3 delictes majors d'abusos sexuals a menors - Intervenció del Ministeri Fiscal al Judici Oral - Valoració de la prova (6000021/2021)

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Núm. de Rotlle: TSJP 00000048/2022 Núm. de Causa: 6000021/2021

SENTÈNCIA 15-2022

PARTS:

Apel·lants: Sra. Porras mare de la menor xxx, Srs. Ropero i Canals pares del menor xxx, i Sra. Pera mare de la menor xxx.

Advocades: Sres. Sanz / Gutierrez

Apel·lats: Sr. Martin

Advocat: Sr. Miró

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, el quinze de setembre de dos mil vint-i-dos.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 27 d'abril del 2022 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per tres delictes majors d'abusos sexuals a menors. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 27 d'abril de 2022 amb la següent part dispositiva:

DECIDEIX

"Absoldre Martin dels tres delictes majors d'abusos sexuals dels que venia acusat, declarant d'ofici les despeses processals causades".

II.- RESULTANT: que la sentència es recolza en els següents fets provats:

"Que durant el curs escolar 2019-2020, Martin, sense antecedents penals, exercia com a mestre a l'Escola xxx, tenint al seu càrrec la classe de Infantil xxx que comptava amb alumnes d'edats compreses entre els 2 i 3 anys.

En la seva tasca diària, Martin tenia el suport de la col·laboradora Sra. C.M.T., la qual es trobava gairebé en permanència amb el mestre a l'aula durant les hores lectives, al pati, o a la sala de psicomotricitat, despertant als alumnes després de la migdiada.

No ha quedat acreditat que Martin aprofitant d'algun moment que en que es pogués trobar sol amb els menors xxx, xxx i xxx, hagi abusat sexualment dels mateixos, tocant el penis a xxx mentre dormia la migdiada; fent-se "menjar el penis" per les menors xxx, xxx i xxx (tal i com consta en l'aute de processament dictat en el seu dia - folis 100 i 101) ni fent pessigolles a la vulva de la menor xxx".

III.- RESULTANT: que contra aquesta sentència formula recurs d'apel·lació la representació lletrada de la Sra. Porras mare de la menor xxx, els Srs. Ropero i Canals pares del menor xxx, i la Sra. Pera mare de la menor xxx, sol·licitant que es revoqui la sentencia objecte de recurs i es condemni al Sr. Martin pels 3 delictes major d'abusos sexuals a menors de 14 anys, i se l'imposi la pena de 7 anys de presó, dels quals 2 ferms i la resta condicionals qualificats a la prohibició d'entrar en contacte amb els menors durant el període de 12 anys , així com la pena complementària d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici de professor durant un període de 10 anys.

Considera la part recurrent com a primer motiu d'impugnació, la indeguda intervenció del Ministeri Fiscal en el judici, en considerar que no havia d'haver intervingut perquè al retirar l'acusació va deixar de ser part en el procediment, estimant que aquesta circumstància podria determinar la nul·litat del judici.

Entén a més, que els tres delictes d'abusos sexuals dels què s'acusava a Martin van quedar degudament acreditats per les proves practicades i que un d'ells, el comés contra la menor xxx, va quedar demostrat per prova directa, així com que al·lega una errònia valoració de les proves practicades.

IV.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat en considerar que el Ministeri públic sempre és part en els judicis penals, tot d'acord amb l'article 3.6 de la Llei del Ministeri Fiscal, i interessa l'íntegra confirmació de la resolució objecte de recurs.

Respecte a la presumpta errònia valoració de la prova, entén el Ministeri Fiscal que del conjunt de la prova practicada no es desprenen indicis suficients per provar l'existència d'abusos sexuals sobre els menors i encara menys l'autoria del processat.

V.-RESULTANT: que la defensa del processat Martin mostra el seu íntegre desacord amb el recurs formulat de contrari i sol·licita que es confirmi la sentència objecte de recurs i es condemni per la seva mala fe i temeritat, a la part recurrent al pagament de les costes processals ocasionades al seu defensat, inclosos els honoraris de l'advocat intervinent.

