Resolució contracte d'obra, concepte "d'aliud pro alio", llei de protecció al consumidor (3000101/2019)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000290/2022 ORIGEN: 3000101/2019 - 0

NIG: 5300542120190000632

PARTS:

Apel·lant: Srs. Soriano i Castrillo

Representant: Sra. Esparza

Advocat: Sr. Benítez

Apel·lat : Azorin

Representant: Sra. Briones

Advocat: Sra. Arnau

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: resolució contracte d'obra, concepte "d'aliud pro alio", llei de protecció al consumidor

SENTÈNCIA 000087/2023

Andorra la Vella, el 18 de juliol del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 3-4-2019, la representació processal dels Srs. Soriano i Castrillo va interposar demanda a tramitar pel procediment abreujat contra la societat Azorin, sol·licitant es dictés Sentència declarant la resolució del contracte d'obra amb subministrament de materials per incompliment en constituir els materials un "aliud pro alio" i una incorrecta instal·lació d'aquests fora de les normes de la "lex artis" i amb incompliment de l'obligació de resultat; condemnant la societat demandada a satisfer les quantitats de 2.367,55.-

EUR, corresponent al cost de la retirada dels elements instal·lats al retorn de la porta balconera i les tres finestres a l'estat anterior a la realització de les obres. I subsidiàriament a la rebaixa del preu en l'import determinat en període probatori; 522,50.- EUR en concepte de despeses extrajudicials derivades de la realització d'una pericial; 24,32.- EUR en concepte de despeses extrajudicials corresponents a l'enviament d'un burofax i la totalitat de les costes judicials i extrajudicials.

Alhora consignava l'import de 1.567,50.- EUR a favor de la demandada, corresponent al cost i instal·lació de la porta balconera referida en la factura 614 de 15-7-2018, als efectes que resti dipositat davant el Tribunal i, si escau, compensat d'acord amb les pretensions d'aquesta part.

2.- La representació processal de la societat Azorin contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions dels demandants i articulava demanda reconvencional, sol·licitant es dictés Sentència condemnant els demandants a indemnitzar la seva representada a alçada de 7.041,21.- EUR, més els interessos legals des de la data de la factura o subsidiàriament des de la data de contesta a la reconvenció, i a pagar la totalitat de les costes processals ocasionades.

3.- La representació processal dels demandants contestava la demanda reconvencional articulada per la societat demandada, oposant-se al seu triomf, interessant la seva desestimació amb imposició a la part demandant de les costes ocasionades.

4.- Practicats els mitjans de prova considerats pertinents i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, el dia 30-9-2022 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- que desestimant íntegrament la demanda principal formulada pels Srs. Soriano i Castrillo contra la mercantil "Azorin" i triomfant substancialment la reconvenció, ha de condemnar i condemna solidàriament als primers a pagar a la darrera l'import global de set mil quaranta-un euros amb vint-i-un cèntims (7.041,21.- EUROS), augmentada dels interessos legals produïts d'ençà la data de contesta a la demanda reconvencional, això és el cinc de juny del dos mil dinou i fins que sigui íntegrament satisfeta, imposant als primers les costes processals ocasionades a la darrera segons preveu el IV.- Fonament de Dret.

Segon.- tanmateix i seguint el que s'ha raonat en la fonamentació jurídica de la present resolució -i més concretament al III.- Fonament de Dret-, s'acorda lliurar a la mercantil "Azorin" la suma de mil cinc-cents seixanta-set euros amb cinquanta cèntims (1.567,50.- EUROS) que els Srs. Soriano i Castrillo van consignar judicialment segons referien per "Altressí Dic" de l'escrit de demanda del 3 d'abril del 2019".

5.- La representació processal dels Srs. Soriano i Castrillo ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, sol·licitant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència acollint íntegrament les pretensions que en seu d'al·legacions havia evacuat.

6.- La representació processal de Azorin ,en canvi, s'oposa al triomf del recurs articulat pretenent la confirmació de la Sentència dictada en tots els seus extrems, imposant a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment la part demandant exercita, amb caràcter principal, una acció resolutòria respecte del contracte de subministrament i instal·lació d'una porta balconera i tres finestres en alumini en el seu domicili atorgat amb la societat demandada. En suport a aquesta pretensió argumenta que el material instal·lat no era el què s'havia pactat i que, tampoc, la tasca efectivament acomplerta podia considerar-se adequada segons el paràmetre de la "lex artis" exigible. A aquesta reclamació principal, acumulava unes pretensions de contingut econòmic, corresponents al cost de la retirada dels elements instal·lats amb retorn al seu estat anterior (o subsidiàriament rebaixa del preu); el cost de realització de l'informe pericial que acompanya a la demanda; les despeses de reclamació extrajudicials i les costes ocasionades.

