Acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per funcionament anormal de la justícia, dilacions indegudes, perjudici econòmic.

Sentència

Magistrats

ANNA ESTRAGUES ARMENGOL JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES FATIMA RAMIREZ SOUTO ELSA PUIG MUÑOZ IMMACULADA RODRIGUEZ DIAZ VICTOR CORREAS SIJTES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Ple del Tribunal

TSJ PLE.- 0000001/2026

SENTÈNCIA 07/2026 DE 16/09/2026

Ponent : Anna ESTRAGUES ARMENGOL

Data 16/09/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Ple

Referència : TSJ PLE.- 0000001/2026

Nig : 5300537120260000001

IU : ECLI : AD: TSJPLE:2026:00007

SENTÈNCIA 07-2026

PARTS:

Agent: ORG000

Representant: Sra. Judit

Advocat: Sr. David

Defenent: GOVERN

Representant: Sra. Rui

Advocada: Sra. Míriam

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO

Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Sr. Victor CORREAS SITJES

Objecte: Acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per funcionament anormal de la justícia, dilacions indegudes, perjudici econòmic.

Andorra la Vella, el 16 de setembre de 2026.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació processal de la societat ORG000, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són part el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 27 de gener de 2026, la representació de la societat ORG000 formula demanda en reclamació de responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa del funcionament anormal de l'Administració de Justícia, a l'empara de l' article 10 de la Llei qualificada de la Justícia , sol·licitant que es dicti sentència condemnant l'Estat a indemnitzar a la societat demandant, en una quantitat no inferior a 5.608,32 euros, segons el detall i conceptes següents:

- un mínim de 3.000 euros per dany moral o subsidiàriament, aquella quantitat que es consideri més justa o equitable;

- 2.608,32 euros per dany patrimonial, corresponent als honoraris de la tramitació del recurs d'empara.

La demanda es fonamenta en la Sentència del Tribunal Constitucional de 19 de gener de 2026, dictada en la causa 2025-88-RE, mitjançant la qual es va estimar el recurs d'empara interposat per la societat demandant, es va declarar vulnerat el seu dret fonamental a un judici de durada raonable en el marc del procediment de diligències prèvies 4000733/2024, i se li va reconèixer el dret a ser indemnitzada pels danys i perjudicis derivats del funcionament anormal de l'Administració de Justícia, la quantificació dels quals correspon a la jurisdicció ordinària.

Adjunta, als efectes probatoris escaients, els documents següents:

- Document núm. 1: Sentència del Tribunal Constitucional de 19 de gener de 2026, dictada en la causa 2025-88-RE ( ORG000 ADR000).

- Document núm. 2: Minuta d'honoraris de la tramitació del recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional, per un import de 2.608,32 euros.

2.- Per escrits presentats en dates 20 de febrer i 5 de març de 2026, la part demandant esmena els defectes constatats per interlocutòries dictades en dates 3 de febrer i 2 de març de 2026.

Subsegüentment, per providència de data 9 de març de 2026, es dona trasllat de la demanda al Govern i al Ministeri Fiscal a fi que, en el termini de vint dies hàbils, presentin les corresponents al·legacions.

3.- En data 27 de març de 2026, el Ministeri Fiscal formula escrit de contesta a la demanda, a la qual s'oposa parcialment.

Pel que fa als danys morals, el Ministeri Fiscal entén que la indemnització s'ha de fixar estrictament en funció del temps de dilació fixat pel Tribunal Constitucional, el qual xifra la inacció en «una mica més de sis mesos» comptabilitzats des de l'admissió de la querella (15/04/2025) i aplicant el criteri de 1.000 euros per any de retard, considera que la indemnització per dany moral no hauria de superar els 500 euros, pel que la pretensió de 3.000 euros resulta desproporcionada.

Pel que fa al dany patrimonial, s'oposa a la reclamació de 2.608,32 euros en concepte d'honoraris i despeses del recurs d'empara, per considerar que, d'acord amb la jurisprudència consolidada d'aquest Ple, les despeses processals no constitueixen perjudicis indemnitzables, sinó despeses que cada litigant ha de suportar per a la tutela dels seus drets.