Exposa la defensa del Sr. B. que de les proves practicades durant la instrucció del sumari i de les practicades durant la celebració del judici oral, es dedueix que el seu defensat no ha comés cap delicte i per aquest motiu ha estat absolt.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que la representació de Porras, mare de la menor xxx, Ropero i Canals, pares del menor xxx, i Pera, mare de la menor xxx, impugna la sentència que absol Martin dels tres delictes d'abusos sexuals sense consentiment dels quals va ser acusat al·legant, com a primer motiu d'impugnació, la indeguda intervenció del Ministeri Fiscal en el judici, en considerar que no havia d'haver intervingut perquè al retirar l'acusació va deixar de ser part en el procediment, estimant que aquesta circumstància podria determinar la nul·litat del judici, tot i que en el petitum del recurs no es demana la nul·litat.

El Ministeri Fiscal en realitat no va retirar l'acusació perquè mai la va formular, ja que en el tràmit de l'article 123 del Codi de Procediment Penal no demanà l'apertura del judici oral en considerar que no havia quedat prou justificada la comissió per Martin dels delictes d'abusos sexuals pels quals va ser processat, demanant la seva absolució.

Malgrat no haver formulat acusació el Ministeri Fiscal, sempre és part del procediment penal i ha d'intervenir en el judici perquè així ho preveu l'article 3.6 de la Llei del Ministeri Fiscal quan estableix que "En l'àmbit de la missió que li es encomana: (...) 6. Assisteix i participa als judicis orals de tots els tribunals penals i formula les conclusions que estima pertinents".

L'article 93 de la Constitució atribueix al Ministeri Fiscal "la missió de vetllar per la defensa i aplicació de l'ordre jurídic i per la independència dels tribunals i de promoure davant d'aquests l'aplicació de la llei per a la salvaguarda dels drets dels ciutadans i la defensa de l'interès general".

El Ministeri Fiscal com a defensor de la legalitat, encara que no formuli acusació, ha d'intervenir en el judici i pot defensar, si així ho considera, l'absolució de l'acusat, tal com va fer en el cas enjudiciat en forma absolutament ajustada a la legalitat.

La impugnació no té cap fonament i, per tant, ha de ser desestimada.

II.-CONSIDERANT: que la part recurrent impugna el pronunciament absolutori de la sentència perquè considera, en contra del criteri del Tribunal de Corts, que els tres delictes d'abusos sexuals dels què s'acusava a Martin van quedar degudament acreditats per les proves practicades i que un d'ells, el comés contra la menor xxx, va quedar demostrat per prova directa, considerant com a tal les manifestacions que la menor va fer davant de la psicòloga Sra. B. dient que "xxx me metía el dedo en la vulva" i "me tocaba la vulva".

Aquestes manifestacions de la menor introduïdes en el judici mitjançant la declaració de la Sra. B., amb independència de la seva valoració, no poden constituir prova de càrrec directa dels fets, ja que no van ser realitzades per la menor ni en el judici oral ni en fase instructora com a prova preconstituïda i no van quedar, per tant, sotmeses a les garanties pròpies de les proves, entre elles la intervenció judicial i la contradicció.

Així, proves de càrrec només són les que es practiquen en el judici oral amb possibilitat de contradicció (Causa 2007-12-RE STC de 7 de novembre de 2012 i Causa 2013-38-RE STC de 3 de febrer de 2014) i, excepcionalment també les proves sumarials anticipades o preconstituïdes (Causa 2007-12-RE)

La declaració de la Sra. B., manifestant el que va dir davant d'ella la menor, és en aquest extrem una prova testifical de referència que, com a tal, en privar al Tribunal de la possibilitat de sentir directament el testimoni de la menor, ja sigui en el judici o visionant la gravació de la seva declaració com a prova preconstituïda, i, sobre tot, en no poder intervenir la defensa en la declaració de la menor, només podria tenir valor probatori si hagués estat impossible obtenir la declaració del testimoni directe, en aquest cas la menor. A més, davant de la disminució de garanties en la seva obtenció, per sí mateixa no pot tenir la força suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència de l'acusat i seria necessari que el seu contingut incriminatori quedés reforçat per altres proves o indicis. És per això que en la sentència, les manifestacions de la menor a la psicòloga Sra. B. es consideren com un indici i no com a prova directa del fet abusiu.

