Mesures paterno-filials entre una parella de fet; guarda i custòdia i pensió d'aliments; interès superior del menor (1000591/2019)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TSJC.- 0000279/2020 ORIGEN: 1000591/2019 - 00

NIG: 5300542120190003623

PARTS:

Apel·lant : Sra. Sevillano

Advocat : Sr. Benitez

Apel·lat : Sr. Mercader

Advocat : Sr. Nogués

Part : MINISTERI FISCAL

SENTÈNCIA 018-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 29 de gener del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER.- Per sentència de data 12.3.20 el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar la següent decisió:

"Primer.- Adoptar les següents mesures de regulació de les relacions paternofilials següents :

la pàtria potestat de la Suárez compartida entre els seus 2 progenitors la guarda i custòdia compartida de la Suárez entre els seus progenitors el repartiment de les despeses extraordinàries de la menor Suárez per meitat entre els seus 2 progenitors.

Segon.- Declarar que les presents mesures es dicten amb caràcter definitiu, atenent el fet que no es tracta de persones unides per vincle matrimonial ni de les definides com a unió estable de parella, sense perjudici de que qualsevol de les parts pugui instar judicialment la seva modificació de forma ulterior, si les circumstàncies essencials en les què s'han acordat varien substancialment.

Tercer.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades."

SEGON.- Contra l'esmentada resolució la Sra. Sevillano ha interposat recurs d'apel·lació.

En data 3.11.20 la Sra. Sevillano ha presentat el seu escrit de conclusions i en virtut dels arguments que hi exposa demana que es revoqui la sentència d'instància i s'adoptin les mesures detallades en l'escrit.

TERCER.- En data 16.11.20 el Ministeri Fiscal ha aportat el seu escrit de contesta a les conclusions manifestant que s'oposa al recurs formulat.

Per escrit de data 14.12.20 el Sr. Mercader ha contestat les conclusions de l'adversa i en mèrits dels arguments que s'hi exposa sol·licita que es confirmi la sentència d'instància i que es condemni a la part recurrent al pagament de les costes processals causades en segona instància, inclosos els honoraris d'advocat.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment de mesures paterno-filials entre una parella de fet, la part agent Sr. Mercader reclama front la part defenent Sra. Sevillano en demanda en la que sosté les mesures concedides per la sentència impugnada que ja hem transcrit.

La sentència d'instància estima la demanda i les mesures proposades, amb la conformitat del Ministeri Fiscal.

Contra tal decisió s'alça la part defenent.

SEGON.- En realitat la mare s'oposa a la sentència que atorga la guarda i custòdia compartida per setmanes amb l'únic argument de que la nena Suárez de 13 anys d'edat prefereix restar a casa la mare per la raó exposada en l'exploració davant la Batlle. I afirma que aquesta incomoditat que la filla expressa quan està a casa del pare i aquest amb la seva parella actual, li causa un trauma i un baix rendiment escolar. Aleshores considera que no s'ha tingut en compte l'opinió de la menor i per això no ha prevalgut el seu interès superior.

En correspondència demana que se li atorgui la guarda i custòdia i que el pare hagi de satisfer una pensió mensual de 500EUR.

També es queixa que la sentència no ha tingut congruència amb les pretensions de les parts perquè no ha resolt el règim durant el període vacances escolars, de Nadal, Setmana Santa i estiu ni respecte el les onomàstiques de la filla ni dels seus progenitors ni els dies del pare i de la mare.

TERCER.- Començant per l'interès superior del menor, hem de dir que ja vàrem assentar la doctrina al respecte en la nostra sentència TSJC 058/19 en la interpretació i aplicació de l'art. 15 de la llei de la infància - com ja transcriu la part apel·lant- i a la qual ens remetem. Però ara hem d'afegir per clarificar millor la qüestió que el fet d'escoltar l'opinió de la menor no significa que sigui el que decideixi el tema controvertit -ja ho reconeix el propi recurrent- doncs se li traslladaria una responsabilitat que atès el seu grau de maduresa en formació li podria causar un greu pes afectiu i emocional que no el beneficiaria i, a més, el podríem assenyalar com un objecte de pressió externa. El que es pretén en escoltar-lo és que i) senti que una persona imparcial que haurà de decidir vol sentir abans la seva opinió i els fets que vulgui ressaltar; ii) per part del Tribunal obté una informació de primera mà que li permetrà prendre una decisió que sigui favorable al menor, i en relació a les altres circumstàncies concurrents.

