Fibromiàlgia i valoració de patologies de forma acumulativa

Sentència

Magistrats

Immaculada Rodríguez Díaz Elsa Puig Muñoz Núria García Val

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000007/2025

ORIGEN.- 2000068/2023 - 0

NIG: 5300545320230000116

SENTÈNCIA 20-2025

PARTS:

Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Manzanares

Advocada: Ídem

Apel·lat: Sra. Gomila

Representant: Sr. Peña

Advocada: Sra. Castilla

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrades: Sra. Núria GARCIA VAL

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Objecte: SEGURETAT SOCIAL. Invalidesa per malaltia: Fibromiàlgia i, valoració de patologies de forma acumulativa

Andorra la Vella, el 11 de juny de 2025.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000068/2023.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Gomila va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant CASS), en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució d'aquest organisme de data 12 de juny del 2023 -confirmada per altra del Consell d'administració del 24 de juliol del 2023-, de manera que pogués continuar en la situació de baixa mèdica com a mínim fins que hagin transcorregut dotze mesos d'ençà l'acabament del tractament o, subsidiàriament, se li reconegués una invalidesa per malaltia comuna del grup 1 així com es condemnés a la CASS a regularitzar els pagaments corresponents des del 19 de juny del 2023 -data d'alta mèdica-, i el pagament dels corresponents interessos i, les costes.

2.- La sentència de data 10 de gener del 2025 del Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat la demanda de la part agent i ha declarat que la interessada té dret a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 1, amb efectes del 19 de juny del 2023.

3.- Disconforme amb aquesta resolució, la CASS ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

a) Els pèrits judicials havien emès una opinió divergent en relació a la valoració de les patologies de la fibromiàlgia, fonosensibilitat i, síndrome de fatiga crònica. Així d'una part el Dr. Marcos entenia que aquestes patologies s'havien de valorar i, quantificar per separat i, d'altra part el Dr. Ribes abordava la patologia fibromiàlgia tot considerant-hi inclosa el síndrome de sensibilització (principalment constituït per la fonosensibilitat). I el Sr. Batlle, tot i interpretar que s'havia de diferenciar la hipersensibilitat als sons, de la síndrome de fatiga crònica i, de la fribromiàlgia, finalment jutjava que en aplicació del paràgraf 8 del barem de d'aplicació (UNCSS) i, a defecte d'altra més precís, la repercussió d'aquestes era important de manera que incrementava el menyscabament reconegut per la fibromiàlgia fins a un 50%. Que no podia compartir el criteri seguit pel Batlle de la instància atès que aquestes patologies presentaven les mateixes limitacions i, simptomatologies, que es confonien entre elles i, que s'havien de valorar de forma unitària de conformitat amb el paràgraf 8.2 de l'annex II del Barem de referència. Cas contrari s'indemnitzava doblement o, triplement la patologia de la fibromiàlgia.

c) Que el Dr. Marcos s'havia de limitar a la valoració de les patologies mentals que presentava la Sra. Gomila i, per tant el trastorn adaptatiu mixt, no podent-se per tant tenir en compte les seves conclusions en relació a la resta de patologies. Així havia de prevaldre el criteri del Dr. Ribes al respecte i, consistent en valorar dins de la IPP de la fibromiàlgia les limitacions derivades del síndrome de sensibilització així com de la fatiga crònica.

d) No és procedent majorar el percentatge de minva de l'assegurada en relació a la fibromiàlgia per raó de la hipersensibilitat als sons que patia l'assegurada i, a la síndrome de fatiga crònica i, no existia cap motiu o, argument de fet i/o de dret vàlid perquè el jutjador a quo no seguís la valoració efectuada pel perit Dr. Ribes.

e) Per tot el qual no podia haver-hi cap mena de dubte de que s'havia de considerar que la Sra. Gomila presentava un grau de minva del 20% pel que fa a la fibromiàlgia i, en el qual s'hi trobava inclòs el síndrome de sensibilibilització i, la fatiga crònica.

f) La IPP total era del 36%, que era inferior al 50% per poder tenir en compte factors addicionals, i inferior també al 60% per donar dret al reconeixement d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna.