En relació a aquestes manifestacions, la sentència les analitza de forma detallada per arribar a la raonable conclusió de que no són demostratives de la realitat del fet exposat per la menor xxx -tocaments de la seva vulva pel processat- tenint en compte que:

en l'exploració realitzada pel pèrits nomenats judicialment amb totes les garanties de la prova preconstituïda -article 76 de la Llei 14/19 dels drets del infants i els adolescents i Decret d'11 de novembre del 2020- la menor no va referir cap situació d'abús sexual ni res que permetés concloure la seva existència;

les manifestacions realitzades davant de la psicòloga Sra. B. es produeixen en la segona sessió duta a terme el 26 de juny del 2020, no fent cap referència als tocaments en la primera sessió, i tot i que és cert que no es produeixen només començar la sessió, la pròpia Sra. B. qualifica de ràpida i sobtada la forma en que la menor exposa el fet abusiu i no descarta una possible inducció familiar. L'espontaneïtat de la menor a la que fa referència la psicòloga no treu que es pugui tractar d'una frase apresa l'expressada per aquella, precisament perquè no la va dir responent a cap pregunta o menció als fets abusius sinó de forma sobtada;

la menor havia sentit parlar dels fets abusius a la seva mare i a la seva àvia, les quals havien mostrat la seva preocupació pels episodis de picors i irritacions a la zona vulvar i, segons la psicòloga Sra. B. sabia el motiu d'anar a la seva consulta;

la gravació efectuada per l'àvia de la menor en la què li diu que xxx li tocava la vulva revela que es tracta de manifestacions que responen a preguntes tancades i dirigides per l'àvia, la qual sospità pel sol fet de tenir picors a la zona vulvar que el professor li podia estar tocant la vulva, segons va manifestar a l'acte del judici a preguntes de l'acusació particular, confirmant la seva filla que la mare li va exposar les seves sospites al respecte. Tanmateix el pare de la menor va dir al judici que quan li va di que xxx l'havia tocat va ser perquè ell prèviament li ho havia demanat;

els canvis de comportament de la menor, les picors i irritacions de la zona vulvar i la pèrdua del control dels esfínters, tot i ser cert que són elements indicadors del patiment d'abusos sexuals, poden tenir un origen alternatiu, com van exposar tots els pèrits. Així, el canvi d'escola o el tornar a iniciar els contactes amb el pare són canvis que poden afectar el comportament de la menor i inclús al seu control dels esfínters, tenint en compte que qualsevol mínima afectació emocional pot produir aquest efecte -tal com va explicar el pèrit Sr. F.- i que fins als cinc anys no es considera patològic no controlar els esfínters, segons exposà la Sra. B. D'altra banda, els picors o irritacions vulvars de la menor poden tenir el seu origen en una mala higiene o fins i tot en auto-tocaments, pràctica no gens inhabitual a la seva edat, segons va referir el Dr. H. en el judici. A més, en la menor les picors e irritacions, no només es van produir en la data dels suposats tocaments, sinó també posteriorment, com ho demostra el fet de que en la segona sessió realitzada amb la psicòloga al juny de l'any 2020, va presentar problemes d'aquest tipus i la psicopedagoga Sra. M. va explicar que la mare, en l'entrevista prèvia a l'entrada de la nena a l'escola, li va referí que sofria d'irritacions cròniques i que necessitava tovalloletes específiques per netejar la zona vulvar i anal.

S'ha de prendre en consideració per valorar les manifestacions de la menor que, com van explicar els pèrits, els nens fins als sis anys no diferencien la fantasia de la realitat i en aquest sentit és destacable que la menor, després de dir que xxx li tocava la vulva va explicar fets que no eren reals -com que va haver de vomitar i haver de ser atesa a l'hospital.