Dit això, escoltada Suárez i les seves raons, constatem que la causa de la seva "incomoditat" en moments puntuals quan està a casa del pare tenen fàcil solució i el pare ja ha determinat que ha pres mesures al respecte. Si en el temps no és així i segueix aquella incomoditat, ja es valorarà per la Sra. Batlle. Però, ara per ara, la seva decisió la compartim doncs el "problema" no és de tal entitat que contraresti totes les avantatges de la guarda compartida, sense oblidar que ja les ha pogut constatar la parella i la menor perquè un any abans de la demanda ja havien pactat fer-ho així entre ells. Tot això sense oblidar que cal tenir present pels Tribunals i els progenitors el caràcter evolutiu i canviant de les relacions paterno-filials i materno-filials (sobretot en fase de la preadolescència i adolescència).

Per altra banda, no s'ha al·legat en la instància que la nena estigués "traumatitzada" per la situació a casa del pare ni que la davallada en el rendiment escolar es degui aquest motiu i no el que és habitual com és la separació dels progenitors en una nena preadolescent.

En conclusió, la decisió presa sobre la guarda compartida ha de ser ratificada, tal i com proposa el Ministeri Fiscal.

QUART.- Això ja descarta establir una guarda exclusiva de la mare amb dret de visites en favor del pare, com també el fet d'una pensió alimentària a càrrec del pare doncs no s'ha acreditat que en l'actual situació el desequilibri d'ingressos ho justifiqui.

CINQUÈ.- Finalment pel que fa la manca de pronunciament sobre el règim de vacances i onomàstiques, és cert que s'ha omès aquest pronunciament i que amb una petició de complement a la sentència hauria estat solventada l'omissió.

Però atès que no ha estat així, cal estimar la pretensió amb matisos de la recurrent en els termes que es diran a la part dispositiva de la sentència i que coincideixen en bona part amb les proposades pel pare.

Cal afegir que durant les estades amb el progenitor custodi, l'altre progenitor podrà comunicar-se amb la filla, mitjançant telèfon, whatsapp, facetime o sistemes similars, a diari però en hores que no pertorbi les seves activitats o el descans nocturn i el progenitor custodi haurà de col·laborar i vetllar perquè sigui factible aquesta comunicació.

SISÈ.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Sevillano contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal unipersonal de Batlle en data 12 de març de 2020, que confirmem i afegim el següent:

Pel que fa a les vacances d'estiu, el pare tindrà la filla en la seva companyia des de l'inici de les vacances escolars i fins el 31 de juliol i de la mare des d'aquell dia i fons a l'inici del curs escolar següent, i a l'inrevés l'any següent. Per mutu acord podran fixar les estades per períodes quinzenals.

Pel que fa a les vacances de Nadal, el pare tindrà la filla en la seva companyia des de l'inici de les vacances escolars i fins al dia 31 de desembre, i la mare des d'aquest dia i fins a l'inici del curs escolar, i a l'inrevés l'any següent.

En relació a les vacances de Tots Sants i Pentecostes la filla comuna passarà en companyia de la mare la meitat de dit període vacacional.

En relació a les onomàstiques i aniversaris de cada progenitor així com el dia del pare i de la mare, la filla haurà de poder compartir-lo amb el progenitor de que es tracti, independentment del règim de visites establert.

Pel que respecta a les onomàstiques i aniversaris de la filla, i a manca d'acord en altre sentit establert pels pares, la menor haurà de passar cada any, alternativament amb cada progenitor.

En el cas que qualsevol dels progenitors vulgui endur-se en període vacacional a la filla fora d'Andorra haurà de comunicar-ho a l'altre progenitor de quin serà el període vacacional i el lloc d'estada.

Cal afegir que durant les estades amb el progenitor custodi, l'altre progenitor podrà comunicar-se amb la filla mitjançant telèfon, whatsapp, facetime o d'altres similars, a diari però en hores que no pertorbi les seves activitats o el descans nocturn i el progenitor custodi haurà de col·laborar i vetllar perquè sigui factible aquesta comunicació.

Segon.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-