Acció de responsabilitat patrimonial de l'Estat per error judicial i/o funcionament anormal de l'Administració de Justícia. Privació de llibertat acordada per incompliment de les obligacions imposades en règim de llibertat provisional.

Sentència

Magistrats

ANNA ESTRAGUES ARMENGOL JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES FATIMA RAMIREZ SOUTO ELSA PUIG MUÑOZ IMMACULADA RODRIGUEZ DIAZ VICTOR CORREAS SIJTES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Ple del Tribunal

TSJ PLE.- 0000006/2026

SENTÈNCIA 08/2026 DE 16/09/2026

Ponent : Anna ESTRAGUES ARMENGOL

Data 16/09/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Ple

Referència : TSJ PLE.- 0000006/2026

Nig : 5300537120260000006

IU : ECLI : AD: TSJPLE:2026:00008

SENTÈNCIA 08-2026

PARTS:

Demandant: Sr. John

Representant i advocat: Sr. Artur

Demandats: GOVERN D'ANDORRA i MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO

Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍA

Sr. Victor CORREAS SITJES

OBJECTE: Acció de responsabilitat patrimonial de l'Estat per error judicial i/o funcionament anormal de l'Administració de Justícia. Privació de llibertat acordada per incompliment de les obligacions imposades en règim de llibertat provisional.

Andorra la Vella, el 16 de setembre de 2026.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia ha vist les presents actuacions, iniciades per la representació processal i lletrada del Sr. John, en exercici d'una acció de responsabilitat patrimonial de l'Estat per error judicial i/o funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en les quals són parts el Govern d'Andorra i el Ministeri Fiscal.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL, que expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 27 de febrer de 2026, la representació processal i lletrada del Sr. John va formular demanda de responsabilitat patrimonial de l'Estat per error judicial i/o funcionament anormal de l'Administració de Justícia, a l'empara de l' article 92 de la Constitució i de l' article 10 de la Llei qualificada de la Justícia .

Exposa que el demandant va romandre indegudament privat de llibertat durant quaranta-cinc dies en el marc de la causa penal que indica, on venia acusat d'un delicte de crebantament de pena d'arrest, del que resultà finalment absolt per Sentència de la Sala penal núm. 23-2025, de 28 de novembre de 2025 (TSJP-000061/2025).

En conseqüència, demana que es declari la responsabilitat patrimonial de l'Estat i que se'l condemni a satisfer al demandant la quantitat de 10.575,00 euros en concepte de perjudici moral i de lleure, calculada a raó de 235 euros per cadascun dels quaranta-cinc dies de privació de llibertat. Sol·licita igualment la imposició de les costes del procés, amb inclusió expressa de les taxes judicials i dels honoraris d'advocat i de representació processal.

Adjunta, a efectes probatoris, l'Aute de processament de 20 de febrer de 2024; l'Aute de 14 de maig de 2024, que va ordenar l'ingrés immediat del demandant al Centre Penitenciari; l'Aute de 27 de juny de 2024, que va acordar la seva llibertat provisional; les sentències del Tribunal de Corts de 22 de gener i 16 de juliol de 2025; i la Sentència núm. 23-2025 de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, de 28 de novembre de 2025.

2.- En data 31 de març de 2026, el Ministeri Fiscal va contestar la demanda a la que es va oposar, sol·licitant-ne amb caràcter principal, la desestimació íntegra.

Sosté que no concorre funcionament anormal de l'Administració de Justícia, ja que la privació de llibertat no deriva de cap deficiència organitzativa o funcional del servei públic, sinó de resolucions jurisdiccionals concretes i motivades, adoptades pels òrgans competents. Quant a l'error judicial, recorda que només pot apreciar-se davant una equivocació evident, indubtable i palmària en la determinació dels fets o en la interpretació i aplicació de la llei, requisits que considera absents en aquest cas.

Afegeix que la Sentència absolutòria va distingir entre l'incompliment de les obligacions imposades en el marc de la llibertat provisional i la integració d'aquesta conducta en el tipus penal de crebantament; i que l'ingrés al Centre Penitenciari es va acordar perquè el demandant, malgrat afirmar que disposava d'un lloc de treball, no en va justificar l'exercici durant mesos.

Subsidiàriament, pel cas que es reconegui el dret a indemnització del demandant, considera que aquesta no hauria d'excedir la quantitat de 4.500,00 euros, a raó de 100 euros per dia, i s'oposa a la imposició de costes.

3.- En data 2 d'abril de 2026, la representació processal del Govern d'Andorra va contestar la demanda, a la que es va oposar, sol·licitant-ne la desestimació íntegra.