4.- La Sra. Gomila s'ha oposat al recurs de la CASS i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada. Segons el seu criteri els motius esgrimits per la recurrent no s'ajusten als requisits establerts per la Llei del procediment contenciós administratiu. En efecte no s'havia acreditat l'existència d'un error manifest en la valoració de la prova ni s'havia denunciat cap infracció de normes processals o, d'interpretació normativa. Per tant el recurs s'havia d'inadmetre. La sentència de primera instància era sòlidament fonamentada en dret i, havia valorat adequadament les proves practicades, essent el recurs presentat una mera reiteració dels motius ja esgrimits en la primera instància.

5.- En el tràmit de conclusions totes les parts van confirmar les seves al·legacions.

6.- Havent-se designat la magistrada ponent, han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió plantejada ha de ser resolta d'acord amb els criteris que resulten dels articles 166 i següents de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social (en endavant LSS), que regulen les prestacions d'invalidesa derivada d'accident no laboral o, malaltia comuna així com l'art. 8 del Reglament del 27 de maig del 2015, de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, relatiu al reconeixement de la invalidesa i determinació del grau en el cas de la invalidesa derivades d'accident no laboral o de malaltia comuna.

Segons l'art.166 de la LSS la invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna és la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, derivada d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60% de la seva capacitat de guany.

D'altra banda, l'art. 168 de la LSS disposa que la invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina, a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte de manera principal l'estat general de la persona, i de forma complementària l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professionals, i que la manera de determinar la pèrdua de capacitat de guany derivada dels diferents paràmetres s'estableix per reglament.

Així, l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les aptituds i formació professionals dels treballadors, són elements per a la determinació del grau d'invalidesa, i no per la classificació en un dels grups legalment determinats. En aquest mateix sentit ja es va pronunciar aquesta Sala Administrativa a la sentència 87/2017 de data 13/10/2017, dictada al núm. de rotlle: TSJA-0000046/2017.

I l'art. 169 de la LSS defineix les categories de les persones beneficiàries i les classifica en dos grups:

Grup 1: persones assegurades que poden continuar treballant.

Grup 2:persones assegurades que queden incapacitades per exercir qualsevol activitat professional.

A l'últim, cal citar l'art. 8 del Reglament del 27 de maig del 2015 ans referit el qual estableix que per determinar la reducció de la capacitat de guany a l'efecte de reconeixement d'aquest tipus d'invalidesa, es té en compte l'estat general de salut de la persona assegurada i, que només quan aquest estat general de salut evidenciï, d'acord amb el barem d'aplicació, una pèrdua de capacitat de treball igual o superior al 50%, es poden considerar els factors de l'edat, les facultats físiques i mentals, i les aptituds i la formació professionals de la persona assegurada per complementar el percentatge d'incapacitat laboral.

Tercer.- D'acord amb les dades que consten al procediment, l'agent va iniciar un període de baixa mèdica en data 26 d'octubre del 2021 per raó d'un trastorn ansiodepressiu amb sensibilitat auditiva de severa intensitat.

La CASS, considerant que les patologies de la part agent estaven consolidades i/o estabilitzades va atorgar l'alta mèdica en data 19 de juny del 2023 amb suspensió de les prestacions per incapacitat temporal i, va desestimar la pensió d'invalidesa al no complir les condicions establertes legalment. Aquesta decisió es fonamentava en el dictamen mèdic de la Comissió de Valoració Mèdica (CVM) del 9 de juny del 2023 en el que es fa la valoració següent:

Sd. De sensibilització / Fibromiàlgia -8.2 (Annex 2) 20%

Trastorn ansiosodepressiu - 4.2.2 (Annex 2) 10%

La pèrdua de capacitat de guany es valorava en un total de 28%

La interessada va interposar recurs administratiu i la CASS va sol·licitar nou informe a la CVM, que el va emetre el 14 de juliol del 2023, en el qual es va mantenir el mateix percentatge de pèrdua de capacitat de guany (el 28%).

En seu judicial es va sol·licitar per la part agent una prova pericial a elaborar pel Servei de Medicina Legal i Forense del Principat, concloent els dos perits de forma contradictòria.

