Pagament per part d'un membre d'una parella de fet de treballs realitzats en el negoci de l'altre. Préstec o donació (1000197/2021)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000281/2022 ORIGEN: 1000197/2021 - 00

NIG: 5300542120210002524

PARTS:

Apel·lant: Sra. Sancho

Advocat: Sra. Álvarez

Apel·lat: Sr. Gibert

Representant: Sr. Palmer

Advocat: Sra. Nogués

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Pagament per part d'un membre d'una parella de fet de treballs realitzats en el negoci de l'altre. Préstec o donació

SENTÈNCIA 000086/2023

Andorra la Vella, el 17 de juliol del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 25-10-2021, la representació processal del Sr. Gibert formulava demanda pel procediment ordinari contra la Sra. Sancho, sol·licitant es dictés Sentència condemnant-la a satisfer la suma de 24.087,69.- EUR, majorada dels interessos legals, en concepte de reembossament de la suma satisfeta als industrials que van executar les obres de remodelació del local on està ubicat el negoci de la demanda; declarant, d'altra banda, la finalització del comodat existent entre les parts respecte del quadre pintat i prestat pel senyor Daza, de les dues cadires de fusta natural deixades i, consegüentment, condemnant la demandada a retornar-los. Tanmateix, interessa que la demandada es vegi condemnada a satisfer les costes ocasionades.

2.- La Sra. Sancho contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions de la part demandant sol·licitant es dictés Sentència desestimant-les íntegrament, imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades.

3.- Celebrada l'audiència prèvia, el judici oral i evacuades les respectives conclusions, en data 21-9-2022, requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Donar majoritàriament lloc a la demanda formulada pel senyor Gibert contra la senyora Sancho i condemnar a la demandada a satisfer al demandant l'import total de 22.698,37 euros , suma que anirà augmentada dels interessos legals a comptar de la contesta a la demanda i fins al seu total pagament.

Segon.- Considerar que el quadre pintat pel senyor Daza li ha de ser retornat com a màxim el 31.01.2023, i que les cadires d'om natural foren un regal del senyor Gibert a la senyora Sancho, denegant per tant el seu retorn.

Tercer.- Es condemna en les costes processals i judicials a la part defenent."

4.- La Sra. Sancho ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, sol·licitant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti en aquesta alçada nova sentència desestimant les pretensions articulades per la part adversa, imposant-li el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

5.- La representació processal del Sr. Gibert contestava el recurs d'apel·lació articulat, oposant-se a les pretensions de la recurrent, interessant la seva desestimació amb imposició de les costes ocasionades.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Els Srs. Gibert i Sancho varen mantenir una relació sentimental, en el decurs de la qual, el primer, arquitecte d'interiors, realitzava un projecte per adequar el local on la segona obriria un negoci d'estètica (B), pagant el cost dels treballs que es van realitzar prop dels industrials intervinents en la reforma. Amb aquesta finalitat, el Sr. Gibert va contractar un préstec prop de C, avalat per la Sra. Sancho, a alçada de 24.000.- EUR.

S'admet també que una vegada el local d'estètica de la Sra. Sancho obert, el Sr. Gibert li deixava un quadre que ell mateix havia pintat, i dues cadires fetes amb fusta d'om.

Per acta de presència atorgada pel Saig el 15-6-2021, el Sr. Gibert requeria la Sra. Sancho per a pagar-li la suma de 24.087,69.- EUR corresponents a les factures dels industrials intervinents en l'obra realitzada i el retorn del mobiliari que li va ser deixat.

En haver resultat infructuosa aquesta iniciativa, la representació processal del Sr. Gibert articulava la demanda que ha originat aquest procediment. La Sra. Sancho s'oposava a les pretensions articulades.

L'òrgan judicial d'instància estimava majoritàriament les pretensions del Sr. Gibert, condemnant la Sra. Sancho a pagar-li la suma de 22.698,37 euros incrementada dels interessos legals a comptar de la contesta a la demanda i fins al seu total pagament, a retornar el quadre pintat pel demandant com a màxim el 31.01.2023, imposant a la part demandada el pagament de les costes ocasionades.

Segon.- La Sra. Sancho formula recurs contra aquesta decisió considerant que era fruit d'una errònia valoració de la prova atès que de les proves practicades, especialment dels àudios incorporats, s'apreciava que el Sr. Gibert va abonar el cost de la remodelació del local de manera voluntària i desinteressada, sense que res se li demanés, manifestant en tot moment que no s'hauria de preocupar per res, tractant-se d'una liberalitat realitzada pel demandant en favor seu, que en cap moment es va comprometre a retornar. En aquesta situació, considera que l'acció en enriquiment injust no podia triomfar, atès que concorria una causa vàlida i lícita que justificava l'empobriment patrimonial del Sr. Gibert.

Tercer.- La representació processal del Sr. Gibert s'oposa al recurs d'apel·lació articulat, sostenint, en primer lloc, que el mateix era inadmissible per no complir-se els requisits contemplats en els articles 332.3 i 334.3 del CPC.