El Govern sosté que no concorre cap resolució absurda, arbitrària o jurídicament insostenible que permeti apreciar error judicial, ni cap deficiència del servei susceptible de constituir funcionament anormal. Assenyala que la revocació d'una resolució judicial o l'absolució posterior no comporten, per si soles, el naixement d'un dret indemnitzatori.

Subratlla que l'ingrés al Centre Penitenciari es va acordar després que el demandant hagués desatès els requeriments dirigits a acreditar l'exercici d'una activitat laboral regular, obligació vinculada a la seva situació de llibertat provisional. Afegeix que, tan bon punt la representació lletrada va aportar un compromís de contractació, es va acordar la llibertat provisional mitjançant Aute de 27 de juny de 2024.

Amb caràcter subsidiari, considera excessiva i insuficientment justificada la quantia reclamada i demana que qualsevol eventual indemnització es fixi, com a màxim, en 2.250,00 euros, a raó de 50 euros per dia. També s'oposa a la imposició de costes.

4.- Per Aute de 4 de maig de 2026 es va admetre la prova documental considerada pertinent i es va obrir el tràmit de conclusions.

La representació processal del Sr. John va presentar conclusions en data 26 de maig de 2026. Es remet íntegrament a la demanda, considera que les seves pretensions no han estat desvirtuades i reitera la petició que es declari la responsabilitat patrimonial de l'Estat, que es reconegui una indemnització de 10.575,00 euros i que s'imposin a l'Estat les costes del procés.

El Ministeri Fiscal va presentar conclusions en data 8 de juny de 2026. Ratifica les al·legacions formulades en el seu escrit de 31 de març de 2026 i interessa, amb caràcter principal, la desestimació íntegra de la demanda perquè no concorre ni error judicial ni funcionament anormal de l'Administració de Justícia; subsidiàriament, manté la petició d'estimació parcial en els termes exposats en aquell escrit.

La representació processal del Govern va presentar conclusions en data 18 de juny de 2026. Dona per reproduïts els fets i els fonaments de la seva contesta i reitera que l'absolució posterior no genera automàticament cap dret indemnitzatori; que la privació de llibertat es va acordar després dels reiterats incompliments relatius a l'acreditació de la situació laboral; i que la llibertat es va decretar immediatament un cop aportada la documentació requerida. Subsidiàriament, manté que la indemnització no hauria d'excedir 2.250,00 euros i s'oposa a la condemna en costes.

5.- Conclòs el tràmit d'al·legacions i de prova, les actuacions van quedar vistes per a sentència.

6.- La deliberació del Ple s'ha celebrat en data 9 de setembre de 2026 sense la participació de la magistrada Sra. Alexandra CORNELLÀ SOLÀ que resta excusada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

La competència per conèixer d'aquesta acció correspon al Ple del Tribunal Superior de Justícia, d'acord amb l' article 10.3 de la Llei qualificada de la Justícia .

Segon.- Objecte del litigi i règim de la responsabilitat patrimonial de l'Estat

La demanda formulada per la representació processal i lletrada del Sr. John s'emmarca en l' article 92 de la Constitució i en l' article 10 de la Llei qualificada de la Justícia , que estableixen l'obligació de l'Estat de reparar els danys originats per error judicial o per funcionament anormal de l'Administració de Justícia.

Es tracta de dues causes diferents, cadascuna de les quals fa necessària la concurrència de requisits específics, per raó de la seva diversa naturalesa. No obstant, la part agent fonamenta la seva demanda en ambdós supòsits, per raó d'un mateix fet: la privació indeguda de llibertat del Sr. John entre el 14 de maig i el 28 de juny de 2024 i la seva posterior absolució del delicte del que venia acusat.

Correspon, per tant, determinar si aquesta privació preventiva de llibertat i posterior absolució, permet apreciar algun dels títols de responsabilitat invocats.

Com ja recordàvem en les nostres sentències núm. 06/2024, de 28 d'octubre de 2024 (causa TSJ PLE 009/2024), i núm. 3/2026 (causa TSJ PLE 010/2025), el funcionament anormal de l'Administració de Justícia es produeix quan el servei públic no compleix adequadament la missió que li ha estat confiada, ja sigui per una mala organització, o per un funcionament defectuós resultant de la concurrència d'un conjunt de circumstàncies quina combinació ocasiona un perjudici a l'administrat.