La representació processal de la societat Azorin s'oposa a la demanda articulada, i via demanda reconvencional, exercita una acció encaminada a obtenir el compliment del contracte en el seu dia subscrit, és a dir que es condemni els demandants a satisfer la suma global prevista (7.041,21.- EUR). La representació processal de la part demandant s'ha oposat a la demanda reconvencional articulada.

La Sentència dictada desestima la demanda formulada pels Srs. Soriano i Castrillo i estima substancialment la demanda reconvencional formulada per la societat Azorin a alçada de l'import de 7.041,21.- EUR, més interessos i costes.

Segon.- No es discuteix que el 22-11-2017, Azorin emetia un pressupost per la realització d'unes finestres d'alumini de dues fulles de la casa T i instal·lació d'una porta balconera, contemplant expressament respecte de les finestres, que per cada unitat, una de les seves fulles seria oscillobatent.

Posteriorment, el dia 23-4-2018, a requeriment del Sr. Soriano, Azorin trametia un nou pressupost, on ja no es contemplava el sistema de tancament oscillobatent, pressupost que pel que sembla es realitzava una volta ja s'havien efectuat els treballs en el psi dels demandants.

No es discuteix que Azorin instal·lava les portes i finestres contemplades en aquest segon pressupost en el domicili dels demandants, realitzant posteriorment diferents intervencions (canvi de les frontisses negres per unes de blanques, modificava el sistema d'obertura, es realitzaven remats en els panells composite ···). Posteriorment, el 15-7-2018 Azorin emetia una factura per import de 8.608,71.- EUR, responent la Sra. Castrillo per correu electrònic de 24-8-2018, negant-se a pagar-la argüint que els treballs efectuats no s'ajustaven a l'encàrrec realitzat i que tampoc els treballs d'esmena dels errors comesos eren adequats a l'encàrrec. Seguidament, les parts mantenien diferents converses en què, Azorin defensa la qualitat del treball fet i la plena adequació amb l'encàrrec definitiu i, en canvi, els demandants pretenien el contrari.

Tercer.- La representació processal dels Srs. Soriano i Castrillo fonamenta la seva pretensió revocatòria, argumentant que la Sentència dictada delimitava de manera errònia la concreta pretensió articulada sostenint que en cap moment articulava una pretensió relativa a la reparació dels defectes existents sinó que, fonamentant-se en les previsions de la Llei 13/2013 de competència efectiva i de protecció al consumidor, s'instava la resolució del contracte d'obra per existir un "aliud pro alio" respecte dels materials lliurats i una incorrecta instal·lació dels mateixos fora de les normes de la "lex artis" amb incompliment de l'obligació de resultat. Centrats els termes del debat, considera que la valoració de la prova realitzada era errònia; que el pressupost que regia la relació entre les parts era el primer i no el segon en què les obres ja s'havien realitzat; que els marcs d'alumini de les finestres es varen modificar i les fulles de les finestres eren de dimensions diferents, tot això al marge de defectes d'execució diversos (escaires diferents, mal acabats, les finestres no eren oscillobatents, les mides de la porta i finestres eren diferents en els pressupostos i les factures).

D'altra part, discrepava de la valoració de la prova pericial que l'òrgan d'instància havia realitzat: destaca que si bé era una prova a instància de part, era la sola que obrava en les actuacions, destacant que el seu autor era un arquitecte col·legiat que en nombroses ocasions havia intervingut com a perit judicial, i que l'adversa tampoc havia demanat la pràctica de cap prova pericial per a contradir-ne les conclusions. Afegeix que quan la Sentència dictada, per a desautoritzar aquesta prova, no es recolzava en elements objectius, limitant-se a reprendre els arguments de la societat demandada, sense tenir en consideració que els defectes que es denunciaven s'havien pogut adverar mercès els restants mitjans de prova practicats especialment mitjançant la inspecció ocular.

Referia que malgrat que les reparacions realitzades, els defectes materials, tècnics i estètics existents en les finestres continuaven sent molt rellevants i que la porta i les tres finestres continuaven sent inidònies a les finalitats d'aïllament tèrmic, sonor, de ventilació i estètic pels quals es van encomanar.