És així que en primer terme el Dr. Ribes deia en el seu informe del 6 de febrer del 2024 que l'assegurada presentava:

"una Fibromiàlgia amb poca limitació a nivell de les diverses articulacions del cos, sigui a nivell perifèric (membres inferiors i membres superiors), com a nivell central (columna vertebral), amb àlgies diverses referides però no objectivables, i que comporten una alteració mitjana de l'estat general de salut de la pacient, que segons el paràgraf 8.2 de l'annex 2 del esmentat barem, comportaria una IPP parcial del 20%.

La pacient presenta un estat depressiu, perfectament controlat amb una medicació que es pot considerar poc agressiva, i que comporta un estat depressiu amb astènia persistent, lo qual segons el paràgraf 4.4.2 del esmentat barem, implicaria una IPP parcial del 20%.

En aquest apartat de la fibromiàlgia es pot considerar també inclosa el síndrome de sensibilització, principalment constituït per la fonosensibilitat (sensibilitat extrema a sorolls de poca intensitat".

Una vegada efectuada doncs la regla de Batlhasard, la IPP total i definitiva seria del 36%, inferior al 60% que comporta un grau d'invalidesa 1 per malaltia comuna."

I, en segon i, darrer terme el Dr. Marcos quin va informar -tot tenint en compte principalment l'informe emès per ORG_1 que diu era realitzat per "una unitat especifica (...), on hi consulten moltes persones de tot l'estat espanyol i de forma, ja que és una de les primeres Unitats que es van crear per tractar i estudiar el conjunt de les malalties que s'anomenen de Sensibilitat Central: Síndrome de Fatiga Crònica, Síndrome de Fibromiàlgia, Hipersensibilitat a diferents i variables estímuls..." i, que va emetre en relació a l'assegurada els diagnòstics de Sd. De sensibilització central, fonosensibilitat-fotosensibilitat, sd. De fatiga crònica, fibromiàlgia, entre altres que no resulten aquí d'interès-, dient que presenta:

a) una fonosensibilitat molt intensa "de manera que qualsevol soroll extern considerat normal, per habitual i permanent, en tots els treballs i també en el món del comerç, li origina molta irritabilitat i impossibilitat de poder aguantar la situació (per exemple amb el client, company de treball, encarregat...) com si no passés res, i que no se soluciona amb una "protecció acústica adequada", ja que aquesta com a màxim pot disminuir o atenuar la situació, però no anul·lar-la";

b) Síndrome de fatiga crònica que "li origina una astènia i cansament que dificulta molt poder estar dreta atenent a client o a altres companys de treball, fins i tot moure els articles propis de qualsevol comerç. A part, la Síndrome de Fatiga Crònica sempre ve acompanyada d'afectació cognitiva amb alentiment del processament de la informació, que, encara que estigui realitzant tractament neurocognitiu amb una professional, aquest tractament és com a màxim pal·liatiu, no curatiu. Aquesta dificultat impossibilita realitzar el treball que tenia";

c) Síndrome de fibromiàlgia crònica que segons l'informe de ORG_1, en aquell moment seria d'intensitat I de III tot i precisar que "aquesta intensitat pot varia molt al llarg de l'any, i que sol augmentar quan hi ha altra dificultats. En l'exploració realitzada per mi s'ha de considerar que era també de valor I";

d) trastorn adaptatiu mixt per la clínica d'ansietat i, depressió que considera és secundari a tota la clínica anterior i a les limitacions i patiment que li origina a nivell personal, familiar, social de les expectatives de futur, la situació jurídica laboral, etc.