Interessa així en definitiva, que el Tribunal estimi parcialment la demanda i fixi una indemnització exclusivament per dany moral, en una quantia no superior a cinc-cents euros (500,00 €).

4.- En data 10 d'abril de 2026, la representació del Govern d'Andorra formula escrit de contesta a la demanda, en el qual s'oposa a les quanties reclamades per la part demandant, si bé no qüestiona l'existència del funcionament anormal de l'Administració de Justícia ja declarada pel Tribunal Constitucional.

Respecte als danys morals, el Govern sosté que l'import de 3.000 euros és excessiu i no ajustat a dret. Invocant la jurisprudència d'aquest Ple (Sentència 004/2025 del 19 de maig de 2025), proposa una indemnització de 750 o 800 euros, aproximadament, a raó de 1.500 euros per persona i any de dilació, tenint en compte que el Tribunal Constitucional ha fixat la durada de la inactivitat judicial en una mica més de sis mesos, de manera que el temps de dilació indeguda no arriba a un any sencer.

Respecte al dany patrimonial, el Govern considera que les despeses d'honoraris d'advocat i procurador reclamades s'han d'equiparar al concepte de costes processals i no constitueixen un dany patrimonial real. Invoca la jurisprudència reiterada del Ple (Sentència 002-2021, Sentència de data 19 de desembre de 2008 causa 001-07), que no en permet el rescabalament, en considerar que es tracta de despeses que cada litigant ha de suportar inevitablement per a la tutela dels seus drets davant els òrgans jurisdiccionals. Subsidiàriament, pel cas que el Ple considerés procedent la indemnització per dany patrimonial, sol·licita que la quantitat de 2.608,32 euros es vegi considerablement rebaixada d'acord amb els criteris jurisprudencials més recents.

5.- Ha estat practicada la prova proposada i admesa segons Aute de data 4 de maig de 2026 i les parts han presentat conclusions.

La representació processal de la ORG000 reitera les seves pretensions i sol·licita l'estimació íntegra de la demanda. Sosté que l'existència del funcionament anormal de l'Administració de Justícia ja fou declarada per la Sentència del Tribunal Constitucional de 19 de gener del 2026, de manera que el debat queda limitat a la determinació de l'abast de la indemnització. En aquest sentit, defensa que el rescabalament ha de comprendre no només el dany moral, sinó també el dany patrimonial derivat dels honoraris i despeses del recurs d'empara, quantificats en 2.608,32 euros, en considerar-los un perjudici cert, efectiu, individualitzat i econòmicament avaluable.

La representació processal del Govern presenta les seves conclusions per escrit de data 12 de juny de 2026, reproduint els fets i fonaments del seu escrit de contesta del 10 d'abril de 2026 i reforçant la seva posició amb una referència expressa al criteri del Ministeri Fiscal. De forma més sintètica, manté que la indemnització per dany moral no hauria de superar els 750 o 800 euros, calculats a raó de 1.500 euros per any de dilació, atès que el període imputable és d'una mica més de sis mesos. També reitera que no s'han d'indemnitzar els 2.608,32 euros reclamats en concepte d'honoraris i despeses del recurs d'empara, perquè aquests conceptes s'han de tractar com a costes processals i no com a dany patrimonial indemnitzable.

El Ministeri Fiscal presentà les seves conclusions per escrit de data 18 de juny de 2026, ratificant el ja manifestat en la seva contesta de data 27 de març de 2026.

6.- La deliberació del Ple s'ha celebrat en data 9 de setembre de 2026 sense la participació de la magistrada Sra. Alexandra CORNELLÀ SOLÀ que resta excusada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La competència per conèixer d'aquest procés correspon al Ple del Tribunal Superior de Justícia, segons disposa l' article 10.3 de la Llei qualificada de la Justícia .

Segon.- De la lectura de l' article 10.2 de la Llei qualificada de la Justícia es desprèn que la responsabilitat patrimonial de l'Estat pel funcionament anormal de l'Administració de Justícia exigeix la concurrència acumulada dels pressupòsits següents: en primer lloc, l'existència d'un dany real, efectiu, individualitzat i susceptible d'avaluació econòmica; en segon lloc, la constatació d'un funcionament anormal de l'Administració de Justícia; i en tercer lloc, l'existència d'un nexe causal directe entre aquell funcionament anormal i el perjudici invocat; i, finalment, l'exercici de l'acció dins el termini de caducitat de tres mesos, comptador des del moment en què aquesta podia ser vàlidament exercitada.