En definitiva considera que existia un clar "aliud pro alio"; que els recurrents havien de ser considerats uns consumidors que es podien emparar en les previsions de la Llei 13/2013 de Competència efectiva i protecció al consumidor, i que, per tant, tenien dret a la garantia prevista en l'article 30.3, destacant que atès els precedents exposats l'acció en resolució de contracte que articulava es trobava degudament fonamentada (art. 32 de la Llei) i que la jurisprudència així ho avalava.

Quart.- Els diferents arguments en què la representació processal del recurrent fonamenta la seva pretensió revocatòria, intervenen respecte de la valoració de la prova realitzada pel Batlle, el què ens obligarà, en aquesta alçada, en mèrits de la facultat revisora inherent al procés d'apel·lació, a produir un nou examen complet de la qüestió litigiosa segons els motius de recurs articulats (principi del "tantum apellatum quantum devolutum").

Respecte d'aquesta qüestió resulta necessari recordar que la pretensió resolutòria articulada per la part demandant, s'articulava des de la perspectiva de la Llei 13/2013 de Competència efectiva i protecció al consumidor, i es fonamenta en dos arguments: 1) l'existència d'un "aliud pro alio" entre els elements encarregats i aquells que es van instal·lar i 2) la concurrència de vicis diversos en el material instal·lat que el feien impropi a la seva finalitat.

Cinquè.- La pretensió de resolució del contracte per "aliud pro alio" que s'exercita, es fonamenta principalment en la diferència de mecànica de tancament de les finestres i porta instal·lades al seu domicili (abatible) respecte de la que es contemplava en el pressupost efectuat per Azorin el 22-11-2017 (oscillobatent).

L'oferta inicial realitzada per la societat demandada a través del pressupost de 22-11-2017 contemplava, almenys pel que es refereix a les finestres, que tinguessin una mecànica de tancament oscillobatent. En canvi, aquelles que han resultat definitivament instal·lades no reuneixen aquesta característica en ser únicament abatibles. Ara bé, la resolució de la controvèrsia que enfronta les parts no es podia limitar a aquesta sola circumstància com sembla pretendre la part recurrent, sinó que havia de verificar si l'objecte de la prestació pactada es va veure modificada a través dels mecanismes legalment admesos, com tot al llarg del procediment d'instància, ha mantingut la representació processal de la societat Azorin.

Ressurt de les actuacions que quan els Srs. Soriano i Castrillo encarregaven els treballs examinats, no pretenien substituir determinades finestres i porta del seu domicili, sinó que el què volien era instal·lar-ne unes complementàries, en la part exterior de la façana, de tal manera que cada marc de finestra o porta afectat, disposaria d'un element interior i un element nou, exterior, amb obertura cap a la terrassa corresponen als elements encarregats. Això no obstant, ha estat opportunament acreditat que el fabricant (T) no admet que unes finestres o porta amb obertura cap a l'exterior, puguin disposar d'un mecanisme de tancament oscillobatent i en aquesta eventualitat, Azorin defensa que els demandants van acceptar que els elements indicats es realitzessin en la modalitat en què en definitiva ho varen ser.

És cert que no concorre prova plena en els autes que confirmi la tesi de la societat demandada. Ara bé, concorren diversos elements que valorats conjuntament en atenció al criteri de la lògica més elemental, ens aboquen a confirmar la modificació al·legada de l'objecte de la prestació i això per les raons següents. En primer lloc, s'aprecia com amb posterioritat al pressupost inicial i fins i tot, pel que sembla, una volta els treballs ja havien estat realitzats, el Sr. Soriano trametia un correu electrònic a Azorin demanant que se li tornés a enviar un pressupost ben detallat amb la porta interior inclosa, treballs de paleta amb folrat interior entre les finestres, incorporant un enllaç corresponent a la pàgina web del fabricant T relativa a les finestres practicables S-FY-65, producte aquest que com hem apuntat anteriorment no contempla la solució oscillobatent per a les finestres amb obertura exterior. Des de Azorin s'emetia un segon pressupost que ja no contempla la característica controvertida i ensems, l'endemà emetia un segon correu en què es destaca entre altres que les finestres d'obertura exterior no poden ser oscillobatents. I no tan sols els demandants no contestaven aquest segon correu oposant-se a aquestes indicacions, sinó que endemés van permetre i tolerar que aquests elements els fossin instal·lats al seu domicili (pel que sembla els treballs van intervenir durant la segons quinzena del mes d'abril del 2018) i no va ser fins que des de Azorin reclamà el pagament de la factura (agost del 2018) que es van queixar de la diferència del sistema de tanca.