És cert que en l'escrit pel qual s'articula el recurs d'apel·lació no s'identifica de manera expressa, el concret fonament de dret que s'impugna. Això no obstant, en el recurs s'efectua un relat prou circumstanciat dels motius de greuge específics en què es fonamenta, permetent tant a la part apel·lada com al Tribunal, tenir un coneixement exacte de la pretensió articulada i de la seva fonamentació. En aquesta situació, la inadmissió del recurs pels motius indicats seria fruit d'un formalisme exacerbat, contraris al dret al recurs i a la tutela judicial efectiva dels litigants.

Quart.- La controvèrsia que en aquesta alçada roman, rau en determinar si els pagaments que el Sr. Gibert va assumir prop dels industrials que van intervenir en les reformes que es van efectuar en el local on la Sra. Sancho ara exercita la seva activitat es trobaven desproveïts de tota causa que els pogués justificar, o si, per contra, com ho sosté la part recurrent es tractava d'una liberalitat realitzada graciosament pel mateix.

Segons el Digest 53, 3, les donacions no es poden presumir en cas de dubte ("donatio non praesumitur in dubio"), i serà a aquell que pretengui prevalerse de la seva existència qui l'haurà de provar a través de tots els mitjans admesos sense que calgui que consti documentalment la voluntat del donatari (Sentència de 29-11-2007, rotlle TSJC152/07).

Quant al fet que el Sr. Gibert subscrivís personalment un préstec per a fer els treballs indicats o que les factures dels industrials es trobessin esteses per compte del negoci titularitat del demandant, poden obeir a causes diverses (major solvència front a l'entitat bancària, millors condicions, ···), que permeten qüestionar la tesi de la demandada.

En tot cas, l'existència d'una liberalitat entre dues persones, ha d'apreciar-se des del vessant intern, intentant esbrinar quina va ser la voluntat de qui es pretén donant i donatari quan l'acte discutit es realitzava. Des d'aquesta perspectiva, la Sra. Sancho pretén demostrar l'existència de la liberalitat que invoca fonamentant-se en els àudios que va incorporar en la seva contesta a la demanda, on segons indica el Sr. Gibert hauria admès que es va oferir a títol personal i de manera desinteressada a realitzar unes millores per a ajudar-la i que en definitiva la reclamació que ara articulava, derivava de què no havia acceptat fer-lo partícip del seu negoci. Respecte d'aquest argument, destacarem que en aquesta alçada hem reproduït en tota la seva integralitat el conjunt d'enregistrament acompanyats per la demandada, i la conclusió que assolim és la inversa de la que la recurrent defensa. En efecte, en la carpeta enumerada com audio núm. 4, minut 2,48 es pot sentir com una veu masculina indica: "perdona jo no té dit que et pagava el centre. No soc tan idiota", responent la veu femenina: "i tant que m'ho has dit. I jo et vaig dir, escolta'm t'ho agraeixo però les coses valen diners i jo t'ho pagaré i t'ho vaig dir". Responent el Sr. ENTITY_6: "el que si que et vaig dir és que et faria el projecte però pagant, que ja m'ho pagaries quan poguessin però pagant". Més endavant en la conversa 5 (mín. 2'24) la Sra. Sancho indicava "respecte dels diners del centre, per algo et vaig signar un paper escrit on tens el 20% de la renta, dels beneficis nets de l'empresa per pagar el préstec", document respecte del qual insistia en la seva validesa i reconeixent que tenia constància de les factures satisfetes pel demandant. Aquest document que ha estat incorporat a les actuacions pel demandant, es troba signat per la Sra. Sancho i preveu: "el Sr. Gibert té un 20% sobre el negoci "B" dels beneficis nets anuals de la mateixa fins a satisfer els aproximadament (19000.- EUR) que el Sr. Gibert ha demanat com a préstec per la realització de les obres del centre en un màxim de 5 anys.

D'una valoració del conjunt dels elements que acabem d'exposar acord a la regla de la sana crítica rectora en aquest àmbit, no podem considerar acreditat que el Sr. Gibert quan va pagar les obres del local de referència ho fes impulsat per un ànim de liberalitat qualsevol. En realitat, la liberalitat atorgada es limità a la realització del projecte i al seguiment de les obres, anant a càrrec de la Sra. Sancho el seu cost i així mateix aquesta ho reconeixia en els audios descrits com hem pogut destacar.

En aquesta eventualitat, l'absència de prova de l'animus donandi, impedeix mantenir la tesi de la donació que sosté la recurrent, sense la qual no pot concórrer aquest negoci jurídic, sinó que ha de considerar-se com un negoci de mutu que ha de ser restituït.

El recurs d'apel·lació es veurà per tant abocat al fracàs i la sentència dictada haurà de ser íntegrament confirmada.

Quart.- La desestimació del recurs comportarà que les costes ocasionades en aquesta alçada siguin imposades a la part recurrent.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la Sra. Sancho contra la Sentència de data 21-9-2022 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.