LABORAL, obligació de pagar en la seva integritat el salari (0125/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.-125/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de juliol de 2010

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Barberá va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra el Sr. Corbacho, titular administratiu del negoci ORG_0 (T. A.F.M.), en reclamació de la quantitat de 6.674,85 EUR, més els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, i declaració prop de la CASS de l'import de 154,50 EUR, així com dels salaris que no han estat cotitzats degudament des de l'inici de la relació laboral.

II.- El Sr. Corbacho va oposar-se a les pretensions de la part agent, contestant que el salari pactat des de l'inici de la relació laboral fou el de 1.650 EUR mensualment; que de bona fe no descomptava el 5% del salari a cap dels treballadors de l'empresa, cotitzant íntegrament el 18% dels seus salaris de la seva butxaca; que la situació fou regularitzada prop de la CASS.

III.- Per sentència de data 17 de març del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant la demanda de la part actora, va condemnar al Sr. Corbacho a pagar al Sr. Barberá, la quantitat total de 6.674,85 EUR, juntament amb els interessos legals devengats des del 25 de maig del 2009, i a declarar i a cotitzar prop de la CASS, la quantitat de 154,50 EUR en concepte de salari del mes de febrer del 2009 i a regularitzar (en l'eventualitat que encara no hagués estat fet) la integralitat dels salaris percebuts per l'agent de conformitat amb la legislació d'aplicació, així com a satisfer les costes processals ocasionades amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat i procurador.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Corbacho ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta en essència el següent: que no és cert que l'empresa declarés el salari net a la CASS, sinó que el salari cotitzat corresponia al pactat des de l'inici de la relació laboral, assumint, però l'empresa, l'abonament del 5% de cotització corresponent a la part treballadora; que aquesta situació correspon a una liberalitat de l'empresa a favor del treballador d'encarregar-se graciosament de la part de cotització que correspon a aquest darrer; que en aquesta pràctica existia el consentiment del Sr. ENTITY_4; que abans que el Sr. Barberá s'acomiadés unilateralment de l'empresa, el Sr. Corbacho ja estava tramitant la regularització de la situació; que s'ha pogut demostrar que era habitual que el Sr. Barberá no treballava de forma efectiva la totalitat del temps, per tant s'ha de considerar, per aquesta raó, suficientment justificada la reducció salarial que l'empresa li efectua el mes de febrer del 2009.

II.- En data 11 de setembre del 2006, el Sr. Barberá va començar a treballar pel compte del Sr. Corbacho en qualitat de xofer de camions i operador de maquinària en el negoci ORG_0. El dia 12 de març del 2009, el Sr. Barberá va entregar directament a l'empresari, una carta notificant-li la seva voluntat de rescindir la relació laboral en mèrits de l'article 73-3, 4 i 5 de la Llei sobre el contracte de treball pel motiu següent: "des de l'inici de la relació laboral vostè està declarant a la CASS com a sou que percepo, el meu salari net i no el meu salari brut. Així es desprèn clarament dels meus extractes bancaris quan es comparen amb els extractes de punts de la CASS. Li he exigit en nombroses ocasions que rectifiqui les seves declaracions, encara que sempre ha fet cas omis, fins que finalment he hagut d'arribar a l'extrem de denunciar-lo prop de la CASS. Quan es va assabentar que el denunciaria a la CASS, de forma unilateral i en contra de la meva voluntat, vostè va decidir rebaixar el meu salari desprès de febrer del 2009, dels 1.650 EUR nets que percebia, als 1.495,50 EUR que realment vaig percebre. Aquestes actuacions constitueixen els greuges recollits en l'article 75 apartats 3, 4 i 5 de la Llei; el falsejament de dades per part de l'empresari de les declaracions cursades a la CASS i l'incompliment greu del contracte per part de l'empresari". D'aquest avís de desistiment justificat per part del treballador se'n extreu que són dos els motius legals imputats a l'empresari: la falta o retard injustificat en el pagament del salari i el falsejament de les declaracions cursades a la CASS.

III.- Pel que fa al primer dels motius de desistiment del Sr. Barberá, és pacífic que al mes de febrer del 2009 l'empresari va unilateralment rebaixar el salari del Sr. Barberá, de l'import de 154,50 EUR. En la seva contesta a la carta de desistiment justificat del treballador, el Sr. Corbacho va manifestar que : "pel que fa a la rebaixa de salari corresponent al passat mes de febrer de 1.650 EUR a 1.495EUR, vostè mateix sap i coneix perfectament que el motiu és la pèrdua d'hores de treball per part de vostè en horari laboral, havent-se dedicat reiteradament a llegir el diari i parlar per telèfon, arribant a la feina i marxant abans d'hora així que cap quantitat se li deu per aquest concepte, ni en conseqüència la referida rebaixa en cap cas constitueix un incompliment injustificat en el pagament del salari ni tampoc del contracte per part del sotasignat. Menys encara quan d'aquestes mancances en el treball vostè ja ha estat advertit en successives ocasions per aquesta part, havent-se-li notificat verbalment, i fins i tot per escrit en una ocasió.". Aquesta explicació no pot ser acceptada de cap manera pels motius següents. Resulta dels documents que consten en autes que les parts varen pactar un salari mensual de 1.650 EUR. En conseqüència, d'acord amb el que estableix l'article 54 de la Llei sobre el contracte de treball, és a dir que l'empresari està obligat a pagar puntualment el salari, el Sr. Corbacho havia de pagar, cada mes, al Sr. Barberá, l'integralitat del salari convingut llevat dels casos de baixa, d'absència al lloc de treball o de permís no retribuït. Al mes de febrer del 2009 el Sr. Barberá no va ésser de baixa, no va absentar-se ni un sol dia del seu lloc de treball, ni va gaudir de permís no retribuït, i per tant, l'empresari no podia unilateralment rebaixar el seu sou sense incomplir greument el contracte de treball. Pot ser, tal com ho posa de relleu la sentència impugnada, que el Sr. Barberá era un treballador conflictiu, rebel, que desobeïa l'empresari, que arribava tard a la feina i marxava abans d'hora, nogensmenys si aquest actitud justificava que l'empresa acomiadés el treballador sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, no l'autoritzava en canvi, a modificar unilateralment les condicions pactades en el contracte de treball, i més particularment rebaixar l'import del salari mensual.

IV.- En conseqüència, essent acreditat que l'empresari, en rebaixar unilateralment el salari mensual del treballador, ha incomplert el contracte de treball en la seva obligació de pagar puntualment el salari pactat, s'ha de considerar, sense que es necessités examinar l'altre motiu de desistiment, que el desistiment del Sr. Barberá fou justificat, el que determina la confirmació de la sentència apel·lada.

V.- La desestimació del recurs del Sr. Corbacho imposa condemnar-lo al pagament de les costes processals de segona instància en virtut del principi de venciment.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 17 de març del 2010, en tots els seus extrems; condemnar al Sr. Corbacho al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-