Tot concloent que considerant que les patologies de fonosensibilitat, síndrome de fatiga crònica i, síndrome de fibromiàlgia s'agrupaven com a malalties de sensibilització neurològica central i estaven en el grup de malalties que diagnosticaven els reumatòlegs -com ho era la Unitat especifica de ORG_1 i, com es feia al Principat en la Unitat de Dolor Crònic- aquestes s'haurien de valorar i quantificar per separat en tenir des del seu punt de vista entitat pròpia, més quan "en patir-ne tres les conseqüències de sofriment i les dificultats de poder treballar es multipliquen". Per això "en el cas que es vulguin valorar totes tres agrupades en el barem UCANSS caldria valorar com "afectació molt important·, que dona una valoració entre 60% i 90%, per tant, la mitjana seria de 75%. Si ho fem per separat, considero que la puntuació de cada una és:

Fonosensibilitat molt intensa: "afectació important 40%

Síndrome de Fatiga Crònica: "afectació molt important" 30%

Síndrome de Fibromiàlgia crònica: "afectació moderada" 20%

Trastorn Adaptatiu Mixt: "afectació moderada 20%"

Pel que efectuant la regla de Balthasard, la IPP total seria del 73,12%.

L'Hble. Batlle, en la seva sentència dictada el 10 de gener del 2025, davant de les dues valoracions mèdiques contradictòries en relació a la fibromiàlgia, la fonosensibilitat i, la fatiga crònica, es decantava per valorar de forma diferenciada les referides patologies o, simptomatologies, tot fonamentant el seu criteri "en què el paràgraf 8 de l'annex 2 del barem d'aplicació (UNCSS), que és el que refereix el Dr. Ribes, fa referència a les afeccions reumàtiques, doncs a manca d'un paràgraf específic que tracti aquest tipus de síndromes amb dolor crònic generalitzats i trastorns de sensibilització central, en aquest paràgraf del barem d'aplicació s'hi podria incloure part de la simptomatologia de la fribromiàlgia. Però al tractar afectacions reumàtiques aquest paràgraf del barem no inclou, doncs no li és propi, la valoració de la fonosensibilitat, així com tampoc de la fatiga crònica que tot i presentar trets comuns amb la fibromiàlgia és considerada per la ciència mèdica com un síndrome distint de la fibromiàlgia. Per tant la hipersensibilitat als sons que pateix la Sra. Gomila ha de incrementar el percentatge de menyscabament reconegut per fibromiàlgia doncs en la repercussió moderada que considera d'aplicació el Dr. Ribes i que segons el barem es pot valorar entre el 15% i el 30% (vid paràgraf 8.2 UNCSS) cal agregar-hi el menyscapte d'aquesta hipersensibilitat. De la mateixa manera el síndrome de fatiga crònica, concretament part dels seus símptomes o efectes, tampoc apareixen reflectits al referit paràgraf núm. 8. L'anterior és degut a que la fatiga extrema, simptomatologia pròpia d'aquest síndrome, no te el seu lloc en les afeccions reumàtiques." I, "amb aquest punt de partida i fent aplicació del mateix paràgraf 8 del barem d'aplicació a manca d'altra més precís, cal reconèixer que la repercussió de la fibromiàlgia i fatiga crònica, incloent en la primera la fonosensibilitat, no seria moderada sinó important graduant-la en un 50%. L'anterior comporta que, prèvia aplicació de la regla de Balthasard, la IPP total i definitiva seria del 60%", assolint-se així el llindar mínim que fixa la Llei per poder ser tributària d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna.

La CASS defensa que les patologies litigioses presenten totes elles les mateixes limitacions i, simptomatologies, que es confonen entre elles i, que s'han de valorar de forma unitària de conformitat amb el paràgraf 8.2 de l'annex II del Barem de referència. Cas contrari s'indemnitzava doblement o, triplement la patologia de la fibromiàlgia. A més ha afegit que el Dr. Marcos s'havia extralimitat en la seva encomesa, que es reduïa a la valoració de les patologies mentals que presentava la Sra. Gomila i, per tant el trastorn adaptatiu mixt, no podent-se per tant tenir en compte les seves conclusions en relació a la resta de patologies. Així havia de prevaldre el criteri del Dr. Ribes al respecte i, consistent en valorar dins de la IPP de la fibromiàlgia les limitacions derivades del síndrome de sensibilització així com de la fatiga crònica. Que tampoc era procedent majorar el percentatge de minva de l'assegurada en relació a la fibromiàlgia per raó de la hipersensibilitat als sons que patia l'assegurada i, al síndrome de fatiga crònica, a defecte d'argument de fet i/o de dret vàlid que ho justifiqués.