Finalment, no es pot obviar que els nens tan petits no valoren la transcendència ni les conseqüències de les seves manifestacions i que són moltes vegades fàcilment influenciables, sobre tot per les persones del seu entorn i és per això que les preguntes tancades i dirigides efectuades de forma persistent poden induir al menor a contestar en el sentit exposat per la persona que li pregunta en intuir que és el que vol escoltar i per agradar-li. Per això la importància de que l'exploració del menor sigui realitzada per psicòlegs amb estratègies i tècniques adequades per aconseguir que el menor pugui realitzar un relat lliure i poc dirigit, el que no va succeir quan l'àvia i el pare de la menor li van preguntar sobre els abusos.

Per tot el que s'ha exposat, la valoració sobre la fiabilitat de les manifestacions de la menor realitzada pel Tribunal de Corts resulta raonable i ha de ser confirmada.

III.-CONSIDERANT: que la part recurrent al·lega una errònia valoració de les proves practicades considerant, en contra del criteri del Tribunal de Corts, que són demostratives de la comissió pel processat dels tres delictes d'abusos sexuals dels que haurien estat víctimes els menors, xxx, xxx i xxx.

Respecte a xxx i xxx, com en el cas de xxx, no hi ha prova directa de que hagin estat víctimes d'abusos sexuals, ja que cap dels menors en l'exploració efectuada pels pèrits designats judicialment com a prova preconstituïda, seguint les tècniques protocol·litzades, va referir alguna situació indicadora de l'existència d'un abús sexual per part del seu mestre. Fins i tot xxx i xxx, en les exploracions realitzades per la psicòloga contractada pels seus pares, la Sra. B., no van referir cap situació abusiva per part del seu mestre ni van mostrar cap evidencia de que la poguessin haver patit, havent inclús referit xxx a la Sra. B., segons va confirmar en el judici, que li agradava anar a classe amb xxx.

Descartada l'existència de prova directa, el Tribunal de Corts analitza de forma extensa i detallada en la sentència els indicis en què les acusacions particulars sustenten que l'acusat va abusar sexualment dels tres menors per arribar a la raonable conclusió de la seva insuficiència com a prova de càrrec pel seu caràcter equívoc, en quant que admeten explicacions alternatives a la de la comissió dels fets delictius i no permeten concloure necessàriament la seva producció.

La possibilitat de basar la condemna en prova indiciària o indirecta, el Tribunal Constitucional -STC 110/2007 de 7 de setembre- la considera plenament compatible amb el dret a la presumpció d'innocència "sempre que els indicis es basin en fets plenament provats i no en meres sospites i sempre que els fets constitutius del delicte es puguin deduir d'aquests indicis a través d'un procés d'inferència raonat i lògic, en el sentit de que els indicis portin de manera natural i clara a la conclusió assolida, és a dir que no es basin en una raonament obert o indeterminat, de manera que sigui significament més probable que els fets haguessin succeït d'una altra manera".

Partint de que en un primer moment, els nens presumptament víctimes de les conductes abusives per part del processat serien cinc- xxx, xxx, xxx, xxx i xxx- la sentència exposa en primer lloc quins serien els indicis de l'existència d'aquests abusos:

l'assistència de tots els nens, d'edats compreses entre els dos i tres anys, a la mateixa classe de la qual el processat és el mestre.

que el menors, durant el primer trimestre del curs van presentar canvis en el seu comportament i/o efectuaren manifestacions que van fer sospitar als seus pares que podien ser víctimes d'abusos sexuals. Així, segons els seus pares, xxx estava irascible, s'orinava al llit, no volia anar a l'escola i es queixava de picors i de coïssors vaginals; xxx presentava agressivitat, resistència a anar a l'escola, feia referències al sexe masculí i li va dir a la seva àvia i al seu pare que el professor li tocava la vulva, havent l'àvia enregistrat la conversa; xxx li va dir a la seva àvia que jugaven a menjar-se a xxx i que en el lavabo li menjaven "el pito lindo" (penis), que era "grande y gordito", que xxx era Pinotxo i que li baixaven els pantalons, havent la mare enregistrat la conversa; xxx li va dir al seu pare que xxx li tocava "la colita" referint-se al penis quan dormia, no volia anar a l'escola perquè tenia por al dormir ja que quan s'apagava la llum hi havia monstres que s'assemblaven a xxx, va dir també que xxx li feia pessigolles i va començar-se a orinar-se a sobre; i xxx, finalment no volia anar a l'escola, dient que xxx era dolent, tenia malsons en els què deia "no toquis", es baixava les calces i es tocava la zona genital dient que li fessin pessigolles que li agradava i va agafar dues infeccions en els llavis interiors del genitals, havent la mare enregistrat dues de les converses amb la seva filla.

