IMMIGRACIÓ. anul·lació autorització immigració. TSJA-IM-06/13

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-018-2/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-IM-06/13

SENTÈNCIA 65-2013

PARTS:

Apel·lant: Sr. Pino

Representant: Sra. Arnau

Advocat: Vives

Apel·lat: M.I. GOVERN

Representant: Sra. Tamarit

Advocat: Sra. Arnau

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M. I. Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, vint-i-cinc de juliol del dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-018-2/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Pino va interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació governativa, de data 30 de gener de 2013, del recurs de reposició adreçat contra la decisió del Ministre de Justícia i Interior de l'11 de desembre de 2012, sol·licitant la seva anul·lació.

2.- El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Pino mitjançant sentència del 2 de maig de 2013.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 16 de maig de 2013, el Sr. Pino manifesta principalment que:

treballava pel compte de l'empresa "Construccions E" segons l'extracte de punts de la CASS i l'enquesta de residència del 9 de maig de 2012;

la seva greu malaltia havia estat demostrada i, en particular, la seva absència del Principat al mes de maig de 2012 i durant l'any anterior, essent doncs d'aplicació l'article 53.2 de la LQI;

part de les despeses domèstiques eren sufragades pel seu fill, amb qui convivia.

4.- L'escrit de contesta del M.I. GOVERN refereix que el recurrent ni residia ni treballava al país.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i l'article 160 de la LQI.

Segon.- El Sr. Pino ha formulat demanda contra el M.I. GOVERN, en la qual es sol·licita la revocació de la decisió governativa del dia 30 de gener de 2013 i que confirmava l'anul·lació de la seva autorització d'immigració per manca de residència i treball efectius al país.

El M.I. GOVERN es va oposar a la demanda, argumentant que el Sr. Pino no complia les condicions bàsiques que sustenten una autorització de residència i treball.

El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda, confirmant el plantejament realitzat pel GOVERN.

Segons l'article 73 de la LQI:

És motiu d'anul·lació d'una autorització d'immigració vigent la constatació de qualsevol dels supòsits següents:

Que la persona titular de l'autorització d'immigració vigent no resideixi al Principat d'Andorra de forma permanent i efectiva.

Que la persona titular de l'autorització d'immigració vigent que l'autoritza a treballar no treballi de forma permanent i efectiva al Principat d'Andorra i que no es trobi en una de les situacions particulars previstes als articles 59, 60, 62.2, 63, 64 i 65.

El Tribunal a quo ha declarat la legalitat de l'anul·lació de l'autorització d'immigració del recurrent, fent seva aquesta Sala l'extensa motivació realitzada per la instància i que donem per reproduïda.

Més concretament si cap, pel que fa la residència efectiva al país, el Sr. C sosté que patia una greu malaltia i que els tractaments seguits a l'estranger justificaven les seves absències al país en el decurs del darrer any. Aquest argument ha estat plenament rebatut per l'Hble. Tribunal de Batlles. En efecte, es desprèn de la documentació que obra a les actuacions que el Sr. C es va sotmetre a proves mèdiques a Madrid entre els dies 27 de setembre i 11 de novembre de 2011 (folis 152 i 161), a resultes de les quals se li va detectar un adenocarcinoma prostàtic. L'interessat va ser operat i va romandre ingressat a l'hospital tres dies, concretament entre el 14 i el 17 de febrer de 2012 (foli 157). Per tant, com bé conclou la instància, l'apel·lant no aporta cap altra mena de prova que justifiqui la seva llarga absència del país, tractant- se d'un element totalment al seu abast segons la doctrina de la facilitat probatòria. Per tant, l'excepció al principi de residència permanent i efectiva que contempla l'article 53.2 de la LQI no queda acreditat. Aquest punt ja seria suficient per desestimar aquesta apel·lació.

Malgrat això i per donar plena virtualitat al dret al recurs efectiu (article 13 del CEDH), passem a analitzar el criteri relatiu al treball permanent i efectiu. El recurrent al·lega, en aquesta alçada, que la realitat del seu treball pel compte de l'empresa "Construccions E" davallava de l'extracte de punts de la CASS i de l'enquesta de residència del 9 de maig de 2012. Aquesta Sala reitera que els extractes de punts de la CASS només demostren la satisfacció de cotitzacions i, en cap cas, un treball efectiu. En relació amb l'esmentat informe, el Servei de Policia (folis 175-178) no avala les tesis del Sr. C. Per començar, un administratiu de "Construccions E" va admetre que el recurrent només anava al despatx dos cops al mes, circumstància que ofereix un primer dubte sobre la sinceritat de la postura del Sr. C. Un examen acurat del document administratiu permet també observar que el Sr. C no ha percebut cap prestació de la CASS des de l'any 2004, essent també molt sospitós, doncs resulta inhabitual cap visita al metge o odontòleg durant 8 anys si es té en compte la seva edat (57 anys actualment). Els seus veïns tampoc el coneixen. Per acabar, el propi apel·lant va admetre que treballava per un banc suís, sense clarificar com feia compatibles les dues feines. Per tant, el criteri del treball permanent i efectiu tampoc queda satisfet.

Decisio

Per tot l'exposat i sense necessitat d'arguments majors, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta segona instància per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Pino contra la sentència 2013-037, de 2 de maig de 2013, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.