial (191.228,46.- EUR) i també, l'import de la capitalització de la pensió (134.697,66.- EUR).

I és contra aquest raonament que s'alça la part recurrent en base dels arguments que han estat precisats anteriorment.

SEGON.- Hem tingut ocasió en diferents ocasions, d'abordar la problemàtica jurídica que aquí es suscita, establint de manera constant que malgrat fonamentar-se en normes jurídiques diferents i presentar unes lleus diferències conceptuals, la pensió d'invalidesa a càrrec de la CASS i la indemnització per IPP satisfeta pel responsable de l'accident tenen per finalitat comuna, reparar els efectes dels límits funcionals soferts per la víctima. En aquesta eventualitat, i en atenció a la regla de la restitució "in integrum" rectora en l'àmbit en què intervenim que vol que la indemnització ha de reparar l'exacte equilibri destruït pel dany (ni més ni menys), hem establert que ambdues indemnitzacions no es poden acumular i que en l'eventualitat que la víctima ja hagués percebut una pensió per invalidesa de la CASS amb anterioritat, aquesta s'havia de descomptar de l'IPP a càrrec del responsable del dany, sense perjudici evidentment, del dret de la parapública de rescabalar-se per la suma satisfeta front aquest darrer segons preveu l'art. 90 de la Llei de Seguretat Social (vegeu Sentència de 30-5-2019, rotlle TSJC-423/2019 entre altres).

El present és el mateix supòsit d'espècie que aquell que s'examinava en la Sentència de 20-12-2021 (rotlle TSJC-160/2021) -al marge del règim de la pensió: aquí es tracta d'una pensió derivada d'un accident no laboral i ,en canvi, allí es tractava d'una pensió derivada d'accident laboral, sense que això invalidi el seu fonament que resulta comú- en què tinguérem ocasió de pronunciar-nos extensament respecte del règim jurídic i fonaments tant de la pensió d'invalidesa com de la indemnització per IPP, sostenint:

"Tercer.- Quant a la IPP, recordarem que es tracta d'indemnitzar el perjudici provocat per la limitació de les possibilitats orgàniques, físiques o intel·lectuals, o també pel dolor persistent, i que es tracta d'un dèficit funcional permanent i definitiu, desprès de la consolidació, és a dir, quan l'estat de la víctima no es pot millorar via un tractament mèdic adaptat. El grau del dèficit funcional o de la limitació no és l'únic criteri que es pren en compte per determinar la indemnització ja que aquest percentatge serveix per mesurar l'extensió del dany personal, amb la precisió que les conseqüències funcionals augmenten gairebé exponencialment amb l'augment de la discapacitat, però que també s'ha de tenir en compte l'edat ja que com més jove és el perjudicat i més és susceptible de viure amb aquesta limitació funcional i patir de les seves conseqüències.