En aquesta situació ha de considerar-se que els destinataris de les finestres i porta tenien un coneixement ple respecte de les qualitats del material subministrat, i en tal eventualitat, el rebuig respecte de la mecànica de tancament requeria, segons la més elemental bona fe exigible, o bé negar- se a rebre l'obra o bé articular un protest formal immediat tal com van fer per altres elements dels treballs realitzats (canvi de les frontisses, etc). La manca de protest o queixa formal en aquestes condicions només pot ser interpretat com una manifestació d'acceptació tàcita de les característiques que presentaven els treballs efectuats, sense que, per tant, ara aquell "aliud pro alio" que per aquesta raó denuncien pugui prosperar.

Un altre argument que es planteja per a justificar l'aliud pro alio que es denuncia, apunta a la diferència de mides que apareix entre les finestres pressupostades i aquelles que van resultar instal·lades. Respecte d'aquestes indicacions i a manca de prova que permeti considerar que la dimensió específica que es contemplava, era pels litigants un element essencial del contracte, ha de considerar-se que les indicacions que en els pressupostos es contenien respecte de les dimensions de les finestres i porta tenien un caràcter orientatiu atès que en definitiva del que es tractava era de cobrir adequadament el marc de cada obertura. Tampoc podrà triomfar el recurs que per aquesta raó es plantejava.

En aquesta situació no pot considerar-se que els requisits que vertebren l'aliud pro alio que s'articula es trobin reunits.

Sisè.- Els recurrents fonamenten també l'acció resolutòria que articulen en els vicis que els elements instal·lats presentarien, vicis que segons sosté eren d'ordre material, tècnics i estètics que comportaven que finestres i porta resultessin totalment inadequats a les finalitats d'aïllament tèrmic, sonor, de ventilació i estètic pels quals es van encomanar.

Amb aquesta finalitat discrepen, en primer lloc, de les consideracions que s'efectuen envers la prova pericial practicada, considerant que res permetia dubtar de les consideracions emeses per l'arquitecte de part que l'havia realitzat, insistint en el fet que era l'única prova de caràcter tècnic que s'havia practicat en les actuacions. Si bé hem de convenir amb la part recurrent que la perícia d'un arquitecte, en tant que tècnic essencial del procés constructiu en general involucrat en la fase de la concepció com en la direcció i control del procés constructiu, gaudeix d'un àmbit de coneixement extens que l'habilita per a poder-se pronunciar sobre uns treballs de fusteria d'alumini com aquells que aquí s'examinen, de tal manera que aquest argument no resultava vàlid per a negar-li, per si sol, qualsevol valor probatori.

Pel que respecta a la valoració d'aquesta prova, "hem de recordar els següents principis que la nostra jurisprudència ha vingut reiterant conforme que a) la prova pericial no és vinculant per al Jutge, que pot apreciar-la lliurement ; b) quant al dictamen pericial no acredita de manera irrefutable un fet, sinó més aviat el judici personal de qui l'emet, c) es pot afirmar que els perits no subministren al Jutge la seva decisió sinó que la il·lustren sobre les circumstàncies del cas i li donen una opinió, però aquest pot arribar a consideracions diverses, d) si bé el jutge ha d'indicar les raons per les quals no accepta els arguments especialitzats aportats pel perit i perquè estima incoherents i il·lògiques les seves explicacions;

e) sent evident que el jutge no pot incórrer en l'arbitrarietat, haurà de motivar la seva decisió quan aquesta resulti contrària al dictamen pericial, sobretot, quan es decideixi per una de les alternatives de les diverses que hi hagi, i encara més, si és la minoritària i quan es decideixi per un els dictàmens contradictoris optant pel que li resulti més convenient i objectiu; f) queda, en canvi, dispensat de justificar el seu rebuig quan el dictamen tampoc doni les raons del resultat al qual arribi. Quant l'eficàcia probatòria de la prova pericial, la doctrina de la Sala ja ha indicat, de manera reiterada, que la força probatòria dels dictàmens pericials rau essencialment, no en les seves afirmacions, ni en la condició, categoria o nombre dels seus autors, sinó en la seva major o menor fonamentació i raó de ciència. Per això cal considerar com a prevalents, en principi, aquelles afirmacions o conclusions que estan dotades d'una superior explicació racional, sense oblidar altres criteris auxiliars, com el de la majoria coincident o el de l'allunyament a l'interès de les parts.