En el present cas, el pressupòsit relatiu al funcionament anormal de l'Administració de Justícia ja ha estat declarat pel Tribunal Constitucional en la seva Sentència de 19 de gener del 2026, dictada en la causa 2025-88-RE, que estimà el recurs d'empara interposat per la representació processal de la societat ORG000 contra la inactivitat de la Secció d'Instrucció 4 de la Batllia en el marc de la causa DP-4000733/2024, i declarà vulnerat el seu dret a un judici de durada raonable, reconegut a l' article 10 de la Constitució .

La resolució constitucional parteix del fet que la societat recurrent havia formulat, el 29 d'octubre del 2024, una querella criminal contra un dels seus clients, els seus fills i la seva ex-esposa, per un presumpte delicte de frustració de procediments executius de cobrament, comès en grup organitzat o associació il·lícita, amb sol·licitud de mesures cautelars destinades a garantir les eventuals responsabilitats civils que se'n poguessin derivar. La tramitació inicial de la causa va donar lloc a una qüestió competencial entre les seccions d'instrucció 3 i 4 de la Batllia i, un cop arxivat parcialment el delicte major d'associació il·lícita, les actuacions foren retornades a la Secció d'Instrucció 4.

Posteriorment, i davant la manca d'impuls de la causa, la societat recurrent va presentar sengles escrits d'insistiment, el 27 de març del 2025 i el 24 de juliol del mateix any, sol·licitant que es duguessin a terme les actuacions instructores pertinents. Malgrat aquests requeriments, el Tribunal Constitucional constata que la situació d'inactivitat judicial es va mantenir fins poc després de la interposició del recurs d'empara presentat el 24 d'octubre del 2025.

En examinar la vulneració denunciada, el Tribunal Constitucional recorda que l'apreciació del dret a un judici de durada raonable no es redueix a una comprovació mecànica dels terminis processals legalment establerts, sinó que exigeix una valoració material de les circumstàncies concurrents, entre les quals destaquen la complexitat de l'assumpte, la conducta de les parts, l'actuació dels òrgans judicials i la naturalesa del litigi. Aplicant aquests paràmetres al cas concret, el Tribunal Constitucional admet que la controvèrsia competencial entre seccions d'instrucció i l'arxivament parcial de la querella constituïen elements que justificaven el temps transcorregut fins a l'admissió a tràmit de la querella, motiu pel qual un primer recurs d'empara ja havia estat inadmès a tràmit mitjançant Aute de 16 de juny del 2025.

Ara bé, un cop resolta la qüestió competencial i admesa a tràmit la querella el 15 d'abril del 2025, el Tribunal Constitucional considera que la posterior manca d'activitat instructora ja no podia trobar justificació en aquelles circumstàncies inicials. En aquest punt, rebutja expressament que l'actitud de la societat recurrent pogués ser valorada en detriment seu, atès que aquesta havia actuat de manera diligent, mitjançant la presentació de dos escrits d'insistiment destinats precisament a obtenir l'impuls processal de la causa.

Així, per determinar la durada de la paralització imputable a l'òrgan judicial, el Tribunal Constitucional pren com a referència la data d'admissió a tràmit de la querella, és a dir, el 15 d'abril del 2025, i la data de les següents actuacions judicials: el 27.10.2025, és a dir pocs dies després de la interposició del segon recurs d'empara; computa també el mes d'agost, la qual cosa comporta un període d'inactivitat de poc més de sis mesos. Aquest lapse temporal, tot i ser inferior al que havia denunciat la societat recurrent, és considerat excessiu en atenció a les necessitats pròpies de la instrucció i imputable a la inacció de la Secció d'Instrucció 4 de la Batllia.

En conseqüència, el Tribunal Constitucional declara vulnerat el dret de la societat ORG000 a un judici de durada raonable, reconeix el seu dret a ser indemnitzada en la quantia que determini la jurisdicció ordinària mitjançant el procediment corresponent, i estableix que l'estimació del recurs d'empara no comporta la imposició de costes processals.