Es veu que es tracta d'un concepte ampli destinat a indemnitzar varis aspectes de les limitacions funcionals i es parla ara de dèficit funcional permanent. Quant a la legislació social (Llei 17/2008 del 03 d'octubre de la seguretat social i Reglament de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social del 27-05-2015), l'article 162 de la Llei preveu que: "La invalidesa derivada d'accident laboral o malaltia professional és la situació que es dóna quan la persona assegurada sofreix una reducció, total o parcial, i presumiblement definitiva, de la seva capacitat de guany resultant d'un dany a la integritat corporal consegüent a un accident laboral o a una malaltia professional". El grau d'invalidesa correspon a la mesura de la reducció de la capacitat de treball de la persona i la reducció de la capacitat de guany correspon a la reducció dels seus ingressos que pot comportar aquesta pèrdua de capacitat de treball. La prestació d'invalidesa es determina segons el grau d'invalidesa (o menyscabament) i es calcula en funció del grau de minva de la integritat corporal i de la pèrdua d'ingressos. Per tant, apareix que si bé no es tracta ben bé del mateix concepte, ni que tampoc es pot afirmar com ho fa la sentència que es tracta de dos conceptes distints, els dos conceptes tenen en comú d'indemnitzar les conseqüències dels límits funcionals patides per la víctima. Ara bé, la pensió d'invalidesa de la CASS té com a abast només les conseqüències sobre la capacitat de guany, quan la indemnització de les conseqüències de la limitació funcional patida, que fonamenta també la IPP o DFP, té un abast més general ja que, a més de les conseqüències merament personals pot comportar també unes conseqüències de caire patrimonial. D'altra banda, en virtut de l'article 90 de la Llei de la seguretat social, la CASS pot obtenir prop del tercer responsable de l'accident de treball el rescabalament de les prestacions i compensacions econòmiques que ha pagat a la víctima sense però poder reclamar una quantitat superior a la que els tribunal assenyalin com a indemnització que ha de pagar la tercera persona responsable. D'aquests paràmetres ressurt la solució que, per evitar indemnitzar dues vegades el mateix concepte, les dues indemnitzacions no es poden acumular i l'import de la pensió s'ha de deduir de la indemnització per IPP (salvat que el perjudicat renunciï a percebre aquesta darrera [veure en aquest sentit el ja citat Aute 78-2019 de la Sala penal]), sempre i quan l'import fixat en concepte d'IPP o DFP integri l'element patrimonial sigui per majoració del valor del punt d'IPP, sigui per haver integrat aquest element patrimonial de forma clara en l'import global (veure en aquest sentit el ja citat Aute de la Sala penal Nº139-2019 en els Autes 63-2019 CONSIDERANT XII).

I en aquesta eventualitat, és amb molt bon criteri que el Tribunal de Batlles indicava "··· l'element patrimonial associat al perjudici professional de la persona afectada es troba degudament integrat en la indemnització en concepte d'IPP establerta pel Tribunal, i per aquest motiu no es pot exigir al demandat pagar per duplicat pel mateix concepte ( ) doncs la pretensió de la CASS comportaria una ampliació de la indemnització a la que fou condemnada", conclusió aquesta que d'acord amb el què hem exposat compartim plenament.

I no obsta aquesta conclusió aquell argument que de manera hàbil introdueix la CASS quan dissocia la seva reclamació d'un qualsevol caràcter indemnitzatori sostenint que es tractava d'un dret de rescabalament d'origen legal contemplat en la seva norma reguladora (art. 90). En efecte, malgrat la diferència de nom associada a un i altre, en realitat l'acció en rescabalament de la CASS obeeix a la mateixa causa, sense que la diferència que pretén justificar en aquesta alçada permeti imposar a qui ja ha pagat de manera íntegra la indemnització pel perjudici corporal un pagament complementari per la mateixa raó.

Tampoc podem compartir l'argument segons el qual la resolució dictada impediria a la CASS, entitat sotmesa al dret públic i guardiana dels fons dels seus assegurats, rescabalar-se del peculi satisfet a la víctima: la companyia asseguradora del responsable de l'accident ha pagat a la víctima la indemnització íntegra de la IPP causada i si la CASS també ha satisfet una indemnització per invalidesa, el que correspondrà si escau, és articular una acció en enriquiment injust (in rem verso) contra aquell que ha estat indemnitzat dues vegades per un mateix concepte (vegeu en aquest sentit la Sentència de 30-11-2017, rotlle TSJC-234/2017, IIon fonament de dret in fine).

TERCER.- En atenció a tot el que ha estat exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la CASS contra la Sentència del Tribunal de Batlles de data 6-2-2023 que confirmem íntegrament.

En mèrits de les previsions de l'art. 354.2 del CPC imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la CASS contra la Sentència del Tribunal de Batlles de data 6-2-2023 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Decisio

En atenció a tot el que ha estat exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la CASS contra la Sentència del Tribunal de Batlles de data 6-2-2023 que confirmem íntegrament.

En mèrits de les previsions de l'art. 354.2 del CPC imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la CASS contra la Sentència del Tribunal de Batlles de data 6-2-2023 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.