Quart.- Aquesta Sala ha declarat de manera reiterada que el fet de que els Tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen pericial, com diu l'article 222 del Codi de procediment civil, d'aplicació supletòria segons l'article 32.4 de la Llei del procediment contenciós administratiu, no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, singularment quan es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica. Al mateix temps també s'ha declarat el caràcter prevalent del dictamen dels perits sobre els informes de les parts, en base al caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova.

Succeeix però que en el cas que ara s'examina s'han practicat en la instància dues proves pericials mèdiques, l'una pel Dr. Ribes i, l'altra pel Dr. Marcos, amb resultats contradictoris.

D'antuvi s'ha de dir que no hi ha cap motiu objectiu que permeti descartar les conclusions emeses pel Dr. Marcos i, fer prevaldre aquelles expressades pel Dr. Ribes. En efecte no només ambdós perits disposen de formació i, experiència acreditada en les matèries concretes, ans tampoc es pot considerar s'hagi extralimitat particularment el Dr. Marcos en la seva encomesa, perquè és ben sabut que en el diagnòstic i, seguiment de la fibromiàlgia, la fonosensibilitat i, la fatiga crònica també hi participen els psiquiatres. I així ho corroborava el Dr. Varesc, metge especialista en neurologia, quin deia en el seu informe (folis 54 i 55 de l'expedient administratiu) en relació a "l'espectre fatiga crònica/Síndrome de Sensibilització central (...) que es tracta d'una patologia en la frontera entre la medicina somàtica i la psiquiatria, on no hi ha un dany orgànic permanent però si que hi ha un canvi en el processament de la informació que porta a una resposta maladaptativa. El maneig és complexe i inclou professionals de múltiples disciplines: unitat de dolor, rehabilitació, salut mental reumatologia....(...)."

Dit això és evident que la resolució de la controvèrsia passa per examinar el contingut de l'apartat 8 del Barème indicatif -que de forma pacífica els metges i, les parts consideren d'aplicació-, als efectes de determinar si, com ho defensa la part apel·lant, s'ha de considerar la fonosensibilitat i, la fatiga crònica inclosa dins de les limitacions i, simptomatologia pròpies a la fibromiàlgia, tot considerant particularment però que en aquest cas i, com es recull en l'informe de ORG_1, de data 29 de març del 2022, aquestes haurien aparegut -segons la pacient- de forma sobtada desprès d'una primera vacuna, com a factor desencadenant, evolucionant tot seguit de forma molt ràpida.

Així l'apartat 8 del Barème indicatif diu que:

"8 Affections rhumatismales

8.1 Majoration spécifique à la morbidité rhumatismale

A côté de la gêne proprement articulaire, les maladies rhumatismales peuvent entraîner des manifestations cliniques spécifiques qui retentissent sur la capacité de travail.

On devra donc éventuellement majorer le taux de base en fonction des indicateurs suivants :

8.1.1 - Existence de poussées congestives au cours des processus dégénératifs ostéo-articulaires.

Marquée par une accentuation des douleurs, de la raideur, une discrète augmentation de volume de l'articulation et des tissus péri-articulaires.

La poussée congestive cède généralement en quelques jours ou quelques semaines, le repos étant un élément essentiel du traitement.

8.1.2 - Persistance d'une évolutivité rhumatismale au cours des processus ostéo-articulaires à point de départ infectieux ou inflammatoire.

Objectivée par des poussées inflammatoires associant des signes locaux et/ou généraux, confirmée par les tests biologiques (VS, C réactive protéine).

8.1.3 - Existence de crises douloureuses.

La douleur ressentie peut justifier en soi une indemnisation lorsque les crises sont intenses ou évoluent sur un mode permanent.

8.1.4 - L'atteinte des tissus.

Modifications de la structure osseuse :

Objectivées par les documents radiologiques qui permettent de distinguer :

- l'ostéoporose ;

- l'ostéomalacie ;

- l'hyperostose.

L'incidence de ces anomalies sur les capacités fonctionnelles du patient sera appréciée en tenant compte de l'étendue des lésions, de la présence d'autres indicateurs et du caractère évolutif de la maladie ;

- ostéonécroses.

L'importance de la destruction ostéo-articulaire est l'élément essentiel de l'évaluation.

Atteinte loco-régionale :

Autour de l'articulation, on recherchera les anomalies des muscles et du revêtement cutané.

Algodystrophies :

Indemnisées par référence au barème des accidents du travail (4.2.6).

8.1.5 - Les atteintes viscérales associées.

Dont les séquelles seront estimées par référence aux chapitres du barème des maladies professionnelles relatifs à chacun des appareils.

8.1.6 - L'atteinte de l'état général.

On appréciera le degré d'asthénie et l'existence d'un amaigrissement récent.

Après avoir passé en revue l'ensemble de ces indicateurs, le médecin évaluateur devra tenir compte de la topographie des lésions.

On peut opposer :

Les atteintes axiales des localisations rachidiennes :

- cervicales : limitant certains mouvements de la tête ;

- dorsales : entraînant surtout des troubles statiques ;

- lombaires : gênant le port de charge et la station debout prolongée.

Les atteintes périphériques où la localisation sur les articulations portantes des membres inférieurs handicape la locomotion alors que les lésions du membre supérieur retentissent sur les activités manuelles de force ou délicates.

8.2 Au terme de son analyse, en tenant compte du taux de base et éventuellement des majorations spécifiques, le médecin portera un jugement global sur le retentissement des séquelles de la maladie sur la capacité de travail du patient et fixera le taux d'IPP en fonction de son importance pour laquelle on peut proposer l'échelle suivante :

- retentissement léger : 0 à 5 % ;

- retentissement modéré : 5 à 15 % ;

- retentissement moyen : 15 à 30 % ;

- retentissement important : 30 à 60 % ;

- retentissement très important : 60 à 90 %."

Podent-se concloure que efectivament s'ha de fer una valoració global de les seqüeles derivades de la fibromiàlgia, per la qual cosa és cert que no es podria valorar desprès i, de forma individual cada una de les limitacions que derivarien o s'inclourien en aquesta, de forma independent, com ho proposa el Dr. Marcos.

Ara bé, això no obsta que el percentatge de minva atorgat no pugui ser aquí incrementat específicament, com encertadament ho ha fet el Sr. Batlle en la sentència recorreguda, tenint en compte que el paràgraf 8 de l'annex 2 del barem d'aplicació preveu bona part de la simptomatologia pròpia de la fibromiàlgia (la limitació de les diverses articulacions del cos i, les àlgies (dolor) i, de manera general l'alteració que això genera a l'estat de la pacient- però no les manifestacions clíniques pròpies a la fonosensibilitat o a la fatiga crònica, desenvolupades específicament per la pacient.

Per tant, tenint en compte que el síndrome de la fatiga crònica origina a l'assegurada "una astènia i cansament que dificulta molt poder estar dreta atenent a client o a altres companys de treball, fins i tot moure els articles propis de qualsevol comerç. A part, la Síndrome de Fatiga Crònica sempre ve acompanyada d'afectació cognitiva amb alentiment del processament de la informació, que, encara que estigui realitzant tractament neurocognitiu amb una professional, aquest tractament és com a màxim pal·liatiu, no curatiu" i, que la fonosensibilitat és definida pel Dr. Marcos en el cas com a molt intensa "de manera que qualsevol soroll extern considerat normal, per habitual i permanent, en tots els treballs i també en el món del comerç, li origina molta irritabilitat i impossibilitat de poder aguantar la situació (per exemple amb el client, company de treball, encarregat...) com si no passés res, i que no se soluciona amb una "protecció acústica adequada", ja que aquesta com a màxim pot disminuir o atenuar la situació, però no anul·lar-la", esdevé ajustat considerar que la repercussió sobre la capacitat de treball no és mitjana, sinó important tot incrementant el percentatge de minva al 50%.

Per això, aplicant la regla de Balthasard, la IPP total i definitiva seria del 60%, essent aquesta suficient per poder tenir una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 1 com ho ha jutjat el Sr. Batlle.

Per conseqüent, cal desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la CASS.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL contra la sentència dictada el 10 de gener del 2025, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.