En definitiva, la prova pericial ha de ser apreciada pel jutge segons les regles de la sana crítica, sense estar obligat a subjectar-se al dictamen, i com que les indicades regles no estan previstes en cap norma valorativa de prova, això equival, en la majoria dels casos, a declarar la lliure valoració d'aquest mitjà probatori, sense que sigui permesa una impugnació oberta i lliure de l'activitat apreciativa, llevat que el procés deductiu realitzat xoqui d'una manera evident i manifesta amb el raciocini humà o pot arribar-se a un resultat contrari a la perícia amb la valoració conjunta de les altres proves". (Sentència de 30-6-2016, rotlle TSJC- 271/2015).

Ja ens hem pronunciat respecte de la modalitat de tancament de les postres i dimensions dels elements realitzats destacats pel perit en la seva comesa, sense que aquesta qüestió hagi de ser examinada novament en aquesta fase.

Realitzada l'anterior precisió i pel que es refereix al conjunt de desordres relatats pel perit judicial, escaurà examinar-les individualment seguint per això la mateixa sistemàtica emprada pel perit.

Setè.- Respecte de la balconera d'una fulla (79 X 203 cms), se sosté que els remats dels bombins estan pintats d'una totalitat de blanc diferent de la resta d'elements desentonant del conjunt; que el sistema de tancament no era tipus cremona, tenint només un punt de tancament; tenia un llindar amb acabat de color gris que desentonava de la resta de la porta; el remat del perímetre exterior que deixava entreveure l'escuma de poliuretà i els encaixos de la fusteria amb el mur d'obra en el qual s'havia desprès l'arrebossat i s'havia omplert el buit restant amb morter sense pintar i finalment se sostenia que el rivet no era de material deformable sinó d'un material plàstic més rígid que aquell que conformava la resta de rivets, el que reduïa la capacitat d'estanquitat de la porta. En relació amb les indicacions que el perit efectua sobre el color del remat dels bombins, la fotografia que incorpora en el seu informe (foli 75) no permet apreciar cap diferència de tonalitat amb la restant porta. En un altre ordre d'idees, pel que es refereix a la mecànica de tancament de la porta, s'imposa la mateixa conclusió que hem pogut assolir amb anterioritat respecte de les finestres atès que malgrat que haver-se instal·lat la porta amb dues manetes (interior/exterior d'obertura) que només permet un tancament en un punt central, cap mena de queixa es produïa sobre la necessitat de què havia de ser amb cremona fins que Azorin va reclamar uns mesos més tard el pagament de la factura cosa que permet confirmar que la comesa realitzada s'ajustava a l'encàrrec realitzat o que en tot cas, els demandats van acceptar tàcitament que la porta tingués aquesta opció de tancament. Respecte de les observacions realitzades sobre el color del llindar de tancament o encara els rivets instal·lats en la part superior de la porta, la representació processal de la societat demandada ha justificat que s'ajustava a les indicacions tècniques del fabricant (folis 145 i 148), sense que, per tant, res es pugui retreure a la tasca acomplerta per aquesta raó. Solució diferent mereix els acabats realitzats per la instal·lació d'aquest element. En efecte, les irregularitats denunciades s'aprecien a simple vista a través de les fotografies realitzades, sense que la circumstància que aquests els hagués efectuat altra empresa sigui de naturalesa a eludir de la responsabilitat de Azorin atès que en definitiva es va fer càrrec de cercar aquest industrial i en va assumir el cost (almenys inicialment) resultant palmària la seva responsabilitat "in eligendo" o "in vigilando". Aquesta responsabilitat, però ha de limitar-se als desordres propis al ram de la maçoneria, sense que puguin comprendre activitats inherents a altres rams (ens referim a la pintura) atès que els mateixos no s'encabien en l'àmbit concret de la prestació convinguda.

Vuitè.- Respecte dels vicis que es descriuen en les finestres, els mateixos poden ser examinats conjuntament atès que per regla general resulten coincidents.

