Laboral-Despeses calefacció-càlcul i prova TSJC 241/14

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000241/2014 ORIGEN: 3100258/2011

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de novembre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. V.A. i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 21-09-2011, la representació processal del Sr. Daza va presentar demanda a tramitar pel procediment civil ordinari, d'impugnació d'acords de l'assemblea general ordinària de la Comunitat de propietaris de l'XXXX de data 01-04-2011, demanant que es declarés nuls o subsidiàriament anul·lats o es revoqués els acords relatius a l'aprovació de comptes de despeses de gas, calefacció i aigua calenta, així com la previsió de l'any 2011, tot i imposant a l'adversa la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal de la Comunitat de propietaris de l'XXXX va oposar-se a la demanda, sol·licitant la seva desestimació amb imposició de les costes judicials a l'agent.

III.- Per Sentència de data 28-05-2014, l'Hble. Tribunal dels Batlles, secció civil, va decidir "que ha de desestimar i desestima la demanda principal formulada pel Sr. Daza contra la Comunitat de Propietaris de l'Edifici M. de Canillo i que pretenia la nul·litat o bé subsidiàriament l'anul·lació o revocació de l'acord pres per l'Assemblea General Ordinària l'1 d'abril del 2011 en ordre a l'estudi i aprovació de l'estat de comptes de la gestió del 2010 pel que afecta a l'apartament 5A propietat de l'instant d'aquest plet i a tenor del qual se li reclamaven quatre mil nou-cents quaranta-cinc euros amb trenta-vuit cèntims (4.945,38.- EUROS) per despeses de calefacció i aigua calenta, amb imposició de les costes processals causades en aquest plet al demandant segons s'ha articulat en el darrer Considerant. ".

IV.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Daza demanant la seva revocació i que s'estimés la seva demanda amb imposició de les costes de les dues instàncies a la part defenent.

La representació processal de la Comunitat de propietaris de l'XXXX demana la seva confirmació, imposant les costes de segona instància a l'adversa.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Gutierrez.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part apel·lant fonamenta el seu recurs essencialment en base als arguments següents: 1) ha quedat acreditat que el pis estava tancat i que no s'ha fet cap ús del servei de calefacció ni aigua calenta durant tot l'hivern 2010;

2) les proves pericials confirmen que els càlculs de la Comunitat no es fan sobre cap criteri objectiu, són aleatoris i no conformes als consums reals; 3) és impossible que hagi consumit tota la calefacció que se li demana; 4) els armaris on es troben les claus de pas són accessibles per tot tercer i si les mateixes es van tancar, podrien haver comptat hores sense que no hi hagi cap consum i 5) la sentència ha invertit la carrega de la prova ja que li pertocava a la Comunitat provar que l'import reclamat ha estat consumit.

La part apel·lant no fa més que repetir els mateixos arguments exposats en primera instància, i al quals (contràriament a lo que afirma el recurrent), la sentència ha aportat una resposta motivada.

Aquest fet justificaria per si mateix el rebuig del recurs, però per tal de donar una resposta complerta, s'ha d'exposar el següent.

Ha quedat establert que el Sr. Daza és propietari de l'apartament X. de l'XXXX, situat a la urbanització els refugis, Obac de Canillo.

En data 01-04-2011, l'assemblea general ordinària de copropietaris, a la qual no va assistir el Sr. Olmo malgrat haver estat degudament convocat, va aprovar els comptes de gestió de l'any 2010. Per carta de data 18-04-2011, es va reclamar a l'agent el pagament de la seva part proporcional per un import total de 6.395,13 euros dels quals 4.945,39.-euros en concepte de despeses de gas (aigua calenta i calefacció), més l'import de 733,50.-euros en concepte de previsió.

Invocant el fet que el seu pis havia estat inocupat durant el període hivernal, el Sr. Olmo va manifestar que no podia acceptar pagar la suma reclamada i que refutava els càlculs establint-la, cosa que origina el present plet.

Pel que fa el consum de calefacció i aigua calenta, s'ha d'explicar que cada pis té un termòstat associat amb un comptador d'hores qui calcula les hores on les quals el sistema consumeix calefacció, així com d'un comptador de consum d'aigua calenta en m3.

És cert que la part de l'apartament del Sr. Olmo en el consum de calefacció representa, en relació a l'any 2010, una part important del consum total de l'edifici (19 apartaments), però això correspon a la lectura dels seus comptadors.

Ha afirmat reiteradament la part agent que la calefacció del seu pis estava apagada i que el pis no ha estat ni ocupat ni habitat durant tot l'hivern 2010, però aquesta afirmació no queda provada.

Recordarem que en el seu escrit de demanda indicava que a partir del mes de setembre del 2010, hi va residir puntualment una persona, sense cap més precisió.

Sobretot, l'únic element de prova al respecte són els testimoniatges de la Sra. Olmo i de la Sra. Escolano Aquests testimoniatges són insuficients tota vegada que, en primer lloc, es tracta de persones vinculades amb el demandant, puix la primera va treballar com administrativa pel Sr. Olmo durant 5 anys i la segona encara treballa pel seu compte. En segon lloc, van manifestar que van fer visitar al pis durant l'any 2010 a possibles arrendataris o compradors, i que durant aquestes visites el pis estava tancat i no escalfat, però no donen cap precisió sobre el número de visites, ni el moment d'aquestes.

Per tant, no es pot considerar com acreditat el fet que el pis estava inocupat i sense consum.

Al contrari, ha quedat acreditat que el sistema de comptatge funciona.

Al respecte, en data 03-05-2011, la societat de calefaccions F. SL, encarregada de la lectura dels comptadors, ha certificat que havia comprovat el sistema de calefacció del pis A5 i que el mateix funciona correctament.

Igualment, el perit de la part defenent, Amorós va comprovar el correcte funcionament del comptador pel que fa al període des del mes de novembre 2011 fins al mes de gener 2012.

Sobretot, de l'informe del pèrit judicial ressurt que :

el preu de calefacció és igual per tots els pisos;

el sistema reflecteix fidelment les hores durant les quals el termòstat de l'habitatge ordena l'obertura de la vàlvula de tres vies de la columna de calefacció facilitant el pas d'aigua a través del circuit interior de calefacció de l'habitatge.

En front a aquests elements, la part apel·lant fa valdre que no és l'exactitud dels càlculs, sinó el sistema de càlcul que critica, ja que considera que dit sistema és improcedent, puix malgrat el comptador funcioni correctament, si les claus de pas estaven tancades, podien comptar hores de calefacció malgrat no haver-hi consum real en el pis.

Però, al respecte s'han de fer dues consideracions.

Primer, la teoria del tancament de les aixetes no és més que una hipòtesi (pagina 11 de l'informe del pèrit judicial foli 251) que, de cap manera, quedat acreditada. Al contrari, el mateix pèrit ha precisat que les aixetes de calefacció i aigua calenta estaven obertes al moment de la seva visita.

Segon, és veritat que el pèrit judicial indica que el fet de calcular en base a un preu horari ignora la potència realment consumida i que fa falta uns comptadors d'energia en els circuits de consum per mesurar-ho.

Segons el criteri del pèrit de la part agent, E. aquest sistema de repartició seria injust ja que es divideix el consum general de gas per el nombre d'hores de calefacció sense tenir en compte el consum real de gas per escalfar el pis.

Però, si és evident que el sistema compta les hores de consum i no la quantitat d'energia consumida, i que tal sistema desapareixerà en el futur, nogensmenys, dóna una clau de repartiment objectiva, adoptada prèviament per la Comunitat, en base a preus aprovats per la mateixa comunitat, i que s'imposa a tots els copropietaris, essent recordat que el preu de calefacció és igual per tots els pisos.

Cap element tècnic confirma l'asseveració del pèrit de la part agent segons la qual es podria deduir un error en la distribució de calefacció de les xifres de consum.

Al contrari, no es pot afirmar que és impossible que hagi consumit tota la calefacció que se li imputa, ja que en tot l'any 2010 ha consumit per 4263 hores de calefacció, consum certament molt important però possible.

Al respecte, el pèrit de la part agent explica que el cabal del circuit de calefacció del pis del Sr. Olmo seria més petit del necessari i que per arribar a la temperatura del termòstat necessita més hores de funcionament.

A més, encara que el pis estigui vuit (fet no acreditat), la calefacció pot funcionar i consumir gas.

Afegir que la part agent no explica en quines condicions s'ha consumit per 15 m3 d'aigua calenta (quasi 13% del total del consum de l'edifici), quan el càlcul de dit consum res té a veure amb el de la calefacció, ja que es tracta d'un comptatge per m3.

Per acabar, s'ha de dir que si el Sr. Olmo tenia un dubte sobre el funcionament del sistema, ja que invoca que havia tingut de fer front a la mateixa problemàtica pel que fa el consum del 2008, li era possible fer constatar degudament que el pis estava sense consumir calefacció.

Quant a la càrrega de la prova, pretén la part agent que és la comunitat que ha de provar que l'import que reclama esta justificat, però s'ha de recordar que, acreditats els fets constitutius del dret reclamat pel creditor, correspon al debitor la prova dels fets obstatius, impeditius o extintius de la seva obligació. En el cas d'autes, la part defenent estableix que el deute resulta de la lectura dels comptadors segons el sistema adoptat per la Comunitat, lo que constitueix una prova suficient, i li pertocava al Sr. Olmo aportar un prova en contrari suficientment significativa establint que el consum seria inferior o que el sistema no funciona correctament, cosa que no ha fet.

Per tot l'exposat s'ha de desestimar íntegrament el recurs del Sr. Daza

II.- La desestimació del recurs del Sr. Daza determina la seva condemna al pagament de les costes de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs del Sr. Daza contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, de data 28-05-2014 que confirmem íntegrament;

IMPOSAR al Sr. Daza les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.