Quant a l'error judicial, només una equivocació evident, indubtable i palmària en la determinació dels fets o en la interpretació i aplicació de la llei permet apreciar una errada d'aquesta naturalesa. Així, en la sentència 001-2022, de data 08 de març del 2022 (causa TSJ PLE 010-2021) ja es precisà que l'existència d'aquest procediment no suposa una tercera instància, en que es puguin revisar les apreciacions fàctiques i jurídiques que els tribunals realitzen en l'exercici de les seves competències jurisdiccionals, sinó que és només en aquells casos en que l'error sigui patent i incontrovertible, de manera que les conclusions a que s'ha arribat siguin il·lògiques o desenraonades, que queda compromesa la responsabilitat de l'Estat. No es dona així un error judicial en els casos en que el tribunal ha actuat dins dels inevitables marges d'apreciació que són consubstancials amb l'exercici de la funció jurisdiccional. Per tant, no és suficient que una resolució sigui posteriorment revocada o que un altre òrgan jurisdiccional adopti una interpretació jurídica diferent, per concloure la concurrència d'un error judicial. A més, l'exercici de l'acció de responsabilitat exigeix ordinàriament que el procediment en el qual s'hauria produït l'error hagi conclòs mitjançant resolució ferma, ja que només quan la situació jurídica ha quedat definitivament establerta es pot determinar l'existència de danys certs i efectius, avaluables econòmicament i individualitzats, en els termes de l' article 10.2 de la Llei qualificada de la Justícia . En aquest sentit s'han pronunciat, entre altres, les sentències del Ple núm. 12/2022, de 28 de juny (causa TSJ 6/2022); núm. 5/2022, de la mateixa data (causa 027/2021), i núm. 27/2008, de 14 de juliol (causa TSJ 05/2007).

Tercer.- En el cas concret

De la documental aportada per la part demandant se'n desprèn que:

-el Sr. John fou processat per Aute de data 20 de febrer del 2024 com autor d'un presumpte delicte menor de crebantament de pena d'arrest, acordant-se la seva llibertat provisional condicionada a l'exercici d'un treball regular.

- per Aute de data 14 de maig del 2024, el batlle instructor ordenà el seu immediat ingrés al centre penitenciari en no haver el Sr. John acreditat tenir o recercar ocupació laboral,.

-per Aute de data 27 de juny del 2024 i havent el processat aportat un document de contractació laboral un cop fos posat en llibertat, s'acordà donar lloc a la llibertat provisional sol·licitada per la seva defensa, amb les mateixes condicions que les establertes per Aute de data 20 de febrer del 2024.

De l'anteriorment esmentat se'n desprèn que l'ingrés en presó provisional del demandant no obeeix a cap funcionament anormal de l'Administració de Justícia doncs no es constata - ni tampoc s'al·lega - cap deficiència en l'organització del servei, cap demora injustificada, cap inactivitat processal, ni cap irregularitat en la tramitació de les actuacions.

La privació de llibertat de la que va ser objecte el Sr. John deriva d'una resolució judicial motivada i adoptada pel batlle competent, en exercici de les facultats legalment atribuïdes.

En efecte, l' article 110.2 del Codi de procediment penal preveu que el batlle pot condicionar l'efectivitat de la llibertat provisional del processat a, entre altres obligacions, la de "justificar l'exercici d'un treball regular", i el mateix article disposa expressament que, "en cas d'incompliment, el batlle pot ordenar la presó o l'arrest immediatament", i això és exactament el que es produí quan s'acordà l'ingrés en presó provisional del processat, per Aute de data 14 de maig del 2024.

Altrament, val a dir que l' article 109 del Codi de procediment penal preveu que durant el curs de la causa, el processat pres pot, en tot moment, sol·licitar la llibertat provisional i que d'aquesta sol·licitud, se n'ha de donar vista al Ministeri Fiscal, el qual ha d'informar en el termini de cinc dies, havent el batlle o el tribunal de resoldre conforme a dret mitjançant aute que es dicta dins el termini de 10 dies a comptar de la sol·licitud, hagi o no informat el Ministeri Fiscal, essent això també el que efectivament va succeir, donant lloc el batlle, per Aute de data 27 de juny del 2026, i per tant en el termini legalment establert, a la demanda de llibertat formulada per la defensa del processat en data 26 de juny del 2024.

La documentació incorporada a les actuacions i abans esmentada, posa així de manifest que l'ingrés del demandant al Centre Penitenciari responia a l'incompliment d'una obligació concreta vinculada a la seva situació de llibertat provisional i a la conseqüència que la llei preveu per a aquest incompliment, que només a ell li és imputable.

El desenvolupament posterior de les actuacions confirma aquesta conclusió. Quan la representació lletrada del demandant va aportar un compromís de contractació que permetia considerar acreditada la situació laboral exigida, l'Aute de 27 de juny de 2024 va acordar, en els terminis legalment establerts, la seva llibertat provisional.