En primer lloc, es relata que la dimensió de les fulles de cada finestra era diferent atès el tall de muntant en cada batent de la finestra era divers, oferint una junta no homogènia que causava un efecte visual molest. La societat demandada en la contesta a la demanda justificava que aquest procedir s'ajustava a les recomanacions del fabricant (foli150), sense que per tant pugui compartir-se els greuges que s'efectuen respecte de la tasca realitzada.

Quant a l'absència de compàs en les finestres, la part demandada referia que els mateixos es troben previstos però que havien estat els demandants qui, per raons estètiques no els havien volgut. Respecte d'aquesta dificultat ha d'apreciar-se com cap mena de queixa s'havia introduït respecte d'aquest element abans d'iniciar-se el procediment, el que ens aboca a considerar que aquesta solució va ser acceptada pels seus destinataris finals.

Respecte de la forma en que s'havia produït el remat inferior de la finestra realitzat amb morter. El perit si bé considera que el remat superior i lateral era adequat, defensa que en l'ampit (inferior) no era el més correcte atès que s'havia desprès l'arrebossat i omplert el buit amb morter sense pintar. Si aquesta informació es cohonesta amb la fotografia efectuada (foli 76), s'aprecia com el vici denunciat és de naturalesa estètica i deriva de la vista de morter per sota de la finestra i que només desapareixerà pintant-se aquest element. Aquesta tasca, però no quedava compresa en la prestació a càrrec de Azorin i, per tant, res se li podrà retreure per aquesta raó.

Pel que es refereix als defectes d'estanqueïtat, en una de les finestres (FN1), els mateixos són inqüestionables a partir del moment en què varen poder ser apreciats a simple vista en el decurs de la inspecció ocular practicada.

Quant a la diferència de color entre els calzes superiors de la finestra FN2 el mateix és apreciable a simple vista (foli 81), apreciant-se com ofereix un conjunt estètic xocant. La representació processal de Azorin no realitza en el seu escrit de contesta a la demanda cap mena de precisió sobre aquest extrem de naturalesa tècnica el que ens aboca a considerar que es tracta també d'un flagrant desordre en la realització de la finestra.

També sustentava la part demandant que la targeta de registre interior de la caixa de persiana hauria quedat malmesa durant l'execució dels treballs. Si bé s'aprecia que la pintura d'aquest element es troba deteriorada (foli 82), en el decurs de la inspecció ocular practicada els demandants admetien que aquest desordre s'hauria propiciat en el moment de netejar unes taques deixades pels treballadors de la demandada, sense que en aquest context es pugui atribuir directament la seva responsabilitat a Azorin podent derivar d'altres qüestions com ara un ús inadequat de productes de neteja per part dels demandants.

Novè.- Un cop realitzades les anteriors precisions, recordarem que la resolució contractual en tot contracte, constitueix la solució adequada als incompliments que revesteixen una rellevància significativa. Aquest no és dona en el concret supòsit en què s'examina atès que els desordres que concorren intervenen sobre elements que poden ser reparats sense majors dificultats i que en cap cas condicionen l'ús de les finestres i porta.

Tampoc si s'examina la problemàtica existent des de la perspectiva que resulta de la Llei 13/2013 pot entendre's que la resolució del contracte existent resulti una solució jurídicament viable. En efecte, encara que l'article 32 de la Llei contempli per a un consumidor, la resolució del contracte com a solució dels desordres que puguin existir, ha de considerar- se que el mateix intervé amb caràcter subsidiari "quan no pugui exigir la reparació o la substitució i en els casos en què la reparació o la substitució no s'hagin portat a terme dins un termini raonable i/o sense gaires inconvenients per a la persona consumidora" (art. 32.9), sense que la resolució resulti procedent quan la manca de conformitat sigui de poca importància.

En aquest context, no tan sols els vicis descrits resulten poc significatius sinó que tampoc es justifica que la part demandant requerís Azorin de reparar-los concretament abans d'iniciar el procediment, el que tampoc permet caracteritzar la demora necessària en la reparació que el recurs a la resolució del contracte exigeix.

En conseqüència la resolució del contracte no es trobava justificada, sense que el recurs d'apel·lació que s'ha plantejat pugui prosperar.

Desè.- La desestimació del recurs comportarà que les costes ocasionades en aquesta alçada siguin imposades a la part recurrent segons les previsions de l'art. 354.2 del CPC.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTISoriano el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal dels Srs. Soriano i Castrillo contra la Sentència de data 30-9-2022 quina part dispositiva confirmem íntegrament. Imposem als recurrents les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.