D'aquesta manera, en haver estat ja declarada per la jurisdicció constitucional l'existència d'un funcionament anormal de l'Administració de Justícia, concretat en la inactivitat indeguda de l'òrgan instructor, i en haver-se reconegut expressament el dret de la societat recurrent a obtenir una indemnització, l'objecte del present procediment no consisteix a revisar novament l'existència de la vulneració constitucional, sinó únicament a determinar si concorren la resta de pressupòsits exigits per l' article 10.2 de la Llei qualificada de la Justícia i, en particular, a concretar, si escau, l'abast real del perjudici indemnitzable i la seva corresponent quantificació econòmica.

Tercer.- Pel que fa al perjudici moral sofert.

En el present procediment, la representació processal de ORG000 reclama una indemnització no inferior a 3.000 euros en concepte de dany moral, import corresponent a la inactivitat injustificada de la Secció d'Instrucció 4 de la Batllia durant més de sis mesos, comptats com s'ha dit, des de l'admissió de la querella presentada, el 15 d'abril de 2025, fins a la represa dels actes d'instrucció, el 27 d'octubre de 2025.

El Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra, si bé no qüestionen el principi de la responsabilitat de l'Administració ja declarada pel Tribunal Constitucional, s'oposen a la quantia sol·licitada. El Ministeri Fiscal proposa una indemnització màxima de 500 euros, a raó de 1.000 euros per any de retard, mentre que el Govern proposa entre 750 i 800 euros, a raó de 1.500 euros per any de dilació, considerant ambdues parts que el període de dilació constatable no assoleix l'any complet.

Quant a la concreta quantificació de la indemnització, la suma mínima de 3.000 euros reclamada resulta substancialment superior a la que aquest Tribunal ve establint de manera reiterada en supòsits anàlegs, sense que la sol·licitant invoqui ni justifiqui l'existència d'un perjudici extraordinari que permeti assolir una indemnització superior. En aquest context, tenint en compte la jurisprudència més recent d'aquest Ple, que ha procedit a revaloritzar en 2024 el criteri quantitatiu fins a situar-lo en 1.500 euros per any (equivalent a 125 euros per mes), aquest Tribunal considera que, pels poc més de sis mesos de retard injustificat, la suma que ha de percebre la societat demandant s'ha de fixar en set-cents cinquanta euros (750 euros)

Quart.- Respecte al perjudici patrimonial

La societat demandant reclama que la indemnització contempli el perjudici patrimonial corresponent als honoraris professionals d'advocat derivats del recurs d'empara seguit davant el Tribunal Constitucional, xifrats en 2.608,32 euros.

Hem declarat reiteradament (causa 001-07 de data 19 de desembre del 2018; causa 022-20 de 17 de febrer de 2021; 030-2020 de 28 de maig de 2021; 006/2022 de 28 de juny de 2022 entre altres) que el rescabalament per dilacions indegudes no inclou els honoraris professionals d'advocat i procurador.

Aquests conceptes no són, en cap cas, perjudicis relacionats amb el retard sofert, reconegut pel Tribunal Constitucional. Es tracta, en realitat, de despeses processals que cada litigant ha de suportar inevitablement per a la tutela dels seus drets davant els òrgans jurisdiccionals competents, i que es regeixen per les normes processals de condemna en costes. El fet que la part demandant hagi hagut d'interposar un recurs d'empara per obtenir el reconeixement de la vulneració del seu dret fonamental no altera aquesta qualificació, ja que es tracta igualment d'una despesa processal inherent a la tutela dels seus drets i interessos davant els òrgans jurisdiccionals.

En conseqüència, aquesta pretensió d'indemnització no pot prosperar.

Cinquè.- Havent estat estimada parcialment la demanda i no apreciant-se una especial temeritat ni mala fe que justifiqui una imposició de les costes causades en aquest procediment, no cal fer-ne especial pronunciament.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà,

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR PARCIALMENT la demanda en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa del funcionament anormal de l'Administració de Justícia, interposada per la representació de la societat ORG000.

SEGON.- DECLARAR el dret de la societat ORG000 a rebre de l'Estat una indemnització de SET-CENTS CINQUANTA EUROS (750 €) per danys morals, i DESESTIMAR la demanda formulada per danys patrimonials.

TERCER.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.

QUART.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.