les gravacions de les converses mantingudes entre la Sra. V. i la seva filla xxx, entre la Sra. F. i el seu fill xxx i entre la Sra. D. i la seva neta xxx.

la consideració, segons les proves pericials practicades, com a factors indicadors d'abusos sexuals, les somatitzacions referides per les mares dels menors -resistència a assistir a l'escola, agressivitat, malsons o por nocturnes, sexualització de la conducta, regressions com la pèrdua d'esfínters...- i les manifestacions efectuades per xxx a la psicòloga Sra. B. a la que va referir que xxx li tocava la vulva i li ficava els dits.

que el processat té pèl a l'esquena com va referí la menor xxx.

IV.- CONSIDERANT: que a partir d'aquests indicis, s'exposa en la sentència les raons per les quals es considera de forma raonable que no són suficients per sustentar que l'única explicació lògica que justifica la seva existència és que el processat va abusar sexualment dels nens i les al·legacions efectuades per la part recurrent no evidencien el pretès error en la valoració d'aquests indicis.

Així:

els canvis de comportament dels menors, considerants com factors indicadors d'abusos sexuals, efectivament poden venir motivats per altres variades circumstàncies, tal com van posar de relleu tots el pèrits, relacionades amb canvis experimentats en les seves vides, formant les somatitzacions part del seu procés d'adaptació, tenint en compte que qualsevol mínima afectació emocional pot produir alteracions o variacions en la conducta dels menors, tal com va explicar el pèrit Sr. F.

A més, del fet de que tots els menors van començar a anar a l'escola per primera vegada- amb el canvi d'espai i d'hàbits que aquest fet comporta i la relació amb moltes altres persones desconegudes fins a aquell moment-, en el cas de xxx va començar a dormir sol amb un germà petit; xxx ja tenia pors nocturnes i dificultat per controlar els esfínters abans del curs escolar -informe aportat per la psicopedagoga del centre-; i xxx havia canviat fa poc de pis i havia començat a relacionar-se amb el seu pare. Resulta destacable que la menor xxx, de la que en un primer moment es va sospitar per les seves manifestacions que va ser també víctima de conductes abusives per part del processat, no va experimentar cap canvi conductual.

Al·lega la part recurrent que si la causa del canvis en el comportament dels menors hagués sigut la seva incorporació a l'escola, aquests canvis s'haurien d'haver produït amb anterioritat i no en dates posteriors com diu que va succeir.

Aquets canvis en la menor xxx es van detectar des del començament de curs, segons s'admet en el propi recurs, i respecte als altres menors, com també poden tenir un origen diferent al de la seva integració a l'escola, no necessàriament havien de produir-se coincidint amb l'inici del curs.

els pares dels menors van relacionar aquests canvis de comportament dels seus fills amb uns possibles abusos per part del seu professor quan la mare de la menor xxx va revelar que la seva filla li havia dit que a xxx -el processat- li menjaven en classe "el pito lindo", referint-se al penis, que xxx era Pinotxo i se li queien els calçotets i que tenia pèl a l'esquena.

Va ser quan la mare de xxx li va sentir dir a l'àvia de la nena que es menjaven a xxx que després li va demanar que li expliqués això i va gravar la conversa en la que la seva filla va realitzar les manifestacions abans esmentades.

