MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Laboral (096/09)

Resolució
Sentència · 23/07/2009
Sentit
desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 196/2009
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2009:196
Recurs
96/09
Ponent
Jean Louis Vuillemin
Magistrats
Jean Louis Vuillemin, Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari
Àrea
Civil Laboral i Seguretat Social
Descriptors
CONTRACTE DE TREBALL EMPRESARI FORMA (CONTRACTE DE TREBALL) COMPENSACIÓ ECONÒMICA PREAVÍS CASS TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Araujo contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles que havia desestimat la seva demanda laboral contra la societat Canales. El Sr. Araujo havia reclamat indemnització per acomiadament indegut, vacances no realitzades i salari del mes de juny del 2008, però el tribunal va considerar que l'acomiadament estava justificat a causa d'un incident en què el Sr. Araujo va insultar i amenaçar el seu superior, el Sr. Bonet. El tribunal va considerar que aquest comportament era un mancament greu a la disciplina i el bon ordre de l'empresa, justificant l'acomiadament sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica. Com a conseqüència, el tribunal va condemnar el Sr. Araujo al pagament de les costes de segona instància.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 096/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de juliol de 2009

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Araujo va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Canales en reclamació de les quantitats següents: 18.969,76 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament indegut, improcedent i injustificat; 1.141,01 EUR en concepte de vacances no realitzades; 1.493,68 EUR en concepte de salari del mes de juny del 2008, amb la corresponent regularització prop de la CASS.

II.- La societat Canales va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que davant de la palesa i manifesta disminució del rendiment del demandant,i sobretot, davant dels greus incidents ocorreguts en data 18 de juny de 2008, la societat no va tenir cap més remei que procedir a acomiadar el Sr. Araujo mitjançant carta de data 19 de juny del 2008. Subsidiàriament, manifesta que en cas d'indemnització, pertocaria abonar al treballador la suma de 18.857,76 EUR.

III.- Per sentència de data 31 de març del 2009 l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, Secció civil, va desestimar en tots els seus termes, la demanda presentada pel Sr. Araujo, fent-li imposició de les costes.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Araujo ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que l'incident del 18 de juny del 2008 es tracta d'una discussió totalment insignificant, aïllada i anodina, i el més important és que fou provocat pel Sr. ENTITY_6; que el Sr. Bonet tenia intencions d'acomiadar al treballador per poder tancar el taller de serralleria; que tenim d'una banda uns fets que resultarien acreditats, però en cap cas figuren en la carta d'acomiadament, i d'altra banda, tenim en la carta d'acomiadament uns fets que en cap moment han resultats provats ni tampoc mencionats en la sentència de la Batllia; que no es pot substituir els motius de l'acomiadament en la sentència, i modificar aquells que s'exposaven en la carta d'acomiadament; que el patró al imputar al treballador un comportament culpable, hauria d'haver indicat amb més precisió i concretar la suposada injúria, el que no ha fet en la carta d'acomiadament, deixant el treballador en total indefensió, manera de fer del tot improcedent.

II.- És pacífic que el dia 2 de juny del 2003 el Sr. Araujo va començar a treballar pel compte de la societat Canales en qualitat de serraller; que el dia 17 de juny del 2008, mentre es trobava tallant amb la mola, li va entrar una esquerda de ferralla a l'ull; que el dia 18 de juny, durant la matinada, el treballador va anar al servei d'urgències de l'hospital, i la tarda va anar veure el seu oftalmòleg amb un vehicle i un xofer de l'empresa; que quan el Sr. Araujo va tornar de la visita d'oftalmologia, es va produir una altercació amb el seu encarregat, el Sr. ENTITY_6; que per carta de data 19 de juny del 2008, entregada en mà, l'empresa va comunicar al treballador el seu acomiadament d'immediat, per baix rendiment, conducta d'insubornació i injúries contra el seu encarregat, motius contemplats en l'article 72 apartats 6, 10 i 11 de la Llei sobre el contracte de treball.

II.- L'article 72-11 de la Llei laboral estipula que l'avís de comiat ha de fer-se exposant la seva causa mitjançant carta certificada amb acús de recepció o mitjançant l'entrega directa al treballador que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data i, si aquest es nega a signar, en presència de testimonis. La carta del dia 19 de juny del 2008 exposa que: "Durant els dies 17 i 18 de juny del 2008 el seu encarregat, el Sr. Bonet, li ha demanat fer les tasques habituals pròpies del seu lloc de treball i vostè, s'ha negat a realitzar- les obligant a l'encarregat a cridar-li l'atenció; vostè com a resposta, ha començat a barallar-se amb el seu encarregat, amb una aptitud violenta per part seva, donant cops a la porta i dirigint-se cap al seu superior amb insults i injúries, fet que ha provocat que el Sr. Bonet marxés del taller per evitar incidents més greus....Aquests fets constitueixen un incompliment unilateral del contracte de treball i un motiu de comiat justificat, segons els següents articles de la llei sobre el contracte de treball: ... Art 72-10 la injúria greu vers l'empresari o encarregat o vers la seva família; Art. 72-11 mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre, la disciplina de l'empresa, la seguretat i la higiene en el treball o a l'execució del contracte...". Aquest relat dels fets imputats al treballador es prou precís i detallat, encara que no concreti les injúries proferides, per assabentar suficientment el mateix, de la raó del seu acomiadament i per tant, compleix el requisit d'exposició de la causa d'acomiadament exigit per l'article 72-11 de la llei sobre el contracte de treball.

III.- Ara bé, si l'acomiadament del Sr. Araujo es va fer en la forma deguda, s'ha d'examinar si està justificat respecte al fons.

En judici de proves el Sr. Bonet va declarar que quan el Sr. Araujo va tornar de la visita d'oftalmologia el dia 18 de juny del 2008, va començar a exclamar alt i fort que n'estava fart de l'empresa i de la feina que estava realitzant, que ell va provar de calmar-lo i que el Sr. Araujo se li va encarar i va començar a amenaçar- lo i a insultar-lo, tot dient-li que era un "encargado de mierda" i que no el manava ni el podia manar. El Sr. Escudero que era present en el lloc i hora de l'altercació va confirmar les injúries proferides pel Sr. Araujo, afegint fins i tot, que aquest darrer va amenaçar el seu encarregat de pactar una hora i un lloc per barallar-se. A conseqüència d'aquest incident el Sr. Bonet ha fet una declaració als Serveis de Policia, manifestant que el Sr. Araujo va començar a insultar-lo sense cap motiu aparent i amenaçar-lo de que l'agrediria, donant cops de puny i de peus a les parets, amb una actitud força agressiva i fora de lo habitual en tot moment. No es pot considera, com ho fa la part recurrent, que injuriar el seu superior, de "encargado de mierda" que no el manava i ni el podia manar, així com donar cops a la porta i/o a les parets, sigui una discussió totalment insignificant i anodina; al contrari es tracta d'un comportament per part del treballador envers el seu superior, injuriós i violent, corresponent a un mancament greu a la disciplina i el bon ordre de l'empresa, absolutament inacceptable i justificant un acomiadament sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, d'acord amb les disposicions de l'article 72-10-11 de la Llei laboral.

IV.- Atès que en tràmit d'apel·lació el Sr. Araujo no torna sol·licitar el pagament dels havers laborals reclamats en primera instància, s'ha de confirmar la resolució impugnada en tots els seus extrems.

V.- La desestimació del recurs determina l'imposició de les costes de segona instància a la part recurrent.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, de data 31 de març del 2009 en totes les seves disposicions;

Condemnar a la part recurrent al pagament de les costes de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora