Acomiadament improcedent, reincorporació desprès de baica mèdica (0131/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.-131/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de juliol de 2010

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Morillo va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra el Sr. Castillo, en reclamació de les quantitats de: 22.640,63 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent, 2.385,72 EUR en concepte de compensació per no haver realitzat la jornada completa de descans setmanal durant els darrers 3 anys, 708,68 EUR en concepte de dies festius treballats els darrers 3 anys, amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda.

II.- El Sr. Castillo va oposar-se a les pretensions de la part agent, contestant que la Sra. Morillo mai fou acomiadada, manifestant que la mateixa no estava en condicions de treballar però gaudia d'un lloc per prestar els seus serveis a casa del demandat; que la treballadora gaudia plenament de les festes setmanals que li corresponien, no treballant a casa del Sr. Castillo ni els dissabtes ni els diumenges, i va gaudir dels dies festius que mana el calendari laboral.

III.- Per sentència del dia 22 de març del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, estimant substancialment la demanda de l'agent, va condemnar al Sr. Castillo a pagar a la Sra. Morillo la quantitat de 21.937,50 EUR juntament amb els interessos legals a comptar de la data de fermesa de la resolució, i la quantitat de 3.094,40 EUR millorada amb els interessos legals devengats des del dia 28 de maig del 2008, i a abonar les costes processals ocasionades, inclosos honoraris d'advocat i procurador.

V.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sra. Morillo discrepa de la sentència de primera instància en la fixació de la indemnització que li fou atorgada, manifestant que el primer jutge no explica com la calcula i que, tenint compte que el Sr. Castillo no ha fet cap menció al respecte en el seu escrit de contesta a la demanda, s'hauria de considerar el seu import com a no controvertit. Sol·licita igualment aquesta part que la condemna al pagament de tots els interessos legals sigui des del dia 28 de maig del 2008.

II.- El Sr. Castillo manifesta en base del seu recurs: que va mantenir la Sra. Morillo declarada davant la CASS fins als 31 d'abril del 2008 el que evidència que mai la treballadora fou acomiadada, sinó que inversament es prova que la Sra. Morillo va abandonar la feina i no va voler tornar a treballar pel Sr. Castillo tot i creant una situació confusa i caòtica per intentar obtenir un enriquiment injust a través d'una acció realment temerària; que la manifestació clara i inequívoca de la voluntat de l'assalariada de resoldre la relació existent està en el fet d'abandonar la feina i no presentar-se mai més a casa del Sr. ENTITY_5; que aquesta part mai va poder signar el document d'alta perquè la Sra. Morillo no el va voler donar al Sr. Castillo dient-li a aquest que el portaria a G.P. perquè tenia que regularitzar la seva situació; que la Sra. Morillo no pot acreditar haver treballat festius i no haver fet vacances, al contrari la seva confessió i la de la seva filla política demostren que feia i prenia totes les festes i gaudia de les vacances.