No s'aprecia, per tant, cap funcionament normal de l'Administració de Justícia.

D'altra part, tampoc concorre error judicial, doncs l'Aute de 14 de maig de 2024 mitjançant el qual s'acordava la presó provisional del demandant, disposava d'una base fàctica acreditada (la manca de justificació de l'exercici d'un treball regular, malgrat els requeriments efectuats) i d'una cobertura normativa expressa (l' article 110.2 del Codi de procediment penal ). La decisió adoptada no pot per tant ser qualificada d'arbitrària, il·lògica o jurídicament insostenible.

És cert que la Sentència núm. 23-2025 de la Sala Penal va absoldre el demandant del delicte de crebantament de pena d'arrest pel que havia estat processat, i que és en mèrits de la presumpta comissió d'aquest delicte que s'havia acordat la seva llibertat provisional amb determinades obligacions, l'incompliment de les quals motivà el seu ingrés en presó provisional.

No obstant, no existeix identitat entre la valoració dels indicis de criminalitat efectuada pel Batlle mitjançant aute de processament, i la valoració de la prova efectuada per la Sala Penal en grau d'apel·lació.

Efectivament, la sentència de la Sala absol l'avui demandant resolent una qüestió diferent de la que va motivar el seu processament i ingrés al Centre Penitenciari. La Sala revisa, en el marc del recurs interposat per la defensa del condemnat, la prova practicada davant del Tribunal de Corts i determina si en mèrits de la mateixa, els fets declarats provats podien ser constitutius del delicte atribuït a l'acusat. El batlle, en canvi, no havia d'efectuar cap valoració de prova, sinó en primer lloc, determinar la concurrència d'indicis suficients de criminalitat per dictar aute de processament (art. 99 del PP), i en segon lloc, resoldre sobre la situació personal del processat.

I això és precisament el que va fer, considerant en el seu aute de data 20 de febrer del 2024, que el retard objectivament constatat els dies 15 i 17 de febrer del 2024, en l'ingrés del demandant al Centre Penitenciari, en execució de la pena d'arrest imposada en el marc d'una altra causa, podia ser constitutiu del presumpte delicte menor de crebantament de pena d'arrest tipificat a l' article 428.5 del Codi penal , motiu pel quin dictà el corresponent aute de processament, tot acordant la llibertat provisional del processat amb l'obligació d'acreditar ocupació laboral regular. Posteriorment, davant l'incompliment de l'obligació imposada, decidí ordenar la presó provisional del processat, tot de conformitat amb l'establert per l' article 110.2 del CPP .

L'absolució posterior del processat, acordada per la Sala en considerar que no concorria l'element subjectiu del tipus, en no haver quedat acreditada la voluntat del Sr. John d'incomplir la condemna imposada i sostreure's a l'efectivitat de la resolució judicial, no elimina retroactivament el processament, ni l'incompliment de l'obligació que va motivar la decisió del batlle (incompliment que com s'ha dit, només a ell li és imputable) ni converteix aquella resolució, pel sol resultat final del procés penal, en manifestament errònia.

Admetre que tota absolució transforma automàticament en error judicial qualsevol mesura restrictiva de llibertat adoptada durant el procediment comportaria confondre els pressupòsits i la finalitat de les mesures cautelars adoptades, de conformitat amb els supòsits legalment establerts, amb els de la sentència penal definitiva. La legalitat de les primeres s'ha d'examinar d'acord amb les circumstàncies existents en el moment en què van ser adoptades i no exclusivament en funció del resultat final del procés.

En conseqüència, no concorre ni error judicial ni funcionament anormal de l'Administració de Justícia. La manca d'un títol d'imputació dels previstos a l' article 10 de la Llei qualificada de la Justícia determina la desestimació de la pretensió indemnitzatòria, sense que resulti necessari examinar la quantificació interessada per la part agent ni les quanties subsidiàries proposades pel Ministeri Fiscal i pel Govern.

Quart.- Costes

Quant a les costes d'aquest procediment, cal seguir el criteri pacífic i reiterat d'aquest Ple, de manera que, en no apreciar-se temeritat, mala fe o abús del procediment en l'actuació de cap de les parts, no escau efectuar un pronunciament especial sobre el seu pagament, d'acord amb l' article 8.1 de la Llei 9/2022, del 7 d'abril, del Procediment Contenciós Administratiu .

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà,

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR íntegrament la demanda de responsabilitat patrimonial de l'Estat per error judicial i/o funcionament anormal de l'Administració de Justícia formulada per la representació processal i lletrada del Sr. John.

SEGON.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les costes d'aquest procediment.

TERCER.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.