Però, com detallada i encertadament, a criteri de la Sala, s'explica en la sentència amb uns arguments que donem per reproduïts per evitar repeticions innecessàries, aquestes manifestacions de la menor van ser totalment induïdes per les preguntes efectuades per la seva mare, qui va ser la que va introduir el terme "pito lindo" -denominació familiar del penis- i es constata una associació d'idees amb un conte que es va explicar a classe -"voy a comedte"-, en el que un llop amb problemes per pronunciar la lletra erra li diu a un conillet "blanco, tierno, bien rellenito y sonrosadito" la frase "voy a comedte" i amb la cançó "Pinotxo se va a pescar" en la que aquest personatge es baixa els pantalons. Tanmateix la referència feta per la nena al pèl que el processat tenia en l'esquena es produeix a la pregunta de la mare de si en tenia en aquesta zona i és factible que aquesta conegués aquell detall, doncs el processat va explica que és molt pelut i es pot apreciar a simple vista per la part superior de la samarreta.

En la gravació efectivament es percep que quan les manifestacions de la nena són més espontànies, són inversemblants, explicant coses que passen al lavabo en presència de la col·laboradora i una nena que no va a l'escola o amb la intervenció de personatges de dibuixos animats a qui també diu que li menjaven el "pito lindo".

S'al·lega en el recurs l'existència de contradiccions entre la col·laboradora Sra. M. i la psicopedagoga Sra. M., per qüestionar la realitat d'haver-se treballat a classe el conte "voy a comedte" ja que la primera no recordava que s'hagués explicat el conte.

La Sra. M. en la seva declaració va evidenciar que tenia dèficits en el seu record degut al temps transcorregut i tant el processat com la Sra. M. van afirmar que el conte s'havia explicat i van exposar el seu contingut, circumstàncies que, unides a la correspondència entre el contingut d'aquest conte i algunes de les manifestacions de la menor, fan que el fet d'haver-se explicat el conte no pugui considerar-se una conclusió errònia per part del Tribunal de Corts, el mateix que succeeix amb el conte intitulat "Fuera de aquí horrible monstruo". L'existència d'aquest conte efectivament va ser introduïda per primera vegada per la Sra. M. en l'acte del judici i no van fer referència al mateix ni el processat ni la Sra. M., però això no significa que no s'hagués explicat el conte perquè no consta que a aquests se'ls hagués fet cap pregunta en relació al mateix.

Tan mateix la relació entre les manifestacions de la menor relatives a la baixada de calçotets del processat i la cançó de Pinotxo ha estat correctament establerta, doncs la menor la coneixia, tal com queda acreditat perquè se sent que la canta en una de les gravacions aportades per la seva mare i també la va cantar en el curs de l'exploració efectuada pels pèrits judicials, segons van manifestar en la vista oral, havent manifestat la Sra. M. que és una cançó que els nens canten al pati. Per això el fet de que la Sra. M. digué al judici que no havia sentit mai la cançó no demostra que la menor no la coneixia i no la podia haver relacionat amb el seu professor.

Va ser precisament arrel del coneixement pels pares de les menors xxx i xxx d'aquesta possible associació de idees amb els continguts del conte i de la cançó, que van retirar les denúncies contra el Sr. B., manifestant que estaven convençuts que les seves filles no havien estat víctimes d'abusos sexuals.

els picors i coïssors vaginals que presentaven algunes de les nenes i els tocaments que s'efectuaven elles mateixes en les seves parts íntimes poden tenir un origen alternatiu diferent al d'haver estat víctimes de tocaments en aquella zona per part del processat.

Així, com efectivament va manifestar el metge forense Dr. H. a l'acte del judici, les irritacions en la zona vulvar poden ser motivades per una mala higiene en aquella zona en no eixugar-se prou bé després d'anar al lavabo o, fins i tot, per tocar-se elles mateixes per descobrir el seu cos, acció que segons el Dr. H. entra dintre del patró de conducta habitual en aquestes edats. En aquest mateix sentit, la Sra. M. va manifestar haver vist a la menor xxx tocar-se el genitals a l'aula on feien la migdiada.

S'ha de tenir en compte també que respecte a la menor xxx, la Sra. M. va dir a l'acte de la vista que en l'entrevista prèvia per entrar a l'escola, la mare va donar instruccions específiques per netejar a la nena quan anés al bany perquè patia d'infeccions cròniques i així, quan la nena va anar al mes de juliol a la segona visita amb la psicòloga continuava tenint picors a la zona vaginal.