III.- La Sra. Morillo començà a treballar pel compte del Sr. Castillo, al mes de setembre de 1998, en qualitat d'empleada de la llar. El dia 18 de març del 2008, desprès d'una baixa mèdica iniciada el dia 11 de maig del 2007, la Sra. Morillo va personar-se a casa del Sr. Castillo el qual no va signar el document de la CASS de l'alta mèdica. Per carta de data 3 d'abril del 2008 el lletrat de la Sra. Morillo va enviar al Sr. Castillo una carta en la qual manifestava el següent: "Com vostè ja sap, el 18 de març de 2008 la Sra. Morillo li va comunicar la seva alta mèdica i la possibilitat de reincorporar-se al seu lloc de treball, cosa que vostè no ha volgut acceptar, el que, sense cap mena de dubte suposa un acomiadament tàcit de la meva clienta, improcedent perquè no hi ha causa que el justifiqui i realitzat de forma indeguda perquè vostè no ha complert amb les formalitats que estableix la Llei 8/2003 de 12 de juny sobre el contracte de treball...". Per carta de data 8 d'abril del 2008 el Sr. Castillo va contestar a l'advocat de la Sra. ENTITY_4: "En resposta a la seva comunicació de data 3 d'abril en curs....tinc a bé informar-li que tota l'informació que conté és totalment errònia. La Sra. Morillo devia haver-se presentat al Control Mèdic de la CASS el dia 11 de març 2008, el que no va fer, i dit Organisme li va donar d'alta, extrem ratificat pel meu lletrat a l'advocat de la Sra. Morillo al despatx d'aquell, on dita Sra. va manifestar que regularitzaria la seva situació, informant-nos de la mateixa, el que fins la data, no ha fet. Respecte a un pretès acomiadament per la meva part envers la Sra. Morillo, l'exposat de la carta no s'avé a la realitat, la Sra. Morillo va presentar-se a casa nostra, on treballava la seva jove, diguent-nos que l'havien donat d'alta però que no podia treballar, que l'era impossible fer els llits, ni realitzar esforços, etc... La meva esposa li va manifestar que es reincorporés a la seva feina domèstica dins nostra llar, responent-li la Sra. Morillo que ella no es trobava en condicions i marxant-se amb la promesa que ens diria quelcom. Llavors, la Sra. Morillo va visitar la G.P., on va dipositar la seva alta, que reculli temps després, una vegada consultat amb el seu lletrat, amb qui va visitar al nostre, al despatx d'aquest. Mai s'ha acomiadat a la Sra. Morillo, essent aquesta la que no va voler reincorporar a la feina, la qual encara té a la seva disposició. Va marxar de casa nostra la Sra. Morillo sense donar-nos més notícies i després al despatx del nostre lletrat i junt al seu, es va comprometre a tenir-nos informats de quina seria la seva decisió, una vegada regularitzés la seva situació davant la CASS, deixant-nos sense cap tipus de notícia fins a la vostra carta...". Ambdues parts presenten una versió contradictòria dels fets. La Sra. Morillo pretén que quan es va voler reincorporar al seu lloc de treball el dia 18 de març del 2008, després d'una baixa mèdica, l'esposa del Sr. Castillo va acomiadar-la oralment de forma expressa, demanant-li que es posés en contacte amb el seu advocat per liquidar la seva relació laboral i per donar-li la seva quitança; en canvi el Sr. Castillo sosté que quan la Sra. Morillo va presenciar-se a la seva casa el dia 18 de març, aquesta li va dir que malgrat l'alta mèdica, el seu estat de salut no li permetia realitzar les feines domèstiques per les quals havia estat contractada, que anava a portar la fulla d'alta a la G.P. perquè li regularitzessin l'alta a la CASS i que mai s'ha acomiadat la Sra. Morillo.

IV.- No existeix cap testimoni del que es va dir entre la Sra. Morillo i l'esposa del Sr. Castillo o aquest darrer el dia 18 de març del 2008, per tant, per tal de determinar quina de les versions manifestades per les parts correspon a la realitat, s'ha d'examinar els fets concrets que envolten aquest conversa. Des d'aquest punt de vista s'ha de posar de relleu els elements particularment significatius següents. És incontrovertible que el Sr. Castillo no va firmar el document d'alta de la Sra. Morillo.. Resulta del testimoniatge de la Sra. Agullo, cap de l'àrea de control administratiu de la CASS, que, a petició de la Sra. Morillo, va trucar el Sr. Castillo a fi d'aclarir el motiu de no voler certificar l'alta de la Sra. Morillo, explicant-li que la finalitat d'omplir dit document era per confirmar que l'assegurada havia parat de treballar en les dates corresponents al seu atur de treball; el Sr. Castillo va contestar a la Sra. Agullo que no es trobava en situació de que aquesta persona tornés a treballar per ell, i quan la Sra. Agullo va explicar-li indistintament de que la Sra. Morillo tornés a treballar per compte d'ell, calia signar el document d'alta mèdica, va insistir en que s'adrecés al seu lletrat. Aquesta declaració, feta per una persona totalment imparcial, tractant-se d'una empleada de la CASS, estableix, que si el Sr. Castillo no va signar el document d'alta de la treballadora és perquè no volia que la Sra. Morillo es reincorporés al seu lloc de treball i no, tal com ho pretén el Sr. Castillo, perquè la Sra. Morillo no li va voler donar el document d'alta per portar-lo a G.P. perquè tenia que regularitzar la seva situació. En efecte, no té cap sentit que la Sra. Morillo hagi demanat a l'empleada de la CASS telefonar al Sr. Castillo per que aquest darrer firmi el document d'alta, si la mateixa s'havia negat a donar el dit document al Sr. Castillo.. De la mateixa manera la Sra. Morillo no havia cap situació personal a regularitzar prop de la CASS, llevat de fer signar el seu document d'alta, ja que si és cert que la treballadora fou donada d'alta administrativa el dia 11 de març del 2008 per no haver-se presentat a un control, la mateixa va portar prolongació de la seva baixa mèdica de data 12 de març i la CASS va procedir a fer rectificació de l'alta administrativa de data 11 de març i va acreditar la baixa mèdica fins el 17 de març del 2008 (foli 67). Tampoc no s'entén perquè el Sr. Castillo va fer intervenir el seu lletrat quan no existia cap problema jurídic o de qualsevol altre tipus amb la Sra. Morillo, si no volia posar fi a la relació laboral existent. S'ha per tant de considerar que el dia 18 de març del 2008 la Sra. Morillo fou acomiadada oralment, és a dir de manera improcedent. A més a més, el Sr. Castillo va donar de baixa la Sra. Morillo a la CASS el dia 31 d'abril del 2008 ço que concretitza la rescissió de la relació laboral entre les parts. Nogensmenys, si considerava que el contracte de treball va romandre vigent després del dia 18 de març, el Sr. Castillo no podia donar de baixa la treballadora a la CASS, sense que la mateixa hagi manifestat la seva voluntat de desistir-se, o sense procedir a un acomiadament de la treballadora per abandó del seu lloc de treball per causa justificada, tots elements que no van succeir. Per conseqüent, en qualsevol supòsit, queda acreditat que el Sr. Castillo va acomiadar la Sra. Morillo de manera improcedent.

VI.- Respecte a l'import de l'indemnització atorgada a la Sra. Morillo per acomiadament il·legal, s'ha de confirmar igualment la resolució apel·lada. En efecte, dit import està determinat per la Llei i el jutge no pot anar més enllà de la Llei; és a dir que pertoca als Tribunals controlar si la demanda del treballador per aquest concepte correspon a les prescripcions legals, llevat del supòsit on l'adversa accepta la quantitat reclamada encara que sigui superior a la quantitat legal. En el present cas, el Sr. Castillo es va negar a pagar qualsevol indemnització i per tant és a just títol que el tribunal va calcular l'indemnització atorgada a la Sra. Morillo en virtut de les normes legals. Atès la situació confusa que va existir entre les parts després del 18 de març del 2008, és del tot equitatiu que el Tribunal a quo hagi fet córrer els interessos legals incrementant l'indemnització per acomiadament improcedent, a comptar de la fermesa de la resolució.

VII.- Pel que fa a la demanda de la Sra. Morillo en concepte de descans setmanal i de dies festius, s'ha, en canvi de desestimar-la, atès que no queda acreditada per les proves que consten en autes. Encara que no es pugui fiar als butlletins de salari lliurat per l'empresari, en raó de les anomalies que presenten els mateixos, encertadament posades de relleu pel primer jutge, i que no existeix cap llibre de treball, les declaracions de les Sres. Bueno, Galván i Carnero són massa imprecises per establir que la Sra. Morillo no gaudia d'un dia de descans setmanal o dels dies festius del calendari laboral. En efecte, la Sra. Carnero limita la seva declaració als dissabtes, la Sra. Bueno li consta perquè li manifestava la Sra. Morillo que anava a treballar, i la Sra. Galván li consta perquè sempre han coincidit cada matí quant cadascunes anaven a les seves respectives feines, però no ha vist la Sra. Morillo treballar durant aquells dies i la seva declaració suposaria que ella mateixa no gaudia de descans setmanals, ni de dies festius. A més a més, s'ha de posar de manifest que durant els 9 anys que va durar la relació laboral, la Sra. Morillo mai s'ha queixat de l'incompliment per part del seu amo, de les obligacions de l'empresari en concepte de descans o de dies festius, ni tampoc en la seva carta del dia 3 d'abril del 2008 va reclamar alguna quantitat en el marc d'una solució amistosa.

VI.- La desestimació del recurs de la Sra. Morillo, la matèria laboral i l'estimació parcial del recurs del Sr. Castillo determina no fer especial condemna en costes processals de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_4; Estimar parcialment el recurs del Sr. ENTITY_5;

Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 22 de març del 2010, en el sentit de condemnar al Sr. Castillo a satisfer a la Sra. Morillo la quantitat de 21.937,50EUR, amb els interessos legals a comptar de la fermesa de la present resolució i a abonar les costes judicials de primera instància; sense fer especial imposició de les costes de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-