Respecte a la menor xxx, la seva mare va dir al judici que com la nena tenia vermellons en la zona vaginal la va portar al pediatra i li va dir que eren infeccions fúngiques que es podien produir per una mala neteja, manifestant el processat que la seva mare li havia comentat que tenia problemes d'higiene.

En l'època dels fets també va quedar acreditat per les manifestacions del processat i de la Sra. M. que els dies de pluja cantaven una cançó que feia referència a les pessigolles i que les nenes es feien entre ells i inclús el processats els hi feia, segons va explicar, el que podria explicar la referència a les pessigolles que va fer xxx a la seva mare.

Respecte a les manifestacions que va fer el menor xxx al seus pares en el sentit que xxx li tocava "la colilla" -denominació del penis en el llenguatge familiar- amb independència de que el processat li pogués haver tocat quan l'eixugava després d'anar al lavabo sense cap connotació sexual, la gravació en la que se sent al menor referir aquest tocament, no podem sinó coincidir amb el Tribunal de Corts respecte a l'absència de fiabilitat de les manifestacions del menor, en respondre a preguntes tancades i dirigides realitzades en forma insistent per la mare, no satisfeta amb la primera contesta del menor negant que en l'escola algú li toqués "la colilla" i no li agradés.

Consta també, segons va referir la Sra. B. perquè així li van explicar els pares que xxx abans d'entrar a l'escola ja no li agradava dormir i de fet una de les condicions imposades pels pares és que s'estalviés de fer la migdiada; que, segons els pares i els diferents psicòlegs, la raó per la qual el nen no volia anar a l'escola era perquè el feien dormir i havia monstres que s'assemblaven a xxx ja que no tenia cabell, el qual podria explicar-se per una associació del nen entre el seu professor i el monstre del conte que es va explicar a classe, el qual, igual que el processat no tenia cabells; i

les manifestacions de la menor xxx respecte als tocaments del processat a la vulva, ja han estat abastament analitzades en el segon considerant per a qüestionar la seva adequació a la realitat.

D'altra banda, la distribució i configuració dels espais acreditada documentalment -aula amb el lavabo dintre amb la porta sempre oberta, contigua i comunicada per una porta amb la sala de psicomotricitat on feien la migdiada i amb parets de vidre- i la presència continua en els mateixos de nens, professors i col·laboradors -segons la rutina de les activitats explicada pel processat, la seva col·laboradora, la psicopedagoga i l'informe emès per la tutora d'Infantil 3 anys- fa que, tal com conclou el Tribunal de Corts, resulti inversemblant que en les poques estones que el processat pogués estar a soles amb els menors, ja que no es pot descartar per les declaracions de la Sra. M. que es produís aquesta situació, aquell aprofités per realitzar les conductes abusives imputades davant de la possibilitat fundada de poder ser sorprès en qualsevol moment per ràpida que fos la seva actuació.

És cert que les conductes imputades no havien de deixar cap lesió física en els menors que pogués ser constatada pel metge forense, de forma que, tal com s'al·lega en el recurs, el resultat de l'exploració no és indicatiu de que els abusos no s'haguessin produït, però, a banda d'aquesta dada, la resta dels indicis de la possible existència dels abusos, considerem que han estat valorats correctament pel Tribunal de Corts, atenint-se al contingut de les proves practicades i aplicant en la seva valoració els criteris de la lògica, els coneixements tècnics facilitats pel pèrits i les màximes d'experiència per arribar a la conclusió de la inexistència de prova suficient sobre la realitat dels fets objecte de l'acusació.

Per tot el que s'ha exposat el recurs ha de ser desestimat.

V.-CONSIDERANT: Que la sentència recorreguda ha de ser confirmada, amb la imposició de les costes processals causades al recurrent.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECIDIM

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Porras mare de la menor xxx, els Srs. Ropero i Canals pares del menor xxx, i la Sra. Pera mare de la menor xxx, contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 27 d'abril del 2022.

2.- CONFIRMAR la resolució objecte de recurs.

3.- Imposar a la part recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.